Una fracción de segundo

 

Autor: Guy Delisle.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

D'aquest brillant autor canadenc ja hem comentat: Crónicas de juventud, i Escapar. Historia de un rehén. Dues obres excel·lents i molt personals d'aquest autor nascut al Quebec, però que ha treballat en infinitats d'estudis en molts països, des d'Àsia, l'Orient Mitjà i Europa. La seva dona, que pertany a "Metges sense Fronteres", li ha fet veure de prop moltes diferents situacions socials, algunes molt dures.

En aquesta ocasió tracta un tema molt menys dramàtic com és narrar la història d'un curiós personatge, Eadward Muybridge. Aquest volcànic home, que va ser declarat innocent quan matar l'amant de la seva dona, és la persona que va ser capaç de fotografiar el galop d'un cavall i demostrar que hi ha un instant en el qual el cavall no toca terra amb cap de les seves potes. L'estudi era finançat pel director de la companyia ferroviària de la Central Pacífic, el poderós senyor Lelan Stanford. De la mateixa manera, i amb un sistema inventat per ell, va poder descompondre el moviment de molts animals, i de moltes persones que li van fer de model. També ell va ser un dels promotors de les primeres sales de cinema. El cinema no deixa de ser un munt d'imatges, una darrere l'altre.

El còmic ens anirà explicant la dinàmica vida del fotògraf i inventor, i a la vegada l'evolució que va tenir el món de la fotografia i el cinema. Aniran apareixent celebritats de l'època com Edison, Tesla, els germans Lumière, alguns pintors retratistes, i una descripció acurada de la societat masclista i classista d'aquells temps. Muybridge també va ser un atrevit fotògraf de la natura més salvatge, posant en risc la seva pròpia vida.

L'obra a més, ens va mostrant fotografies reals del fotògraf al costat dels dibuixos de Delisle, que amb el seu estil personal d'estalvi de línies i síntesi, i l'enorme capacitat narrativa crea una història, que si bé no és biogràfica, n'és un autèntic documental. La utilització del color és molt intel·ligent, molt mesurada, però efectiva. 

Una detallada narració sobre l'origen de la fotografia i el cinema, i el descobriment d'aquesta persona que ha estat oblidada injustament.  Tot amb la característica dosi d'humor de Delisle, i un ritme narratiu que no defalleix malgrat la grandíssima quantitat d'informació. Una altra meravella d'Astiberri.

Maltempo

 

Autor: Alfred.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic tanca la trilogia d'obres que transcorren a Itàlia, formada per: Come Prima (2013), Senso (2019), i ara Maltempo. Totes elles escrites quan Alfred (Lionel Papagalli) es va traslladar a viure a Venècia l'any 2009 poc després d'haver publicat No moriré cazado. La trilogia italiana està publicada a Espanya de forma magistral per Salamandra Graphic, mentre els nostres amics d'Astiberri ens van portar l'altra obra. Ja podeu veure que Alfred ja és un autor molt seguit al blog.

Com a les anteriors obres de la trilogia, l'autor francès ens fa gaudir del país transalpí, dels seus paisatges, de la seva gent i els seus costums, dels colors mediterranis, i de les seves "Vespes". A Come Prima trobarem una road movie amb dos protagonistes joves als anys cinquanta, a Senso són dues persones de mitjana edat en l'actualitat, i a Maltempo són un grup d'adolescents als anys seixanta. Si mirem amb detall i conjuntament les obres veurem com Alfred fa una estudiada descripció de com ha anat canviant el país i de l'impacte del turisme, de vegades positiu, de vegades negatiu. 

