Cómo sobrevivir en el norte

 

Autor: Luke Healy.

Editorial: Nórdica Libros. (2025).

Un còmic molt curiós. D'entrada sorprèn per la distribució de les vinyetes, a quasi totes les pàgines apareixen en quatre files deu o dotze vinyetes petites amb un text ben petit. Ben acolorit i amb un dibuix net i senzill ens presenta una narració que combina l'infern de les expedicions a l'Àrtic de principis del segle XX amb un altre infern més emocional de la crisi de la mitjana edat d'un home a l'època actual. 

La història real de les expedicions d'Ada Blackjack, una dona del poble inupiat que va ser l'única supervivent de l'expedició a l'illa de Wrangel organitzada per Viljalmur Stefansson i el capità Robert Bartlett, mostra la cruesa i bogeria d'uns homes i una dona, amb objectius de somnis impossibles enmig d'un blanc letal. La història de ficció mostra un professor amenaçat per la seva sexualitat i que es refugia en una recerca en la solitud de la biblioteca.

Totes dues narracions són un viatge visual i d'emocions d'amor i pèrdua que ens mostren tota la força que ens empeny a sobreviure fins i tot en les condicions més extremes. Quan tot sembla perdut sembla haver-hi encara una sortida. 

Luke Healy, nascut a Dublín, amb una llicenciatura en Periodisme al seu país, i un màster en Belles Arts a Vermont (Estats Units) ha publicat quatre obres: "Cómo sobrevivir en el norte", "Permanent Press", "Americana", i "The Con Artists". El seu treball ha estat exposat al Museu del Còmic de Manhattan, i col·labora a The New Yorker, BBC, Vice, i Narrative.

Una obra de dues-centes pàgines, realitzada l'any 2016 i que ara arriba al nostre mercat. Tard, però molt actual. Ben arribada. La traducció és de Blanca Gago, la filòloga i investigadora barcelonina que ja hem trobat en més d'una entrada del blog, i que tant tradueix llibres, documents com novel·les gràfiques. 

La cita

 

Autor: Pau Valls.

Editorial Finestres. (2025).

Aquest còmic ja em venia molt recomanat pel meu company Gingebre. I com sempre, tenia molta raó. He trobat una obra divertida, imaginativa, i en alguns moments carregada de la ironia absurda de les pel·lícules dels germans Coen. Només travessar la línia de la primera pàgina et veus dins d'una història poblada de solitaris perdedors tant patètics com entranyables envoltats en situacions rocambolesques i truculentes. Una narració que funciona com un engranatge impecable amb una lògica inevitable, precisa i absurda. Els tres principals personatges creen una comèdia negra amb la negror d'un thriller macabre. 

L'Hèctor és un conserge de mitjana edat que ha quedat amb una noia que ha conegut per internet, però que no ha vist mai. N'és un home amb poques habilitats socials que encara viu amb sa mare. En Víctor és el xòfer d'un mafiós que ha de desfer-se d'un cadàver, es tracta d'una prova que haurà de superar. La tercera protagonista és una jove que sempre està fugint, i que té una particularitat molt especial. Tots ells tenen una raó per coincidir en algun punt del temps i l'espai, però potser el temps també pot tenir trencaments. 

Pau Valls, amb un dibuix senzill, net i polit, tintes planes i trames manuals, crea una narració que t'enganxa des de l'inici i que no decau en cap moment. Aprofundeix en el perfil humà dels personatges i els fa molt propers, malgrat l'absurda història on estan submergits. 

L'autor, nascut a Alcoi, va estudiar il·lustració a l'Escola d'Art i Superior de Disseny d'Alcoi, i posteriorment es va graduar en Belles Arts a la Universitat Politècnica de València. Treballa per a diversos mitjans, com ara "Forbes" i "El País", i per a diferents editorials, com ara "Penguin Random House", i "Sembra". També és autor de la sèrie "Plantes", de la revista "Camacuc". "La cita" és el seu primer còmic. Tota una promesa que esperem amb ganes.

Un altre meravella que podem gaudir en català. Enhorabona, Editorial Finestres.

Per què alguns homes odien les dones?

 

Autora: Vivian Gornick.

L'altra editorial. (2025).

El primer que em va sorprendre d'aquest llibre és l'edat de l'autora, quasi noranta-un anys. Nascuda a Nova York, aquesta escriptora amb un estil precís i directe ha posat la seva mirada sobre l'escriptura i els escriptors, la literatura i la cultura, la política i la situació del feminisme. Tot amb la seva experiència personal, el seu ull crític, i la seva prosa vibrant.

A l'obra apareix una poderosa anàlisi de l'obra dels escriptors Philip Roth, Henry Miller i Norman Mailer, que la veritat és que no surten gairebé ben parats, i d'escriptores com Joan Didion, Paula Fox, i Margaret Drabble. Aprofundeix en l'impacte social del feminisme i dels grups de presa de consciència feminista, i la importància d'explicar i compartir històries, sigui amb les clientes d'una perruqueria de Manhattan o amb els membres del seu grup de lectura, amb qui fa anys es reuneixen.

El llibre és un recull d'assajos, vuit concretament, que l'escriptora ha anat escrivint al llarg de cinquanta anys en què apareix sempre la seva manera de viure i el dolorós procés d'autoconeixement per avançar a la vida.

Vivian Gornick és autora de diversos llibres, entre els quals es compten les dues memòries: "Vincles ferotges" i "La dona singular", una biografia de la feminista revolucionària Emma Goldman, i set col·leccions d'assajos, entre els quals tenim: "Mirar-nos de cara", "Comptes pendents", "La fi de la novel·la d'amor" i "La situació i la història". És professora d'escriptura creativa a la New School, escriu a diversos mitjans, i n'és una novaiorquesa convençuda. Sembla que malgrat el pas dels anys, Vivian continua pletòrica i continua apassionant amb el seu estil lluitador. 

La traducció és de Míriam Cano. Com a curiositat, cal comentar l'errada que apareix a la coberta amb aquest signe previ d'interrogació al títol de l'obra, que en català no existeix.

Un llibre de cent trenta pàgines que es llegeix d'una volada, valent, provocatiu i encoratjador. La resposta del títol la trobareu al seu interior.

Su olor después de la lluvia.

 

Autor: José Luis Munuera.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

No us perdeu aquesta meravella, si us plau. Ho dic seriosament, aquesta adaptació de l'experiència vital de Cedric Sapin-Defour amb el seu gos Ubac al llarg de tretze anys és deliciosa. L'obra provoca autèntiques onades de sentiments que t'arribaran al cor, fins i tot si no has tingut una mascota mai. Si has tingut la sort de tenir-la, no tinc dubte que en alguna pàgina no podràs contenir les llàgrimes d'emoció. 

L'obra està dividida en diferents capítols, i s'inicia com una narració en primera persona de Cedric, però en el segon capítol és el gos el que ens descriu com els animals perceben la realitat i el que passa al seu voltant. I ho fa magistralment. Pura delícia. A més de veure la relació entre els dos, podrem gaudir del paisatge de les muntanyes i les valls on tots dos troben el paradís.

Tenim altres personatges importants com són: Mathilde, la noia que serà la parella perfecta de Cedric; una parella de persones grans i carregades d'humanitat; i Cordada i Frisona, dues gossetes que acompanyen a Ubac quan es va fent gran. A l'obra també apareix el dolor per la mort del company animal, que resulta d'una intensitat real que coneixem bé els que hem tingut "patufos", com jo anomeno les mascotes, siguin gossos, gats o altres animalets.

A Munuera ja l'havíem fet aparèixer al blog amb: Cuento de navidad, i Bartlevy, el escribiente, que són dues obres magnífiques integrals de l'autor, i la col·laboració amb el guionista Kid Toussaint i els dibuixos d'ell a: La carrera del siglo. 

Com moltes vegades, Munuera s'acompanya de l'artista Sedyas per posar el color. El resultat és d'un nivell estratosfèric. Astiberri presenta l'obra amb unes mides grans que augmenta el plaer de la lectura de l'obra. El còmic compta amb el breu escrit on l'escriptor francès Cedric descriu com va ser l'adaptació al còmic, i la bona sintonia i química que va fer que el procés fos senzill i amable. La traducció és de Rubén Lardín.

Un còmic de cent quaranta-quatre pàgines que parla d'una cosa tan important com és l'amor més pur. 

Tanquem l'entrada amb una de les frases de Cedric que resum en poques paraules tot l'esperit de l'obra:

"Aquest gos m'està ensenyant a llegir el món viu que ens envolta, a escoltar la música de la natura, la seva varietat, les seves respiracions, i els seus misteris. A mi, que només veig el que és visible." 

Obra imprescindible.

Nocturnos

 

Autor: Laura Pérez.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2024).

Ja vam quedar meravellats amb Tótem i amb Náufragos, i amb aquesta nova obra de la valenciana Laura Pérez encara quedarem més fascinats. El conjunt de petites històries ens fa experimentar emocions i sentiments per poc que ens submergim a la seva proposta d'explorar la nit. La nit és on apareixen totes les nostres temors, i els nostres fantasmes. 

L'autora ens presenta un còmic on el negre domina quasi totes les pàgines, trencat de vegades amb verds, blaus i taronges, que combinats amb el seu dibuix elegant, sintètic, i on només apareix el que ha d'aparèixer, crea una aparença sobrenatural. I ho fa des de la quotidianitat, fent que la línia entre la realitat i el fantàstic, sigui extremadament prima quan cau el dia. La potència de les imatges i l'abundància de silencis crea en el lector molts moments de reflexió, de curiositat felina, i fins i tot una certa por de perdre't a la nit. Les atmosferes que crea l'autora fan sentir por i inquietud des de la més radical i elegant bellesa. A l'obra són molt presents la por a la mort, la por de desaparèixer, la solitud, i els terrors infantils.

Una obra molt especial i fora de les normes habituals, que demana una sensibilitat enorme a un lector que possiblement voldrà tornar a entrar dins de la narració i trobar altres visions d'aquest altre món que apareix amb la foscor. Laura Pérez ja és considerada com una de les millors autores internacionals amb un segell molt personal en les seves il·lustracions, una narració de pura màgia, i una personalitat esclatant. L'any 2020 va obtenir, amb la seva obra "Ocultos", el premi "Ojo Crítico de Cómic", el premi "Ignotus", i el premi "Splash Sagunt". Una autora imprescindible en el panorama mundial del còmic actual.

És igual que en algun moment et perdis en la lectura, tant és, tornaràs a entrar en la seva atmosfera i en el seu misteri. Deixa't portar, i torna a entrar més vegades. És possible que tornin a aparèixer coses noves. És el misteri de la nit.

El horror de Dunwich

Autor: Gou Tanabe.

Editorial: Planeta Cómic. (2024).

Vaig llegir aquesta obra de Lovecraft fa molts anys. I quan llegeixes un text com aquest és inevitable imaginar-se i crear en el teu cervell els paisatges, els colors, els monstres i fins i tot, les terribles olors i obsessius sorolls. I aleshores, de vegades el que trobes a les pàgines d'un il·lustrador no encaixa amb els teus pensaments, però en aquesta ocasió Gou Tanabe és capaç de descriure amb autoritat i foscor tot l'horror d'aquesta història de malson. Hi ha imatges molt poderoses i efectives que es claven a la retina i cervell dels lectors i lectores.

Els tres volums ens narren els al·lucinants fets que es succeïxen al poble de Dunwich, al nord de la regió de Massachusetts. La família Whateley és temuda per tota la regió. Ara, la pàl·lida Lavinia donarà a llum un fill de pare desconegut anomenat Wilbur. Amb un creixement acceleradíssim, el fill s'anirà desenvolupant i agafant coneixements de forma amenaçant. El seu objectiu és obrir un portal maleït, cridar al buit i facilitar l'arribada dels éssers malignes d'altres dimensions. Investigadors i científics intentaran combatre amb la ciència tota aquesta foscor, però la situació semblarà fora de control. La batalla està servida.

Els secrets dels Arcans, el Necronomicó, els rituals maleïts, i la presència amenaçant creen un clima ofegant i amenaçador.

Gou Tanabe és un mangaka nascut a Tòquio, dibuixant, autor i guionista amb una forta predilecció per l'autor estatunidenc Howard Phillips Lovecraft. Ha realitzat més de deu adaptacions d'obres de Lovecraft amb les que s'ha fet mundialment famós. També ha adaptat autors de terror japonès i ha creat diferents sèries entre les quals destaquen: "Kasane", "The outsider", i "Mr. Nobody". L'any 2020 va rebre el "Premi Internacional" al Festival d'Angoulême, i el passat 2025 el festival francès va dedicar una enorme exposició de les seves adaptacions de Lovecraft.

Una obra dirigida als amants dels mons de foscor, angoixa i repulsió de Lovecraft, encara augmentats pels dibuixos en negre d'aquest artista japonès. Una combinació diabòlica. Gaudiu de la foscor amb aquestes edicions de Planeta en format gran (23 x 15 cm), una bona edició dels tres volums de més de dues-centes pàgines cadascun. 

Lisa Cohen

 

Autora: Ada Klein Fortuny.

L'altra Editorial. (2025).

Aquest petit llibre m'ha fascinat. Crec que ja em vaig enamorar d'ell quan vaig llegir algunes pàgines seves enmig de la llibreria "La Gralla" de Granollers. Allà a peu dret, remenant entre molts altres llibres, em vaig fixar en aquest per la seva coberta. Una coberta senzilla, però ben construïda. I a la contracoberta podem llegir que el llibre ens parla d'amors i desamors, però sobretot d'amors, de les oportunitats i dels camins escollits, i també dels descartats, i de tot allò que fa que siguem el que som.

No és ben bé una novel·la, podria ser un recull de memòries d'un personatge fictici. També apareix a l'obra, la crua pèrdua del capital sexual femení, el moment en què l'estrany poder que feia que "els homes fessin coses per mi" comença a esvair-se i com això ho rearticula tot. Això situa al personatge, la Lisa Cohen, com una dona madura que ens escriu de temps i relacions passades, amb alegria i força. 

L'obra és un cant de vitalitat ple d'optimisme, no la descripció d'un fracàs. Ens parla dels moments tan enriquidors, tan fulgurants, amb tota aquella llum que mai pots oblidar. L'estil de l'autora és delicat, fresc i subtil, i amb una llengua personalíssima amb algunes expressions molt particulars seves. 

Ada Klein, metgessa i escriptora, va iniciar la seva carrera literària amb molt bona acollida de crítica i lectors amb un assaig literari: "La plaga blanca". En el que posava en relació sis escriptors i la malaltia de la tuberculosi. Des d'aleshores ha col·laborat amb diferents mitjans i ha format de projectes culturals interdisciplinaris. "Lisa Cohen" és la seva primera novel·la,

L'obra celebra l'esbarzer que és la vida: un piló de coses bones entre una mà de punxes. Envellir és resignar-se. Al final res no és tan important.

Una sorpresa de llibre que devores en poques hores. Cent cinquanta pàgines que et faran reflexionar sobre els camins escollits i els no triats. Una troballa. Per tancar, diguem que l'autora del llibre amaga el seu rostre en les fotografies, i que Ada Klein és un pseudònim. Fascinant toc de poesia. 

Tony Takitani

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial: Tusquets Editores. (2019).

Una altra lectura de Murakami, i en són unes quantes. Murakami és una mena de comodí entre altres autors i autores, sigui de llibres de novel·les o assajos, o bé còmics. És com una casa, on saps que pots refugiar-te entre les seves pàgines, i submergir-te en les històries personals dels seus personatges, que acostumen a ser perdedors. De fet, tots som perdedors en algun moment de la vida.

També em passa una mica amb Paul Auster, però potser amb menys intensitat.

El protagonista, Toni Takitani, és un dibuixant que viu fent il·lustracions per a portades de revistes d'automòbils i anuncis. Viu sol des de fa molt de temps, els seus companys no l'han tractat bé mai, i el seu pare, Shôzaburô, un veterà, però reconegut trombonista, està quasi sempre de gira.

Un dia tot sembla canviar quan presenta uns dibuixos en una editorial. Coincideix amb una noia que treballa de forma parcial per a l'editorial. S'inicia una relació tranquil·la que sembla que el traurà d'una solitud que el persegueix des de fa molts anys. La noia té una passió addictiva pels bons vestits. El final, que no explicaré, és pur Murakami. Hi ha una pel·lícula japonesa d'aquesta obra amb el mateix títol de l'any 2004 que dirigeix Jun Ichikawa. 

A més de trobar-nos amb la narrativa màgica de l'autor japonès, en aquesta edició podem gaudir dels elegants dibuixos d'Ignasi Font, un dissenyador i il·lustrador multidisciplinari que va fundar el prestigiós estudi "Bungalow". La traducció és de Lourdes Porta.

Una obra curta que no arriba a les cent pàgines, ens en parla de la solitud, de l'aïllament i de la manca d'estima de les societats modernes actuals. Podem estar envoltats de moltes persones i no trobar l'estima enlloc.  

El caso David Zimmerman

 

Guió: Arthur i Lucas Harari. Dibuixos: Lucas Harari.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

A la portada del còmic apareix un adhesiu que diu que l'Arthur és el coguionista de la brillant pel·lícula. "Anatomia d'una caiguda" de la directora Justine Triet. Haig de dir que com em va anunciar el meu estimat company Gingebre, la història que narra el còmic és un fenomen sorprenent que es va generant exponencialment al llarg de les seves pàgines fins a límits insospitats.

De fet, el que ens presenta l'Arthur és un fet que ja hem pogut veure en alguna pel·lícula o llegir en algun llibre, però en aquesta obra adquireix tons superlatius. No és senzillament una història més d'intercanvi de cossos, és una obra que parla de la realitat de la societat actual a les grans ciutats.

No explicaré quasi res de la història, ho deixo com a sorpresa per als lectors que tinguin l'oportunitat de tenir-la entre les mans. Només posaré un text que apareix a la contraportada: "Enmig de la multitud, la seva mirada es fixa en la d'una enigmàtica dona, a la que no pot evitar seguir. L'endemà, la vida d'en David fa un tomb radical". El protagonista és David Zimmerman, un fotògraf jueu d'uns trenta anys que té una trobada amb un destí impensable.  

El còmic, que té més de tres-centes cinquanta pàgines, és una vertiginosa ficció sobre la identitat, però també dels records, de la memòria, del gènere i de l'amistat. El sentit cinematogràfic de l'obra és molt present, possiblement per la formació dels germans Harari.

Arthur Harari va estudiar cinema. Els seus dos llargmetratges: "Diamant Negre", i "Onada. 10.000 nits a la jungla" van rebre diferents premis. Ha coescrit dues pel·lícules de la directora Justine Triet: "El reflex de Sybil" i la reconeguda "Anatomia d'una caiguda" que va guanyar la "Palma d'Or" del Festival de Cannes, i va ser la guanyadora "d'Un Globus d'Or", un "Òscar" de Hollywood, i un "Cèsar" del cinema francès. Aquesta obra és la seva primera incursió en el món del còmic, i ho fa amb el seu germà.

Lucas Harari va estudiar Arquitectura, i Arts Decoratives. Treballa com il·lustrador de premsa i és l'autor de tres novel·les gràfiques: "L'imant", "L'última rosa de l'estiu" i "El cas de David Zimmerman".

Una obra amb un format molt gran que permet gaudir dels dibuixos que estan dominats pels tons liles, violetes i magentes. L'obra és una barreja de línia clàssica i underground, i permet de veure una ciutat de París i la seva arquitectura amb claredat. També trobarem alguns detalls curiosos com una pintada per la llibertat de Gaza, o una altra per les vagues davant dels canvis laborals a França. 

