El autobús de Rosa

Text: Fabrizio Silei. Il·lustracions: Maurizio A.C. Quarello
Barbara Fiore Editora. 2011

Un llibre adreçat al públic infantil? Una narració curta amb il·lustracions per a adults? Una obra amb una factura que por agradar al lector de còmics? Tot això és a la vegada El autobús de Rosa. Una història que ens parla de la segregació racial de la població negra en Alabama l'any 1955. Ho fa a través d'un fet real que va succeir aquest any. Rosa Parks de raça negra va prendre una ferma decisió a conseqüència de la qual va ser empresonada. Va ser l'espurna de l'inici del moviment pels drets civils de la població de color.

El autobús de Rosa
Fabrizio Silei. Maurizio A.C. Quarello

El text de l'escriptor Fabrizio Silei i les imatges de l'il·lustrador Maurizio A.C. Quarello es complementen perfectament per explicar aquesta narració protagonitzada per un avi que va ser testimoni del fet i transmet com ho va viure i pair al seu jovenet net.

Les il·lustracions de pàgina sencera o doble són esplèndides. Amb un estil a l'oli que utilitza una gamma de color variada i també planes amb gammes d'escales de marrons i grisos. Les imatges urbanes ens remeten i són un homenatge a l'obra del pintor nord-americà Edward Hooper. Fins i tot, en l'última il·lustració, recrea el quadre Chop Suey de 1929 de l'artista i introdueix als dos protagonistes. Genial! Podeu buscar també petits detalls, com per exemple que un local de la ciutat porti el nom de l'il·lustrador.

El autobús de Rosa
Fabrizio Silei. Maurizio A.C. Quarello

Un llibre curt que no té més de 40 fulls, però que diu moltes coses.

Ens ha agradat. Recomanable!

Dream Team

Guió: Mario Torrecillas. Dibuix: Artur Laperla

Reservoir Books. 2014

Quan obres aquesta novel·la gràfica el primer que et crida l'atenció és el dibuix d'Artur Laperla. Un dibuix simpàtic, humorístic i de colors cridaners  per il·lustrar un relat que té moments trists i moments alegres. Com la vida mateixa. I és que en Dream Team veiem a personatges quotidians que ben segur s'assemblen a persones que coneixem o hem conegut al nostre voltant.

Dream Team és la història de Enzo, un nen que viu en  un barri de l'extraradi de València. El futbol dóna color a la seva vida. Juga i molt bé, de fet és la figura dels alevins del San Marcelino C.F., l'equip del barri. Però no tot és de color de rosa, Lluís el seu pare és un mica desastre, separat, a l'atur, bevedor més del compte i que de tant en tant dona la nota muntant alguna escena. Enzo elaborarà una mentida relacionada amb el món del futbol, creient que el seu efecte causarà una transformació positiva en el seu pare i el traurà del pou. Bàsicament és la història del que un fill és capaç de fer per amor.

Dream Team. Mario Torrecillas. Artur Laperla

Un còmic de 414 pàgines que enganxa, que pràcticament es pot llegir d'una tirada. En el qual el tema futbolístic és l'eix central que serveix com a mitjà per parlar d'altres temes. 

En el guió de Mario Torrecillas hi ha també una mostra de denúncia social, però sempre presentada i barrejada amb el to humorístic que apareix en tota l'obra. Ens recorda la manera de fer que veiem en films del cinema realista social britànic com  les comèdies dramàtiques La camioneta (Stephen Frears. 1996) o The Full Monty (Peter Cattaneo. 1997).

El que havia de ser en un principi un llargmetratge es va convertir al final en una novel·la gràfica, Dream Team. Això que hem guanyat. Bon tàndem el d'aquests dos creadors que han realitzat una obra que es llegeix amb molt de gust i que ens deixa un bon somriure al semblant.

