Llibre d'absències

 

Autor: Miquel Martí i Pol.

Editorial: Edicions 62. Empúries. (1998).

Fa molts anys que vaig comprar aquest petit llibre. Els rellegeixo sovint, és una mena de company, i moltes nits és la darrera lectura abans de dormir.

Són trenta-tres poemes. Alguns molt breus, d'altres més llargs, tots ells plens de vitalisme, serenor, i tendresa. Un llibre de dol que ens parla de l'ésser que ha marxat, que hem perdut, que no tornarà més. 

Malgrat la idea de dol, Martí i Pol és capaç de parlar de les absències amb molta llum, amb la sensació  que encara que la persona hagi marxat, podem viure amb ella amb els nostres records. El llibre és una mena de resposta de l'escriptor a la mort de la seva primera dona, Dolors Feixas. 

No parlaré gaire de l'autor, és un dels poetes, escriptors i traductors de poesia més llegits i reconeguts del segle XX. Va guanyar nombrosos premis, els més grans van ser el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", la "Creu de Sant Jordi", la "Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya", i el "Ciutat de Barcelona". Martí i Pol va viure molts anys de la seva vida marcat per l'esclerosi múltiple.

Em resulta difícil destacar un poema per sobre dels altres, però aquest amb el que tanquem l'entrada em resulta especialment dolç:

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com / em vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses parlem i també dels teus gustos / del que estimaves i el que no estimaves, / del que feies i deies i senties, / de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te, a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.