L'art de portar gavardina

 

Autor: Sergi Pàmies

Editorial: Quaderns Crema. (2018).

Sergi Pàmies és un home que segueixo fa molt de temps, llegeixo els seus llibres des de fa anys i ara l'escolto sempre que puc a la ràdio, concretament a RAC 1. M'agrada el que explica i la seva manera de fer-ho. En aquesta nova obra, l'he trobat igual d'apassionat pels detalls, per la reflexió, i pel plaer de narrar, però potser l'he trobat més melancòlic, càustic i decebut. No falta la seva ironia habitual, i la fascinació per l'absurd, ni tampoc la capacitat de sorprendre el lector, tot això hi és, i ben administrat. 

L'emoció i la tendresa també són presents en els tretze contes que componen aquesta darrera obra del prolífic autor.

Sergi Pàmies va néixer a França, a Gennevilliers, a la perifèria de París. Quan els seus pares van tornar a Barcelona, va iniciar el seu aprenentatge del català, que s'ha esdevingut la seva llengua literària. Escriptor, articulista, traductor, i crític, ha rebut nombrosos premis, i compta amb una dilatada llista d'obres escrites. Moltes d'elles han estat traduïdes a moltes llengües, fins i tot al japonès.

La seva passió pels detalls i les emocions, torna a fer molt recomanable passar una bona estona amb el senyor Pàmies. 

El test

 

Autor: Sylvain Neuvel.

Editorial: Mai Més. Col·lecció Catxap. (2020).

És una novel·la molt curta, té poc més de cent pàgines. La seva escriptura en primera persona, descriu com el protagonista, l'Idir, s'enfronta a un test de ciutadania per poder pertànyer al primer món, a la Gran Bretanya. Ell vol que la seva família tingui una oportunitat de viure en pau, lluny del desastre de la seva terra. El test s'inicia amb una sèrie de preguntes absurdes que ni els anglesos podrien contestar, però l'Idir s'ha preparat a fons perquè el seu destí està en joc. Tot canviarà sobtadament, el test pren un gir inesperat quan se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort. Com decideixes quan has de triar qui viu i qui mor?, i quan no donar la resposta significa la mort de les dues persones? Una novel·la angoixant al voltant de la migració, de les fronteres, dels sense papers, de l'absurd món on vivim i que actua amb menyspreu i estupidesa, conscient del seu propi declivi. L'autor pren paper a favor dels refugiats, però de manera humana i raonada, lluny de ser un panflet.

L'autor té un doctorat en lingüística de la Universitat de Chicago, ha donat classes a l'Índia de lingüística, i ha treballat com a enginyer de software a Mont-real, però ha obtingut la fama com a autor de la sèrie: Themis Files: Sleeping Giants, Waking Gods i Only Human.

El llibre està dedicat a "la bona gent", ja és una declaració de principis, i es tanca amb una declaració en contra de l'existència dels Centres d'Internament d'estrangers, un invent infernal de les societats d'un capitalisme salvatge i excloent. Una obra sobre un futur distòpic, massa proper a la realitat.

Alma negra

 

Autor: Joseph Conrad.

Editorial: Ediciones Espuela de Plata. (2006).

Un llibre petitet de format i de nombre de pàgines, però una autèntica meravella. Les cent cinquanta pàgines són un autèntic viatge al terror. L'obra descriu el viatge del mariner Charlie Marlow que s'endinsa dins d'una selva asfixiant, remuntant un gran riu en forma de serp. L'objectiu és trobar a Kurtz, un traficant d'ivori que s'ha desentès de la seva empresa, i que s'ha convertit en una mena de déu pels indígenes. El viatge es converteix en un descens als inferns amb imatges d'un terror macabre i dantesc. La sensació de pèrdua de qualsevol referència d'espai en tot el viatge, crea una angoixa al llarg de tota la narració, i dóna una dimensió sobrehumana  i d'ubiqüitat  al monstre Kurtz.

No vaig poder allunyar-me gaire de les imatges de la pel·lícula "Apocalypse Now". El film de Francis Ford Coppola és una adaptació lliure d'aquesta obra, i d'una altra obra seva: "Al cor de les tenebres". El paper de Kurtz és una representació absoluta del mal, que interpreta Marlon Brando. És el problema de l'impacte de les imatges, que de vegades et condicionen la lectura d'una obra que hagis pogut veure al cinema.