Dream Team. Mario Torrecillas. Artur Laperla

El Hijo del Ogro

Autor: Grègory Mardon. Ediciones La Cúpula. 2009

Durant l'Edat Mitjana, Benoit un noi de tretze anys esta enlluernat amb la figura del botxí que ve a fer les execucions al seu poble. Aquesta malaltissa curiositat tindrà conseqüències tràgiques que el portaran a fugir de la seva llar. Llavors, començarà a participar en un periple de batalles junt amb un grup de mercenaris i tal com vagi creixent aconseguirà convertir-se en un líder degut a la seva extremada violència en el combat. L'odi estarà sempre present en el seu comportament, fins i tot quan arribi la pau a la seva vida amb el matrimoni i la paternitat. Aquesta seria la història que ens narra el còmic El Hijo del Ogro sense fer "spoilers". Pot semblar que ens trobem davant d'una aventura de gestes medievals èpiques, però no ho és específicament, hi ha una sèrie d'ingredients que situen l'obra en un espai diferent.

Blacksad. Amarillo

Guió: Juan Diaz Canales. Dibuix: Juanjo Guarnido

Norma Editorial. 2013

Cinquè volum de la col·lecció protagonitzada pel detectiu felí  John Blacksad. Una sèrie d'obres que han recollit molts premis en els certàmens de còmic arreu del món.

En aquesta cinquena entrega, tot i que Blacksad vol descansar de l'acció permanent, l'encàrrec de portar un Cadillac de Tulsa a Nova Orleans, farà que es vegi involucrat en un assassinat i per resoldre'l haurà de fer un llarg recorregut pels Estats Units. Es relacionarà amb molta gent, fins i tot s'aproparà a escriptors que podríem vincular a la mítica "beat generation". 

Blacksad. Amarillo. Diaz Canales. Guarnido

Un dels premis que han rebut els números anteriors és el Premi Eisner al millor pintor/artista multimèdia i això no és gens estrany. En Amarillo, també podem gaudir de la gran tasca creativa de Juanjo Guarnido. Ho veiem en la complexitat de les vinyetes, en les intel·ligents caracteritzacions humanes dels variats personatges del regne animal, en els angles de visió de les escenes, en l'elecció del color i fins i tot en una certa estètica pictòrica en alguna de les vinyetes. Bona feina, també, en la recreació de tot l'entorn de l'època dels anys 50 dels Estats Units. Cotxes, motos, edificis, vestuari, ... admirablement reproduïts.

Quan un fa una capbussada en les primeres pàgines d'Amarillo, intueix que passarà una bona estona, que està entrant en una aventura on coneixerà molts personatges. Tot i que alguns podrien semblar arquetips, hi ha un ample ventall de personalitats. Curiosos, molt curiosos. Com el de l'estimable Neal Beato, advocat i agent literari amb una filosofia de vida esplèndida i positiva que en una vinyeta memorable és capaç en una bafarada de qüestionar-li a un escriptor maleït (un "beat" novel·lista) la seva tràgica concepció del sentit de la vida.

Una obra molt entretinguda i com sempre en les aventures de Blacksad, magníficament realitzada.

Blacksad. Amarillo. Diaz Canales. Guarnido

Come Prima

Autor: Alfred. Ediciones Salamandra. 2014

Fauve d'Or (Premi a la Millor Obra)

Festival d'Angoulême 2014

Alfred és el pseudònim de Lionel Papagalli nascut a Grenoble (França). Altres obres seves publicades a Espanya són Por qué he matado a Pierre (Ponent Mon. 2007) i No moriré cazado (Astiberri.2010).

Els protagonistes d'aquest còmic són dos germans italians Fabio i Giovanni. L'argument transcorre entre França i Itàlia al final dels anys 50.

Giovanni arriba a França cercant al seu germà. Quan el troba, es presenta amb les cendres del pare mort fa poc. El vol convèncer que tots dos iniciïn un viatge per portar aquestes cendres a Itàlia i un cop allà homenatjar i honrar la memòria del pare.

Faran el viatge en un Fiat 500 i en el transcurs del recorregut veurem les personalitats ben diferents dels dos germans i com afloraran conflictes del passat.

Podríem definir Come Prima com una "road movie" amb aires costumistes que utilitza diferents estils o tècniques gràfiques. Veiem un dibuix molt directe de traç caricaturesc i un bon ús del color per explicar-nos el desenvolupament de la història i mostrar-nos els paisatges que anem veient durant el viatge. D'altra banda, un estil que amb tres colors plans i una factura més propera a la il·lustració ens remet a records d'infància.

