El Barret Original i la Ciutat Grisa.

Autor: David Granados Niubó.

Editorial Animallibres. 2014

Fa un temps ja vam parlar molt bé del primer àlbum del David Granados, La nau d'en Guim. Aquest segon és ben diferent i potser orientat a un públic més adult sense deixar de ser molt recomanable per als menuts.

En aquest conte el senyor Joliu intenta per tots els mitjans ser diferent de la resta, però cada intent el porta al fracàs de la confusió entre la resta de veïns de la seva ciutat, la Ciutat Grisa. Fins que un bon dia trobarà la forma de que tots el mirin, però clar en poc temps la moda tornarà a posar les coses al seu lloc. El conte acaba de la millor manera possible però no avancem el feliç final. 

El dibuix que sempre ocupa les dues planes es acompanyat per un petit text que ens explica la història del senyor Joliu. Impressió i enquadernació de tapa dura impecables per a una història que ens explica en poques línies que sovint quan volem ser tots diferents acabem sent tots iguals.

Ja estic esperant el tercer àlbum que no trigarà en publicar-se del nostre amic David. Un petit geni.   

Vacaciones

Autor: Micoby
Ediciones Glenat. 2011

Estiu. Un càmping a la vora del mar.  Una parella de nois, una parella de noies i un altre noi que ve acompanyat pels seus pares vindran a passar-hi uns dies. Els cinc joves (preadolescents) es coneixeran, es relacionaran  i passaran plegats unes vacances d'estiu.

Tot aquest imaginari en gran part feliç que ens mostra l'autor, ens pot portar records de possibles vacances d'estiu de la nostra infantesa i ens hi pot fer sentir reflectits en algunes de les vivències dels protagonistes. Tot i que no tothom ha hagut de tenir uns estius feliços, o ni tan sols la possibilitat de realitzar unes vacances pels motius que siguin. 

   

El còmic ens parla d'aquest temps tan explosiu i de desgavell  per al nostre organisme que és el pas de nens a adolescents. Temps de descobriments, de dubtes, de ganes de viure, de primers petons i de primeres borratxeres. Moments feliços i també moments en els quals hem de començar a acceptar i assumir situacions tristes.

L'autor ens explica aquestes vacances d'una manera tranquil·la, posant especial estima en la descripció dels protagonistes. Potser fent servir uns determinats arquetips, però omplint-los de contingut. El dibuix és fresc, senzill i defineix molt be els gestos i expressions dels personatges.

Una lectura agradable per fer amb el so del mar de fons.

Fútbol. La novela gráfica

Guió: Santiago García. Dibuix: Pablo Ríos  
Astiberri Ediciones. 2014

Quan tens aquesta obra a les teves mans i encara no l'has oberta, mentre observes la seva portada, penses que  ens explicarà la història d'uns personatges que es mouran dintre de l'àmbit del futbol. Amb el recorregut narratiu propi d'una novel·la.

Només introduir-te en les seves primeres pàgines ja veus que això no serà així.

Més que una novel·la gràfica com diu el seu títol, podríem dir que es tracta d'un assaig gràfic. No hi ha un argument lineal unidireccional, sinó que com si d'una investigació es tractés, teoritza sobre diferents aspectes sorprenents d'aquest joc. Amb històries que relacionen el futbol amb l'esoterisme, la teoria dels jocs, la sexualitat, l'art, ... Amb un apropament al tema que ens revela punts de vista de vegades paranormals o místics.

El dibuix de Pablo Ríos estructurat en sis vinyetes per pàgina, creiem que d'una deliberada lletgesa, funciona per treure tot el suc a l'elaborat guió de Santiago García.

Certament interessant tant per a fanàtics del futbol, com per als que sense ser-ho vulguin apropar-se a una mirada atípica, inimaginable i desconcertant sobre aquest esport.

Una lectura que ens ha deixat amb un grau important d'astorament i perplexitat.

Hiperespacio

Michio Kaku. Editorial Crítica.

Aquest llibre de quasi quatre-centes pàgines és una petita peça de rellotgeria. Pàgina a pàgina et va introduint en un tema tan complex com el de l'hiperespai, i qüestions fascinants com la teoria de super cordes, universos paral·lels, forats de cuc i forats negres, canvi de dimensions, i una pregunta tan demolidora com què hi havia abans del Big Bang. I ho fa passant per les diferents teories al llarg de la història amb les que matemàtics, físics i filòsofs han intentat donar resposta al sentit de la vida i saber on som.

El principal mèrit d'aquesta obra és que va fent aquesta mena de introducció a la física quàntica de forma gradual, molt educativa, molt pedagògica, plena d'exemples per portar els conceptes a nivell de sobretaula, però sense defallir en l'objectiu de tractar temes que ens canviaran la nostra visió del cosmos i de la vida mateixa perquè tot el que veiem al nostre voltant són vibracions a l'hiperespai, fins i tot nosaltres mateixos.