El protagonista aquesta vegada és un adolescent, Mimmo Maltempo, que sembla viure en una illa paradisíaca al sud d'Itàlia, que amb altres joves formen una banda de rock, i que com la resta vol sortir d'allà, veure món i trobar un camí de futur. És el moment de deixar l'adolescència i fer-se adult, moment en el qual molts somnis cauen aixafats per la realitat més crua. Maltempo és una obra molt coral, on un ventall de personatges narren les seves aspiracions i dificultats per viure. Una situació de crisi econòmica, la desigualtat social, l'arribada de l'especulació pel turisme, i també l'arribada de l'extrema dreta apareixen en el fons.

Com a les altres obres, l'autor fa una magnífica demostració de com plasmar la llum del sol i les ombres del Mediterrani, i una autèntica exhibició de mostrar la llum de la nit en una doble pàgina que deixa bocabadat. Els dibuixos dels personatges d'Alfred són molt expressius, molt nets, un traç delicat marca de la casa.

Absolutament recomanable viatjar a Itàlia amb Alfred. Una trilogia espectacular. 

El peso de los héroes.

 

Autor: David Sala.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Tremenda. Una obra autobiogràfica tremenda per la narració i per les magnífiques pintures plenes de color que omplen les seves pàgines. L'obra és un homenatge als seus dos avis, l'avi matern: Antonio Soto, un supervivent al camp de concentració de Mauthausen, i l'avi patern: Josep Sala, internat en el camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, i posteriorment integrant de les milícies franceses contra l'ocupació nazi. El còmic ens presenta al mateix autor des de la infantesa, la relació amb la seva família, el seu creixement, i fins i tot la seva passió pels còmics que el portarà a intentar publicar la que va ser després la primera obra de l'autor: "Replay", també publicada en Astiberri, amb guió de Jorge Zentner fa ja vint anys. I ho fa combinant sàviament el relat de la seva vida, amb els records dels seus avis. Un record que va marcar a l'autor en el seu pensament antifeixista. Una obra que ens mostra amb cruesa la veritable història del nostre país, una història que els guanyadors de la guerra intenten enterrar, i ignorar, quan no manipular i tergiversar. La mentida que blanqueja el franquisme més ranci i letal.

Pictòricament, l'obra és un veritable exercici de mestratge. Des del més brillant pop de les escenes de la seva infància i adolescència amb referències a jocs i trobades familiars, a escenes més fosques tal com avança el temps i l'autor n'és més conscient del pes del passat, i que recupera la lluminositat amb el naixement dels seus fills. Un altre tema són les escenes de l'internament a Mauthausen on la pintura adopta un caràcter expressionista que dibuixa l'horror i el patiment infernal d'aquells moments. També en algunes escenes dels seus avis de naturalesa onírica, la pintura es mostra amb certa deformació i tonalitats lluny de la realitat. A les darreres pàgines del còmic hi ha una col·lecció d'esborranys, proves, i altres propostes de l'autor que ja constitueixen un plaer afegit. La traducció del francès és de Rubén Lardín.

L'obra ha guanyat al seu país França, els premis Landerneau BD, el BD RTL del mes, la Selecció FNAC-France-Inter, el Gran premi de la BD Elle, i el Premi de la BD del Museu de la història de la Immigració. D'aquest poderós il·lustrador ja vam gaudir al blog fa uns tres anys amb: El jugador de ajedrez. Una altra molt bona obra amb misteri i foscor. Malauradament per als lectors, David Sala és un autor amb un ritme de creació tranquil i pausat. 

Una meravella d'obra que recordant als seus avis la narració passa de ser un relat personal a ser una història universal. Un exercici de memòria història que presenta a dos dels herois que van lluitar amb la seva força i pensament contra les forces feixistes que van fer retrocedir el país moltes dècades i van enterrar a moltes persones, moltes amb foses comunes encara per localitzar.

"Mirar al passat per trobar el futur".

El tesoro del cisne negro

 

Guió: Guillermo Corral. Dibuixos: Paco Roca.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2018). 

