Naturalezas muertas

Guió: Zidrou. Dibuix: Oriol.

Norma Editorial. 2017.

Aquesta història té com a protagonista a Vidal Balaguer i Carbonell, un pintor modernista amb un talent extraordinari que freqüentava el local barceloní d'Els Quatre Gats. També hi eren pintors cèlebres com Pablo Picasso, Santiago Rusiñol, Ramon Casas o Joaquim Mir i l'arquitecte Antoni Gaudi.

El guió del famós Zidrou, autor belga que hi viu a Malaga des de fa un  temps, ens presenta al pintor Balaguer i a la seva musa, Mar Monzó, que apareix en molts dels seus quadres, entre ells el conegut  "La mujer del Manto". Després, la narració l'agafa Joaquim Mir quan una model que treballa amb ell li explica l'estranya desaparició de la seva companya Mar i la posterior del mateix pintor Balaguer. D'aquesta manera comença una narració que descriu la vida d'un artista en aquella època, els seus desitjos i patiments i l'obstinació en no vendre l'obra malgrat que els deutes es mengessin el pintor. Assistim a una trama policial i detectivesca amb un final proper a la fantasia. Un guió rodó. 

Zidrou va escollir a l'il·lustrador Oriol perquè volia un artista de la terra pròpia dels protagonistes d'aquesta narració. I la tria va ser encertada perquè el treball que podem veure a les pàgines està compost per autèntics quadres que bé podrien ser de qualsevol dels millors pintors modernistes. Cadascuna de les vinyetes és una meravella digna de ser contemplada amb passió i deteniment.

Una fantàstica combinació d'un guió atractiu amb una definició gràfica sorprenent.

  

Un hombre afortunado

Autor: John Berger.

Editorial: Santillana/Alfaguara. 2008

Aquest llibre és un llibre sobre la humanitat, la consciència, la responsabilitat, el valor que li donem als nostres actes i a les persones que tenim al nostre voltant. En 1967, John Berger i el fotògraf Jean Mohr van acompanyar a John Sassall molts dies de la seva vida com a metge de capçalera dins d'una comunitat rural perduda enmig dels camps anglesos. Al llarg de les quasi dues-centes pàgines podem veure al metge en les seves visites, en els seus moments d'esbarjo al cafè del poble i ficar-nos dins dels seus pensaments. D'aquesta manera ens aproparem gradualment a l'home que hi ha darrere del metge. És molt curiosa la distància, però a la vegada proximitat que crea el metge dins de la comunitat. És un d'ells, però tots saben que no és com ells pels seus estudis, la seva experiència, el seu caràcter, la seva intimitat. És un personatge estimat pel sol fet que hagi triat quedar-se entre ells i no s'hagi decidit per fer la seva professió en una capital o un poble molt més gran. Més tard, aquesta estima vindrà reforçada per la seva proximitat amb els malalts, la seva atenció sanitària i la seva extraordinària atenció humana al cor de les persones.

L'autor reflexiona sobre la medicina, sobre com ha de ser perquè aquesta sigui efectiva, sobre la responsabilitat que té la medicina a les vides dels  pacients, sobre com acompanyar als malalts en les seves malalties fent-los partícips i protagonistes de la seva recuperació i de vegades acompanyar-los en els darrers dies. 

El llibre conté unes magnífiques fotografies en blanc i negre de diferents moments de la vida del metge, del seu hàbitat i de la comunitat on viu i treballa. Berger, un escriptor que a més d'escriure assajos i obres de teatre, també ha realitzat pel·lícules,  ha fet col·laboracions amb fotògrafs, ha creat performances i de fet és un dels més notables pensadors del segle XX.

Una brillant meditació sobre el fet de ser metge, de ser persona. L'epíleg de la darrera pàgina planteja una altra difícil qüestió al voltant del fet de la vida i el seu valor, però aquest llibre és per començar pel principi i deixar-se portar. Gaudir de la vida al camp. 

Nadie

Autor: Jeff  Lemire.

