Llibre d'absències

 

Autor: Miquel Martí i Pol.

Editorial: Edicions 62. Empúries. (1998).

Fa molts anys que vaig comprar aquest petit llibre. Els rellegeixo sovint, és una mena de company, i moltes nits és la darrera lectura abans de dormir.

Són trenta-tres poemes. Alguns molt breus, d'altres més llargs, tots ells plens de vitalisme, serenor, i tendresa. Un llibre de dol que ens parla de l'ésser que ha marxat, que hem perdut, que no tornarà més. 

Malgrat la idea de dol, Martí i Pol és capaç de parlar de les absències amb molta llum, amb la sensació  que encara que la persona hagi marxat, podem viure amb ella amb els nostres records. El llibre és una mena de resposta de l'escriptor a la mort de la seva primera dona, Dolors Feixas. 

No parlaré gaire de l'autor, és un dels poetes, escriptors i traductors de poesia més llegits i reconeguts del segle XX. Va guanyar nombrosos premis, els més grans van ser el "Premi d'Honor de les Lletres Catalanes", la "Creu de Sant Jordi", la "Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya", i el "Ciutat de Barcelona". Martí i Pol va viure molts anys de la seva vida marcat per l'esclerosi múltiple.

Em resulta difícil destacar un poema per sobre dels altres, però aquest amb el que tanquem l'entrada em resulta especialment dolç:

Parlem de tu

Parlem de tu, però no pas amb pena. / Senzillament parlem de tu, de com / em vas deixar, del sofriment lentíssim / que va anar marfonent-te, de les teves / coses parlem i també dels teus gustos / del que estimaves i el que no estimaves, / del que feies i deies i senties, / de tu parlem, però no pas amb pena.

I a poc a poc esdevindràs tan nostra / que no caldrà ni que parlem de tu / per recordar-te, a poc a poc seràs / un gest, un mot, un gust, una mirada / que flueix sense dir-lo ni pensar-lo.   

Cruce de caminos en el Valle Dorado

 

Guió: Lewis Trondheim. Dibuixos: Sergio García Sánchez.

Editorial: Astronave. (2024).

Quatre minúscules històries que es creuen, i que de fet, són una. La història d'un nen juganer al qui li regalen un gat i vol un gos; la d'un gos que vol salvar a la seva propietària, la d'una nena fantasma que vol interactuar amb els vius, i la d'un comptable que el fan president de govern que ha de caçar criatures sobrenaturals. Totes elles escrites en primera persona, pròximes i entranyables. Sota l'aparença d'uns senzills contes infantils, els autors tracten temes que potser no semblen tan fàcils d'abordar com. la mort, l'ànima, el dol, l'enyorança, les pors, el desig i la frustració. 

L'ordre de lectura dels quatre petits llibres és indiferent. Continguts en una capsa de format quadrat constitueixen un magnífic objecte de regal. La narració del francès Lewis Trondheim és molt i molt dinàmica, i d'una agilitat sorprenent. Laurent Chabosy (el nom real de Trondheim) va ser el creador de "Le Fauve", el gat que va ser la mascota del Festival d'Angulema l'any 2007.  Els dos anys anteriors va ser premiat en el mateix festival. El mes passat ja vam poder llegir al nostre blog un altre brillant guió d'aquest escriptor: La maledicció de Castelmaure.

Els dibuixos del granadí Sergio García són molt divertits, clars i lluminosos. Aquest dibuixant i il·lustrador té quasi tota la seva obra en el mercat francès, i va rebre el "Premi Nacional d'Il·lustració" d'Espanya l'any 2022.

L'obra diu a la capsa que és recomanada per a "primers lectors". Oblideu la recomanació. Els quatre títols són quatre meravelles d'enginy i profunditat, i recomanables per a totes les persones amb humanitat i sensibilitat. De veritat, no us decebrà la petita capsa del "Valle Dorado".

L'espasa d'en Soler de Vilardell

 

Guió: Josep Busquet. Dibuixos: Pol.

Editorial: Ajuntament de Sant Celoni. (2011).

Un molt petit llibre que té molta gràcia. Basada en una llegenda popular la breu narració (noranta-dues línies de text) del barceloní Josep Busquet es combina sàviament amb el dibuix de Pol Guillén. Dos artistes de l'Escola Joso de Barcelona amb força obra publicada. L'obra compta amb tretze imatges a tota pàgina de línia clara i ben acolorides.

L'edició que va fer l'Ajuntament de Sant Celoni està feta amb molta cura: una enquadernació impecable, un format quadrat atractiu, paper de qualitat i una bona impressió. Es nota que el projecte va ser realitzat amb molt d'amor.

Magnífica iniciativa municipal que va ser donada a tots els vilatans santcelonins fa quasi quinze anys, i que ara ha caigut a les meves mans de forma casual. 

L'alegria de viure

 

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers Llibres. (2022).

Fa uns anys ja vam comentar un altre llibre de la Sílvia, Nosaltres, després. En aquesta ocasió, es tracta d'una obra plena d'imatges de la seva pròpia vida, de les cases on va viure, dels carrers que va trepitjar, de la seva joventut, de dies plens de llum i colors d'estiu, de sal i sorra de mar. Tot respira ganes de viure, optimisme, la felicitat de descobrir persones, sensacions, indrets.

La coberta del llibre ja ens presenta la part de darrere d'un Renault Gordini on tres germans trapelles canten a tot drap en una excursió amb els seus pares, una nena addicta als llibres d'Enid Blyton que els llegeix d'amagat, una noia amb moltes ganes de jugar que troba l'amor de la seva vida en una discoteca de Mallorca, una dona conscient del privilegi que és passejar per una platja amb una amiga i veure com surt el sol, la dona que recull llimones i fa una llimonada extraordinària pel plaer de fer-la, estampes de felicitat en les petites coses, en els petits moments, en les coses realment importants que s'han de viure en el moment. Viure aquí i ara. 

El llibre està ple d'imatges de la vida de l'escriptora que inevitablement algunes d'elles coincidiran amb els nostres records, amb la nostra geografia personal.

"L'alegria de viure" és la penúltima obra d'aquesta autora que escriu fàcil, de forma planera, però amb detalls, atmosferes, i amb aquesta posada en escena molt cinematogràfica tan característica d'ella. 

La Sílvia Soler és una periodista catalana que escriu novel·les, i també una escriptora que treballa en diferents mitjans de comunicació, diaris, revistes, redactora en programes de ràdio i televisió, i que ha guanyat premis tan importants com el "Prudenci Bertrana" i el "Ramon Llull".

Un llibre optimista que et farà a tornar a aquells dies en que tot semblava posssible, però també a aquests que ara no podem perdre.

Ocàs i fascinació

 

Autora: Eva Baltasar.

Editorial: Club Editor. (2024).

He quedat fascinat per aquest llibre. Em permeto un símil, trobes un camí de terra, és un bon camí, és fàcil caminar per ell, agradable, i de sobte aquest camí s'endinsa en un bosc, un bosc ple d'arbres, de matolls, de rius, d'animals, d'incerteses... La lectura del llibre de l'Eva és atractiva, magnètica, t'enganxa, i t'introdueix quasi sense adonar-te en altres nivells de percepció.  

D'aquesta obra s'han fet mil i un comentaris, entrevistes, debats i comparacions amb altres llibres seus. "Ocàs i fascinació" ve després del tríptic que l'ha fet mundialment famosa: "Permagel", "Boulder" i "Mamut". La narració ens presenta a una nova heroïna que ho ha perdut tot i, per sobreviure, neteja cases: però ningú sap què fa quan es queda sola dins d'elles. 

L'obra aborda el tema del risc per a moltes persones de no poder tenir els recursos necessaris per sobreviure, fins i tot malgrat tenir una feina de merda. La narradora diu que una abraçada no et salva, però t'infon l'ànim de salvar-te. La protagonista del llibre no té aquesta xarxa. Les ciutats fabriquen solitaris i els obliguen a conviure.

Podeu trobar muntanyes d'informació de l'escriptora i del llibre a les xarxes, només us dic que si teniu oportunitat de llegir alguna obra de l'Eva Baltasar, no dubteu, agafeu-la i endinseu-vos al seu bosc.