L'escriptor polonès, nacionalitzat anglès, va ser el creador d'una nombrosa obra que combina el romanticisme i la tradició clàssica, però sense allunyar-se del realisme. Compta amb veritables icones de la literatura d'aventures com "Lord Jim", "El dol", "L'agent secret" o "Els Hereus".

Un llibre que es llegeix de principi a fi amb passió i desig de continuar un viatge al cor fosc i tenebrós de la nostra ànima negra. 

El noi sense color i els seus anys de pelegrinatge

 

Autor: Haruki Murakami.

Editorial: Empúries. (2013). 

Quan de vegades tinc dubtes per iniciar una nova lectura, sempre tinc el recurs de llegir una altra obra de l'escriptor japonès. Fins avui mai m'ha decebut, és una mena de garantia literària. Els mons que crea l'autor sempre em captiven d'alguna manera o una altra.

Tsukuru Tazaki és un arquitecte de trenta-sis anys, especialitzat a dissenyar estacions de tren. Ara treballa i viu a Tòquio. A la seva ciutat natal Nagoya, hi tenia una colla de dos nois i dues noies que tenien tots ells noms de colors. Aquest petit detall ja el feia sentir diferent i sol. Quan va marxar a estudiar a la capital, va perdre el contacte amb ells, i a la tornada tot havia canviat. Ningú el volia veure. Anys més tard, coneix a la Sara, una dona una mica més gran que ell, que el farà tornar a Nagoya per descobrir què va passar. 

Un autèntic viatge del protagonista cap al seu interior, i al nucli d'un problema que ha tractat de soterrar sense èxit. L'aventura de cercar als seus antics amics constitueix una odissea que el farà créixer i veure el futur de manera diferent.

Murakami va escriure aquest llibre després de la complexa obra de 1Q84. L'autor ja compta amb una llarguíssima relació de llibres i nombrosos premis als seus setanta-un anys. Malgrat aquesta edat, l'autor continua fent esport de forma diària i ha convertit el fet de córrer en una font d'inspiració i pensament.

Una altra bona obra d'aquest autor que mai em decep. I que en siguin moltes més. Per cert, la coberta em sembla molt bona per la mateixa foto i pel que descriu.

La saga de Grimr

Autor: Jérémie Moreau.

Norma Editorial. (2020).

El jove protagonista de l'obra perd els seus pares a l'inici del relat. S'inicia aleshores un pelegrinatge per cercar algú que el pugui ajudar a créixer. Quan el troba, la desgràcia el torna a colpejar. Tota l'acció transcorre a la Islàndia del segle XVIII, un període fosc on a les desgràcies naturals, epidèmies, fam,  terratrèmols i erupcions volcàniques, se li suma el domini ferotge de Dinamarca que governa a mà de ferro el seu territori. Una narració brillant que fa llegir el còmic, pàgina darrere pàgina fins al final. 

El dibuix i tractament de les vinyetes amb aquarel·la és preciós, i li dóna una força enorme a la història, a més de fer-nos una visió quasi poètica d'un territori tan salvatge com és l'illa d'Islàndia. Les imatges de l'erupció volcànica són una meravella. Els grocs, taronges i vermells contrasten de forma impactant sobre el negre de la nit. La figura del gos que acompanya al protagonista és tota una mostra de tendresa i coratge.

L'home que recull al nen perdut li diu la frase que mourà tota l'acció: "Les riqueses moren, els parents moren, i tu també moriràs, però sé d'una cosa que no mor mai: la fama de cada home mort". 

Jérémie Moreau és un molt jove autor francès que ja compta amb un bon nombre d'obres i ha rebut premis internacionals. 

Una obra que ja descriu la injustícia dels senyors que manen i la seva cort de jutges corruptes. Una temàtica molt actual, vaja. L'obra té un final èpic, a la vegada que sorprenent. 

Aneu a voltar per aquelles terres i gaudiu de la natura més salvatge i espectacular. Una obra plena de poesia, força i color.