D'entrada tenim els dibuixos de Paco Roca, garantia de treball exquisit com ja hem vist a Los surcos del azar, El abismo del olvido, Las calles de arena, La casa, i Regreso al Edén. En aquesta ocasió l'acompanya com a guionista, l'escriptor, fotògraf i diplomàtic Guillermo Corral. L'obra narra tota la investigació i lluita que un grup de funcionaris, secretaris i ministres de l'Estat espanyol va desenvolupar sense treva per recuperar uns tresors enfonsats en l'estret de Gibraltar que una empresa nord-americana amb el nom, al còmic, d'Ihtaca, va agafar sense gaires miraments del fons marí i se'n va endur a Florida l'any 2007. El seu valor estimat era de quatre-cents milions d'euros. Els cercatresors anomenen la meravellosa troballa com "El Cisne Negro" i neguen que sigui una nau espanyola. Es tracta del més gran tresor submarí que es descobrirà posteriorment correspon a un vaixell espanyol, La Merced, que anava acompanyada per les altres fragates: La Piedad, La Famosa i La Medea. Les naus portaven moltes monedes i or del Perú cap a Espanya, i La Merced va ser enfonsada, quan ja veia les costes espanyoles, per les fragates angleses, concretament per l'Amphibious, amb els seus tresors i tots els tripulants. Va ser el detonant per a l'inici de la guerra naval amb Anglaterra l'any 1804.

El còmic descriu amb detall tota la trama jurídica i política que han d'activar davant del poder econòmic i mediàtic de l'empresa nord-americana. La participació de l'advocat Jonas Gold i la determinació d'un equip de persones farà moure totes les forces pròpies i contràries dels estats, moltes d'elles fora dels terrenys estrictament legals. La història està basada en una realitat que Corral va tenir molt a prop pel fet que va ser diplomàtic en l'ambaixada espanyola a Washington, i al Ministeri de Cultura en aquells temps. Com a anècdota apareix en algunes vinyetes el president Zapatero que en aquells anys ocupava la Moncloa. 

Guillermo Corral debuta en el còmic amb aquesta obra. Ha escrit un llibre de relats amb el títol de "Mientras crece el bosque" i relats curts en diferents revistes literàries.

Una obra que combina la narració històrica amb una trama d'investigació i de judicis, amb uns escenaris meravellosament detallats que ens apropen a les aventures de Tintín, les epopeies de Salgari, i els documentals de Jac Costeau. Una edició impecable, amb tapa dura i més de dues-centes pàgines, una joia més d'Astiberri.

El almanaque de mi padre

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Biblioteca Pachinco. PlanetaDe Agostini. (2001).

Aquest estiu hem tornat a recuperar la lectura d'aquest mestre japonès. Ja vam rellegir: El caminante i molt abans: Mascotas. Ara comentem aquesta monumental obra que es va publicar fa quasi vint-i-cinc anys en tres petits llibrets, i que avui podem gaudir en un sol volum, més gran i ben editat per la mateixa editorial o en unes altres editorials. La darrera edició és de l'any 2020, molt ben enquadernada i impresa, i amb el sentit de lectura original japonès. L'edició que vaig llegir és aquesta dels tres modestos i petits llibres. Una edició molt justeta, però que mostra l'enorme talent d'aquest llegendari autor nipó.

L'obra és del 94, i està marcada per les mateixes experiències vitals de l'autor que també va néixer al poble de Tottori. El protagonista, Youichi, un jove oficinista ben situat al modern Tòquio, amb una família feliç, ha de tornar al seu petit poble per assistir als funerals del seu pare. Un pare que és un desconegut per ell, i al que ha considerat sempre una persona vulgar i mediocre. El viatge i el retrobament amb els familiars i amics farà que el protagonista comenci a veure l'autèntica realitat de la vida dels seus pares, el perquè de moltes coses, i l'absurd allunyament seu de les seves arrels. Una realitat que va ser molt marcada pel terrible incendi que va destruir per complet la ciutat de Tottori, i amb ell, també la relació dels seus pares.

Com de costum, Taniguchi crea una narració impecable, un autèntic llibre, on analitza l'estructura familiar, l'amor, la modernització versus la tradició, l'honor de vegades malaltís, el pes dels records, la mort, i la lluita per tornar a començar quan tot ha desaparegut. No pot faltar l'amor als nostres animals de companyia, segell de l'autor que sempre hi és present. A la contracoberta dels tres llibrets apareix una fotografia en blanc i negre del desastre causat per l'incendi. Pensem que totes les construccions eren de fusta i el foc no el van poder detenir amb els pocs mitjans que hi havia en aquell temps. La ciutat ja havia sofert un terratrèmol devastador pocs anys abans de l'incendi. 

El dibuix en blanc i negre amb aquests punts de trama ja són marca de la casa, i una demostració de la seva enorme capacitat per descriure esdeveniments, però per sobre de tot, moure sentiments i sensacions. Si els còmics de Taniguchi no t'emocionen t'ho has de fer mirar. Pura vida i emocions sobre el paper. Una altra joia d'indispensable lectura. Un manga "seinen" (per a adults) intimista i commovedor.

La guerra de Audrey

 

Guió: Salva Rubio. Dibuixos: Loreto Aroca.

Editorial Planeta-Cómic. (2025).

De vegades els còmics t'enseneyen coses d'una realitat absolutament que ignores per complet. No en tenia ni idea que la icònica actriu, famosa per pel·lícules tan emblemàtiques d'una època daurada del cinema nordamericà com "Esmorzar amb diamants", "Vacances a Roma", "Sabrina" i moltes altres, guanyadora de "l'Òscar a la millor actriu", premis "Bafta", "Globus d'Or" i molts altres, haguès tingut una infantesa tan i tan complicada.

El còmic descriu amb cruesa la dura infància que va passar per la invasió i ocupació dels Països Baixos per les tropes nazis a la Segona Guerra Mundial. Les moltes dificultats per a tot, la desaparició de molts amics i familiars jueus, la pèrdua de llibertat, els treballs quasi forçats de dones i homes, la terrible fam, el racionament més demolidor, i les bombes, primer a la invasió, després al conflicte, i al final l'originat en l'expulsió del territori de les forces alemanyes per part de les tropes nord-americanes, franceses i angleses. Malgrat tot això, Audrey no va mai abandonar el seu somni de ser ballarina, de practicar la dansa de forma professional. El que va ser primer un refugi de l'assetjament d'algunes companyes d'escola per no parlar bé l'holandès, es va convertir en el somni de la seva vida. El seu inici com a ballarina va ser als cinc anys en una escola del poble on residia. Ella va néixer a Bèlgica, tenia nacionalitat britànica, però va passar la infantesa als Països Baixos fugint dels bombardejos dels avions nazis. Tothom pensava que els alemanys respectarien la neutralitat d'aquest país, però va ser malauradament un altre territori envaït, castigat i massacrat.

Salva Rubio és doctor en Història i Art, reconegut guionista de cinema, televisió i publicitat que va guanyar un "Goya" per la seva pel·lícula d'animació "Checkout", i nominat per "Deep". En el món del còmic va obtenir una nominació als "Premis Eisner Award", va rebre un "Japan International Manga Award", i un "Premi a la millor Novel·la gràfica de la Fête de la BD" de Brussel·les. Darrerament, ha publicat "El fotògraf de Mauthausen", "La bibliotecària de Auschwitz" amb Loreto Aroca, i "Monet, nòmada de la llum".

Loreto Aroca és una molt jove dibuixant mallorquina, amb formació a l'Escola Joso de Barcelona, que es va estrenar en la publicació de còmics amb la primera col·laboració amb Salva Rubio. Treballa molt en obres per al públic infantil. El seu dibuix és molt clar, amb molta llum, elegant com la mateixa Audrey.