La maledicció de Castelmaure.

 

Guió: Lewis Trondheim. Dibuixos: Alfred.

Editorial Finestres. (2025).

Original, divertit, entretingut i ben dibuixat. Tot això i una mica més és aquest còmic fet amb molt de criteri, sensibilitat i molt d'humor. La narració de Trondheim ens presenta al monarca Marcus, un rei que va desaparèixer fa vint anys, un castell envoltat d'una tempesta i foscor permanent, el naixement de milers de nadons nascuts el mateix dia, una bruixa i un jove periodista d'aquells temps, un mitògraf. Una narració que li dona la volta a les convencions clàssiques dels contes i les llegendes, i on la fantasia arriba a nivells molt alts.

Del dibuix tornarem a tenir entre les mans a l'Alfred, del que ja hem comentat al llarg dels anys, moltes obres: Maltempo, Come Prima, No moriré cazado, i Senso. Al seu dibuix amb el to contingut caricaturesc tan personal d'ell, Alfred torna a fer una obra atractiva, ben acolorida i il·luminada.

El color el posen Lou i Alfred, i la traducció és de Pau Gros Calsina.

L'edició de Finestres és impecable per la impressió, el paper i una enquadernació en tapa dura magnífica, i a més en català. Perfecte, vaja.

Un conte brillant i ple d'humor.

En silencio

 

Autora: Audrey Spiry.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2014).

Des de la portada a la contraportada, passant per totes les pàgines ens trobarem enmig d'una ona de colors intensos i formes aquàtiques pintades amb valentia i llibertat per aquesta pintora i il·lustradora francesa. Malauradament, aquesta és l'única obra d'aquesta artista traduïda al castellà.

La protagonista, Juliette, és una noia que fa amb la seva parella, i un altre grup de persones, unes vacances d'aventura. L'instructor els guia per dins d'una selva tancada fins que de sobte apareix un poderós riu on faran barranquisme. Després de vestir-se amb els neoprens, tots inicien pas a pas un descens sota les aigües, uns amb més pors, altres més decidits a viure l'experiència amb intensitat. El descens físic s'anirà barrejant amb els sentiments dels personatges i les seves emocions. La fusió entre realitat i el món interior de les persones és com la de dos corrents d'aigua que flueixen pel mateix canal. L'obra obre moltes preguntes i deixa moltes respostes a l'aire, perquè cadascú les vagi trobant en el seu interior.

L'obra és una autèntica joia en el tractament de l'aigua, de la seva fluïdesa, transparència o foscor, i alguns crítics troben cert paral·lelisme formal amb l'obra del brillant Bastien Vivès El gusto del cloro.

A veure, totes dues obres tenen una especial manera de descriure el què passa sota l'aigua, l'entrada en altre món. 

Una obra poderosa de color i amb una narració captivadora. Compte, que cal sortir de l'aigua per respirar aire, encara que sigui un instant.

Vivian Maier. Claraobscura.

 

Guió: Marzena Sowa. Dibuixos: Émilie Plateau.

Editorial: Andana Gràfica. (2024).

De les dues autores ja hem pogut gaudir de dues obres que hem comentat al blog: No puedes besar a quien quieras de la guionista polonesa Marzena Sowa, i Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin de la belga Émilie Plateau. I totes dues mantenen el seu estil personal en aquest bonic còmic que ens parla de la curiosa vida d'una artista de la fotografia. Només fa cinc mesos ja vam comentar una altra bona obra sobre la Vivian: Vivian Maier. En la superficie de un espejo, de la francesa Paulina Spucches. Aquella era plena de colors i un traç lliure, proper al fauvisme més intens, per contra, en aquesta ocasió l'Émilie Plateau manté el seu dibuix quadriculat, retallat i senzill, amb vinyetes sense marc, i personatges molt petits. N'és la mateixa història, però explicada de manera molt diferent. Totes dues són molt bones. 

Vivian Maier va ser una de les fotògrafes de carrer més importants del segle XX, que va morir en l'anonimat després de tota una vida treballant de mainadera. El talent d'ella es va descobrir després de la seva mort, en trobar una caixa de pel·lícules sense positivar en la subhasta de les seves poques possessions. Tots els perdedors del somni americà van aparèixer a les seves fotos, criatures perdudes a Nova York i Chicago. La seva Rolleiflex també feia aparèixer el rostre de la fotògrafa reflectida en miralls i vidres d'aparadors.