Un bon llibre introductori a la física quàntica i a les noves matemàtiques molt entretingut, divertit i que et fa veure com la humanitat ha intentat donar resposta a les preguntes de sempre,  Resulta també molt curiós veure com va avançant la ciència, i com una teoria desbanca a una altra per tornar a ser desbancada per la propera però cadascuna va sumant en el camí del nou horitzó.     

El autobús de Rosa

Text: Fabrizio Silei. Il·lustracions: Maurizio A.C. Quarello
Barbara Fiore Editora. 2011

Un llibre adreçat al públic infantil? Una narració curta amb il·lustracions per a adults? Una obra amb una factura que por agradar al lector de còmics? Tot això és a la vegada El autobús de Rosa. Una història que ens parla de la segregació racial de la població negra en Alabama l'any 1955. Ho fa a través d'un fet real que va succeir aquest any. Rosa Parks de raça negra va prendre una ferma decisió a conseqüència de la qual va ser empresonada. Va ser l'espurna de l'inici del moviment pels drets civils de la població de color.

El autobús de Rosa
Fabrizio Silei. Maurizio A.C. Quarello

El text de l'escriptor Fabrizio Silei i les imatges de l'il·lustrador Maurizio A.C. Quarello es complementen perfectament per explicar aquesta narració protagonitzada per un avi que va ser testimoni del fet i transmet com ho va viure i pair al seu jovenet net.

Les il·lustracions de pàgina sencera o doble són esplèndides. Amb un estil a l'oli que utilitza una gamma de color variada i també planes amb gammes d'escales de marrons i grisos. Les imatges urbanes ens remeten i són un homenatge a l'obra del pintor nord-americà Edward Hooper. Fins i tot, en l'última il·lustració, recrea el quadre Chop Suey de 1929 de l'artista i introdueix als dos protagonistes. Genial! Podeu buscar també petits detalls, com per exemple que un local de la ciutat porti el nom de l'il·lustrador.

El autobús de Rosa
Fabrizio Silei. Maurizio A.C. Quarello

Un llibre curt que no té més de 40 fulls, però que diu moltes coses.

Ens ha agradat. Recomanable!

Dream Team

Guió: Mario Torrecillas. Dibuix: Artur Laperla

Reservoir Books. 2014

Quan obres aquesta novel·la gràfica el primer que et crida l'atenció és el dibuix d'Artur Laperla. Un dibuix simpàtic, humorístic i de colors cridaners  per il·lustrar un relat que té moments trists i moments alegres. Com la vida mateixa. I és que en Dream Team veiem a personatges quotidians que ben segur s'assemblen a persones que coneixem o hem conegut al nostre voltant.

Dream Team és la història de Enzo, un nen que viu en  un barri de l'extraradi de València. El futbol dóna color a la seva vida. Juga i molt bé, de fet és la figura dels alevins del San Marcelino C.F., l'equip del barri. Però no tot és de color de rosa, Lluís el seu pare és un mica desastre, separat, a l'atur, bevedor més del compte i que de tant en tant dona la nota muntant alguna escena. Enzo elaborarà una mentida relacionada amb el món del futbol, creient que el seu efecte causarà una transformació positiva en el seu pare i el traurà del pou. Bàsicament és la història del que un fill és capaç de fer per amor.

Dream Team. Mario Torrecillas. Artur Laperla

Un còmic de 414 pàgines que enganxa, que pràcticament es pot llegir d'una tirada. En el qual el tema futbolístic és l'eix central que serveix com a mitjà per parlar d'altres temes. 

En el guió de Mario Torrecillas hi ha també una mostra de denúncia social, però sempre presentada i barrejada amb el to humorístic que apareix en tota l'obra. Ens recorda la manera de fer que veiem en films del cinema realista social britànic com  les comèdies dramàtiques La camioneta (Stephen Frears. 1996) o The Full Monty (Peter Cattaneo. 1997).

El que havia de ser en un principi un llargmetratge es va convertir al final en una novel·la gràfica, Dream Team. Això que hem guanyat. Bon tàndem el d'aquests dos creadors que han realitzat una obra que es llegeix amb molt de gust i que ens deixa un bon somriure al semblant.

Dream Team. Mario Torrecillas. Artur Laperla

El Hijo del Ogro

Autor: Grègory Mardon. Ediciones La Cúpula. 2009

Durant l'Edat Mitjana, Benoit un noi de tretze anys esta enlluernat amb la figura del botxí que ve a fer les execucions al seu poble. Aquesta malaltissa curiositat tindrà conseqüències tràgiques que el portaran a fugir de la seva llar. Llavors, començarà a participar en un periple de batalles junt amb un grup de mercenaris i tal com vagi creixent aconseguirà convertir-se en un líder degut a la seva extremada violència en el combat. L'odi estarà sempre present en el seu comportament, fins i tot quan arribi la pau a la seva vida amb el matrimoni i la paternitat. Aquesta seria la història que ens narra el còmic El Hijo del Ogro sense fer "spoilers". Pot semblar que ens trobem davant d'una aventura de gestes medievals èpiques, però no ho és específicament, hi ha una sèrie d'ingredients que situen l'obra en un espai diferent.