Autor: Jean Giono.
Editorial: Viena Edicions. (2008).
En aquest petit llibre està explicada la història d'Elzéard Bouffier, un pastor solitari de la comarca francesa de la Provença. Ell és un home de muntanya, callat i silenciós, sense cap mena d'estudis i que no sap ni llegir ni escriure, i sense que ningú ho sàpiga ni esperar cap reconeixement o premi, es dedica quasi obsessivament a plantar arbres, milers d'arbres. Ho fa de forma sistemàtica, al principi amb poca informació, però tal com passa el temps, va escollint el tipus d'arbre i el terra on els planta per aconseguir millors resultats. El seu objectiu és canviar el paisatge que l'envolta per fer-lo més sa, més bonic, més verd, més alegre. El qui explica la història d'aquest personatge en el llibre, és un excursionista que es perd en la zona i coneix aquest pastor.
El pastor ho fa a terres oblidades de la mà de Déu, i castigades per la indiferència dels homes, sense molestar a ningú, com si fos una acció de la natura. Una mena d'home dels Déus que va canviant la fesomia de la terra, fins al dia de la seva mort. Bouffier no va existir mai, però podem pensar que hi ha més persones com ell, que dediquen les seves vides a sembrar per als altres. Un gest tan senzill com plantar un aglà i esperar que creixi, i fer-ho milers de vegades pot canviar el món.
Jean Giono va ser un escriptor humanista, pacifista per sobre de tot, això li va comportar alguns problemes polítics a la França ocupada pels nazis, que escriu molt al voltant dels camperols i la vida del camp, i també entra amb força en la metafísica i el naturalisme en nombrosos assajos. Té una dilatada llista de novel·les, assajos, i algun recull de poesia.
Una novel·la tendra i dolça amb un personatge que ens ensenya humilitat, perseverança i generositat. Per tancar l'entrada, vull destacar les il·lustracions de Francesc Viladot.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada