L'home que plantava arbres

 

Guió: Florence Lebonvallet. Dibuixos: Daniel Casanave.

Editorial: Simbol Editors. (2025). 

Aquesta novel·la gràfica és una brillant adaptació de l'obra de Jean Giono que porta el mateix nom. Fa poc més de cinc anys vam fer una entrada del llibre original, L'home que plantava arbres. Aleshores ja vam comentar l'argument de l'obra: l'Elzéard Bouffier, un pastor solitari que viu en una vall despoblada i àrida de la Provença, dedica la seva vida a plantar llavors per al naixement d'arbres. Un per un, amb una paciència infinita i una tenacitat a prova de bombes. Ell solet va transformant el paisatge al llarg dels anys, els deserts es van convertint en boscos frondosos, plens de vida. 

El relat és una reflexió serena sobre l'efectivitat dels petits gestos, de la importància capital de la perseverança, la serenor i la paciència. Adjectius que avui dia, que la immediatesa marca el ritme de les nostres vides, especialment dels més joves, semblen quasi utòpics. 

Un home sol amb passió per la natura va canviant el món sense cap mena d'espera de reconeixement, només pel desig de crear vida.

L'adaptació que fa la guionista francesa Florence Lebonvallet és molt fidel al text original, i malgrat que és un altre gènere no perd l'enorme interès que té l'obra ni presenta cap problema de ritme ni comprensió del missatge. 

Els dibuixos de Daniel Casanave és molt valent, amb vinyetes de totes mides, amb un to caricaturesc, i molt ben acolorit per l'artista Claire Champion. Aquest dibuixant francès reparteix el seu temps entre la il·lustració, el còmic i l'escenografia.

A les darreres pàgines trobem dos textos molt interessants: una de l'escriptor Jean Giono, l'altre de la seva filla Aline. La traducció al català, tant del llibre com del còmic, són d'Isabel Clara Simó. L'enquadernació de l'obra és magnífica, unes mides grans, i cent setanta-dues pàgines amb una impressió impecable. 

Encara que hagis llegit la novel·la original, resulta un plaer tornar a trobar aquest pastor solitari que crea vida sense esperar cap premi, reconeixement o fama. Només millorar el món.