Tots dos artistes han aconseguit una bona obra, punyent, però elegant, basada en una realitat molt dura del passat d'Europa i del món, on queda molt clar el coratge, l'alegria de viure malgrat tot, i la força de voluntat indestructible de perseguir els somnis de la protagonista. Trobarem en un moment de la narració la immensa sort i fortuna que va tenir quan es va poder deslliurar d'una mort segura davant dels soldats alemanys.

Belleville Story

 

Guió: Arnaud Malherbe. Dibuixos: Vincent Perriot.

Norma Editorial. (2014).

Aquesta edició de Norma inclou els dos volums de l'edició original de Dargaud de l'any 2012. La primera part és "Antes de medianoche", i la segona, lògicament: "Después de medianoche". El protagonista d'aquesta endimoniada i vertiginosa història és Freddy, un delinqüent polonès que es mou en la part més fosca i sinistra del popular barri de París, Belleville. Assassinats a sou, extorsions, xantatges, prostitució, drogues, tracte de blanques, tot això apareix en una narració que va a la velocitat de les bales. Ara, Freddy haurà de decidir si mata a un estrany xinès que acaba d'arribar a París, (un personatge digne de tota una sèrie especial) o enfrontar-se a la banda de sicaris del Sr. Wang si no ho fa. Hi ha molt més del que sembla en joc, i les aparences, com sempre, enganyen. Malherbe aconsegueix trenar els esdeveniments un darrere l'altre, sense treva, i manté la tensió i el ritme fins al final. Un final especialment romàntic. Penseu que tres anys abans de l'edició del còmic, Arnaud Malherbe havia realitzat una pel·lícula per a la televisió francesa amb aquesta història que després va adaptar al còmic. De fet, aquest autor és més un director de cinema i televisió que un autor exclusivament de novel·les gràfiques.

Els dibuixos enèrgics de Perriot estan carregats de la tensió de la història. Hi són els detalls que ajuden a la narració, però també mostra un bon exercici per descriure arquitectures, perspectives i punts de vista insospitats, i jocs d'ombres. El color, com apareix ben indicat a l'inici de les pàgines de l'obra, és d'Isabelle Merlet. La bona col·laboració amb el dibuixant crea unes imatges atractives i dinàmiques. Perriot és un jove dibuixant format a l'Escola de Belles Arts d'Angoulême que va guanyar el premi "Young Talent 2009" per l'obra "Taiga Rouge".

En resum, un "Trhiller" carregat de sensacions, un "Noire" ple de les olors dels baixos fons, i com es deia abans, un "Polar" amb tot el sabor del millor cinema francès de polis i dolents. No us perdeu les aventures d'aquest Freddy, dur i implacable, però amb un cor ben gran.

Emigrantes

 

Autor: Shaun Tan.

Editorial: Barbara Fiore Editora. (2016).

He tornat a mirar aquest llibre que vaig descobrir fa quasi deu anys. Aleshores ja em va semblar un artefacte molt atractiu, però estrany. Comencem per què l'editorial el recomana per a lectores i lectors preadolescents. No trobo que la manera d'abordar un tema tan complex com la immigració i de la manera que ho fa sigui la lectura més entenedora per a elles i ells. Podem dir a més que l'obra resulta un xic claustrofòbica, i aquesta pàtina d'antigor que tenen les imatges encara la situa en un terreny oníric i fantasmal. El fet que no hi hagi cap text en tota l'obra ajuda a crear aquest aspecte d'irrealitat carregada de certa desesperació, violència i agitació.

El protagonista decideix deixar la seva dona i el seu fill a la seva terra per, travessant immensos mars, trobar un futur possible que els tregui de la misèria. El que trobarà a l'altra banda serà una ciutat embogida, costums estranys, animals molt rars, idiomes indesxifrables, i objectes sorprenents. Carregat d'una sola maleta i unes poques monedes haurà de trobar un lloc on viure i una feina per guanyar alguns diners. També trobarà personatges que l'ajudaran i altres que no entendran que fa allà.

