La desaparición de Josef Mengele

 

Guió: Matz. Dibuix: Jörg Mailliet. Color: Sandra Desmazières.

Editorial Planeta. Planeta Cómic. (2024).

Aquesta densa obra està basada en la novel·la del mateix títol  de l'escriptor, guionista i periodista francès Olivier Guez.

Ens fa una detallada relació de tots els moviments del diabòlic metge nazi Mengele, el principal torturador al camp d'extermini d'Auschwitz, des que desembarca a Buenos Aires l'any 1949. Acabada la Segona Guerra Mundial i fugint després de la derrota del Tercer Reich, molts alts càrrecs polítics i militars van fugir a Sud-amèrica per evitar els judicis que els condemnarien amb severitat. La gran part a Argentina, Paraguai i Brasil. 

Ocult sota diferents pseudònims, el metge torturador intenta poder inventar-se una nova vida a l'Argentina del president Perón. Al principi compta amb molts ajuts, contactes i diners. Sembla que el món vol girar full i oblidar-se del desastre, però el món jueu començarà la caça d'aquests assassins.

De seguida cauen els primers nazis, i Mengele es veu obligat a canviar els seus amagatalls cada vegada amb més freqüència, cada vegada amb menys ajuts, menys diners, i en llocs on ell mai s'hagués imaginat que podia caure. Primer Paraguai, finalment el Brasil. La visita del seu fill que acaba declarant odi i repulsió per l'obra del seu pare, inicia el seu final. Un final misteriós, en una platja carioca on desapareix per sempre.

El còmic explica amb detall tota la peripècia de la fugida, una narració exhaustiva que perd una mica d'agilitat, però que segueix sempre el text de la novel·la. Matz és un guionista francès que ha col·laborat amb molts dibuixants i ha realitzat més adaptacions d'obres literàries. El dibuix de Mailliet és crispat, carregat de línies, distribució regular de vinyetes i ben acolorit. Es podria dir que el dibuix manté el to nerviós i inestable de la fugida d'aquesta mala bèstia que fins al darrer moment va justificar les seves atrocitats per aconseguir una raça ària perfecta. Un ús pervers, sàdic i morbós de la ciència. Una bogeria que va matar moltes persones i destruir Europa.

Infectado

 

Guió: David Muñoz. Dibuixos: Manuel Meseguer.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2021).

David Muñoz construeix el guió amb l'experiència de passar ell mateix  divuit mesos amb una hepatitis C que li va canviar la vida, i de la que com el personatge protagonista de l'obra, es va recuperar. Alguns malalts triguen anys a tornar a la salut, i altres no ho fan mai.

Nacho, el protagonista, és un escriptor frustrat que es guanya la vida assessorant autors de best-sellers. Quan contrau la malaltia, tot canviarà. La medicació li provocarà un esgotament físic enorme, i un canvi de personalitat que el converteix en un ésser inestable, explosiu, impacient, i que tot l'entorn i totes les persones li resulten insuportables. La seva parella, els seus amics i la seva feina estan en -perill, però ell està decidit a no abandonar el tractament passi el que passi. El seu únic objectiu és tornar a estar bé, la resta deixa de tenir importància.

L'obra analitza molt bé tot el procés d'una malaltia complicada, les diferents etapes, les preguntes del perquè jo, la depressió que acostuma a comportar el malestar i la solitud, i la dificultat de tornar a la normalitat inicial. 

El dibuix de Manuel Meseguer, un dissenyador gràfic i publicista que s'estrena per primera vegada en el món del còmic,  és senzill, net i amb els detalls necessaris, amb gran domini de les expressions dels rostres dels personatges, dels moviments dels seus cossos, i fins i tot de la dificultat del personatge malalt quan es mou o intenta descansar. Tot amb un blanc i negre i un ventall elegant de grisos. 

L'obra no és gens complaent ni cau en cap moment en la caricatura o el melodrama, és absolutament real i fidel malgrat que és una ficció. El passatge en què el protagonista està cansat, fart de les incomoditats i desesperat per la lentitud del tractament, i tot això li provoca dir les veritats incòmodes i no callar res del que realment pensa, és molt divertit  De sobte es converteix en una persona incòmoda i un xic perillosa.

Las cosas que ya no están

 

Autora: Tatee.

Editorial Cicely. Colección Distinta Tinta. (2024).

Tatiana Torres Álvarez, Tatee, és una jove periodista colombiana divulgadora cultural i dibuixant. L'any 2007 desenvolupa un projecte de narració gràfica en el que explica la seva visió d'aquest món al blog "tateeanita". I el mateix any guanya una beca francesa "Maison des auteurs de Angoulême", que li permet realitzar una residència on acaba de fer l'obra que avui comentem, i que és la seva primera creació.