Reconec que l'obra em va absorbir de forma absoluta, i la vaig llegir del començament al final sense aixecar-me de la butaca. El tema del còmic és un territori on he mogut molt les neurones en alguns moments, fins i tot, fa anys vaig escriure un petit conte amb una idea molt propera. 

Un fantàstic, estimulant i enigmàtic thriller molt cinematogràfic en una altra meravellosa edició d'Astiberri. La traducció al castellà és de Rubén Lardin

Animals inexpressius

 

Autor: Xavier Mas Craviotto.

L'altra editorial. (2025).

Aquest llibre el vaig demanar com a regal després de veure una entrevista de l'autor en el programa "Nervi" de TV3. Em va agradar el que deia, com ho deia i l'aire tèrbol que es respirava a l'entrevista.

I el llibre no m'ha decebut gens, ben al contrari. El recull de relats, deu contes, és ple de curiositats i misteris. 

Un nen prodigi que se sap de memòria les banderes i les capitals de tots els països del món; una mare i un fill que es refugien en un hotel de muntanya; dos joves caminant en una ciutat deserta; un actor retirat que concedeix una entrevista molt profunda; un matrimoni en un viatge a un país polar per veure un iceberg; un gos que desapareix misteriosament; un home i un nen en un bosc nevat. 

Uns personatges que semblen conduïts per les situacions, vides marcades per la mentida, el fracàs, la incertesa i la complexitat de les relacions humanes.

Haig de dir que quasi al final del llibre i en els relats que queden agrupats sota el títol de "notes per a una novel·la" la narració es torna especialment fosca, claustrofòbica i que et fa descendir als inferns.

Xavier Mas Craviotto, que encara no té ni trenta anys, va estudiar Filologia Catalana i un postgrau en Assessorament Lingüístic i Serveis Editorial a la Universitat de Barcelona. Va guanyar el premi "Ausiàs March" amb el llibre de poesia "La llum subterrània", i el premi "Documenta" amb la novel·la "La mort lenta". L'anterior novel·la seva: "La pell del món" va ser un bon èxit de vendes i una dosi de violència, incomprensió, i un encreuament de vides complicades.

Un llibre especial, ple de llums i moltes ombres. Una sensació vertiginosa d'estar mirant des del penya-segat. 

La gran negación

 

Autor: Roberto Grossi.

Editorial Herder. La otra h. (2025).

Aquest autor italià que viu i treballa a Roma és, a més d'autor de còmics, arquitecte, il·lustrador i pintor.

Ha publicat els llibres: "HIC", "Il Grande Prato", i "Cassadritta". 

Amb una narrativa molt poderosa, fent servir un presentador de televisió com a contrapunt, l'obra reuneix ciència, història, política i també experiències personals. La quantitat de dades que contenen les més de dues-centes pàgines és enorme, i és mèrit de l'autor presentar-les de forma atractiva, entenedora i molt clara. Darrere de l'amenaça innegable que és el canvi climàtic causat per l'home, apareix una profunda crisi democràtica i humanitària. I el més greu és que el poder del capital intenta per tots els mitjans no veure ni mostrar aquesta deriva que posa en perill la supervivència del planeta. A la contraportada del còmic apareix una pregunta carregada d'ironia: "És més fàcil imaginar la fi del món que la fi del capitalisme?"

Només voldria afegir unes poques de les mil dades que aporta l'obra de forma atractiva i intel·ligent: 

- si tot continua com ara i amb la velocitat que agafen els esdeveniments, l'any 2070, el 19% del planeta podria ser massa sec, àrid i càlid. En aquest gran tant per cent, hi viuen tres mil milions de persones. Quin sistema suportarà aquest impacte?

-el 10% més ric de la humanitat és responsable de la meitat de les emissions contaminants actuals, i l'1% dels encara més rics contamina més que el 66% dels més pobres.

Podem continuar esperant immòbils que la solució de la crisi mediambiental vingui de qui l'han provocada? A l'obra l'amenaça té la figura d'un tauró que ve cap a nosaltres, la trobada ja és inevitable, no podem fugir, no hi ha temps, l'única alternativa és mantenir el contacte visual, mantenir-nos rígids i empènyer amb força la cara del tauró per desviar la seva trajectòria. Mai girar-se o girar la cara. 

