Autor: Pol Estrada.
Editorial: Ela Geminada. (2025).
Un llibre realment curiós i un pèl delirant. Una col·lecció de contes que et remou el cervell per la seva originalitat i raresa. Les breus narracions transiten entre l'absurd i la lucidesa, la caricatura i la tragèdia, el joc i la ferida. Temes com la família, l'educació, el sexe, la religió, la mort, són susceptibles d'una crítica mordaç, divertida, però punyent. L'estil de Pol Estrada és un llenguatge precís, clar, molt dinàmic i valent. Hi ha contes que són un pur exercici de deliri com el de la professora donant una classe a cossos sense vida ocupant les seves cadires a la Universitat; o el del suïcida, un conte sense cap punt, o el d'una humanitat patètica com el del pipí dels grans.
Contes que et fan riure, però que amaguen sota la primera capa del text, càrregues profundes de crueltat, tendresa, desesperació, i perplexitat. La lectura d'aquesta obra té un punt de alternança entre el riure i el dolor. El pròleg del llibre l'escriu Màrius Serra, que valora enormement l'obra per ser la primera d'aquest jove autor, i troba ressons de Quim Monzó i de Pau Riba. Jo també trobo certa proximitat a l'Empar Moliner.
Pol Estrada, jove de vint-i-set anys que ara viu a Castellcir, treballa actualment al Diari de Girona. En una entrevista a Vilaweb destaca als autors catalans Pau Martí i Mariona Fonseré, gent de la seva edat i visió del món. Com a autor estranger destaca al contista George Saunders. Com a amant del gènere prenc bona nota.
Un llibre salvatge, drogues, sexe i rock and roll.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada