La niña y el cartero

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Roger Vidal.

Norma Editorial. (2025).

Uns dibuixos clars i ben acolorits són el vehicle ideal per un guió lineal, senzill, emotiu i reivindicatiu.

L'obra se situa a començaments del segle XX, acaba de succeir el terratrèmol de San Francisco. La petita Jenny Bridge ha perdut a sa mare enmig de les runes, el seu pare, malferit, decideix enviar la nena a casa dels seus avis en Omaha, i ho fa mitjançant el servei de correus. El carter que l'acompanyarà com si fos un paquet postal, és Enyeto Johnson, un nadiu americà. El viatge que faran junts serà una odissea que els unirà per sempre. Creuaran paisatges, tota mena de dificultats, i trencaran esquemes socials i culturals. El final, que no explicaré, et deixa amb un bon somriure. De vegades, les coses, malgrat tots els problemes, acaben bé. 

Els dos autors, el bretó Bertrand Galic, i el català Roger Vidal, tenen obra publicada des de fa més de deu anys, i han col·laborat junts en el còmic. "Fukushima, crònica d'un accident sense fi".

Indicaré els companys que apareixen a l'inici de l'obra: Assistent de color: Christina G., Traducció: Alba Pagán, i Retolació: Rocío Vargas.

Una obra bonica, entre el còmic francobelga i el manga, amable i tendre on un gegant protegeix a una noieta davant de tots els entrebancs i dificultats que apareixen. Cent pàgines d'aventures, i sensacions emotives. El bon cor aquí mou muntanyes.

Prou! Guia d'autodefensa feminista

 

Guió: Marion Le Muzic. Dibuixos: Maria Kronsky.

Editorial: Litera Libros. (2022).

Aquest còmic en principi és dirigit a les adolescents, i més dones, perquè malauradament en aquesta societat totes elles s'hauran trobat o es trobaran amb comportaments masclistes. Com identificar i afrontar aquestes conductes és la raó d'aquesta obra, curta, no passa de les cent vint-i-vuit pàgines, però molt ben dirigida i realitzada per la Marion i la Maria.

Al llarg de les pàgines les adolescents es trobaran un conjunt de tècniques per a sentir-se més segures i preparades per aquestes incòmodes situacions: postures del cos, defensa verbal, girs de cent vuitanta graus, intervenció paradoxal, defensa física...

En resum, diferents eines per ajudar les dones a sentir-se menys insegures i vulnerables. Es tracta d'augmentar certa seguretat i sentir-se més lliures, tant als espais públics com a l'esfera privada. A l'obra també agafa rellevància el terme de la sororitat, l'agermanament femení que estableix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats heteropatriarcals.

Les dues autores del llibre han anat creuant els seus camins sense saber-ho al llarg de vint anys a diferents llocs com Madrid o ciutats de la Bretanya francesa. Ha estat una amiga comuna, la Lola, la que finalment les uneix quan la Marion cerca una dibuixant que faci les tres-centes vuitanta-quatre vinyetes d'aquesta magnífica obra. Un dibuix clar i sintètic, però molt ben fet, és la millor eina per transmetre una informació que considero imprescindible per sobreviure les dones enmig d'aquesta societat un xic malalta i estressant.

Coses aparentment intranscendents

 

Autor: Pere Calders. Dibuixos: Agustín Comotto.

Editorial: Nórdica Libros. (2017).

Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor, periodista i dibuixant català. Va néixer el 29 de setembre (amb això coincidim el Pere i jo) de 1912 a Barcelona, i va morir el 21 de juliol de 1994. Un personatge molt important dins de la nostra llengua. Calders és conegut sobretot per la seva faceta d'escriptor de contes. Al llarg de la seva vida va rebre molts premis, entre altres guardons destaquen el "Premi Lletra d'Or", i el "Premi de la Crítica Serra d'Or" l'any 1979, el "Premi de Creació Literària de la Generalitat" l'any 1984, la "Creu de Sant Jordi" el 1982, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986. Va començar a escriure ben jove, i va publicar els seus primers contes als vint-i-quatre anys. La Guerra Civil Espanyola i la victòria dels feixistes va provocar el seu internament en un camp de concentració d'on es va escapar. Va fugir primer a França i després a Mèxic on va viure vint-i-tres anys, sempre amb el desig de tornar a Catalunya. Curiosament, la fama i el reconeixement general li va arribar amb el recull de contes que va fer el grup de teatre "Dagoll Dagom" amb el muntatge "Antaviana".

En aquest recull de contes que avui comentem, hi ha trenta comptes escrits entre els anys 1955 i 1984. Com en tota la seva obra, l'absurd, l'imprevist, l'atzar, i un humor carregat d'ironia són ben presents en tots els contes. Els personatges sempre es mouen en situacions versemblants, paradoxals o surrealistes, i malgrat això reaccionen amb resignació, tendresa i humanitat.

En aquesta edició de l'editorial Nórdica tenim la fortuna de poder gaudir de les il·lustracions d'Agustín Comotto, dibuixant nascut a l'Argentina i seguidor dels mestres Alberto Breccia i Leopoldo Durañona. També ha escrit diferents guions i obres. Des dels noranta viu i treballa a Barcelona, i n'és un dels autors més interessats en la difusió de la Cultura Catalana.

Piezas

 

Autor: Victor L. Pinel.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2024).

La nova obra de l'autor madrileny Pinel té el títol original en francès d'"Échecs", que té el doble sentit de, per una banda, "escacs", però també "fracassos". L'autor planteja un tauler imaginari on una bona quantitat de personatges tracten d'aconseguir la felicitat en les seves relacions sentimentals. Parelles a punt de separar-se, companys que inicien una relació, parelles avorrides, parelles separades per distància, solitaris, componen aquest escenari on com als escacs, els moviments d'unes peces actuen sobre unes altres. De diferents edats, cultures, sexualitats, feines i situacions, tots els personatges cerquen coses que de vegades aconseguiran per allò tan fràgil i efímer com l'atzar.

Abans d'aquesta obra havia guionitzat obres dibuixades per Séverine Vidal: "Rose", "La casa de la playa" i "Inmersión", i per Philippe Pelaez: "Hacen falta hombres". Al llarg d'aquests anys i diferents col·laboracions, Pinel ha consolidat la seva obra gràfica, i ha aconseguit uns dibuixos molt personals.

Ara ens presenta aquest còmic on construeix un guió proper a la comèdia romàntica, ple de positivitat i girs com els d'una partida d'escacs. Les pàgines plenes de tons suaus i lluminosos són el suport ideal per aquesta història de vides creuades sobre els quadres blancs i negres.

Cavalcarem tota la nit

 

Autora: Carlota Gurt.

Editorial Proa. Col·lecció A tot vent. (2020).

Carlota Gurt és traductora, i està titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental, i Comunicació Audiovisual, i per si faltava alguna cosa, ha començat la seva carrera literària amb aquesta obra que ha guanyat el "Premi Mercè Rodoreda 2019". Tot un èxit en el seu debut.

L'obra consta de tretze contes, amb diferents registres estilístics, personatges propers, escenaris quotidians, i que tenen com a nexe comú la idea de no defallir, anar cap endavant malgrat les caigudes, que encara ens esgotem, que ens buidem, lluitem per arribar al nostre objectiu. Hem de cavalcar tota la nit, i combatre la foscor.

El títol original era "Murs de contenció", que expressa la idea de totes aquelles coses que ens impedeixen avançar. De fet, el primer conte reflecteix la contenció total, i el darrer l'alliberament absolut.

Carlota Gurt es troba molt còmoda al gènere dels contes per la seva immediatesa, i per portar molts anys escrivint-los, però ara ja està acabant una primera novel·la.

"Cavalcarem tota la nit" és un debut literari que promet moltíssim. Ella escriu del que té a prop, de les persones que té al seu voltant, d'allò que coneix en la seva vida. El que escriu és un reflex de l'autora, malgrat que els personatges no són ella mateixa. Contes plens d'humor, i també de mala bava.

El vaig agafar de la biblioteca quan vaig tenir la sort de llegir unes poques pàgines, i allà a peu dret em vaig dir: "aquest llibre m'agradarà", i no em vaig equivocar. Una sorpresa deliciosa. Una autora que penso seguir de prop.   

Crónicas de Ramala

 

Autora: Amira Hass.

Editorial: Círculo de lectores. Galaxia Gutenberg. (2005).