Lo que más me gusta son los monstruos

Autora: Emil Ferris. 

Editorial: Penguin Random House. Reservoir Books. (2018).

Curiosament, aquest còmic me'l va deixar un bon amic, i dies més tard, un altre bon amic me'l va recomanar de forma convençuda. L'extensió de l'obra em suposava un obstacle d'inici. En té més de quatre-centes pàgines, i algunes d'elles carregades de text, però davant de les recomanacions dels amics vaig decidir-me per la seva lectura. 

L'obra ens conta les aventures d'una nena de deu anys, Karen Reyes, que està fermament decidida a investigar l'assassinat de la seva veïna del pis de dalt, Anka Silverberg, una supervivent de l'holocaust nazi. Karen es dibuixa a si mateixa com una nena lloba i una gavardina d'inspector, en una mena de diari on descriu el que va passant. És una nena que viu a la ciutat fosca i perillosa de Chicago, i està fascinada per les pel·lícules de terror de sèrie B, i les revistes "pulp" de monstres.

L'obra té algunes semblances als còmics underground's americans dels anys seixanta, o al treball d'Art Spiegelman, i és una potent barreja d'una narració ben traçada, però al·lucinant, i un dibuix espectacular per la seva realització. Tota l'obra està dibuixada en pàgines de llibretes, a quadres, a línies, blanques, amb perforacions per les anelles, marcant el fet que és la protagonista infantil la que descriu tota la narració. 

Emil Ferris treballava com a dissenyadora, però als seus quaranta anys va contreure la malaltia ocasionada pel virus West Nile. Això li va provocar una paràlisi de part del seu cos, i Emil va haver d'aprendre a dibuixar amb la seva mà dreta, quan ella era esquerrana. La realització del còmic va formar part del procés llarg de rehabilitació. Ara, està treballant en una altra obra, malgrat totes les dificultats.

Una obra de sèrie negra, plena de sentiments, dolor, morts, terror i al·lucinacions. Un llibre monstruosament atractiu.

Momo

Autor: Jonathan Garnier. Dibuixos: Rony Hotin.

Norma Editorial. (2019).

Algú pot pensar veient la coberta i fullejant el seu interior, que aquesta obra és purament un conte infantil. I sí, és un conte infantil, però estem davant d'una petita peça de joieria oberta a tots els lectors amb sensibilitat de qualsevol edat. L'obra té diferents nivells de lectura i així és interessant per a tothom que vulgui gaudir d'una bona narració plena de poesia i llum.

Mirai-Chan és una nena japonesa que es va convertir en el tema d'una sèrie de fotografies de Kotori Kawashima. Aquestes imatges són un dels punts de partida de Momo. L'altre és la necessitat de descriure personalitats solitàries, estranyes i danyades. Les referències al Japó són molt presents, un país on les persones que no encaixen són especialment marginades. A l'hora de realitzar el còmic, l'autor va preferir ambientar la història a la seva Normandia i al seu temps, però de fet la narració és comú a tots els temps i llocs, i tracta temes universals com la infantesa, l'amistat i la família. 

Al final de l'obra hi ha una pàgina de referències on apareixen pel·lícules japoneses com "El Sabor del Té" i "El verano de Kikujiro", però també altres com "Billy Eliot" o "Little Miss Sunshine".  De llibres l'autor ens indica el "Go Go Monster" de Taiyo Matsumoto i "Yotsubai" de Kiyohiko Azuma, però també apareix "El pequeño Nicolás" de Goscinny i el mestre Jean-Jacques Sempé.

Jonathan Garnier és un autor amb nombrosa obra a la seva esquena, i és director editorial i artístic de la col·lecció Étincelle. Rony Hotin prové del món del cinema i els films d'animació. Aquest és el seu primer còmic, i amb poques línies i gran resolució aconsegueix un magnífic resultat a l'hora de transmetre emocions. 

Una història deliciosa d'una nena petita, Momo, que viu amb la seva àvia i que trobarà una amiga més gran en la figura de Françoise. Totes dues valentes i decidides faran camí. Una obra plena de tendresa, vitalitat i coratge amb protagonistes femenines molt potents. Una meravella.