Editorial: Planeta deAgostini. 2010

És possible que "Nadie" no sigui una història ben explicada, que els seus personatges no estiguin del tot perfilats, que la narració passi per diferents moments d'interès, que tingui algun problema de ritme, que el dibuix d'aquest autor nord-americà de vegades sigui una mica inestable, és possible tot això. Si, i per això suposo que la gran part de la crítica de còmics l'ha castigat de forma excessiva al meu entendre.

D'entrada presentar un altre personatge absolutament cobert de benes que oculten la seva identitat ja resulta estimulant. La descripció de l'efecte que causa la seva aparició en un petit poble i la immediata  riuada de tota mena de xafarderies està molt ben definida. La relació dels variats i particulars personatges del poble potser perd intensitat en algun moment, però la seva presentació està molt ben exposada perquè un pugui imaginar-se el panorama que envolta al personatge central.

Un rar esdeveniment farà que tot s'acceleri de forma imparable i que totes les sospites caiguin sobre el rar veí. Una història que podria donar peu a un film dels germans Cohen o de Jim Jarmusch, per la galeria de personatges i l'ambient d'espai i temps tancat en si mateix.

El dibuix de Lemire resulta eficaç per explicar la història sense tractar-se d'un gran il·lustrador, i amb els negres i blaus sobre blanc fa moure tot l'engranatge d'una narració que avança de forma lleugera cap  a un final no tan previsible com diuen alguns.

Jo he gaudit una bona estona seguint les passes a aquest nou personatge emmascarat que oculta un passat sorprenent.   

Náufragos

Autors: Laura Pérez i Pablo Monforte.

Editorial: Salamandra Graphic. 2016

Els dos autors de l'obra es reparteixen per igual les tasques de guió i il·lustració, cosa no gaire freqüent en el món del còmic. 

Laura Pérez, il·lustradora  amb llarga trajectòria i formada al Canadà, França i Espanya va rebre el premi "València Crea" el 2015. Pablo Monforte, il·lustrador i arquitecte va també guanyar el "València Crea" i ha publicat diferents llibres de poesia i també treballa com a fotògraf i dissenyador.

Aquesta obra va guanyar  l'any 2016 el "Premi Internacional de Novela Gráfica" que donen l'editorial Salamandra i la FNAC conjuntament.

L'obra ens descriu la relació entre Alejandra i Julio , dos joves que es coneixen en Madrid l'any 1981 i es tornen a trobar en Barcelona déu anys més tard. La història ens va portant a les dues ciutats, amb diferents inquietuds i formes de viure molt diferents i ens presenta una sèrie de trobades on l'atzar juga un paper important. No deixa de ser una reflexió sobre el pas del temps i la impossibilitat de tornar sobre les nostres passes. El passat va quedar endarrere i allò que va ser no tornarà a ser de la mateixa manera mai. Podem aprendre de les nostres errades, però no les podem esborrar de la nostra existència. 

Tota l'obra es mou entre un ventall de colors molt reduït, el sèpia per als anys a Madrid, i els blaus per a la Barcelona dels 90. D'aquesta manera tot el còmic respira un cert aire de nostàlgia, de pèrdua d'emocions i sentiments que han anat degradant-se de forma progressiva, lenta però imparable. 

Una obra melancòlica que descriu els sentiments dels protagonistes i de les ciutats que els envolten i on el pas del temps es fa evident a cada pàgina. 

El dia más largo del futuro

Autor: Lucas Varela

Editorial: Ediciones La Cúpula. 2017

Abans de començar a llegir la història, el que ens sorprèn gratament és la delicada il·lustració i l'harmonia que omplen les pàgines d'aquesta obra. La manca absoluta de text no és un handicap, al contrari, li dóna a la narració un ritme de vertigen que ens fa avançar amb ganes per veure com es resol una trama delirant, però molt propera a la realitat dels nostres dies.