Shaun Tan és un autor i il·lustrador australià amb la gran part de la seva obra destinada al públic molt jove. L'any 2011 va guanyar l'Òscar al millor curtmetratge d'animació per la seva adaptació de l'obra "The Lost Thing". A més de l'obra que comentem avui, i que va ser un èxit de vendes i crítica, podem destacar algunes obres més. "La cosa perduda" que va originar el curt, "L'arbre vermell", "Cuentos de la periferia", i "Cigarra".

La gran mida de l'obra, la seva enquadernació i el seu disseny converteixen a aquesta obra un preuat regal tant per als lectors de llibres com per als de còmics. Una obra molt particular, més visual que narrativa, però molt recomanable per passar la mirada per aquests mons tan hermètics.

Nellie Bly. En la guarida de la locura

 

Autora: Virginie Ollagnier. Dibuixos: Carole Maurel.

Norma Editorial. (2025).

Una narració que posa els pèls de punta. I els posa per què tot el que ens presenta està basat en la realitat, una realitat molt fosca que ha convertit a aquesta periodista en una icona del feminisme i que va revolucionar el periodisme d'investigació. Va realitzar més investigacions periodístiques i fins i tot va aconseguir l'èxit en fer la volta al món en vuitanta dies. Una dona imparable.

L'any 1887, la jove periodista Nellie Bly decideix engegar un atrevit i arriscat projecte personal per descobrir de manera indiscutible els abusos que pateixen les dones que són tancades a les institucions mentals com el terrorífic manicomi de Blackwell. Amb aquest propòsit i amb el sobrenom de Nellie Brown fingeix una malaltia mental per ser ingressada i veure davant seu totes les barbaritats que tot el personal del manicomi, des de la direcció, als doctors i infermeres apliquen sense cap mena d'aturador. Passar fred extrem, respirar aire contaminat, banys amb aigua freda, rebre cops, menjar molt poc i aliments en mal estat, rebre injeccions de morfina, i fins i tot ser violades per poder vendre els nascuts, era una metodologia diabòlica que patien moltíssimes dones. Moltes d'elles recloses per no acceptar comportaments masclistes, o senzillament pensar d'una manera que no encaixava en la rígida societat.

La narració de Virginie Ollagnier és densa, amb una enorme quantitat de detalls que serveixen per revelar una situació injusta i cruel al llarg de les més de cent cinquanta pàgines.

A Carole Maurel ja la vam descobrir a La maestra fa una mica més d'un any. Dibuixant i dissenyadora que pertany al "Col·lectiu de Creadors de Còmics contra el Sexisme", ens ofereix amb el seu estil de línia clara una altra obra amb un segell feminista evident.

El caminante

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Ponent Mon. (2004).

He tornat a rellegir aquest còmic per gaudir de la seva calma i tranquil·litat, i també per reivindicar aquest autor japonès del qual hem llegit moltes obres, però només hi havia una entrada al blog: Mascotas.

El còmic es pot resumir en un home, amb una dona i una filla, que acaben de comprar una casa i adopten un gos que sembla haver estat abandonat pels anteriors propietaris. I aleshores, aquest home comença a passejar per l'entorn de casa seva, de vegades amb la família, de vegades sol, de vegades amb el seu gos. I caminant descobreix ocells, puja a un arbre per recuperar un avió que han perdut uns nens, visita una platja per tornar una caragola, troba gats veïns, troba altres caminants, i fins i tot neda en una piscina que ha tancat les portes, i que ell observa des de la biblioteca del costat. Senzillament camina i observa i viu.

Taniguchi és un mestre amb una capacitat de transmetre sentiments fora de tota mena de comparació. Hi ha pocs autors capaços de dir tant en tan poca narració. El lector, si està atent, notarà la llum del sol, el cant dels ocells, el so de la pluja, i tindrà aquesta sensació d'absoluta llibertat que té el protagonista. Una obra que respira calma, felicitat, pur zen. Com a quasi totes les seves obres trobarem el màxim amor pels nostres animals de companyia, ja siguin gossos, gats, ocells, i per la natura en general.

