Una lectora poc corrent.

Autor: Alan Bennett. 

Editorial: Anagrama. Empúries. (2008).

La Reina d'Anglaterra és la protagonista del llibre. Un dia passejant pels jardins de Buckingham els gossos li porten a descobrir en un indret desconegut per ella un vehicle molt estrany. Es tracta d'una biblioteca mòbil per als treballadors de Palau. A l'interior troba el bibliotecari i un ajudant de cuina, que sembla ser l'únic usuari. Forçada per la situació agafa un llibre en préstec i comença una relació amb aquest ajudant de cuina que és un lector voraç i que es convertirà en el seu assessor. Aquest petit pas d'inici en la lectura, canviarà per complet la visió del món de sa Majestat. Un llibre porta a un altre i a cada llibre augmenta el desig de conèixer més coses. Això provocarà una forta reacció a tots els seus consellers i ministres que veuen perillar certs protocols absurds per la manca del mínim interès de la Reina. 

Aquest és l'argument d'aquest petit llibre, no arriba a les cent pàgines, que a més de la particularitat que la protagonista sigui la monarca britànica, ens parla de llibres, de la passió per la lectura, de com els llibres ens donen llibertat, de com també ens amplien la mirada i ens humanitzen. Cada llibre conté una història on ens endinsem sols, on vivim una altra realitat i que ens farà evolucionar.

L'autor Alan Bennett és un dramaturg famós a Anglaterra per les seves obres de teatre i pels guions d'alguna sèrie a la televisió anglesa. També ha estat actor i des de fa deu anys que va iniciar la seva trajectòria en la narrativa, ha aconseguit una bona resposta del públic i la crítica.

Una obra que et fa passar una bona estona, amb una càrrega d'ironia fina i humor. Ideal per llegir a la platja.

Degenerado

Autora: Chloé Cruchaudet.

Editorial: Dibbuks. (2014).

L'obra ens conta la història d'un desertor de la Primera guerra Mundial, Paul Grappe, que va viure deu anys com a dona per no ser afusellat per traïció a la Pàtria. El relat és una adaptació d'un assaig  amb el nom de "La Graçonne et l'Assassin" que van escriure dos historiadors francesos que explica amb tota mena de detalls la veritable història de Paul Grappe i Louise Landy.

Els horrors de la guerra i la misèria forcen a un soldat primer a ferir-se i una vegada a l'hospital a fugir lluny de l'exèrcit. Amb la seva dona que treballa per tirar endavant a la parella, se'ls acut la idea de travestir al marit com si fos una dona i així poder sortir de nou al carrer. Paul es convertirà en Suzzane.

El lesbianisme estava relativament permès per causa de l'enorme quantitat de dones que havien quedat soles al llarg del conflicte bèl·lic. Encara i així, l'homosexualitat estava condemnada i penada.

La transformació de l'home és progressiva i conduïda per la seva dona. Amb el pas dels dies aquesta nova identitat conforma una nova forma de viure i arriba a convertir-se en la Reina del famós Parc del Bois de Boulogne, un lloc on estaven permesos tota mena de jocs sexuals per a la gent rica en els boixos anys vint de París. 

És una història amb final tràgic que ens parla de l'adaptació d'una persona en un medi hostil, de les fortes cicatrius que deixa la guerra i també de la lluita per sortir de la misèria i poder ascendir algun graó en l'escala social.

El dibuix de Chloé és viu, expressiu, poderós, en blancs i negres salpicats amb molta intel·ligència amb vermells. Subtilesa i cruesa es barregen a cada pàgina creant una narració àgil i captivadora.

L'obra va rebre molts premis a diferents festivals i una brillant acollida per la crítica. Curiosament, l'any 2016 va refusar la seva nominació per a "l'Ordre de les Arts i les lletres de França" juntament amb tres dibuixants més.

Una magnífica obra editada i enquadernada de forma exquisida.  

El libro de los engendros

Autor: Alberto Alto

Editorial: Bang Ediciones. (2011).

És un llibre amb una magnífica enquadernació, tapa dura i una exquisida impressió que conté el més sòrdid i dur relat que es pot imaginar al voltant de la infantesa. 

L'obra està dividida en cinc històries curtes: "Soy un monstruo", "Tengo un perro", "Microscopio", "Prótesis" i "Mundo subterráneo".

Us faig un petit resum de cadascuna d'elles:

"Soy un monstruo" ens fa veure com una petita confusió en la percepció provoca un final terrible.

"Tengo un perro" ens presenta un gos que porta el nom d'Alberto i ens explica abans de la seva mort un cas d'abús de menors per part de l'amic de la mare de la protagonista. Molt dur.

"Microscopio" és la història d'un nen que pateix l'oblit del seu pare i el patiment de la violència domèstica. 

"Prótesis" és una història crua d'autolesió que origina una especial perversió.

"Mundo subterráneo" un relat negre de pèrdua d'un germà que portarà al suïcidi.

Cada pàgina conté un sol dibuix, més gran o més petit que apareix en els tons de blanc, negre i sèpia amb una distribució molt personal.

Cinc històries on els protagonistes són els nens i que provoquen por, estupefacció i sorpresa. De vegades és la manca de coneixements, la ingenuïtat, d'altres la perversió i la maldat la que provocaran el dolor. El lector buscarà un respir per pensar que tot això és un malson, però li costarà trobar-lo. Una obra absolutament fosca i que només agradarà als amants de les emocions fortes i les situacions extremes.

El azul es un color cálido

Autor: Julie Maroh

Editorial: Dibbuks. (2017).

