La planta carnívora

 

Autora: Andrea Mayo.

Editorial Proa. (2021).

Andrea Mayo és el pseudònim de l'escriptora hispanoargentina Flavia Company, i també un personatge creat per ella mateixa. Altres obres les signa també com a Haru, i Osamu.

L'escriptora resideix a Catalunya des del 1973, i a més d'escriure llibres, és periodista, traductora, crítica literària, professora de tallers, i presentadora de televisió. Escriu en castellà i català indistintament. La planta carnívora és la seva penúltima obra. Ja vam comentar fa tres anys una altra bona obra seva: L'illa de l'última veritat. En aquella ocasió signada com Flavia Company.

Un llibre que es divideix en deu parts:  Presentació, Crueltat. Ira. Abús, Violència, Aïllament, Immolació, Anul·lació, Humiliació, i per fi, Alliberament; que defineixen  l'estat d'angoixa pel que passa la protagonista que cau presa en una relació tòxica amb la Ibana, una autèntica planta carnívora.

Quan la protagonista s'adona de la veritable naturalesa de la relació ja és massa tard. Què té una planta carnívora que no tinguin les altres?, com la podem identificar? Tots pensem que a nosaltres no ens passarà, i fins i tot considerem febles a aquelles persones que són devorades.

Dins de les diferents parts, el llibre es va dividint en breus capítols que porten el nom de la paraula o grup de paraules que l'encapçalen, i la lectura del llibre és molt i molt dinàmica, amb un sentit visual molt gran. L'angoixa de la protagonista es va apoderant del lector o lectora, que de vegades s'emprenya amb ella per no poder sortir de la situació de malson permanent. 

El llibre és una denúncia, el relat d'un setge infernal, una narració d'una situació malauradament no tan extraordinària, i una aposta a favor de la vida i la recerca de la llibertat.

Dues-centes pàgines que es devoren com ho fa una planta carnívora. El llibre té unes petites il·lustracions de l'artista lleidatà Òscar Sarramia. Ben fetes.

Malgrat que el llibre és en català, l'inici de les seves pàgines conté una frase que apareix en el conte "La carta perdida de Andrea Mayo" que figurava dins d'un recull de contes de diferents escriptores que portava el nom de "Cuentos de amigas" editat per Laura Freixas. Posteriorment, es va incloure dins del volum de relats "Por mis muertos".

 Us deixo amb la frase per tancar l'entrada:

"Es difícil escribir sobre los vivos, porque son gente que se pasa el rato cambiando".