Taniguchi és considerat un dels principals impulsors de la cultura manga japonesa a Europa. Va obtenir molts premis nacionals i va publicar més de cinquanta obres traduïdes a molts idiomes. Amb el pas del temps la seva obra va ser cada vegada més intimista, més orientada a la contemplació de la vida humana, i on la senzillesa és la principal eina i el més gran tresor. Malauradament, ens va deixar l'any 2017 a l'edat de seixanta-nou anys.

Ben aviat comentarem una de les seves obres icòniques com és: "El almanaque de mi padre", una autèntica meravella imprescindible. A més el seu to autobiogràfic encara augmenta la seva importància.

De moment, gaudirem dels passejos en cent cinquanta pàgines d'aquest caminant que gaudeix de la vida en l'avui i l'ara de forma exemplar. Com diu el pescador que es troba en un riu "prefereixo que res mossegui l'ham, estic aquí perquè senzillament m'agrada aquest lloc". 

Com es diu a l'obra: "potser res, és tan urgent". Envejo la capacitat del protagonista. Per descomptat, aquest home no porta un mòbil a la butxaca.

Surferas

 

Autora: Paola Hirou.

Editorial: Nórdica Libros - Comic. (2024).

El subtítol de l'obra és: "les que han fet surf, des de 1915 fins avui", i en les seves cent vit-i-cinc pàgines fa una detallada anàlisi de les nou surferes més importants i icòniques d'aquest temps, i dels esdeveniments que han canviat aquest món en poques dècades per la lluita d'algunes dones. 

Isabel Letham, la mare del surf australià, Mary Ann Hawkins, la pionera californiana, Linda Benson, la padrina del surf femení, Joyce Hoffman, la deessa rossa, Rell Sunn, el cor del mar, Lisa Andersen, surfeja millor que tu, Rhonda Harper, si alguna cosa no existeix, crea-la tu, Maryam el Gardoum, campiona marroquina, i Justine Dupont, surfista d'ones gegants. Nou brillants i valentes surfistes que han situat a les dones a l'altura dels homes sense perdre la seva identitat. Una conquesta lluitada amb coratge en un esport tancat als homes en el llarg de molt de temps, i on la dona només era un reclam sexi.

Paola Hirou, graduada a l'escola de dibuix "Émile Cohl" a Lió (França) sorprèn els lectors i lectores amb els seus dibuixos a tèmpera, valents i amb un ventall de colors molt curt i ben triat. Amant de la natura i surfista des de fa set anys crea en aquesta, la seva primera obra, un llibre molt ben detallat i estructurat, i amb un pes específic dels seus dibuixos molt considerable.

Al llibre apareixen anècdotes, rècords d'alçades d'ones, la connexió amb magnífiques nedadores, apnees llegendàries, platges idíl·liques, els tipus de planxes, i també l'impuls de la música dels Beach Boys.

Al final de les pàgines, Paola, ens presenta una relació de llibres, pòdcasts, vídeos, pàgines web, pel·lícules i temes musicals relacionats amb el món del surf i de les surferes. També trobarem un diccionari de les diferents tècniques, piruetes, parts de les ones, i dels mil detalls d'aquest món.

Un llibre molt maco, gran, ben enquadernat, ideal per fer un regal amb toc esportista i feminista,

Espíritu maligno

 

Guió: Peer Meter. Dibuixos: Gerda Raidt.

Editorial: La Cúpula. (2014).

Tota una sorpresa. Remenant a les prestatgeries de còmics d'una de les biblioteques habituals de Barcelona vaig quasi ensopegar amb aquesta obra de poc més de cent pàgines. Em va atrapar la portada, l'interior en blanc i negre de les seves pàgines, i també el títol. 