Els protagonistes són un oficinista i un robot que realitza treballs de la llar. Tots dos es veuran implicats en una aventura per l'aparició d'un rar foraster que porta un maletí ple de sorpreses, de somnis i malsons. La societat està dividida en dues grans corporacions enfrontades. El futur sembla absolutament dominat per la burocràcia, el tecnicisme i una jerarquia que ho controla tot, però encara hi queda un petit espai per a la sorpresa. Una sorpresa que tirarà per terra tota l'estructura d'un futur molt gris, poc esperançador. Potser, l'obra té alguna semblança a les històries del noruec  Jason, sobretot pel llenguatge de les imatges i la manca de text, però cadascú té les seves particularitats. 

Lucas Varela també ha realitzat altres obres amb títols tan divertits com:  "Las aventuras de un bacalao", "Vodka para el desayuno, vol 1", "El día que probé el Gorgonzola" i "Diario de un pobre perturbado". Amb els títols ja podeu veure que l'autor és amant de l'enginy.

Una obra àgil, divertida, ben dibuixada i plena d'humor sobre un futur que desitgem  no arribi mai. 

Nos vemos allá arriba

Autor: Christian de Metter

Editorial: Norma Editorial. 2017

Aquesta obra és una adaptació de la novel·la que porta el mateix nom de l'escriptor Pierre Lemaitre que va guanyar el Premi Goncourt l'any 2013. A més de guanyar aquest important premi, que és el més gran del món literari francès, l'obra va ser un èxit absolut de vendes. 

Aquesta magnífica adaptació  manté tota la intriga, la crònica social i l'humor àcid de l'obra original i ens dóna a més a més l'oportunitat de gaudir d'aquest brillant dibuixant parisenc nascut l'any 1968. La seva tècnica ens ofereix unes pàgines dinàmiques, amb molt de color i una perfecta mostra tant dels espais com dels personatges. La utilització del color és elegant i intel·ligent.

L'obra ens narra la vida de tres personatges implicats en un desgraciat incident els darrers dies de la crua I Guerra mundial l'any 1918. Els soldats Albert Maillard i Édouard Péricourt pateixen ferides greus provocades per un brutal i absurd comportament del seu tinent Aulnay-Pradelle  pocs dies abans de l'armistici que tancarà el conflicte bèl·lic. 

Al seu retorn a la vida civil, Maillard i Péricourt que ha patit la pèrdua absoluta de la mandíbula, busquen la manera de sortir de la misèria de la manera més sorprenent. Al mateix temps el cínic tinent també ha trobat la manera de guanyar-se la vida de forma cruel i sense cap mena de remordiments. La vida dóna moltes voltes i al final situarà a tots els personatges en llocs molt diferents. Una entretinguda història que combina la trama detectivesca, la crònica social, el drama psicològic i una crítica política i  antibel·licista.

Bona dosi d'humor, intriga i aventures, gaudint d'un magnífic dibuixant i il·lustrador que ha portat a terme una perfecta adaptació de la novel·la homònima de Lemaitre.    

Amors imperfectes

Autor: Hiromi Kawakami
Editorial: Quaderns Crema. 2016

Un llibre que no arriba a les cent cinquanta pàgines i totes elles ens parlen d'amor. L'escriptora japonesa Kawakami va néixer a Tòquio l'any 1958, va estudiar Ciències Naturals i va ser professora de Biologia. L'any 1994 va publicar la seva primera novel·la. Ara mateix és una de les escriptores més premiades al Japó i una de les més llegides.

Vint-i-tres petites narracions, algunes de tan sols tres o quatre pàgines, ens apropen a un tema subtil i delicat com és l'amor. L'amor en totes els seus vessants, tots els seus estats, l'aparició i la desaparició, el temor, els desitjos ocults, la imperfecció de l'ànima, la soledat, la desil·lusió, el camí cap a la vellesa. La vintena de petits relats, malgrat que són independents uns dels altres, tenen un fil conductor que els lliga i que de vegades sembla que el final d'un doni peu al següent. El llibre incideix més en els sentiments observats des de la part femenina.

Un llibre sobri i subtil, amb una prosa exquisida i que ens posa davant amb tendresa els sentiments humans més profunds. Un llibre per degustar amb pausa, gaudint dels petits detalls.