Mascotas, espíritus y otros prodigios del inframundo

Autor: Pep Brocal.
Editorial: Astiberri Ediciones. Col·lecció Sillón Orejero. (2019).

Amàlia, decebuda de la vida després d'un fracàs amorós, agafa la feina de portera de l'edifici que va deixar la seva mare al morir. Viu al seu pis amb el seu gat, els seus llibres i la seva rutina, però tot canviarà quan apareix a l'escala un rar senyor amb un barret de bombí. Aquest personatge ve a buscar ànimes. Així comença aquesta divertida història que corre paral·lela a l'obra clàssica de Dante, "La Divina Comèdia" que descriu la baixada als inferns de tots els mortals. Al llarg de l'aventura sempre acompanyarà a la protagonista, un Bruce Lee que lluitarà contra els dimonis i donarà savis consells per no defallir, ni decaure mai. El mateix Dante, que ocupa el paper de Caronte i un curiós Lucífer amb una flama per cap, són dos dels personatges principals. Tot el periple pels inferns els fa la protagonista per trobar el seu gat. Això succeirà a la darrera pàgina, en un final molt quàntic.

La distribució de les vinyetes, els colors, els diferents dissenys de les pàgines, converteixen aquesta obra en un còmic divertit, dinàmic, gens monòton, i això té molt de mèrit en una obra de més de tres-centes pàgines.

Pep Brocal, realitza aquesta atrevida obra, després d'aconseguir triomfar amb les seves dues obres anteriors: "Alter y Walter o la verdad invisible" i "Cosmonauta", i torna a encertar amb Inframundo.

Una delícia pop que ens parla de la solitud, de la melangia, del pas de la vida a la mort i de la importància de deixar fluir, com ens diu el mestre Bruce.

Irmina

Autora: Barbara Yelin.

Editorial: Astiberri. Col·lecció Sillón Orejero. (2019).

Aquesta obra està basada en una història real. Ens descriu la vida d'una jove alemanya en temps de la pujada del nazisme, el desenvolupament de la guerra i els anys posteriors, però el més important de l'obra és la descripció del fenomen que van patir molts alemanys de triar conscientment o no, de mirar cap a una altra banda. La gran part del poble alemany va permetre amb la seva passivitat, egoisme i indiferència, l'ascens de Hitler al poder i la construcció de l'imperi del Tercer Reich. Quan alguns van voler reaccionar ja era massa tard, la por s'hi havia escampat. Després la propaganda, la desinformació i les mentides van acabar d'edificar el terror.

Irmina, la protagonista d'aquesta aventura dramàtica, té la possibilitat de viure lluny de l'Alemanya nazi quan realitza els seus estudis universitaris a Londres i coneix al primer estudiant negre en Oxford, Howard Green. S'inicia una relació de llibertat, que es veurà tallada per la tornada al seu país. En terres alemanyes, Irmina optarà per intentar sobreviure dins de l'infern, contradient totes les seves idees de llibertat, ascendint dins del sistema més proper al govern nazi. Anys més tard, i ja acabat el conflicte bèl·lic, tornarà a veure el món de manera diferent.

L'obra està construïda per l'autora quan va llegir unes cartes de la seva àvia, Irmina, trobades en una capsa on a més de les cartes, hi havia fotos i diaris íntims. La neta va conèixer una realitat que fins al moment havia passat desapercebuda.  

La narració és exquisida, i tracta amb rigor i detall el món dels sentiments i sensacions en moments difícils. Insisteixo en què parlant d'una jove, l'obra ens parla de tot un poble. Al final del còmic, l'historiador Alexander Korb fa referència a aquest sorprenent acte on persones normals amb somnis, preocupacions quotidianes i moments de felicitat, no tan sols van acceptar un sistema sagnant, sinó que ho van fer possible. 

Els dibuixos de Barbara Yelin, combinant aquarel·la i llàpis són un perfecte vehicle per aquesta narració, de vegades commovedora i colpidora. Una obra que et fa pensar en la humanitat i en la fragilitat de les persones.

Fragmentos de feminidad

Autor: Olivier Pont.
Editorial: Ediciones Oberon. (2019).