Vaig llegir aquest llibre abans de l'ofensiva terrestre israelià a la terra massacrada de Palestina  que ha passat fa pocs dies. L'autora, una periodista israelita que viu a Cisjordània defineix amb precisió quirúrgica l'escenari real d'una situació que es va iniciar fins i tot abans de la proclamació d'estat independent de la nació d'Israel l'any 1948. El que escriu és una denúncia que la gran part dels seus compatriotes no volen sentir ni veure, i ataca frontalment les versions oficials de les dues bandes en guerra. I ho fa perquè considera que la premsa és el desafiament al poder establert.

Explica sense cap mirament l'expansió dels assentaments jueus, la destrucció de cases, carrers, horts i camps de cultiu palestins, la construcció de carreteres per als colons jueus que només poden fer servir ells, la implantació de controls a les carreteres per negar el pas als palestins i moltes vegades humiliar-los, la confiscació de terrenys, la negativa absoluta de concedir cap mena de permisos als palestins, el comportament salvatge dels colons fortament armats, i fins i tot obrir foc sobre nens i nenes que corrien davant dels soldats en una confessió a peu de carretera de membres de les tropes d'Israel.

La creació d'odi per tantes humiliacions, morts i vexacions al llarg de tants anys, i amb l'absoluta passivitat i permissivitat de la resta de món és la principal generadora del terrorisme. És un problema cultural, religiós, però per sobre de tot és fruit de l'odi generat en les dues bandes.

Amira Hasss, nascuda a Jerusalem, va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, treballa entre altres pel diari israelià Haaretz. Viu a Ramal·lah, i ha guanyat els premis "Prince Claus Awards", "Bruno Kreisky", i el prestigiós "Herois mundials per la llibertat de premsa".

Un magnífic llibre per començar a entendre una mica totes les desgràcies que estan passant en aquelles terres. El genocidi imposat pels dirigents més radicals del govern jueu és un graó més al descens dels inferns. Un conflicte infinit.

Antananarivo

 

Guió: Mark Eacersall. Dibuixos: Sylvain Vallée.

Norma Editorial. (2025).

Un notari ja jubilat decideix emprendre l'aventura de la seva vida. Es decideix després de la mort de la seva amiga a trobar la recerca d'un hipotètic hereu. El que a primera vista sembla un senzill viatge es convertirà en una odissea conduint el seu descapotable que no havia sortit quasi mai del garatge. L'acompanyarà en el recorregut per les carreteres del nord de França i Bèlgica un company de viatge molt especial, un autèntic aventurer que sembla haver conegut tots els racons del món. En aquest viatge el nostre protagonista s'adonarà que mai és tard per descobrir a les persones i a si mateix. De fet, el viatge és una sortida enriquidora de la zona de confort del protagonista.

El guió de Mark Eacersall resulta molt tendre, humà i manté un ritme àgil que manté l'interès per descobrir l'imprevisible final de la recerca.

Els dibuixos de l'il·lustrador francès Sylvain Vallée són molt bons en tots els aspectes: figures, expressions, llums i ombres, espais i objectes. Amb un lleuger toc de caricatura els seus dibuixos són una eina perfecta per acompanyar al guió de Mark. Entre les seves obres destaca "Katanga", i la sèrie de tres volums "Érase una vez en Francia". Tots dos artistes han estat guardonats al Festival d'Angoulême.

Un còmic amb un personatge entranyable, un antiheroi d'edat avançada, i un viatge emotiu i poètic.

El coche de Intisar

 

Guió: Pedro Riera. Dibuixos: Nacho Casanova.

Editorial: Glénat. (2011).

El guionista i escriptor barceloní Pedro Riera va visitar Iemen amb motiu d'acompanyar la seva dona per motius laborals. Una vegada allà, tots dos van tenir l'oportunitat de realitzar unes quaranta entrevistes a dones d'aquell país en el temps que van ser a Iemen, entre l'any 2009 i 2010. Amb alguna d'aquestes dones es va establir una amistat i una proximitat que va permetre parlar de temes molt privats, íntims i personals. Amb aquesta informació, i les converses a Espanya amb persones expatriades que treballaven en organitzacions internacionals d'ajut, Pedro Riera compon una narració amb una noia jove que treballa en un hospital, Intisar, com a protagonista central de la narració. Es tracta d'una dona que ha de viure en una societat dominada pels homes. El seu cotxe, un Toyota Corolla, i l'ús del niqab (el mocador que cobreix el cap) que l'oculta al carrer del personal masculí li permet viure amb certa llibertat. El niqab que acostuma a ser una forma d'opressió, en algunes vegades també pot ser una eina de les dones per ocultar-se. Els homes manen, però els sistemes tenen esquerdes. 

L'aventura d'Intisar és el compendi de totes les informacions rebudes de les dones a les quals van poder entrevistar, i una excel·lent imatge de la societat d'aquell país. Hi ha molts aspectes d'aquesta societat dominada molts segles pels homes, força desconeguts a Europa, com l'ús molt estès d'una planta, el qat, un potent psicoestimulant o l'absoluta segregació dels sexes en tots els àmbits.

L'obra va guanyar el premi "France Info", i ha estat traduïda a molts idiomes. Va ser un èxit entre les lectores i lectors, fins i tot en el seu país, on es va llegir clandestinament.

Nacho Casanova, amb uns dibuixos senzills, però molt descriptius en una sola tinta, és la millor eina per descriure tot aquest món, proper en distància, però lluny culturalment.

Una molt bona lectura per saber com està el món, especialment per a les dones, que sempre acaben patint les lleis dels homes.

The end of the fucking world

 

Autor: Charles Forsman.

Roca Editorial de Libros (2018).

Vaig agafar aquest còmic després d'agafar-ne uns altres. Desconeixia per complet l'autor. Em va semblar curiosa la portada, i passant les seves pàgines vaig trobar una història salvatge, desconcertant, i violenta. Una bona mostra de l'angoixa adolescent en aquest món actual, un missatge dolorós i precís que et llença a sobre la idea que fer-se adult és una merda. Després ja vaig veure que el còmic havia originat una sèrie original de la plataforma Netflix que ha tingut molt d'èxit. Els protagonistes són dos joves, Alyssa i James, que conviuen a les pàgines amb el pare d'ell, un pervertit i una policia. Tots ells són una paròdia trista, però real del seu entorn. 

Els dibuixos en un blanc i negre amb grisos per trames manuals són senzills, directes, sense gaires detalls,  i es van publicar originàriament com a fanzins. Més tard es van compilar per fer aquest còmic.

El jove autor nord-americà va estudiar al "Center for Cartoon Studies" de Vermont. Es mou entre la publicació tradicional i l'autoedició a través del seu segell "Oily Comics". Ha rebut tres premis "Ignatz" (millors talents als còmics independents i petita premsa als Estats Units), i les seves millors obres són: "Revenger", "Slasher" i "Celebrated Summer".

Una obra que amb l'humor cruel i violent, propi de l'underground americà, fa una reflexió molt seriosa del difícil món que hem creat entre tots els humans sense gaires miraments.

La noia de l'aniversari

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial Empúries. (2018).

Una altra obra hipnòtica i misteriosa de l'autor japonès. La protagonista, una noia estudiant que fa de cambrera del millor restaurant italià del barri de Roppongi, a Tòquio, ha de treballar el dia del seu vintè aniversari. Substitueix a la companya seva que està malalta. No sembla un pla brillant per una celebració, però té l'oportunitat de conèixer al propietari del local, un home molt gran que sempre per a sopar pren algun plat amb pollastre al seu apartament a sobre del restaurant. Cada nit és l'encarregat del restaurant qui li puja aquest sopar, però avui sobtadament cau indisposat i ha de ser ella qui li ha de servir a l'apartament 604. Serà una trobada molt especial que ens farà reflexionar en quines coses desitgem i les nostres prioritats. L'ancià li dona l'oportunitat de demanar un desig, un, només un que una vegada demanat no es podrà tirar endarrere.

El llibre a més té la bona oportunitat de veure les vint-i-tres il·lustracions a pàgina completa de l'artista alemanya Kat Menschik, i un postfaci del mateix Murakami que ens explica que significa per a ell el fet de complir anys. La traducció del japonès és d'Albert Nolla, que ja vam trobar a El gat que estimava els llibres de Sosuke Natsukawa.

Aquest llibre és el segon de Murakami que comentem al blog, fa cinc anys vam parlar de El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge, una altra excel·lent obra. Com ja vaig dir, Murakami és un dels meus autors preferits i un recurs quasi infal·lible per endinsar-se en els seus mons i gaudir molt. Hauré de rellegir algun altre per fer aparèixer al blog alguna altra meravella d'aquest japonès universal.

El meu primer amor

 

Autor: David Nel·lo.

Editorial: Animallibres. (2023).

Aquest és un petit llibre que vaig trobar en la prestatgeria de recomanacions d'una de les biblioteques a les quals vaig sovint. Es tracta d'un llibre curt, amb una escriptura molt planera, un llenguatge molt orientat al públic més jove, i una història universal. Sembla poca cosa, però la narració resulta propera i atractiva.

El llibre de poc més de cent pàgines descriu una experiència universal per la qual hem passat la immensa majoria dels humans. El primer amor, únic, irrepetible, pur romanticisme i bogeria.

Em va sorprendre que l'autor, David Nel·lo, és un escriptor amb edat avançada, no és cap jove i el llenguatge de la novel·la no ha de ser el seu habitual, però malgrat això resulta natural.

N'és un escriptor barceloní, traductor i flautista. Especialitzat en relats per a joves, però també ha escrit novel·les per a adults. Ha estat guardonat amb diversos premis, entre els quals destaquen el Prudenci Bertrana per "Melissa & Nicole", el Sant Jordi per "Les amistats traïdes", i l'Edebé Infantil per "La crònica de l'Iu Eskar". 

Un llibre senzill, tendre i entretingut. 

Otra vida por vivir

 

Autor: Theodor Kallifatides.

Editorial: Galaxia Gutenberg. (2019).

De quasi no conèixer aquest autor, aquest estiu, en pocs dies, he llegit dues obres seves. La primera va ser: Un nou país més enllà de la finestra on ens parla dels sentiments d'una persona grega que fa quatre dècades que viu a Suècia, i ha escrit una part immensa de la seva obra literària en suec, però que malgrat això, el seu cor batega en grec. En aquesta obra posterior ens parla de moltes coses, de moltes sensacions com acostuma a fer aquest autor, però l'escenari ara és Grècia, la seva terra natal. Descriu la tornada a Grècia per intentar tornar a escriure. Ha abandonat el seu estudi després de molts anys, i als setanta-set anys està començant a perdre la batalla davant del paper blanc. També ha d'enfrontar-se al procés d'envelliment. Incapaç d'escriure de nou, i també incapaç de no escriure. Ens parla també de la delicada situació d'una Europa carregada de prejudicis amb la immigració, la crisi de l'habitatge, la intolerància religiosa, i l'ascens de la ultradreta de forma imparable i extensiva. També fa una breu anàlisi de la trista situació economicosocial del seu país, que sembla caure a trossos. Aquesta obra la va escriure en grec després de dècades de no fer servir la seva llengua com a eina literària.

Vaig entrar a la biblioteca cercant altres lectures, però vaig ensopegar amb aquest petit llibre, vaig llegir, de peu enganxat a la prestatgeria, dues pàgines i el vaig agafar. La seva manera d'escriure de forma tranquil·la, propera, i sensible de temes com la identitat, el sentit de la vida, el pas del temps o el fet d'escriure em fa devorar les pàgines dels seus llibres. A l'altra entrada del blog d'aquest autor faig deu línies al voltant de la seva vida, obra i premis. Afegiria que va guanyar la "Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes" a Madrid l'any 2023.

La traducció del grec és de Selma Ancira, una escriptora mexicana especialista en la traducció d'obres en rus i en grec modern.

Ava

 

Guió: Emilio Ruiz. Dibuixos: Ana Miralles.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

La llegendària i mítica actriu nord-americana Ava Gardner va visitar Rio de Janeiro en la gira que organitzava la productora cinematogràfica després de la pel·lícula "La comtessa descalça". Els protagonistes eren Humphrey Bogart, i ella. El que havia de ser una estada tranquil·la i acollidora d'un cap de setmana es va convertir en un infern per la reacció de la premsa, l'assetjament del poble, i les maniobres antiimperialistes dels partidaris del president Getúlio Vargas que acabava de suïcidar-se. Només cal afegir la mala relació amb el seu marit aleshores, Frank Sinatra, i la persecució obsessiva del productor milionari Howard Hughes. Tot enmig d'un Brasil que es debatia entre l'esquerra radical i un possible cop d'estat de la dreta reaccionària.