Una obra enquadernada i editada en català amb molt de gust per l'editorial Andana Gràfica, de quasi cent cinquanta pàgines i unes pàgines molt interessants de referències de llibres, documentals i articles sobre la fotògrafa. Una artista que va fer desenes de milers de fotografies d'una forma anònima, desinteressada, però sempre amb el desig de millorar els seus resultats.

La traducció al català és de Carlos Mayor.

La niña y el cartero

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Roger Vidal.

Norma Editorial. (2025).

Uns dibuixos clars i ben acolorits són el vehicle ideal per un guió lineal, senzill, emotiu i reivindicatiu.

L'obra se situa a començaments del segle XX, acaba de succeir el terratrèmol de San Francisco. La petita Jenny Bridge ha perdut a sa mare enmig de les runes, el seu pare, malferit, decideix enviar la nena a casa dels seus avis en Omaha, i ho fa mitjançant el servei de correus. El carter que l'acompanyarà com si fos un paquet postal, és Enyeto Johnson, un nadiu americà. El viatge que faran junts serà una odissea que els unirà per sempre. Creuaran paisatges, tota mena de dificultats, i trencaran esquemes socials i culturals. El final, que no explicaré, et deixa amb un bon somriure. De vegades, les coses, malgrat tots els problemes, acaben bé. 

Els dos autors, el bretó Bertrand Galic, i el català Roger Vidal, tenen obra publicada des de fa més de deu anys, i han col·laborat junts en el còmic. "Fukushima, crònica d'un accident sense fi".

Indicaré els companys que apareixen a l'inici de l'obra: Assistent de color: Christina G., Traducció: Alba Pagán, i Retolació: Rocío Vargas.

Una obra bonica, entre el còmic francobelga i el manga, amable i tendre on un gegant protegeix a una noieta davant de tots els entrebancs i dificultats que apareixen. Cent pàgines d'aventures, i sensacions emotives. El bon cor aquí mou muntanyes.

Prou! Guia d'autodefensa feminista

 

Guió: Marion Le Muzic. Dibuixos: Maria Kronsky.

Editorial: Litera Libros. (2022).

Aquest còmic en principi és dirigit a les adolescents, i més dones, perquè malauradament en aquesta societat totes elles s'hauran trobat o es trobaran amb comportaments masclistes. Com identificar i afrontar aquestes conductes és la raó d'aquesta obra, curta, no passa de les cent vint-i-vuit pàgines, però molt ben dirigida i realitzada per la Marion i la Maria.

Al llarg de les pàgines les adolescents es trobaran un conjunt de tècniques per a sentir-se més segures i preparades per aquestes incòmodes situacions: postures del cos, defensa verbal, girs de cent vuitanta graus, intervenció paradoxal, defensa física...

En resum, diferents eines per ajudar les dones a sentir-se menys insegures i vulnerables. Es tracta d'augmentar certa seguretat i sentir-se més lliures, tant als espais públics com a l'esfera privada. A l'obra també agafa rellevància el terme de la sororitat, l'agermanament femení que estableix un lligam estret entre dones basat en el compartiment d'experiències, interessos, preocupacions, etc. en un context social i polític de discriminació en societats heteropatriarcals.

Les dues autores del llibre han anat creuant els seus camins sense saber-ho al llarg de vint anys a diferents llocs com Madrid o ciutats de la Bretanya francesa. Ha estat una amiga comuna, la Lola, la que finalment les uneix quan la Marion cerca una dibuixant que faci les tres-centes vuitanta-quatre vinyetes d'aquesta magnífica obra. Un dibuix clar i sintètic, però molt ben fet, és la millor eina per transmetre una informació que considero imprescindible per sobreviure les dones enmig d'aquesta societat un xic malalta i estressant.

Coses aparentment intranscendents

 

Autor: Pere Calders. Dibuixos: Agustín Comotto.

Editorial: Nórdica Libros. (2017).