Un còmic que es llegeix amb moltíssim interès, i que mostra amb cruesa on anem si no som capaços de canviar moltes coses. Quan aixeques el cap de les pàgines i veus a la pantalla els senyors Trump, Putin, Netanyahu, i companyia, és inevitable sentir certa ira. Potser l'alternativa és una revolució que dinamiti el sistema?

Els dibuixos de l'obra són molt atractius, plens de color, amb textos curts i només amb globus pels comentaris del presentador i del professor científic que li descriu i analitza la situació.

La traducció és de Rosa Barbany Puig. A les darreres pàgines veurem la llarga llista d'articles de premsa i llibres consultats per a la recopilació de dades i l'anàlisi de la situació actual. 

Una obra que recomano de forma decidida per veure en quin punt ens trobem i com preparar-nos per tot allò que ens vindrà a sobre. El tauró ja és aquí.

Els Pizzlys

 

Autor: Jérémie Moreau.

Editorial Finestres. (2024).

Tres germans sense pares, el més gran, Nathan, intenta mantenir als petits, Zoé i Éttiene, amb una feina de conductor d'Uber. Davant dels deutes, el possible desnonament i el perill de la separació dels germans, tots tres decideixen acceptar la proposta d'una senyora gran i vídua, Annie, que ha portat Nathan en el seu vehicle i amb la que s'ha estavellat destrossant el vehicle. Tots tres aniran a viure amb aquesta senyora que viu en una regió perduda d'Alaska. Sembla una bogeria, però en principi és una fugida cap endavant. Una vegada enllà hauran d'adaptar-se a una vida completament nova, lluny de les comoditats, les relacions socials, i totes les normes preestablertes. També el consum de l'electricitat, s'han acabat les videoconsoles i els mòbils. Tot sembla una muntanya, però la connexió amb la natura els farà insospitadament poderosos. 

L'aventura d'aquesta particular família també conviurà amb els senyals inequívocs de les transformacions que pateix l'ecosistema pel canvi climàtic que ja sembla sense aturador. El nom de l'obra fa referència a la nova raça d'ossos del nord que ha sorgit pel desgel d'algunes zones àrtiques que ha permès l'encreuament dels polars amb els grizzlys. Possiblement, els nouvinguts de la ciutat també estan més ben preparats pel canvi climàtic que els autòctons.

Una obra amb uns colors brillants i vius, especialment amb les imatges oníriques i al·lucinatòries pròpies de la connexió màgica amb la natura i els viatges mentals de Nathan que en aquesta nova realitat es manifesten amb força. El rosa més impactant apareix amb moltes vinyetes amb el contrast amb els verds i el negre. 

Jérémie Moreau, l'autor nascut a Île-de-France, va aconseguir l'èxit internacional amb la molt reconeguda obra: La saga de Grimr amb la que va guanyar el "Fauve d'Or" al festival d'Angoulême. El seu treball posterior: Penss y los pliegues del mundo va ser seleccionat a la secció oficial del mateix festival francès. Dues bones obres que ja vam comentar al blog fa un temps. Molts anys abans ja havia guanyat el premi "Joves Talents" també a Angoulême. L'autor compagina els còmics, porta nou obres publicades molt interessants, amb el cinema d'animació.

Els Pizzlys és una obra atrevida, amb una narrativa àgil i concisa, uns dibuixos espectaculars, i un missatge realista, cru i visionari d'una realitat amb què es trobaran els que viuran en aquest planeta que tant maltractem.

L'edició de Finestres és esplèndida, per la qualitat de l'enquadernació, el paper, la impressió, unes mides magnífiques per la lectura i gaudir de les imatges, i a sobre, en català. En castellà la podem trobar en una altra bona edició de Norma Editorial.

La traducció és de Pau Gros.

Dues-centes pàgines que constitueixen un al·legat ecologista, una revisió dels mites ancestrals i la màgia primitiva, i et fan viatjar lluny dels sorolls, i el sense sentit de la vida contemporània a les grans ciutats i els mons addictius de les pantalles.