El almanaque de mi padre

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Biblioteca Pachinco. PlanetaDe Agostini. (2001).

Aquest estiu hem tornat a recuperar la lectura d'aquest mestre japonès. Ja vam rellegir: El caminante i molt abans: Mascotas. Ara comentem aquesta monumental obra que es va publicar fa quasi vint-i-cinc anys en tres petits llibrets, i que avui podem gaudir en un sol volum, més gran i ben editat per la mateixa editorial o en unes altres editorials. La darrera edició és de l'any 2020, molt ben enquadernada i impresa, i amb el sentit de lectura original japonès. L'edició que vaig llegir és aquesta dels tres modestos i petits llibres. Una edició molt justeta, però que mostra l'enorme talent d'aquest llegendari autor nipó.

L'obra és del 94, i està marcada per les mateixes experiències vitals de l'autor que també va néixer al poble de Tottori. El protagonista, Youichi, un jove oficinista ben situat al modern Tòquio, amb una família feliç, ha de tornar al seu petit poble per assistir als funerals del seu pare. Un pare que és un desconegut per ell, i al que ha considerat sempre una persona vulgar i mediocre. El viatge i el retrobament amb els familiars i amics farà que el protagonista comenci a veure l'autèntica realitat de la vida dels seus pares, el perquè de moltes coses, i l'absurd allunyament seu de les seves arrels. Una realitat que va ser molt marcada pel terrible incendi que va destruir per complet la ciutat de Tottori, i amb ell, també la relació dels seus pares.

Com de costum, Taniguchi crea una narració impecable, un autèntic llibre, on analitza l'estructura familiar, l'amor, la modernització versus la tradició, l'honor de vegades malaltís, el pes dels records, la mort, i la lluita per tornar a començar quan tot ha desaparegut. No pot faltar l'amor als nostres animals de companyia, segell de l'autor que sempre hi és present. A la contracoberta dels tres llibrets apareix una fotografia en blanc i negre del desastre causat per l'incendi. Pensem que totes les construccions eren de fusta i el foc no el van poder detenir amb els pocs mitjans que hi havia en aquell temps. La ciutat ja havia sofert un terratrèmol devastador pocs anys abans de l'incendi. 

El dibuix en blanc i negre amb aquests punts de trama ja són marca de la casa, i una demostració de la seva enorme capacitat per descriure esdeveniments, però per sobre de tot, moure sentiments i sensacions. Si els còmics de Taniguchi no t'emocionen t'ho has de fer mirar. Pura vida i emocions sobre el paper. Una altra joia d'indispensable lectura. Un manga "seinen" (per a adults) intimista i commovedor.