Pere Calders i Rossinyol va ser un escriptor, periodista i dibuixant català. Va néixer el 29 de setembre (amb això coincidim el Pere i jo) de 1912 a Barcelona, i va morir el 21 de juliol de 1994. Un personatge molt important dins de la nostra llengua. Calders és conegut sobretot per la seva faceta d'escriptor de contes. Al llarg de la seva vida va rebre molts premis, entre altres guardons destaquen el "Premi Lletra d'Or", i el "Premi de la Crítica Serra d'Or" l'any 1979, el "Premi de Creació Literària de la Generalitat" l'any 1984, la "Creu de Sant Jordi" el 1982, i el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes el 1986. Va començar a escriure ben jove, i va publicar els seus primers contes als vint-i-quatre anys. La Guerra Civil Espanyola i la victòria dels feixistes va provocar el seu internament en un camp de concentració d'on es va escapar. Va fugir primer a França i després a Mèxic on va viure vint-i-tres anys, sempre amb el desig de tornar a Catalunya. Curiosament, la fama i el reconeixement general li va arribar amb el recull de contes que va fer el grup de teatre "Dagoll Dagom" amb el muntatge "Antaviana".

En aquest recull de contes que avui comentem, hi ha trenta comptes escrits entre els anys 1955 i 1984. Com en tota la seva obra, l'absurd, l'imprevist, l'atzar, i un humor carregat d'ironia són ben presents en tots els contes. Els personatges sempre es mouen en situacions versemblants, paradoxals o surrealistes, i malgrat això reaccionen amb resignació, tendresa i humanitat.

En aquesta edició de l'editorial Nórdica tenim la fortuna de poder gaudir de les il·lustracions d'Agustín Comotto, dibuixant nascut a l'Argentina i seguidor dels mestres Alberto Breccia i Leopoldo Durañona. També ha escrit diferents guions i obres. Des dels noranta viu i treballa a Barcelona, i n'és un dels autors més interessats en la difusió de la Cultura Catalana.

Piezas

 

Autor: Victor L. Pinel.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2024).

La nova obra de l'autor madrileny Pinel té el títol original en francès d'"Échecs", que té el doble sentit de, per una banda, "escacs", però també "fracassos". L'autor planteja un tauler imaginari on una bona quantitat de personatges tracten d'aconseguir la felicitat en les seves relacions sentimentals. Parelles a punt de separar-se, companys que inicien una relació, parelles avorrides, parelles separades per distància, solitaris, componen aquest escenari on com als escacs, els moviments d'unes peces actuen sobre unes altres. De diferents edats, cultures, sexualitats, feines i situacions, tots els personatges cerquen coses que de vegades aconseguiran per allò tan fràgil i efímer com l'atzar.

Abans d'aquesta obra havia guionitzat obres dibuixades per Séverine Vidal: "Rose", "La casa de la playa" i "Inmersión", i per Philippe Pelaez: "Hacen falta hombres". Al llarg d'aquests anys i diferents col·laboracions, Pinel ha consolidat la seva obra gràfica, i ha aconseguit uns dibuixos molt personals.

Ara ens presenta aquest còmic on construeix un guió proper a la comèdia romàntica, ple de positivitat i girs com els d'una partida d'escacs. Les pàgines plenes de tons suaus i lluminosos són el suport ideal per aquesta història de vides creuades sobre els quadres blancs i negres.

Cavalcarem tota la nit

 

Autora: Carlota Gurt.

Editorial Proa. Col·lecció A tot vent. (2020).

Carlota Gurt és traductora, i està titulada en Traducció i Interpretació, Humanitats, Empresarials, Estudis de l'Àsia Oriental, i Comunicació Audiovisual, i per si faltava alguna cosa, ha començat la seva carrera literària amb aquesta obra que ha guanyat el "Premi Mercè Rodoreda 2019". Tot un èxit en el seu debut.

L'obra consta de tretze contes, amb diferents registres estilístics, personatges propers, escenaris quotidians, i que tenen com a nexe comú la idea de no defallir, anar cap endavant malgrat les caigudes, que encara ens esgotem, que ens buidem, lluitem per arribar al nostre objectiu. Hem de cavalcar tota la nit, i combatre la foscor.

