Macanudo

Autor: Liniers (Ricardo Siri).

Editorial: Reservoir Books. (2019).

Aquest llibre porta el nom de "Las pequeñas cosas", i com els altres catorze volums, fins al dia d'avui, de Macanudo, està format per les tires diàries que l'autor va publicar al diari La Nación d'Argentina des de l'any 2002. Totes les pàgines estan plenes dels seus curiosos personatges: els follets, les ovelles, els pingüins, el misteriós home de negre, la pensativa Enriqueta, el seu gat Fellini, el petit ós de peluix Madariaga, i uns quants més absolutament delirants com la Vaca Cinèfila. 

Algunes persones consideren a l'Enriqueta de Liniers com la successora de la Mafalda del dibuixant Quino dels anys seixanta. L'humor d'aquest dibuixant és fresc, intel·ligent i innocent, malgrat que no deixa de ser una crítica a molts aspectes de la societat moderna. A més de la sèrie Macanudo, Liniers ha dibuixat moltes altres aventures de l'Enriqueta, i altres llibres amb el seu humor ple de girs inesperats, sorprenents, que provoquen el somriure, les ganes de seguir llegint i l'oblit momentani de les preocupacions. Haurien de ser considerats com a llibres terapèutics en aquest món tan atrafegat. 

Massa boira i altres contes

Autor: Manuel de Pedrolo.

Editorial La Mar de Fàcil. (2019) 

Aquest és un petit llibre de poc més de cent pàgines, que conté nou contes d'un dels autors més populars catalans, Manuel de Pedrolo. Va ser un escriptor prolífic que va publicar més de 128 obres, i la dimensió d'aquesta obra gegantina potser va ser eclipsada per la seva obra més famosa: "Mecanoscrit del segon origen". Va escriure en tots els gèneres: narrativa, poesia, teatre i contes. També va ser un dels escriptors més perseguits pel Franquisme.

En aquesta petita obra trobem dos contes de ciència-ficció, tot un referent d'ell, dos amb gir inesperat i sorprenent, i altres cinc carregats de molta tendresa, també una característica d'aquest autor.

Tot un encert la publicació d'aquest nou fragment de l'obra de Pedrolo, que va lluitar per una Catalunya d'esquerres i independentista en els anys dificils del postfranquisme més ranci. Va morir l'any 1990 a setanta-dos anys i una trajectòria impressionant.

Las lobas

Autor: Flore Balthazar.

Editorial: Ponent Mon. (2018).

L'escenari d'aquesta obra és la Bèlgica de la Segona Guerra Mundial, i la protagonista és Marcelle Balthazar, una adolescent d'un poblet rural de poc més de vint-i-cinc mil habitants, La Louvière. Ella, com la seva família, amics i veïns van haver de sobreposar-se a l'ocupació nazi. Afortunadament, molt pocs lectors hauran viscut la terrible situació de veure com ocupen la teva terra uns soldats d'un altre país i el canvi d'absolutament totes les referències que marcaven la vida fins aquell moment.

L'autora construeix aquesta narració per un diari que va anar escrivint la protagonista, que va ser en la vida real la seva àvia. El relat barreja realitat i ficció, però no deixa de ser un testimoni d'aquell calvari. Així narra tots els esdeveniments com els viu una adolescent normal davant d'una situació extraordinària.

És curiosa la metàfora dels llops que fa servir l'autora per descriure els exèrcits i la seva lluita pel territori. Molt encertada. Tots són llops, ni bons ni dolents, llops. A la narració també fa una diferenciació en el tractament que dóna als soldats de tropa, davant dels comandaments i líders. Els soldats no deixen de ser peces d'una maquinària perversa.

El dibuix s'allunya una mica del preciosisme i polida estètica de molts autors belgues i simplifica moltes línies, centrant l'atenció més en els personatges que en els fons. L'important per l'autora és descriure les emocions i sentiments de les persones que de sobte es veuen involucrades en una guerra i han de decidir si intenten acceptar els invasors o passar a la Resistència.

Un bon còmic que descriu una etapa molt fosca de la nostra història vista des dels ulls d'una noia adolescent plena de vida, alegria i somnis que no dubtarà en col·laborar amb aquells que no abaixen el cap. L'alegria per la derrota dels alemanys i l'arribada de les tropes aliades està magníficament descrita i emociona al lector més temperat.

L'obra té una edició i enquadernació impecables, bona feina la d'aquesta editorial.

Univers Hawking!

Autor: Rüdiger Vass. 

Editorial: Cossetània Edicions. (2018).

Aquest llibre, que compta amb el suport del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, ens parla de forma clara, i directa d'assumptes tan apassionants  com: què hi havia abans del Big Bang?, perquè són negres els forats negres?, podem viatjar al passat?, quina és la dimensió de l'Univers?, encara creix l'Univers?, ho farà indefinidament?, on queda la figura de Déu?, hi ha vida fora de la Terra?, i molts més detalls al voltant del Cosmos.

