El caminante

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Ponent Mon. (2004).

He tornat a rellegir aquest còmic per gaudir de la seva calma i tranquil·litat, i també per reivindicar aquest autor japonès del qual hem llegit moltes obres, però només hi havia una entrada al blog: Mascotas.

El còmic es pot resumir en un senyor, amb una dona i una filla, que acaben de comprar una casa i adopten un gos que sembla haver estat abandonat pels anteriors propietaris. I aleshores, el senyor comença a passejar per l'entorn de casa seva, de vegades amb la família, de vegades sol, de vegades amb el seu gos. I caminant descobreix ocells, puja a un arbre per recuperar un avió que han perdut uns nens, visita una platja per tornar una caragola, troba gats veïns, troba altres caminants, i fins i tot neda en una piscina que ha tancat les portes, i que ell observa des de la biblioteca del costat. Senzillament camina i observa i viu.

Taniguchi és un mestre amb una capacitat de transmetre sentiments fora de tota mena de comparació. Hi ha pocs autors capaços de dir tant en tan poca narració. El lector, si està atent, notarà la llum del sol, el cant dels ocells, el so de la pluja, i tindrà aquesta sensació d'absoluta llibertat que té el protagonista. Una obra que respira calma, felicitat, pur zen. Com a quasi totes les seves obres trobarem el màxim amor pels nostres animals de companyia, ja siguin gossos, gats, ocells, i per la natura en general.

Taniguchi és considerat un dels principals impulsors de la cultura manga japonesa a Europa. Va obtenir molts premis nacionals i va publicar més de cinquanta obres traduïdes a molts idiomes. Amb el pas del temps la seva obra va ser cada vegada més intimista, més orientada a la contemplació de la vida humana, i on la senzillesa és la principal eina i el més gran tresor. Malauradament, ens va deixar l'any 2017 a l'edat de seixanta-nou anys.

Ben aviat comentarem una de les seves obres icòniques com és: "El almanaque de mi padre", una autèntica meravella imprescindible. A més el seu to autobiogràfic encara augmenta la seva importància.

De moment, gaudirem dels passejos en cent cinquanta pàgines d'aquest caminant que gaudeix de la vida en l'avui i l'ara de forma exemplar. Com diu el pescador que es troba en un riu "prefereixo que res mossegui l'ham, estic aquí perquè senzillament m'agrada aquest lloc". 

Com es diu a l'obra: "potser res, és tan urgent". Envejo la capacitat del protagonista.