Llamarada

 

Autor: Jorge González.

Editorial: ECC Ediciones. (2020).

L'autor ens parla de les figures masculines de la seva línia familiar, i ho fa analitzant la relació entre pare i fill, el testimoni de vegades incòmode que li passem als nostres descendents. La genètica, l'educació, l'entorn, el nostre ADN, tot servirà per fer-nos com som. Moltes vegades els pares volen que els fills puguin viure la vida que ells haguessin volgut tenir, sense tenir en compte que els fills vulguin tenir una ben diferent, la seva vida. El nexe que fa servir per a la narració és el futbol, i el primer referent és el seu avi, un jugador llegendari argentí que portava els sobrenoms de "Llamarada" o "Ruso", pel seu cabell de color panotxa. El seu fill, el pare de l'autor, ja va haver de carregar molts anys el sobrenom de "Rusito" i la mirada de comparació als camps de futbol. Jorge està preocupat per no carregar al seu fill Mateo amb cap motxilla emocional, i es prepara per a l'arribada d'un nou fill, Leo. 

El còmic té en algun moment salts endavant  i endarrere del temps, això causa que la seva lectura sigui una mica enrevessada, però aquesta obra és sobretot una meravella pictòrica de nivells estratosfèrics. Jorge González fa servir el llàpis, l'aquarel·la, els olis, el carbó, i passa per l'abstracció, el realisme, el blanc i negre, el color, vinyetes grans, petites, regulars, irregulars, i tot resulta d'una plasticitat plena     d' emocions i sentiments. Una barbaritat. 

L'autor argentí és dibuixant, guionista i també realitzador de cinema. Ha dibuixat per a Horacio Altuna, Carlos Jorge, Gani Jakupi, Olivier Bras i Christophe Dabitch, i ha rebut premis com el de la FNAC 2009 a la millor novel·la gràfica. Ha il·lustrat llibres de text i alguns contes infantils. Va dirigir el curtmetratge d'animació "Jazz song".

Potser et perds en algun moment de la lectura, ja tornaràs a agafar el fil, no pateixis, sempre tens davant dels teus ulls una autèntica obra d'art que t'acull amb generositat infinita. Mai el tema del futbol ha estat millor plasmat en les pàgines d'un còmic, i com a bon argentí ens fa evident la diferència del futbol de base, el lligat als barris i els pobles, amb el sense sentit del futbol professional que crea ídols llunyans i artificials.