Tot és a tocar

 

Autor: Àlex Susanna.

Editorial: Proa. Col·lecció Óssa Menor. (2024).

A l'Àlex el vaig tenir l'oportunitat de conèixer en un lloc tan rar com Moscou. Va ser en un sopar organitzat per l'Institut Ramon Llull, l'Àlex era el seu director en aquells anys, després de l'actuació de Nats Nus amb l'espectacle "Loft". Eren unes jornades Catalanes i hi havia la dansa del nostre grup, una exposició de pintura i ceràmica, i l'actuació de la Maria del Mar Bonet. En aquell sopar en un bonic i car restaurant li van robar a l'Àlex la cartera de mà. Coses que té Moscou. Un home molt simpàtic, alegre i tranquil, però incansable. 

El pròleg del llibre és de Pere Ballart. Molt coneixedor de l'obra de l'Àlex ens dona una àmplia visió de la seva obra i de la seva dimensió personal com a escriptor i gestor cultural. Recordem que va dirigir la Fundació Caixa Catalunya, l'Institut Ramon Llull, l'Agència Catalana del Patrimoni Cultural, la Fundació Vila Casas, i va fundar el Festival Internacional de Poesia de Barcelona, que va dirigir fins al 2000. També va comissariar moltes exposicions de diferents artistes plàstics.

En té una àmplia producció poètica, i també com a prosista. Les seves darreres obres abans de la seva mort l'any 2024 van ser: "Tot és a tocar" (2023), "Filtracions" (2016), tots dos llibres de poemes; i les obres de prosa: "L'any més inesperat" (2024) i "La dansa dels dies" (2023). Va guanyar el "Premi Josep Pla" i el "Premi Crítica Serra d'Or".

"Tot és tocar" va ser escrit des de l'any 2017 fins al desembre del 2023, a Gelida (on vivia), Calaceit i Queralbs. També figuren en ell, poemes de llocs on viatjava com a Tel-Aviv, i molts indrets del nostre petit país, des de muntanyes i valls fins a restaurants o cafès. Curiosament, també trobem molts poemes in memoriam de gent propera que ja havia marxat.

La poesia de l'Àlex és molt familiar, molt propera. L'obra podria tenir tres eixos: uns poemes ens parlen de l'espectacle gegantí de la naturalesa, uns altres de la visió i contemplació de l'art, i uns altres, un himne a l'amor físic des de la tendresa. També trobarem peces commemoratives, efemèrides i obituaris.

No falten els poemes dedicats a la pandèmia i al confinament que el món va patir l'any 2020.

M'agrada la seva poesia per la frescor i la humanitat, i per la seva capacitat d'apropar-se al fet artístic de manera conceptual. Sembla un pintor que a la seva paleta tingui síl·labes en lloc de pigments.

Us deixo per tancar dos dels quaranta-dos poemes que el componen:

Al marge.

Sempre que ens retrobem, / deixem que els cossos parlin / al marge de nosaltres: / en tòrrides nits d'estiu / o al cor de l'hivern, / tot jo regalimo de tu / i soc la viva imatge / d'una immolació, / Sardanàpal teu.

Cap d'home plorant.

Un com aquest, Picasso no va pintar-lo mai: / en els seus quadres sols saben plorar les dones, / però fora de l'art ho acabem fent tots, / per bé que sigui de manera abrupta, / en altes hores de la nit, o d'amagat, / quan la desferra d'un cos estimat / ja no diu res, s'apaga, expira / i se li esborra el color de la cara /

i llavors no te'n pots estar, / i reflueix tot el dolor com la ressaca / d'una mar d'hivern revoltada.