Aquesta obra ens parla dels records, allò que ens serveix per saber qui som i que forma part de la nostra vulnerabilitat. La protagonista viu en els records d'un amor que va marxar i que ara apareix en tot el que l'envolta, una pèrdua que provoca una ferida difícil d'assimilar.

El dibuix és delicat, elegant, quasi minimalista, amb tons neutres que creen l'atmosfera del dolor, de la  lluita per tirar endavant de la dona que ha de refer la seva vida. Refer la vida és fer coses noves, obrir nous horitzons, tornar a donar importància als petits detalls. La narració és àgil malgrat l'especial tractament del pas del temps.  

Un còmic especial, sensible, delicat, amb un tempo tranquil que ens parla de sentiments i sensacions de l'ànima.

Lo que tu biblioteca dice de ti

 

Autor: Grant Snider.

Editorial: Garbuix Books. (2022).

Aquest autor nord-americà nascut a Kansas ha publicat gran part de la seva obra en la premsa, en molts diaris, setmanals, revistes, i en internet, per descomptat. També és autor de llibres infantils, i en aquesta mateixa editorial podem trobar una altra obra seva: "La forma de las ideas", i pròximament "The art of Living". Com a detall curiós, Snider també té temps per dedicar-se a l'ortodòncia.

El que trobarem dins de les pàgines d'aquest còmic és una divertida i entretinguda recopilació  d'historietes al voltant del plaer de ser un amant dels llibres, d'endreçar-los a les biblioteques, de col·leccionar-los, de decorar les nostres cases i habitacions amb ells, d'envoltar-nos d'ells, de gaudir de la seva companyia, i en moltes ocasions, llegir-los, però sobretot, tenir-los. Una afició que es pot esdevenir en addicció per algunes persones que mai llegiran tot el que tenen a casa seva.

Amb el canvi generacional i l'entrada del senyor Google, el fet de jutjar  a les persones per la biblioteca que tenen ha perdut força, però encara i així una bona biblioteca fa molta patxoca.

Els dibuixos de Snider són molt amables i bonics, sense massa detalls, però molt explicatius i acolorits. Quasi sempre les pàgines estan constituïdes per tires regulars de vinyetes amb un breu text i molt pocs núvols de conversa dels personatges. No ho sé del tot cert, però sembla evident que a més dels llibres, també és un amant dels gats. Benvingut al club.

Les cent vint-i-quatre pàgines les llegiràs en un tancar i obrir d'ulls, i amb un somriure al rostre.

El germà petit

 

Autor: Jean Louis Tripp.

Editorial Finestres. (2024).

Aquest còmic és un dels més tristos i colpidors que he llegit des de fa molt de temps. L'autor ens narra amb detall la mort del seu germà petit Gilles quan només tenia onze anys. Un cotxe a tota velocitat atropella al nen quan intenta baixar del carro on va amb el seu germà, se li escapa de les mans i el deixa de tenir amb ell quan es precipita al buit, unes dècimes de segon que canvia la vida de tota la família. 

La narració del moment de l'accident, l'espera dels primers auxilis,  la desesperació i anunci de la mort a l'hospital, la vetlla i enterrament, el dol, i el dolor constant que s'apaivaga amb el temps, però que no desapareix mai. Després vindrà el moment del judici de l'autor de l'atropellament i la desil·lusió de la resposta de la justícia. 

L'autor escriu aquesta obra quaranta-cinc anys més tard de la terrible i brutal pèrdua del seu germà. Ell amb divuit anys a l'any 1976, amb l'ajut del testimoni de la seva família que omple els buits en els records, descriu amb dolor tot aquell passatge de la vida. La narració presenta a l'autor com un dibuixant de còmics i il·lustrador que intenta tirar endavant la seva vida, i que ara amb el pas del temps i certa estabilitat s'atreveix a posar en paper allò el fet viscut. 

El dibuix en negre sobre blanc trencat és descriptiu del dolor infinit, de la tensió a què sotmet la tragèdia. Tan sols hi ha algunes vinyetes on el color accentua encara més els sentiments.

Jean Louis Tripp va iniciar les seves passes en el món del còmic com altres dibuixants francesos a la revista "Metal Hurlant" a finals dels anys setanta. Des d'aleshores ha realitzat moltes obres tan personals com amb col·laboració d'altres artistes. Als anys noranta va deixar els còmics i es va concentrar en el disseny, la pintura i la il·lustració. Va tornar al còmic l'any 2002 amb la seva obra "Le nouveau Jean-Claude" i va iniciar la seva etapa al Quebec on a més de donar classes va crear "Paroles d'anges" i la saga feminista "Magasin Général". Les darreres creacions han estat "Extases" dos volums on relata de forma autobiogràfica i lúdica la seva vida sexual, i aquesta que ara comentem: "El germà petit". Ha guanyat el Premi del Públic i el Premi de la Premsa dues vegades en el festival d'Angulema, a més de rebre nombroses nominacions. 

