María. La Jabalina

 

Guió: Miguel Ángel Giner Bou. Dibuixos: Cristina Durán.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2023).

María Pérez Lacruz, coneguda com a María La Jabalina, va ser una de les moltes dones assassinades pel franquisme l'any 1942, amb només vint-i-cinc anys. Va ser afusellada al Terrer, el tristament conegut mur al poble de Paterna. 

Aquesta noia, nascuda al voltant de la fàbrica del Port de Sagunt, respirava l'ambient de la lluita obrera. Quan van començar els primers enfrontaments del que seria després la Guerra Civil, la Maria es va allistar com a miliciana amb divuit anys a "La Columna de Ferro", on va ser infermera. Al cap de poques setmanes va caura ferida. 

A la cruel posguerra, va ser delatada i la repressió va caure sobre ella de manera salvatge. Detinguda i acusada de forma injusta i matussera, només amb testimonis falsos obtinguts sota tortures de companys i invencions absurdes, que la van dur a la presó i més tard a ser afusellada.

El còmic respon a reviure moltes històries silenciades de dones que van lluitar per la pau i la llibertat, a més de satisfer el desig de la família perquè aquesta injustícia no caigui en l'oblit. 

Cristina Durán i Miguel Ángel Giner Bou van guanyar el "Premi Nacional del Còmic" l'any 2018 per la seva obra "El día 3". Sorprèn el dibuix de la Cristina, allunyat del realisme, amb unes línies geomètriques gruixudes, i colors plans que es van enfosquint tal com avancen els dramàtics esdeveniments. Aquest còmic és una obra molt ben documentada, per molt experts i historiadors, i l'ajut inestimable de la família de la Maria. Aquesta parella d'autors, també parella sentimental, sempre preocupats pels temes socials, ja ens va fer reflexionar fa uns anys amb: Cuando no sabes qué decir, una curiosa immersió en les relacions socials i els nostres passats personals.

Per tancar l'entrada deixarem el comentari del mestre Paco Roca que apareix a la contraportada de la magnífica edició d'Astiberri. Una editorial imprescindible en el món del còmic en aquest país.

"Les ferides no es curen soles senzillament evitant parlar d'elles. Es tanquen amb la reflexió, el debat, amb els relats i les vinyetes com aquest que han fet la Cristina i el Miguel Ángel, un magnífic exercici de Memòria que dona veu a una part de la nostra història".