Autora: Chloé Cruchaudet.
Editorial Finestres. (2024).
De vegades un còmic et pot fer descobrir coses que ni tan sols havies sospitat. Jo personalment no en tenia ni idea de què una dona, Céleste Albaret, va atendre, ajudar, animar, perdonar, i disculpar moltes febleses i bajanades d'un autor icònic com va ser Marcel Proust. Sembla que la seva obra no hauria estat possible sense l'ajut de Céleste que va ser nou anys la seva secretària, missatgera, serventa, infermera, cuinera i quasi mare de l'autor, una persona fràgil, malaltissa, poruga, que no tocava gaire de peus a terra, però amb una ment privilegiada. Va ser una relació d'amistat profunda, de necessitat mútua, no mancada d'algunes contrarietats, però que va durar fins a la mort de l'escriptor per pneumònia i esgotament l'any 1922.
Céleste, una persona ingènua, sense gaires estudis, però intel·ligent, refinada, elegant, i dotada d'una infinita paciència, intuïció i perseverança.
El còmic descriu molt bé la intensitat de la relació, les diferents i canviant emocions, i fa una acurada descripció de l'atmosfera dels inicis del segle XX a una França en els seus "Annés folles" (els feliços anys vint) on l'activitat creativa, musical i de vida als clubs va ser enorme. Un temps de llegenda.
L'autor d'una obra fonamental en la literatura com "A la recerca del temps perdut" va ser qui va ser per tenir al seu costat una dona extraordinària com Céleste Albaret, que quasi ningú recorda.
Chloé Cruchaudet ens torna a meravellar amb el seu dibuix ric en formes i colors que juga amb les vinyetes al servei d'una narració ben trenada i rica en emotivitat, una dibuixant i guionista de la qual ja vam gaudir i comentar la seva obra Degenerado fa sis anys, i de la que hem d'estar ben atents.