És de destacar com sempre l'aposta de l'editorial Finestres de publicar en català en un món tan limitat com és la venda de còmics en Catalunya, i més en aquests temps de certa davallada de l'ús de la nostra llengua. Enhorabona.  

Presas fáciles

 

Autor: Miguelanxo Prado.

Norma Editorial. (2016).

La inspectora de policia Olga Tabares i el seu ajudant Carlos Sotillo investiguen el que sembla ser obra d'un assassí en sèrie. Un crim darrere l'altre en diferents punts de la ciutat amb una única cosa en comú que uneix totes les víctimes: ser treballadors de banca, des de directius fins a comercials, des de tresorers a oficinistes. Sense voler desvelar el misteri de la trama, només indicarem que resultarà molt fàcil identificar-se amb l'assassí. I no dic més perquè el que fa interessant l'obra, a més del dibuix del mestre Prado, és el descobriment progressiu de tots els indicis i proves que portaran a la resolució del cas. També és de destacar la relació entre els dos protagonistes principals, ella, la cap, una dona forta i segura, i ell, l'ajudant, un jove amb ganes d'apropar-se a ella i fer-se valorar. El protagonisme de la dona és tot un encert i un gir als esquemes més clàssics. 

Els dibuixos de Prado, aquesta vegada en una esplèndida gamma de grisos, són com sempre una demostració de la seva vàlua. Aquest home pot dibuixar el que sigui i amb la tècnica que vulgui. 

De Miguelanxo Prado, autor i il·lustrador gallec de dilatadíssima carrera, només direm que ha guanyat molts premis importants com el "Premio Nacional del Cómic", el "Premi a la millor obra estrangera en Angoulême", el "Premi Saló del Còmic de Barcelona" o el "Eisner Award for Best Anthology". A més de ser nominat l'any 2007 al "Goya a la millor pel·lícula d'animació" per la seva: "De profundis". Si mirem una mica la seva obra, veurem que acostuma a entrar de forma subtil i elegant en temes de denúncia i conflictes socials. Una mirada incisiva al nostre entorn, i un qüestionament al voltant de l'existència del bé i del mal. Fa ara justament un any que ja vam quedar fascinats per una altra de les seves obres: El pacto del letargo.

Buscant dades per escriure l'entrada m'he detingut un moment en la seva pàgina web. Trobareu coses molt interessants d'aquest mestre corunyès que és des de fa molts anys una icona i referència al màxim nivell europeu.

Tif y Tondu. ¿Dónde está KikÍ?

Guió: Robber.  Dibuixos: Blutch.

Editorial Dolmen. (2023).

Patrick Hincker (Robber) i el seu germà gran, Christian Hincker (Blutch), han continuat amb molt d'encert aquesta sèrie que fa molts anys que és un dels clàssics del còmic franco-belga. I ho han fet creant un thriller ple de misteris, girs inesperats, referències culturals, i no deixant el to d'humor característic d'aquesta longeva sèrie que ja porta quaranta-sis volums. Els dos germans Hincker han tornat a dinamitzar unes històries que van arribar al zenit amb Maurice Tillieux, un dels mestres més importants i reconeguts de la línia clara. 

El guió manté el suspens i la tensió sense perdre el ritme en cap moment i actualitzant uns personatges que fa molts anys que lluiten contra el crim i les malifetes. L'ambientació en el París de la dècada dels vuitanta és tot un encert per servir de fons als dos escriptors i detectius que sempre compten amb l'ajut de la comtessa Amàlia d'Yeu (Kiki). .

El dibuix de Blucht, que va ser qui va animar al seu germà a iniciar aquesta aventura, és molt regular en la constitució de les pàgines, quatre tires de tres vinyetes que únicament trenca per mostrar alguna escena de més potència i impacte. El color combina sovint els contrastos oposats de colors complementaris i de vegades fa servir el suport fotogràfic per alguns fons i arquitectures. Blucht ha col·laborat amb nombrosos guionistes, té una enorme col·lecció d'obres personals, ha treballat en diferents revistes, i en el camp del cinema ha realitzat curts, espectacles audiovisuals, i cartells de cinema. És destacable la seva col·laboració amb el director Alain Resnais. Va rebre l'any 2019 el "Grand Prix de la Ville d'Angoulême" per la seva trajectòria artística.

Un homenatge de Blutch al còmic que llegia en la seva infantesa i que continua despertant atenció entre els antics seguidors i els nous lectors que descobreixen als intrèpids detectius.