Els dos autors, Miralles i Ruiz, ja han treballat plegats en algunes obres, i amb aquesta signen la seva millor realització. Un guió que dibuixa a la perfecció el caràcter de l'actriu amb les seves pors, però amb un enorme caràcter i fortalesa, i el paper important que juguen el seu representant de premsa, Dave, i la seva ajudant personal, René. Un homosexual i una noia negra. Dues peces incòmodes per una societat conservadora i rància.

Els dibuixos de l'Ana Miralles són amb tècnica d'aquarel·la, i descriuen perfectament tot l'ambient dels anys cinquanta amb els vestuaris, espais, i figures. Un treball exquisit que van realitzar tots dos autors en vuit anys després de consultar moltíssima informació.

Un còmic que destaca per les seves magnífiques il·lustracions, i ensenyar-nos la fascinant personalitat d'una actriu en el cim de la seva carrera, que malgrat el seu èxit, havia de lluitar davant d'una societat masclista, racista i decididament casposa. Una dona que va lluitar per mantenir la seva llibertat fugint de tots els prejudicis. Ava va ser una bellesa incòmoda per molts homes que la volien controlar.

Una fracción de segundo

 

Autor: Guy Delisle.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

D'aquest brillant autor canadenc ja hem comentat: Crónicas de juventud, i Escapar. Historia de un rehén. Dues obres excel·lents i molt personals d'aquest autor nascut al Quebec, però que ha treballat en infinitats d'estudis en molts països, des d'Àsia, l'Orient Mitjà i Europa. La seva dona, que pertany a "Metges sense Fronteres", li ha fet veure de prop moltes diferents situacions socials, algunes molt dures.

En aquesta ocasió tracta un tema molt menys dramàtic com és narrar la història d'un curiós personatge, Eadward Muybridge. Aquest volcànic home, que va ser declarat innocent quan matar l'amant de la seva dona, és la persona que va ser capaç de fotografiar el galop d'un cavall i demostrar que hi ha un instant en el qual el cavall no toca terra amb cap de les seves potes. L'estudi era finançat pel director de la companyia ferroviària de la Central Pacífic, el poderós senyor Lelan Stanford. De la mateixa manera, i amb un sistema inventat per ell, va poder descompondre el moviment de molts animals, i de moltes persones que li van fer de model. També ell va ser un dels promotors de les primeres sales de cinema. El cinema no deixa de ser un munt d'imatges, una darrere l'altre.

El còmic ens anirà explicant la dinàmica vida del fotògraf i inventor, i a la vegada l'evolució que va tenir el món de la fotografia i el cinema. Aniran apareixent celebritats de l'època com Edison, Tesla, els germans Lumière, alguns pintors retratistes, i una descripció acurada de la societat masclista i classista d'aquells temps. Muybridge també va ser un atrevit fotògraf de la natura més salvatge, posant en risc la seva pròpia vida.

L'obra a més, ens va mostrant fotografies reals del fotògraf al costat dels dibuixos de Delisle, que amb el seu estil personal d'estalvi de línies i síntesi, i l'enorme capacitat narrativa crea una història, que si bé no és biogràfica, n'és un autèntic documental. La utilització del color és molt intel·ligent, molt mesurada, però efectiva. 

Una detallada narració sobre l'origen de la fotografia i el cinema, i el descobriment d'aquesta persona que ha estat oblidada injustament.  Tot amb la característica dosi d'humor de Delisle, i un ritme narratiu que no defalleix malgrat la grandíssima quantitat d'informació. Una altra meravella d'Astiberri.

Maltempo

 

Autor: Alfred.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic tanca la trilogia d'obres que transcorren a Itàlia, formada per: Come Prima (2013), Senso (2019), i ara Maltempo. Totes elles escrites quan Alfred (Lionel Papagalli) es va traslladar a viure a Venècia l'any 2009 poc després d'haver publicat No moriré cazado. La trilogia italiana està publicada a Espanya de forma magistral per Salamandra Graphic, mentre els nostres amics d'Astiberri ens van portar l'altra obra. Ja podeu veure que Alfred ja és un autor molt seguit al blog.

