La puerta al cielo

Autor: Makyo. Dibuixos: Sicomoro.

Norma editorial. (2017).

Tres noies que fugen de casa, Manu, Julie i Anna. Els hi diuen "les japoneses", no per la seva roba o perquè sempre fan fotos, les anomenen així perquè les tres han intentat llevar-se la vida, com els kamikazes nipons. Les tres en la seva fugida van a parar a una casa de camp de la família d'una d'elles on les coses es compliquen encara més. Aquest podria ser el punt de partida d'una història que té dues branques que al principi semblen desconnectades i que al final donen sentit a tota la trama i la tanquen amb sentit i precisió. Un argument rodó.

Una història ben explicada, complexa, amb una càrrega de misticisme per una banda i d'autèntic thriller sòrdid per una altra, que el guionista Pierre Makyo executa a la perfecció. També destaca la definició dels personatges amb totes les seves dimensions humanes. 

El dibuix d'Eugenio Sicomoro amb un traç particular, un color ben posat i amb múltiples intensitats li dóna un caràcter espectacular a l'obra. La portada és brillant i ja dóna pistes de la meravella que trobarem endins.

És un còmic ple d'intriga, emoció, sorpreses, de vegades opressiu, que avança perfectament a cada pàgina sense decaure el ritme ni l'interès per saber com es tancarà aquesta història magistralment dissenyada. Un trencacaps on apareixen temes eterns com el buit existèncial, l'absència, la solitud compartida i el pes del passat a les nostres vides.