La carretera

Autor: Manu Larcenet.

Norma Editorial. (2024).

Quan em va arribar a les mans aquesta obra vaig pensar que després de llegir la magnífica novel·la de Cormac McCarthy, i de veure poc després la brillant pel·lícula dirigida per John Hillcoat i protagonitzada per un excels Viggo Mortensen, poques coses podria trobar a les seves pàgines. M'equivocava. Manu Larcenet aconsegueix descriure d'altres maneres el mateix infern postapocalíptic, violent, cruel, gèlid i gens esperançador. Les imatges del còmic, amb un negre esgarrat sobre blanc, o tons ocres i vermellosos, aconsegueix resultats molt punyents. Només la portada i la contraportada, ja et posen la pell de gallina, amb el terra cremat i contaminat, la pluja de cendra i totes les estructures destruïdes i abandonades. La dura travessia del pare i el nen, seguint una mínima esperança que molts quilòmetres més enllà hi haurà un món humà resulta terrible esquivant bandes caníbals i bojos desesperats. Un camí que és un malson, amb fred i sense menjar, símbol de l'horror extrem, i una angoixant odissea que pot acabar en qualsevol moment i en qualsevol lloc. 

L'edició és fantàstica, molt gran (31 x 25 cm), enquadernació, paper i impressió impecables, i a més a més, editat en català. No es pot demanar més.

De l'autor ja havíem pogut comentar la trilogia de Los combates cotidianos. Una altra meravella, però amb un to divertit i ple d'humor, molt lluny d'aquesta epopeia de terror.

Sens dubte, una gran obra i una brillant adaptació. Enhorabona. Tant de bo, mai el món esdevingui aquest infern.