Clementine és una adolescent que un dia coneix a Emma, una noia amb els cabells blaus que va agafada d'una altra noia pel carrer. Una mirada serà la guspira per un descobriment intens i vital. La confusió,  la recerca d'un mateix i el trànsit a la vida adulta són els elements que portaran a la protagonista a descobrir un nou món. Aquest descobriment també la farà enfrontar-se a molts dels seus antics amics que la deixaran de banda i no entendran aquesta nova vida d'ella. 

Una història dels primers amors, de la por a sentir-se refusada i no ser corresposta en l'amor, de la solitud, de l'espera, de la manca d'acceptació de part de la societat que castiga amb paraules i fets a aquells que s'atreveixen a no seguir els camins marcats.

És una narració tendra i bonica sobre l'amor que hauria de ser ensenyada als col·legis en aquesta societat retrògrada, homòfoba i discriminatòria en la qual vivim. En alguns llocs és senzillament una marginació, en d'altres l'homosexualitat pot estar castigada amb la mort.

Els fets que passen al llarg de les pàgines podrien formar part de la vida de qualsevol de nosaltres, perquè l'amor no entén de genitals, ni d'idees preconcebudes. L'amor és tot un conjunt de coses meravelloses, mirades, caricies i xiuxiuejos.

Els dibuixos van acolorits en blanc i negre per al present i en tons sèpies per al passat, i sempre el blau dels cabells d'Emma com a senyal d'un futur esperançador.

Una narració delicada, tràgica i emotiva d'aquesta jove autora francesa que va originar anys més tard la pel·lícula La vie d'Adèle del director Abdellatif Kechiche que va guanyar La Palma D'Or a Cannes.  

Magritte. Esto no es una biografía.

Autor: Zabus. Dibuixos: Campi.

Norma Editorial. (2018).

Charles Singulier és un oficinista gris entre molts més com ell. Un dia es permet l'atreviment de comprar-se un bombí. Una vegada que se'l posa al cap no se'l podrà treure i començarà un autèntic viatge al món del surrealisme en forma d'al·lucinacions dins dels quadres del famós pintor belga. El personatge de Charles anirà acompanyat d'una noia que apareix en un dels quadres i que li farà de cicerone al llarg del viatge dins de la ment del pintor.

El títol de l'obra juga amb el nom d'un dels quadres més coneguts de Magritte, aquell que diu: "Això no és una pipa" ("Ceci n'est pas une pipe"). Aquesta obra tampoc és una biografia, és una mena d'anàlisi, de dissecció de l'artista. Potser, malgrat la quantitat de dades que ens aporta sobre el pintor, en algun moment pot semblar forçada l'aparició de les obres i l'avanç de la història, però estem parlant sobre surrealisme i aleshores tot pot semblar el que no és i també el contrari.

Zabus aconsegueix dissenyar un itinerari per on circula la narració propera al surrealisme i Campi a més de dibuixar la realitat plasma amb molt d'èxit molts dels quadres de Magritte que tots anirem reconeixent sens dubte.

Una magnífica obra si ens volem apropar al món del pintor belga que va revolucionar el món de l'art i que en el món del quotidià converteix l'ordinari en extraordinari. 

Los idiomas comunes

Autora: Laura Casielles.

Editorial: Hiperión. (2010).

Laura Casielles és una promesa de la poesia espanyola. Això diuen els crítics i la premsa especialitzada. Jo no en tenia ni idea i ni tan sols la coneixia. Vaig trobar el seu llibre en una de les habituals visites a les biblioteques. Vaig fullejar el llibre i em van agradar els fragments que vaig llegir. I cap a casa.

Jo no entenc de poesia, m'agraden diferents coses que he llegit, tinc un amic poeta i tinc certs contactes amb alguns altres, però també reconec que hi ha molta poesia que no m'agrada. 

La Laura té ara poc més de trenta-un anys i queda patent la seva joventut per la seva manera d'escriure i els temes que toca. Va néixer a Pola de Siero (Astúries) i els darrers anys ha viscut a Madrid, París i Rabat. És llicenciada en periodisme i estudiant de filosofia. Ha publicat el poemari "Soldado que huye" i ha fet diverses col·laboracions en diferents revistes, antologies i llibres col·lectius. És també traductora de francès i anglès.

M'han agradat especialment els poemes: "Modo de empleo", "Google", "Modales de fuga", "Economía sostenible" i "Primera conjugación".

Amb aquesta obra va guanyar el "XIII Premio de Poesía Joven Antonio Carvajal" l'any 2010.

La puerta al cielo

Autor: Makyo. Dibuixos: Sicomoro.

Norma editorial. (2017).

Tres noies que fugen de casa, Manu, Julie i Anna. Els hi diuen "les japoneses", no per la seva roba o perquè sempre fan fotos, les anomenen així perquè les tres han intentat llevar-se la vida, com els kamikazes nipons. Les tres en la seva fugida van a parar a una casa de camp de la família d'una d'elles on les coses es compliquen encara més. Aquest podria ser el punt de partida d'una història que té dues branques que al principi semblen desconnectades i que al final donen sentit a tota la trama i la tanquen amb sentit i precisió. Un argument rodó.

Una història ben explicada, complexa, amb una càrrega de misticisme per una banda i d'autèntic thriller sòrdid per una altra, que el guionista Pierre Makyo executa a la perfecció. També destaca la definició dels personatges amb totes les seves dimensions humanes. 

El dibuix d'Eugenio Sicomoro amb un traç particular, un color ben posat i amb múltiples intensitats li dóna un caràcter espectacular a l'obra. La portada és brillant i ja dóna pistes de la meravella que trobarem endins.

És un còmic ple d'intriga, emoció, sorpreses, de vegades opressiu, que avança perfectament a cada pàgina sense decaure el ritme ni l'interès per saber com es tancarà aquesta història magistralment dissenyada. Un trencacaps on apareixen temes eterns com el buit existèncial, l'absència, la solitud compartida i el pes del passat a les nostres vides.