Détox

 

Guió i dibuix dels personatges: Jim. Dibuix del fons i grisos: Antonin Gallo.

Editorial cARTEm. (2025).

Matthias d'Ogremont és un alt executiu amb un ritme de vida trepidant, enganxat a tota mena de dispositius digitals, i una vida social extensa. Després d'una experiència personal que el fa témer pels efectes de l'estrès en la seva salut, decideix apuntar-se a una estada de desintoxicació per connectar amb la natura, desconnectar i arribar a l'autoconeixement. No serà gens fàcil per al protagonista passar del luxe a viure en una tenda de campanya enmig del camp, una dieta limitada a infusions de romaní, contacte humà molt limitat, i tot sense mòbil. Un infern. L'organització que porta el curs, són allò que esperem: naturistes, vegetarians, nudistes, il·luminats, i altres personatges que lluny de ser antipàtics, veurem que tenen una actitud pacient i comprensiva amb els addictes al món modern. 

Jim (Thierry Terrasson), és un guionista de còmics, però també ha escrit novel·les, i guions per a pel·lícules de cinema. I a més del guió, també dibuixa les seves obres. En aquest cas ha fet els personatges, deixant els fons i els efectes de color en mans de l'italià Antonin Gallo. L'obra està acolorida en dos tons ocres o grisos, amb efectes de llum i ombres, i algun color extra en moments puntuals. En l'edició original, Détox, es va editar en dos volums. En aquesta edició integral de l'editorial Cartem trobarem una introducció de Diego García Rouco, textos dels autors parlant del seu treball, i com Jim va construir el relat des de les experiències d'un amic seu. També podem gaudir dels esborranys dels personatges i com s'afegien els fons per completar les vinyetes.

Una lectura senzilla, molt divertida, plena d'humor, amb uns personatges ben definits i coherents, i una història que a tots ens resultarà en major o menor mesura propera. Quasi totes i tots tenim un ritme de vida accelerat, i molts dies als quals li falten hores i sobren exigències. De fet, tenim entre les mans una comèdia, però basada en fets reals i amb una crítica subtil del ritme de les societats modernes.

Una edició impecable, de gran format, i cent setanta-sis pàgines ben impreses. Llàstima del preu. La traducció és de Inés Sánchez. 

Una bona oportunitat per riure de nosaltres mateixos.