M'ha sorprès molt que aquest còmic l'hagi creat un home. Ens conta la història de set dones, Chloe, Mathilde, Alison, Sylvia, Faith, Elikya i Fleur, amb una sensibilitat i tendresa molt femenina. Totes les històries giren al voltant dels pits de les dones, però no tenen res a veure entre si. Totes les dones no permeten que les subestimin, jutgin o encasellin, i per això lluiten i troben la seva llibertat, per elles mateixes. Set fragments de vides molt diferents de set dones en moments i circumstàncies particulars. Cadascuna de les narracions van de les onze a les divuit pàgines, però també és aquest fet  l'encert de l'obra, en la seva capacitat de síntesi. El títol de l'obra original en francès és "DesSeins", un joc de paraules intraduïble entre desseins (intencions) i des seins (els pits). Aquí s'ha optat per la traducció anglesa. El colorista d'aquesta obra és Laurence Croix, i és molt destacable la seva aportació.

Olivier Pont només té una altra obra publicada en castellà "Donde no alcanza la mirada"  l'any 2005.

L'autor francès, a més de realitzar il·lustracions i còmics, és un realitzador de curtmetratges, televisió i publicitat. 

Una obra amb una sensibilitat extrema al voltant del món de la dona, amb una visió esperançadora, i on destaca la força per vèncer moltes vegades la fragilitat i la dificultat de ser dona en aquest món de vegades tristament masculí. Absolutament recomanable.

Chernobil

Autor: Igor Kostin.

Editorial Efadós. (2016).

Igor Kostin va ser l'autor de la fotografia, que va fer la volta al món, de la central nuclear Vladimir Ilich Lenin, quan el dia 26 d'abril de 1986 va patir un accident nuclear. Ell va ser qui va donar testimoni de com va quedar la central, moments després de l'explosió mitjançant l'única fotografia que va sortir del seu rodet. La resta, a causa de les elevades radiacions, van sortir en negre.

Posteriorment, el reporter va estar cinc anys viatjant regularment a la zona prohibida ucraïnesa. Sense por i carregat de professionalitat, es va unir als "Liquidadors", els 800.000 homes que sense la protecció ni els mitjans adients intentaven posar remei a la situació desesperada que es va originar a la central. També va visitar els pobles fantasmes al voltant de la central, va ser testimoni de l'èxode humà que va originar la catàstrofe, i es va pujar a helicòpters, tancs i camions per poder arribar on no s'atrevia ningú. Tot per ensenyar la realitat del que havia passat a Txernòbil.

Txernòbil era una de les centrals nuclears més importants del món. Treballava per un programa militar de l'exèrcit soviètic. L'accident va ser conseqüència d'una sèrie de casualitats, unides a un nivell de seguretat molt baix que va fallar dos segons en el moment decisiu. Aquesta errada va suposar que els elements de refredament no saltessin i que el vapor generat per una primera explosió destruís per complet el sostre de formigó de 1200 tones d'un dels reactors.

Es calcula que l'explosió de Txernòbil va multiplicar per 500 la potència de la d'Hiroshima en 1945.

400.000 persones afectades greument per la radiació, 120.000 persones evacuades, més de 5 milions de persones que van patir radiació, 13 països afectats, i una zona devastada que trigarà centenars d'anys en tornar a ser habitable. 

Aquest desastre es mostra amb fotografies plenes de força i amb un risc considerable per al mateix fotògraf. Les imatges de les mutacions genètiques posteriors (poltres amb vuit potes, peixos gegantins que surten de l'aigua per morir, plantes amb coloracions i aspecte fora de tot sentit) són especialment colpidores.

Un podria pensar que després d'aquest terrible accident, la humanitat hagués descartat l'energia nuclear, però semblem estar lluny d'això. Tampoc l'accident l'any 2011 a la nuclear de Fukushima amb el mateix grau 7 que Txernòbil ha pogut canviar el perillós destí que sembla amenaçar la humanitat per molts i molts anys.

Un llibre dur sobre la trista realitat que ens hauria de fer pensar sobre on anem i a quin preu. 

L'àrab del futur

Autor: Riad Sattouf.

Editorial: Ediciones Salamandra. (2015).

Aquesta obra és la primera part d'una tetralogia en la qual l'autor francès, fill de mare francesa i pare sirià, ens descriu de manera autobiogràfica part de la seva vida. En aquest primer volum, descriu la seva infantesa a l'Algèria de Abddelaziz Buteflika, la Siria de Hafiz al-Assad, i la Libia de Gadafi.

Malgrat l'aparença innocent del dibuix i una narració que sembla un conte, l'obra és un testimoni històric de l'Orient Mitjà a les dècades dels anys setanta i vuitanta.

Riad Sattouf, artista multidisciplinar, és especialment conegut per la seva obra cinematogràfica i per la sèrie d'il·lustracions publicades durant nou anys a la revista Charlie Hebdo amb el nom de "La Vie secrète des jeunes", i a la revista Fluide Glacial, la sèrie "Pascal Brutal". Amb aquesta obra, Riad Sattouf, va guanyar el premi Fauve d'Or 2015, i la consagració definitiva dins de la novel·la gràfica francesa.

Un còmic que ens ensenya les diferents maneres de viure d'altres terres i altres societats, però que per sobre de tot ens mostra la importància de la família especialment quan les condicions de vida es compliquen. Tendresa i crueltat, esperança i manca d'horitzons, contrastos que van apareixent com el pas del dia a la nit, i de la nit al dia.

La venedora d'ous

Autora: Linda D. Cirino.

Editorial: La Magrana. (2011).

Amb un llenguatge molt planer i entenedor, l'autora ens conta la història de l'Eva, una dona pagesa que viu en un mas al sud de l'Alemanya del 36. Amb un marit que mai li ha donat amor, i uns fills, Karl i Olga, que es fan de les joventuts Hitlerianes, la vida va passant de forma mecànica i rutinària, absorbida per la inacabable feina de la granja. De sobte, tot canviarà amb l'aparició de Nathanael, un jove estudiant jueu que s'amagarà al galliner de la granja fugint dels soldats alemanys. Aquest descobriment del jove al galliner, farà que l'Eva conegui la passió de l'amor i li farà veure la realitat del món exterior, fins al moment absolutament aliè i desconegut per ella. De la mateixa manera farà que l'Eva es distancií de la seva família i comenci a pensar en el pervers funcionament de la maquinària nazi.

Una obra que ens parla de la crua realitat de l'ascens de Hitler al poder i com va canviar el pensament  de la gran part del poble alemany, bé per convenciment o bé per la por a ser assenyalat. Un llibre amb una lectura àgil, que ens parla d'una part de la història, i també dels sentiments humans que de vegades es manifesten de forma molt intensa, quan tot sembla caure a terra.

Obra senzilla, tendra, però contundent, que va escriure l'autora novaiorquesa amb una altra dona com a protagonista central d'aquest passatge dins de la tragèdia del  nazisme. No tinc coneixement  que hagi estat portada al cinema, però crec que s'adapta perfectament per a un guió interessant i punyent d'una pel·lícula sobre una temàtica no gaire observada des d'aquest punt de vista que ens mostra Linda D. Cirino.  

La auditora

Autor: Jon Bilbao. Dibuixos: Javier Peinado.

Editorial: Astiberri. (2019).

Mar, una investigadora de Roobot Systems, arriba a un petit poble per detectar la possible presència d'un robot amagat que sembla haver comès un homicidi.. Al poble, es troba la por dels veïns, els capricis de la família dominant i els problemes que l'origina Automedonte, la intel·ligència artificial que ha d'ajudar-la en la recerca del robot. A mitjans del segle XXI, la companyia internacional Robot Systems aconsegueix fabricar robots similars als humans. Aquest avanç tecnològic xoca frontalment amb l'oposició dels humans, que intenta eliminar-los. Tan sols uns pocs valents creen plataformes socials que els protegeixen i intenten ocultar-los dins de la comunitat humana. 

Aquesta és la temàtica  que ens narra aquest còmic, que sota l'aparença de ciència-ficció, ens parla de temes molt presents a la nostra societat, la contaminació, el capitalisme agressiu, la por al diferent, les condicions de treball que s'apropen a l'esclavatge, els micromons de les comunitats tancades, i l'entrada de les grans corporacions internacionals a les xarxes socials i la política. Els gossos tenen un paper especial dins de la narració força inquietant. No explico més. 

Jon Bilbao, traductor literari, novel·lista i guionista, ha rebut nombrosos premis literaris per les seves novel·les i contes. Aquesta és la seva primera incursió en el món del còmic. 

Javier Peinado ha realitzat diferents col·laboracions amb guionistes com Santiago García, i Jorge Riera entre d'altres. Compagina la seva tasca de dibuixant amb el treball de portar la pàgina web del Museo del Prado des de l'any 2009. 

Una obra amb un guió ben  treballat de Bilbao, que ens parla d'un futur molt proper no gaire tranquil·litzador, i amb el dibuix colorista de Peinado que es situa dins de la línia clara que l'agermana a Daniel Torres.