L'obra presenta una llegenda que apareix a l'inici: "Diuen que tretze dies i sis hores després de la mort d'una persona existeix la possibilitat de portar de tornada el seu esperit. Si el difunt va ser una bona persona, pots recuperar-la, si no ho va ser, t'arrossegarà al regne dels morts o t'aguaitarà per sempre".

El protagonista, Harry Wallmann, torna al seu barri on va néixer i créixer, quan té notícia que tot allò anirà a terra. Una visita per mantenir el record, però on es trobarà l'antic tirànic director de la seva escola, el llibreter que li proporcionava llibres de novel·les gràfiques de terror, i també amb el trauma que va representar per ell la mort del seu pare.

M'ha fascinat la manera que té l'obra de lligar el passat amb el present, amb una paraula o frase que et porta a un altre temps.

Peer Meter, nascut a Bremen, veterà escriptor i autor de còmics i obres de teatre, ha realitzat tres còmics importants amb diferents dibuixants alemanys que narren esdeveniments històrics: "Veneno", "Haarman", i "Vasmers Bruder". La segona obra va ser un èxit de lectors i crítica, i va guanyar el "Premi Sondermann" a la Fira del Llibre de Frankfurt.

Gerda Raidt, nascuda a Berlín va obtenir molta fama amb la seva obra "Die Strabe" que narrava la història dels habitants d'un carrer al llarg de cent anys. Més endavant, les il·lustracions que va fer per l'autora Irmgard Keuns en l'obra "La noia de la seda artificial" van ser tota una meravella, i l'obra va ser guardonada per la Fundació Buchkunst com un dels llibres alemanys més bonics.

Una obra deliciosament inquietant, amb una atmosfera incerta, flotant i plena de misteri a plena llum. Una sorpresa molt agradable. 

Soc el seu silenci

 

Autor: Jordi Lafebre.

Norma Editorial. ( 2024).

El mes passat vam comentar d'aquest autor: Malgrat tot, una meravella, i fa uns anys: Los buenos veranos, amb guió de l'amic Zidrou, una obra fresca i divertida. Avui comentem una història que combina el món de la psiquiatria i els imperis del vi, amb assassinats, mitologia i molt d'humor. 

La protagonista, una brillant i provocadora psiquiatra Eva Rojas, visita, per petició d'una de les seves pacients, la finca vinícola de la família Monturós. Allí ha d'assistir a la lectura d'un testament per la mort del gran patriarca, però l'estranya mort del principal beneficiari inicia l'arribada de la policia, molts moviments de la família, i la recerca de la solució del misteri per part d'una intrèpida Eva Rojas que amb la seva capacitat d'anàlisi i la seva sensualitat es considera així mateix la més apta.

La narració combina les anades i vingudes del thriller amb la lluita dialèctica i plena d'humor amb el seu psiquiatra. A l'Eva li han retirat la llicència per poder treballar, i el doctor Llull tracta d'esbrinar què li passa. Una lluita de psiquiatres que també ens parla de les veus que acompanyen a la protagonista i que lluny de ser un tema malaltís, resulta còmic en molts moments. Les veus són de les dones de la seva família, tres dones valentes i amb caràcter: la tia àvia, l'àvia i una avantpassada que va lluitar amb els rojos a la Guerra Civil. L'obra està ambientada en gran part en escenaris urbans de Barcelona, alguns, molt coneguts i reconeixibles. Va guanyar el "Premi de les llibreries Franceses", el "Gran Premi de la Crítica ACBD", i el "Premi al millor còmic de Gènere Negre d'Angoulême". Tot l'any 2024.

Un còmic molt entretingut de poc més de cent pàgines, amb el dibuix de Lafebre que ja és una garantia amb el seu domini dels cossos i les expressions, i una història plena de misteris. Aquest és el seu segon còmic en solitari després de "Malgrat tot", i la seva darrera obra. La traducció del francès és d'Andrea Jofre.