L'autor és periodista especialitzat en ciència i redactor de les seccions d'astronomia i física de la popular revista mensual Bild der Wissenschaft. Té un coneixement profund de la cosmologia moderna, sobre la qual ha escrit diversos llibres i ha pronunciat conferències arreu del món.

Al llibre podem trobar totes les idees de Stephen Hawking de forma molt amena i aclaridora. Tot el text està acompanyat d'unes petites il·lustracions del dibuixant Gunter Schulz i cada capítol es tanca amb un curt qüestionari que serveix per saber si hem acabat d'entendre el que ens ha dit el text. Resulta una bona eina per adolescents i joves a l'hora d'entrar en temes complexos com la quàntica, els forats de cuc, la teoria de cordes, i dimensionar l'Univers.

És un bon llibre per iniciar-se en la recerca de les respostes a les preguntes eternes dels humans i conèixer més a fons l'enorme figura del científic més carismàtic i popular després d'Einstein, que va morir l'any 2018, però va obrir molts camins d'investigació i va lluitar sempre per lligar la teoria gravitacional amb l'energia quàntica. L'objectiu és ara com encaixar les lleis que regeixen el microcosmos i les que pertanyen al macrocosmos.

Com deia Einstein: "Qualsevol moment és bo per aprendre alguna cosa nova".

10.000 visitants

Avui, 10 de març del 2020, hem tingut la visita número deu mil al nostre blog. Moltes gràcies a tots i totes pel vostre seguiment.
Gingebre i Ginesta.

Lavennder

Autor: Giacomo Bevilacqua.

Editorial: Panini Comics. (2018).

Gwen i Aaron són una parella de joves que han tingut la sort de rebre el premi d'un viatge molt especial. Estaran uns dies en una illa deserta, gaudint de la natura salvatge, i en total llibertat per conèixer tots els racons de la seva costa i de l'interior selvàtic. Tot sembla idíl·lic, però les coses no són de vegades el que semblen. L'estada a l'illa es convertirà en un difícil repte per als dos joves.

Bevilacqua és un jove dibuixant italià que a més de realitzar il·lustracions, també és autor i actor teatral. A Lavennder ens ofereix una mostra del domini de la figura humana, i una magnífica tècnica per donar llum i ombres als cossos. La descripció de l'entorn i la natura està molt ben resolt.

Els meus col·laboradors i jo hem coincidit en comentar que el còmic avança com una locomotora fins a la pàgina 120, on la història pren un altre camí que per a nosaltres resulta, com a poc, una mica decebedor. És una opinió personal, però coincident. De totes maneres, és una bona narració que no perd mai l'interès i resulta àgil i dinàmica. Un bon còmic, amb tensió i sorpreses.

Shiawase-dô.

Autor: Alex Pler. 

Editorial Planeta. Zenith. (2019).

Shiawase-dô, camí cap a la felicitat. Aquest llibre, amb una enquadernació molt original, ens presenta de forma pausada, didàctica i detallada quinze preceptes per aconseguir una vida més plena i feliç. Passo a relacionar-los de forma molt breu, per despertar interès en un llibre que busca la senzillesa i minimalisme en els nostres actes.

Ikigai: La raó de la nostra vida. La motivació que et fa aixecar cada dia amb il·lusió.

Kodawari: La importància de cada detall. L'amor per la bona feina pel fet de ser la nostra meta.

Datsuzoku: La mostra d'espontaneïtat després de molt practicar i interioritzar els coneixements.

Aware: La commoció momentània que tenim davant d'un succés insignificant, però irrepetible.

Ichigo ichie: La cura de les relacions humanes que poden ser les darreres a la vida.

Yaoyozoru-no-kami: En cada element de la natura existeix un Déu. Respecte absolut.

Itadakimasu: La mostra d'agraïment davant del menjar a la taula.

Kikubari: L'hospitalitat extrema japonesa, en especial amb els estrangers.

Shibumi: El minimalisme als nostres actes i entorn. Menys és més.

Sunao: Ser fidel a uns principis, o individuals o col·lectius, en oposició i lluita.

Seijaku: La serenitat enmig del caos i la tempesta.

Ma: L'espai que prepara i ressalta l'esdeveniment principal. El ritual del te, per exemple.

Wabi-sabi: La bellesa de la imperfecció, d'allò efímer.

Dô: El nostre camí, el Tao xinès, ple d'incerteses i lluites. 

Otsukaresama-deshita: Donar les gràcies als companys per la seva feina. Valorar el treball en equip.

Aquest podria ser un resum esquemàtic i lleuger d'un llibre ple de coses interessants, saviesa i equilibri. Pur Japó.