dilluns, 16 d’agost del 2021

Sempre hem viscut al castell

 


Autora: Shirley Jackson.
L'altra Editorial. (2016). 

Aquest petit llibre que només té 216 pàgines és una petita joia. En ell s'hi explica la història de dues germanes, la Constance i la germana petita, la Merricat Blackwood que viuen tancades en una enorme casa amb el seu tiet Julian que està lligat a una cadira de rodes. Totes tres surten tan poc com poden, no reben més que les visites quasi obligades, i hi viuen intentant negar l'existència de l'exterior. La distància amb la resta del món creix paral·lela a la desconfiança i rebuig de tot allò que no pertany a la seva casa. L'arribada del cosí d'elles, Charles, farà esclatar la  fràgil situació.
Tot es va originar fa sis anys, quan un esdeveniment terrible va sacsejar la llar i tot el que l'envoltava, la resposta de la societat no es va fer esperar.
No hi ha més monstres que els que creats per la distància entre l'ideal de vida de cada moment i  les diferencies reals que existeixen en tots nosaltres. Un terror que ha deixat una forta empremta en la contemporaneïtat d'autors com Neil Gaiman o Stephen King, o també a les pel·lícules d'Alfred Hitchcock o John Carpenter. 
Emparentada amb H.P. Lovecraft i Edgar Allan Poe, Shirley Jackson troba el terror sota les catifes, dins dels armaris i en les mirades perverses de les comunitats benestants on tot sembla que va com ha d'anar, però en realitat no és així, i els monstres només esperen el seu moment per actuar.
Un llibre que et posa els pèls de punta, i et planteja una situació dins de la quotidianitat on el terror està en la mirada dels altres, d'aquells que representen la normalitat. Ja estic a la recerca d'algun altre llibre d'aquesta escriptora que desconeixia fins avui. Tota una troballa.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada