Watertown

Autor: Götting

Norma Editorial. (2017).

Inquietant obra de Jean Claude Götting que s'apropa al gènere del thriller amb una força i sordidesa que et deixa clavat a la butaca. L'acció passa a la dècada dels seixanta a l'estat nord-americà de Massachusetts i s'origina a la petita localitat de Watertown. En aquesta avorrida i grisa ciutat la mort accidental d'un pastisser i la desaparició de la dependenta del mateix establiment origina una obsesiva recerca de la veritat en la ment del protagonista Philip Whiting. Un dia abans de l'esdeveniment de la mort, la cambrera que manté una relació diària de client habitual amb el protagonista li anuncia que demà ja no hi serà. Aquesta frase i la rara mort del propietari del local desperta a un home carregat de grisor, desesperança i avorriment dins d'una ciutat igualment morta.

El dibuix que de vegades podria semblar estàtic o decoratiu agafa molta força amb la narració. La seva aparença, arquitectura i situació dels personatges l'apropa a la pintura d'Edward Hopper. La distribució de les vinyetes, tres o quatre en cada pàgina li dóna també una marca especial. Aquesta sensació de buidor que uneix als dos artistes també es veu reflectida en la narració que entra en el món del thriller de Patrícia Highsmith. Sembla que l'única manera de sortir del tedi i de la manca de vida sigui a través de l'absurd o el dolor.

Una obra que agafa velocitat amb el pas de les pàgines i que t'acaba descol·locant del tot amb el seu sorprenent final. Götting demostra que és un dels grans i justifica un altre cop la quantitat de premis internacionals que ha rebut.

Puces i altres picors

Autora: Maria Cirera i Delgado.
Editorial: Témenos edicions. (2007).

La Maria, nascuda a Manresa, era ja de petita una lectora que devorava llibres. Sa mare té molta part de culpa d'això. Un dia, quan la Maria tenia vint anys, sa mare li va presentar el que diuen que és el micro relat més curt de la literatura castellana, que diu així: "Cuando despertó, el dinosaurio todavía estaba allí". És de l'escriptor guatemaltenc  Augusto Monterroso. Quan ella li va ensenyar el relat, la Maria no el va entendre i fins i tot no li va agradar gaire, però en va ser la guspira perquè ella comencés a treballar d'una altra manera. Com molts joves, primer va escriure en un blog les seves visions del món, però a mesura que escrivia s'anava conformant certa capacitat literària. Ara, quan encara no té els quaranta, ens ha presentat aquest recull de micro relats àgils, frescos i dinàmics. Al micro relat no en sobra res ni tampoc ha de mancar-ne res per transmetre el contingut de la idea que es vol comunicar. El perill pot ser que el text resultant només sigui una ocurrència sense més dimensió, però la Maria deixar reposar els seus textos un temps per tornar a revisar-los i evitar així aquesta buidor. Com diu el gran escriptor japonès Murakami, el repòs dels textos dins d'un calaix després d'escriure'ls per tornar a revisar-los mesos més tard pot ser la garantia de la bona escriptura.

Una obra delicada, atractiva i que fa despertar les neurones amb els seus 42 micro relats.

El mundo de Sempé. (vol 1)

Autor: Jean Jacques Sempé.
Editorial El Jueves. (2004).

Sempé va néixer fa vuitanta-cinc anys a Burdeos. Als vint ja rebia el premi "Carrizey" com a dibuixant que començava la seva carrera professional. Va crear personatges tan famosos com a Monsieur Lambert, Marcellin Caillou i per sobre de tot Le petit Nicolas. 

Va fer la portada en més d'una ocasió del prestigiós "The New Yorker" i ha col·laborat amb revistes com "Paris Match","L'Express", "Triunfo".

Sempé es caracteritza principalment per la seva difícil simplicitat. La senzilla, però molt complicada manera de transmetre emocions, desitjos, frustracions, somnis de tots nosaltres. Hi ha en aquest autor també una crítica elegant a tot el nostre sistema social, a la riquesa, a les classes socials, als estereotips i a les etiquetes. Potser també hi ha certa càrrega d'humor absurd i misogínia, però sempre des del somriure. És molt destacable el fet que en una sola pàgina i moltes vegades en una sola vinyeta sigui capaç de dir moltes coses i fins i tot fer-nos saber el que els hi ha passat abans als personatges i el que els hi passarà poc després.

Tota l'obra es llegeix en poc temps, perquè és difícil detenir-se en una pàgina, a cadascuna d'elles ens trobem un petit fragment d'una història curiosa que ens fa somriure. Un bon llibre d'humor gràfic amable i tendre, 

Bogeries de Brooklyn

Autor: Paul Auster
Editorial: Edicions 62. Col·lecció El Balancí. (2006).

Una meravella de llibre. El vaig agafar perquè sóc un seguidor d'aquest conegut escriptor de Nord-Americà, autor de nombroses obres brillants com la "Trilogia de Nova York", "Leviatan"," La invenció de la Solitud" i moltes d'altres. També ha escrit poesia, guions de cinema i fins i tot ha dirigit una pel·lícula, "Lulu on the Bridge", que també compta amb el seu guió.

"Bogeries de Brooklyn" són poc més de tres-centes pàgines que es llegeixen en un no res. El personatge central és un home de seixanta anys divorciat i malalt de càncer que busca donar sentit al  darrer tram de la seva vida. L'obra avança com una locomotora a cada pàgina. L'aparició de nous personatges, a quin més fascinant, va obrint un ventall de successos i esdeveniments sorprenents que omplen la narració d'humanitat, tendresa i molt sentit de l'humor.

L'obra es deté sovint en els detalls i misteris de la vida ordinària, aquells que formen la vida comuna de cada dia. Em quedo sobretot en dos conceptes que apareixen a la narració, la creació de l'Hotel Existència i la concepció d'un llibre amb l'irònic títol de "El llibre de l'estupidesa humana". Només per aquests dos invents literaris val la pena perdre´s als carrers de Brooklyn. 

Una autèntica delícia.  

Misantropía dura

Autor: Santiago Bará.

Editorial: bang. ediciones. (2017).

Aquest petit llibre de tapa dura i bona edició ens presenta diferents aspectes de la vida d'un entranyable misantrop. Aquest qualificatiu respon en el diccionari a les persones que pateixen certa aversió al gènere humà i al tracte amb les persones. Popularment el misantrop és una persona antipàtica, que gaudeix de les desgràcies de la resta de la humanitat i ressentida amb el món. Però tot això no coincideix quasi mai amb la realitat.

El misantrop vol apropar-se a les altres persones, però és incapaç de trobar la manera de fer-ho. Desitja fer el que fan les altres persones, busca la normalitat i poder dir a algú un hola. I aquesta dificultat estableix una solitud no escollida que el mortifica. Vol, però no pot.

L'autor ens presenta escenes de la vida d'un tendre misantrop en diferents moments i aspectes de la relació amb el seu entorn. Així, el veiem en un cafè al matí, en el bar, al carrer intentant dir hola a una noia, en una biblioteca intentant creuar quatre paraules amb una altra noia, caminant sol i dominat pels seus pensaments, i fins i tot en un estudi fotogràfic lluitant amb el fotògraf que busca un somriure. I tot això ens ho mostra Santiago Bará amb un dibuix de negre sobre blanc molt senzill, però molt expressiu en els gestos i cares dels personatges. Les ulleres del misantrop es conformen com un element quasi definitori del personatge.

Esperem que aquest jove autor gallec continuí dibuixant obres com aquesta que és la primera i única que ha realitzat. Tot un encert d'un home que treballa en el món de la publicitat. 

Una obra plena d'humor, d'ironia i de detalls que tots hem vist en algun moment en el nostre entorn o perquè molts de nosaltres contenim un petit misantrop. Una comèdia que de vegades s'apropa al drama, però sense perdre la frescor. Es llegeix en pocs minuts perquè a cada pàgina vols saber més del nostre rar i estimat personatge.    

Píldoras azules

Autor: Frederik Peeters.

Editorial: Astiberri. (2009).

Aquesta gran obra es pot considerar quasi una peça autobiogràfica. L'autor va conèixer tot el que gira al voltant del món del VIH-SIDA quan van aparèixer a la seva vida la Cati i el seu fill de tres anys, tots dos amb la malaltia, que va esclatar a escala mundial a mitjans dels anys vuitanta.

L'obra descriu com ell, un dibuixant professional, acompanya els afectats que han de passar per la triple teràpia per fer front a la malaltia. Amb tot aquest procés sorgeixen moments de dubtes, pors, incerteses, i la ferma voluntat de tirar endavant malgrat l'adversitat. La malaltia no desapareixerà de les seves vides, però es conformarà com una malaltia crònica que s'haurà de controlar sempre. Les imatges dels malsons són molt poderoses i sovint la malaltia és representada per un enorme rinoceront blanc que ho arrasa tot. 

És destacable el paper que va agafant  la paternitat a mesura que va avançant la relació dels dos joves. Per altra banda la magnífica sort que   tenen amb el metge que els hi fa el seguiment de la malaltia. Un metge de veritat, carregat d'humanitat i saviesa.

El dibuix negre sobre blanc és dinàmic i treballa especialment les expressions de les cares dels personatges.

L'obra està carregada d'amor i de tendresa, però també d'humor. No cau mai en la sensibleria, la llàgrima fàcil, ni el drama fosc.Un còmic  delicat perfecte per apropar-se a un tema complicat i que encara avui crea molta angoixa i pors.     

Café Titanic (y otras historias)

Autor: Ivo Andric

Editorial: Quaderns Crema. Acantilado. 2008.

És un llibre de poc més de cent pàgines de lectura tranquil·la i calmada. Malgrat el dramatisme dels fets que explica l'autor, la manera de fer-ho des de la ironia i un cert humor negre, l'obra ens presenta un retrat grotesc de l'estupidesa humana. El fanatisme queda dibuixat com un odi vers tot el que envolta a uns pobres humans enfonsats en la misèria, en la més absoluta mediocritat i que fins i tot els farà odiar-se ells mateixos. 

El text està dividit en set contes curts en els quals es dona reivindicació als jueus que no es van poder manifestar o no van tenir veu davant de la inhumana persecució que van patir al llarg de la primera meitat del segle XX fins al seu extermini l'any 1941.

"En el cementerio judío de Sarajevo", "El vencedor", "Amor en la ciudad", "Una carta de 1920", "Palabras", "Niños" i "Café Titanic" són els contes que conformen aquesta obra. Tots tenen la seva màgia, però el segon i els tres últims m'han interessat més. Especialment el conte de "Palabras" on enfronta la capacitat verbal desmesurada  de molta gent vulgar que parla sense dir res, davant d'una parella anacrònica de gent gran que practica el silenci en tots els moments de la seva vida. Fins i tot a les portes de la mort mentre un d'ells demana una paraula que l'alliberi de l'angoixa, l'altre és incapaç de dir-la.

Una obra que ens mostra la fragilitat humana, les pors i els sentiments trencats. Ens parla del poble jueu, però és perfectament extensible a tota la humanitat.