L'últim home que parlava català

 

Autor: Carles Casajuana.

Editorial: Planeta. Col·leció Ramon Llull. (2010).

"Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés?" Aquesta és la premissa que mou tota la narració. Una investigació que porta a terme un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i que té com a testimoni a Ramon Balaguer, un escriptor que vol acabar la seva novel·la en català. La vida de l'escriptor ja és prou difícil perquè viu en un pis d'on el volen treure i on pateix un setge immobiliari salvatge per part del propietari de tot l'edifici. En el mateix edifici s'acaba instal·lant un altre escriptor català, Miquel Rovira, però que escriu en castellà. No vol renunciar a tenir una expectativa molt més gran de lectors. 

S'estableix una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l'estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. Ben és cert que el procés d'investigació es dilueix a mesura que avança el llibre, però entra en un terreny més d'anàlisi política i social d'un problema que ja podem començar a veure en els nostres carrers, escoles, i en les nostres xarxes de comunicació. El català si no fem res, està en perill de desaparició davant del castellà. 

Amb aquesta obra, Carles Casajuana va guanyar el Premi Ramon Llull 2019. Amb una obra extensa en el terreny de la novel·la: "Tap d'escopeta", "La puresa del porc", "Diumenge de temptació´", "Kuala Lumpur", "L'últim home que parlava català", "Un escàndol sense importància", "El melic del món", "Retorn", i "Les pompes del diable". També és autor de dos llibres d'assaig: "Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències", i "Les lleis del castell (notes sobre el poder". Amb aquest darrer va guanyar el Premi Godó d'assaig 2014. Ha estat traduït al castellà, l'anglès i el francès. Col·laborador habitual a La Vanguardia.