Com a les anteriors obres de la trilogia, l'autor francès ens fa gaudir del país transalpí, dels seus paisatges, de la seva gent i els seus costums, dels colors mediterranis, i de les seves "Vespes". A Come Prima trobarem una road movie amb dos protagonistes joves als anys cinquanta, a Senso són dues persones de mitjana edat en l'actualitat, i a Maltempo són un grup d'adolescents als anys seixanta. Si mirem amb detall i conjuntament les obres veurem com Alfred fa una estudiada descripció de com ha anat canviant el país i de l'impacte del turisme, de vegades positiu, de vegades negatiu. 

El protagonista aquesta vegada és un adolescent, Mimmo Maltempo, que sembla viure en una illa paradisíaca al sud d'Itàlia, que amb altres joves formen una banda de rock, i que com la resta vol sortir d'allà, veure món i trobar un camí de futur. És el moment de deixar l'adolescència i fer-se adult, moment en el qual molts somnis cauen aixafats per la realitat més crua. Maltempo és una obra molt coral, on un ventall de personatges narren les seves aspiracions i dificultats per viure. Una situació de crisi econòmica, la desigualtat social, l'arribada de l'especulació pel turisme, i també l'arribada de l'extrema dreta apareixen en el fons.

Com a les altres obres, l'autor fa una magnífica demostració de com plasmar la llum del sol i les ombres del Mediterrani, i una autèntica exhibició de mostrar la llum de la nit en una doble pàgina que deixa bocabadat. Els dibuixos dels personatges d'Alfred són molt expressius, molt nets, un traç delicat marca de la casa.

Absolutament recomanable viatjar a Itàlia amb Alfred. Una trilogia espectacular. 

El peso de los héroes.

 

Autor: David Sala.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Tremenda. Una obra autobiogràfica tremenda per la narració i per les magnífiques pintures plenes de color que omplen les seves pàgines. L'obra és un homenatge als seus dos avis, l'avi matern: Antonio Soto, un supervivent al camp de concentració de Mauthausen, i l'avi patern: Josep Sala, internat en el camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, i posteriorment integrant de les milícies franceses contra l'ocupació nazi. El còmic ens presenta al mateix autor des de la infantesa, la relació amb la seva família, el seu creixement, i fins i tot la seva passió pels còmics que el portarà a intentar publicar la que va ser després la primera obra de l'autor: "Replay", també publicada en Astiberri, amb guió de Jorge Zentner fa ja vint anys. I ho fa combinant sàviament el relat de la seva vida, amb els records dels seus avis. Un record que va marcar a l'autor en el seu pensament antifeixista. Una obra que ens mostra amb cruesa la veritable història del nostre país, una història que els guanyadors de la guerra intenten enterrar, i ignorar, quan no manipular i tergiversar. La mentida que blanqueja el franquisme més ranci i letal.

Pictòricament, l'obra és un veritable exercici de mestratge. Des del més brillant pop de les escenes de la seva infància i adolescència amb referències a jocs i trobades familiars, a escenes més fosques tal com avança el temps i l'autor n'és més conscient del pes del passat, i que recupera la lluminositat amb el naixement dels seus fills. Un altre tema són les escenes de l'internament a Mauthausen on la pintura adopta un caràcter expressionista que dibuixa l'horror i el patiment infernal d'aquells moments. També en algunes escenes dels seus avis de naturalesa onírica, la pintura es mostra amb certa deformació i tonalitats lluny de la realitat. A les darreres pàgines del còmic hi ha una col·lecció d'esborranys, proves, i altres propostes de l'autor que ja constitueixen un plaer afegit. La traducció del francès és de Rubén Lardín.

L'obra ha guanyat al seu país França, els premis Landerneau BD, el BD RTL del mes, la Selecció FNAC-France-Inter, el Gran premi de la BD Elle, i el Premi de la BD del Museu de la història de la Immigració. D'aquest poderós il·lustrador ja vam gaudir al blog fa uns tres anys amb: El jugador de ajedrez. Una altra molt bona obra amb misteri i foscor. Malauradament per als lectors, David Sala és un autor amb un ritme de creació tranquil i pausat. 

Una meravella d'obra que recordant als seus avis la narració passa de ser un relat personal a ser una història universal. Un exercici de memòria història que presenta a dos dels herois que van lluitar amb la seva força i pensament contra les forces feixistes que van fer retrocedir el país moltes dècades i van enterrar a moltes persones, moltes amb foses comunes encara per localitzar.

"Mirar al passat per trobar el futur".