Come Prima. Alfred

Alfred assoleix amb Come Prima moltes virtuts:

Ens transmet una plena sensació del fet de "viatjar" amb l'estructuració de les vinyetes, aconsegueix que comprenguem perfectament les motivacions del comportament dels dos germans, utilitza uns girs de guió (de vegades, potser massa agosarats) molt interessants que canvien el rumb de la narració...i sobretot quan acabem la seva lectura ens adonem de l'eficàcia d'aquest mitjà (el "tebeo") per parlar de coses tan poc tangibles com són els sentiments.

Come Prima és un exemple prou encertat que el còmic pot tenir un llenguatge propi. No és cinema, no és novel·la, ... és còmic.

Sopa de miso

Ryu Murakami. Editorial Seix Barral

D'entrada, Ryu Murakami no te cap relació ni de parentesc, ni d'estil amb l'altra escriptor japonès, el magnífic Haruki Murakami. És una pura coincidència dels cognoms.

Aquest autor japonès conegut com un dels mestres del triller psicològic  oriental ens conta la intensa relació entre Frank, un turista nord-americà, i Kenji, un guia de turisme sexual de Tokio. La història serveix també per parlar de la complexa societat japonesa, de la seva particular relació amb el sexe, de la solitud dels habitants d'una ciutat enorme, del cansament de la joventut per continuar desenvolupant els mateixos esquemes, de la recerca d'alguna forma d'estimació i de la mena d'admiració i odi que generen els estrangers i en especial els nord-americans, aquells que els van guanyar la darrera guerra. Sura en tota la narració aquest aire de cansament, de manca d'horitzons, de desencant general d'una part de la població que viu a la nit de Tokio.

La seva lectura és molt dinàmica, i l'espiral de terror que es va generant amb el pas de la narració encara accelera més la recerca del final de la història. Un final obert que deixa la situació tan inestable com el monstre i el seu guia presoner. L'escena de violència salvatge és poderosa, ben descrita i molt propera al cinema asiàtic més cruel i sagnant que compta amb tants fidels seguidors.

Ryu Murakami, nascut al 52, és l'escriptor també de "Azul, casi transparente", la seva primera obra que va ser molt premiada i va vendre més d'un milió d'exemplars. Aquesta obra és del 97 i compta també premis tan rellevants com el Yomiuri Literary Award. Ha publicat una trentena de novel·les. Murakami també és director de cinema, i va dirigir un film de culte amb el títol de "Tokio Decadence", a més de ser bateria d'un grup de rock.

En resum, un llibre de lectura ràpida, que descriu molt be l'ambient de desencant dels tuguris de sexe d'una ciutat plena de gent sola, sense sortida, i que compta amb una bona dosi de violència. Tarantino podria fer una versió amb molta facilitat. La sang agermana.   

  

La nau d'en Guim

Autor: David Granados Niubó

Editorial Takatuka

Estem parlant d'un llibre infantil. No és un còmic, tampoc és un llibre amb un text considerable. No passa de les trenta pàgines i el text que acompanya les il·lustracions son frases senzilles d'una vintena de paraules. Cert, però aquí dins trobem un magnífic dibuixant i un bon narrador de històries breus. El conte és molt senzill, fàcil d'explicar i presenta uns personatges molt reals i als que tots hem conegut, la professora, els companys d'escola, la iaia. El Guim és un noi que amb la seva imaginació i passió pels marcians aconseguirà vèncer als brètols que se'n riuen del seu patinet. 

Ideal per a nens i nenes que ja gaudeixen de la lectura i per a tots aquells que gaudeixin d'uns dibuixos originals, ben acolorits i molt simpàtics.

L'autor que prové de la pintura, l'escultura i fins i tot de la construcció de originals instruments musicals va passar pel disseny gràfic i virtual i ara ho compagina amb aquestes petites meravelles. Ja està a la venda el seu nou llibre titolat "El Barret original i la ciutat grisa" de l'editorial Animalllibres, o Algar en castellà.