El títol original era "Murs de contenció", que expressa la idea de totes aquelles coses que ens impedeixen avançar. De fet, el primer conte reflecteix la contenció total, i el darrer l'alliberament absolut.

Carlota Gurt es troba molt còmoda al gènere dels contes per la seva immediatesa, i per portar molts anys escrivint-los, però ara ja està acabant una primera novel·la.

"Cavalcarem tota la nit" és un debut literari que promet moltíssim. Ella escriu del que té a prop, de les persones que té al seu voltant, d'allò que coneix en la seva vida. El que escriu és un reflex de l'autora, malgrat que els personatges no són ella mateixa. Contes plens d'humor, i també de mala bava.

El vaig agafar de la biblioteca quan vaig tenir la sort de llegir unes poques pàgines, i allà a peu dret em vaig dir: "aquest llibre m'agradarà", i no em vaig equivocar. Una sorpresa deliciosa. Una autora que penso seguir de prop.   

Crónicas de Ramala

 

Autora: Amira Hass.

Editorial: Círculo de lectores. Galaxia Gutenberg. (2005).

Vaig llegir aquest llibre abans de l'ofensiva terrestre israelià a la terra massacrada de Palestina  que ha passat fa pocs dies. L'autora, una periodista israelita que viu a Cisjordània defineix amb precisió quirúrgica l'escenari real d'una situació que es va iniciar fins i tot abans de la proclamació d'estat independent de la nació d'Israel l'any 1948. El que escriu és una denúncia que la gran part dels seus compatriotes no volen sentir ni veure, i ataca frontalment les versions oficials de les dues bandes en guerra. I ho fa perquè considera que la premsa és el desafiament al poder establert.

Explica sense cap mirament l'expansió dels assentaments jueus, la destrucció de cases, carrers, horts i camps de cultiu palestins, la construcció de carreteres per als colons jueus que només poden fer servir ells, la implantació de controls a les carreteres per negar el pas als palestins i moltes vegades humiliar-los, la confiscació de terrenys, la negativa absoluta de concedir cap mena de permisos als palestins, el comportament salvatge dels colons fortament armats, i fins i tot obrir foc sobre nens i nenes que corrien davant dels soldats en una confessió a peu de carretera de membres de les tropes d'Israel.

La creació d'odi per tantes humiliacions, morts i vexacions al llarg de tants anys, i amb l'absoluta passivitat i permissivitat de la resta de món és la principal generadora del terrorisme. És un problema cultural, religiós, però per sobre de tot és fruit de l'odi generat en les dues bandes.

Amira Hasss, nascuda a Jerusalem, va estudiar a la Universitat Hebrea de Jerusalem, treballa entre altres pel diari israelià Haaretz. Viu a Ramal·lah, i ha guanyat els premis "Prince Claus Awards", "Bruno Kreisky", i el prestigiós "Herois mundials per la llibertat de premsa".

Un magnífic llibre per començar a entendre una mica totes les desgràcies que estan passant en aquelles terres. El genocidi imposat pels dirigents més radicals del govern jueu és un graó més al descens dels inferns. Un conflicte infinit.

Antananarivo

 

Guió: Mark Eacersall. Dibuixos: Sylvain Vallée.

Norma Editorial. (2025).

Un notari ja jubilat decideix emprendre l'aventura de la seva vida. Es decideix després de la mort de la seva amiga a trobar la recerca d'un hipotètic hereu. El que a primera vista sembla un senzill viatge es convertirà en una odissea conduint el seu descapotable que no havia sortit quasi mai del garatge. L'acompanyarà en el recorregut per les carreteres del nord de França i Bèlgica un company de viatge molt especial, un autèntic aventurer que sembla haver conegut tots els racons del món. En aquest viatge el nostre protagonista s'adonarà que mai és tard per descobrir a les persones i a si mateix. De fet, el viatge és una sortida enriquidora de la zona de confort del protagonista.

El guió de Mark Eacersall resulta molt tendre, humà i manté un ritme àgil que manté l'interès per descobrir l'imprevisible final de la recerca.

Els dibuixos de l'il·lustrador francès Sylvain Vallée són molt bons en tots els aspectes: figures, expressions, llums i ombres, espais i objectes. Amb un lleuger toc de caricatura els seus dibuixos són una eina perfecta per acompanyar al guió de Mark. Entre les seves obres destaca "Katanga", i la sèrie de tres volums "Érase una vez en Francia". Tots dos artistes han estat guardonats al Festival d'Angoulême.

Un còmic amb un personatge entranyable, un antiheroi d'edat avançada, i un viatge emotiu i poètic.

El coche de Intisar

 

Guió: Pedro Riera. Dibuixos: Nacho Casanova.

Editorial: Glénat. (2011).

El guionista i escriptor barceloní Pedro Riera va visitar Iemen amb motiu d'acompanyar la seva dona per motius laborals. Una vegada allà, tots dos van tenir l'oportunitat de realitzar unes quaranta entrevistes a dones d'aquell país en el temps que van ser a Iemen, entre l'any 2009 i 2010. Amb alguna d'aquestes dones es va establir una amistat i una proximitat que va permetre parlar de temes molt privats, íntims i personals. Amb aquesta informació, i les converses a Espanya amb persones expatriades que treballaven en organitzacions internacionals d'ajut, Pedro Riera compon una narració amb una noia jove que treballa en un hospital, Intisar, com a protagonista central de la narració. Es tracta d'una dona que ha de viure en una societat dominada pels homes. El seu cotxe, un Toyota Corolla, i l'ús del niqab (el mocador que cobreix el cap) que l'oculta al carrer del personal masculí li permet viure amb certa llibertat. El niqab que acostuma a ser una forma d'opressió, en algunes vegades també pot ser una eina de les dones per ocultar-se. Els homes manen, però els sistemes tenen esquerdes. 

L'aventura d'Intisar és el compendi de totes les informacions rebudes de les dones a les quals van poder entrevistar, i una excel·lent imatge de la societat d'aquell país. Hi ha molts aspectes d'aquesta societat dominada molts segles pels homes, força desconeguts a Europa, com l'ús molt estès d'una planta, el qat, un potent psicoestimulant o l'absoluta segregació dels sexes en tots els àmbits.

L'obra va guanyar el premi "France Info", i ha estat traduïda a molts idiomes. Va ser un èxit entre les lectores i lectors, fins i tot en el seu país, on es va llegir clandestinament.

Nacho Casanova, amb uns dibuixos senzills, però molt descriptius en una sola tinta, és la millor eina per descriure tot aquest món, proper en distància, però lluny culturalment.

Una molt bona lectura per saber com està el món, especialment per a les dones, que sempre acaben patint les lleis dels homes.

The end of the fucking world

 

Autor: Charles Forsman.

Roca Editorial de Libros (2018).

Vaig agafar aquest còmic després d'agafar-ne uns altres. Desconeixia per complet l'autor. Em va semblar curiosa la portada, i passant les seves pàgines vaig trobar una història salvatge, desconcertant, i violenta. Una bona mostra de l'angoixa adolescent en aquest món actual, un missatge dolorós i precís que et llença a sobre la idea que fer-se adult és una merda. Després ja vaig veure que el còmic havia originat una sèrie original de la plataforma Netflix que ha tingut molt d'èxit. Els protagonistes són dos joves, Alyssa i James, que conviuen a les pàgines amb el pare d'ell, un pervertit i una policia. Tots ells són una paròdia trista, però real del seu entorn. 

Els dibuixos en un blanc i negre amb grisos per trames manuals són senzills, directes, sense gaires detalls,  i es van publicar originàriament com a fanzins. Més tard es van compilar per fer aquest còmic.

El jove autor nord-americà va estudiar al "Center for Cartoon Studies" de Vermont. Es mou entre la publicació tradicional i l'autoedició a través del seu segell "Oily Comics". Ha rebut tres premis "Ignatz" (millors talents als còmics independents i petita premsa als Estats Units), i les seves millors obres són: "Revenger", "Slasher" i "Celebrated Summer".

Una obra que amb l'humor cruel i violent, propi de l'underground americà, fa una reflexió molt seriosa del difícil món que hem creat entre tots els humans sense gaires miraments.