Chernobil

Autor: Igor Kostin.

Editorial Efadós. (2016).

Igor Kostin va ser l'autor de la fotografia, que va fer la volta al món, de la central nuclear Vladimir Ilich Lenin, quan el dia 26 d'abril de 1986 va patir un accident nuclear. Ell va ser qui va donar testimoni de com va quedar la central, moments després de l'explosió mitjançant l'única fotografia que va sortir del seu rodet. La resta, a causa de les elevades radiacions, van sortir en negre.

Posteriorment, el reporter va estar cinc anys viatjant regularment a la zona prohibida ucraïnesa. Sense por i carregat de professionalitat, es va unir als "Liquidadors", els 800.000 homes que sense la protecció ni els mitjans adients intentaven posar remei a la situació desesperada que es va originar a la central. També va visitar els pobles fantasmes al voltant de la central, va ser testimoni de l'èxode humà que va originar la catàstrofe, i es va pujar a helicòpters, tancs i camions per poder arribar on no s'atrevia ningú. Tot per ensenyar la realitat del que havia passat a Txernòbil.

Txernòbil era una de les centrals nuclears més importants del món. Treballava per un programa militar de l'exèrcit soviètic. L'accident va ser conseqüència d'una sèrie de casualitats, unides a un nivell de seguretat molt baix que va fallar dos segons en el moment decisiu. Aquesta errada va suposar que els elements de refredament no saltessin i que el vapor generat per una primera explosió destruís per complet el sostre de formigó de 1200 tones d'un dels reactors.

Es calcula que l'explosió de Txernòbil va multiplicar per 500 la potència de la d'Hiroshima en 1945.

400.000 persones afectades greument per la radiació, 120.000 persones evacuades, més de 5 milions de persones que van patir radiació, 13 països afectats, i una zona devastada que trigarà centenars d'anys en tornar a ser habitable. 

Aquest desastre es mostra amb fotografies plenes de força i amb un risc considerable per al mateix fotògraf. Les imatges de les mutacions genètiques posteriors (poltres amb vuit potes, peixos gegantins que surten de l'aigua per morir, plantes amb coloracions i aspecte fora de tot sentit) són especialment colpidores.

Un podria pensar que després d'aquest terrible accident, la humanitat hagués descartat l'energia nuclear, però semblem estar lluny d'això. Tampoc l'accident l'any 2011 a la nuclear de Fukushima amb el mateix grau 7 que Txernòbil ha pogut canviar el perillós destí que sembla amenaçar la humanitat per molts i molts anys.

Un llibre dur sobre la trista realitat que ens hauria de fer pensar sobre on anem i a quin preu.