Momo

Autor: Jonathan Garnier. Dibuixos: Rony Hotin.

Norma Editorial. (2019).

Algú pot pensar veient la coberta i fullejant el seu interior, que aquesta obra és purament un conte infantil. I sí, és un conte infantil, però estem davant d'una petita peça de joieria oberta a tots els lectors amb sensibilitat de qualsevol edat. L'obra té diferents nivells de lectura i així és interessant per a tothom que vulgui gaudir d'una bona narració plena de poesia i llum.

Mirai-Chan és una nena japonesa que es va convertir en el tema d'una sèrie de fotografies de Kotori Kawashima. Aquestes imatges són un dels punts de partida de Momo. L'altre és la necessitat de descriure personalitats solitàries, estranyes i danyades. Les referències al Japó són molt presents, un país on les persones que no encaixen són especialment marginades. A l'hora de realitzar el còmic, l'autor va preferir ambientar la història a la seva Normandia i al seu temps, però de fet la narració és comú a tots els temps i llocs, i tracta temes universals com la infantesa, l'amistat i la família. 

Al final de l'obra hi ha una pàgina de referències on apareixen pel·lícules japoneses com "El Sabor del Té" i "El verano de Kikujiro", però també altres com "Billy Eliot" o "Little Miss Sunshine".  De llibres l'autor ens indica el "Go Go Monster" de Taiyo Matsumoto i "Yotsubai" de Kiyohiko Azuma, però també apareix "El pequeño Nicolás" de Goscinny i el mestre Jean-Jacques Sempé.

Jonathan Garnier és un autor amb nombrosa obra a la seva esquena, i és director editorial i artístic de la col·lecció Étincelle. Rony Hotin prové del món del cinema i els films d'animació. Aquest és el seu primer còmic, i amb poques línies i gran resolució aconsegueix un magnífic resultat a l'hora de transmetre emocions. 

Una història deliciosa d'una nena petita, Momo, que viu amb la seva àvia i que trobarà una amiga més gran en la figura de Françoise. Totes dues valentes i decidides faran camí. Una obra plena de tendresa, vitalitat i coratge amb protagonistes femenines molt potents. Una meravella.

 

En Garp segons el món

Autora: Laia Tomàs Pagés.

Editorial: Edicions Tremendes. (2019).

Aquest és un llibre rar, bonic, però molt especial en la seva escriptura. La Laia, nascuda a Roses, és filòloga clàssica, professora de secundària, correctora de català i des de molt petita escriptora. El fet d'haver nascut a l'Empordà sota l'influx de la tramuntana, sembla haver marcat aquesta obra. I no ho dic perquè l'acció passi en aquests indrets, que també, sinó per l'extraordinari personatge d'en Garp. Una persona sensible, atenta i observadora, però carregada de raons i decisió.  

L'obra és un itinerari de la vida del protagonista. Des de la seva gestació, fins a arribar a l'edat adulta. Fa una acurada descripció de la família, dels seus primers estudis,  de les amistats i de la recerca del seu futur. Un futur ple d'entrebancs, però amb la ferma decisió de millorar el món. És un llibre de lectura fàcil, malgrat tenir un vocabulari ric i extens. Una novel·la d'humor crític, tendra i divertida, que diu molt més del que està escrit. Una invitació a reflexionar al voltant del funcionament del món on vivim.

El títol és un joc de paraules amb el famós llibre de John Irving: El món segons Garp, però encara no he trobat massa la gràcia del joc. Haig de donar-li alguna volta més.

El Violeta

 

Autors: Juan Sepúlveda Sanchis i Antonio Santos Mercero. Dibuixos: Marina Cochet.

Editorial Drakul. (2018).

Aquesta obra de poc més de cent pàgines, ens mostra la repressió i persecució que van patir els homosexuals sota l'imperi feixista del dictador Franco. També, ens dibuixa amb precisió els sentiments, els actes de renúncia, la doble vida, i l'angoixa d'aquestes persones que fins i tot van ser tancades en camps de concentració com el de Tefía, a Fuerteventura. La llei de perillositat social era una arma en mans de la policia i els governants del franquisme més ranci i obtús. El paper de moltes dones que acceptaven el paper de tapadora dels seus marits homosexuals, també resulta exposat amb detall.

El protagonista, Bruno, és detingut en una batuda a la sortida del cinema Ruzafa de València i acusat del delicte de ser homosexual. Allà començarà un calvari de pallisses, interrogatoris, vexacions i empresonament del qual només sortirà per la intervenció del seu pare que torna a aparèixer  a la seva vida, després d'haver desaparegut quan era un nen. La vida de forma sorprenent, farà que Bruno acabi sent membre de la policia i pugui ajudar a l'amor de la seva vida, Julián, a fugir del país.

Una història dura, terrible que ho és encara més quan saps que està construïda sobre fets reals que van succeir en aquells temps de dictadura a Espanya.

El dibuix de Cochet és ple de tensió, accelerat, sense massa detalls, però útil a l'hora de mostrar els rostres i el dolor dels personatges. 

Una brillant narració d'un fosc passat no gaire llunyà sobre la vida i l'amor de dos homes condemnats per una societat arcaica i repressora. Una obra dura, angoixant i asfixiant en molts moments, però necessària per entendre un passat que no hauria de tornar a existir mai més.

Còmics per a un món estrany

 

Autor: Reza Farazmand.

Editorial: Bridge. (2019).

Amb un dibuix molt senzill, l'autor nord-americà ens porta la seva família de personatges estranys amb situacions encara més surrealistes, aconseguint petites històries plenes d'humor, ironia i actualitat. El còmic es divideix en cinc capítols: L'experiència humana, Criatures socials, Canvis, Un món estrany, i Opinions sobre coses. Tots ells ens parlen del món d'avui dia, de vegades temes eterns com l'amistat i l'amor, de vegades temes tan personals com els viatges espacials, l'existencialisme, o els fenòmens paranormals.

Les pàgines mostren unes vinyetes distribuïdes regularment i acolorides amb tons molt suaus i tintes planes. Les històries ocupen una o dues planes generalment, però hi ha alguna que arriba a les vuit pàgines sense perdre  el poder de la sorpresa de la situació i la reacció dels personatges.

L'autor és tota una icona al món d'internet, on té milers de seguidors a Instagram o Facebook, i on presenta totes les seves noves aventures i projectes.

Personalment haig de dir que em va sorprendre la capacitat que té l'obra per generar un somriure amb quatre gargots, com diu el mateix dibuixant.

Tanco l'entrada amb un curiós text que apareix a la contraportada del còmic: Un nen és arrestat per plagi. Un esquirol s'adapta a la societat humana comprant-se un mòbil... i una pistola. I un avi comparteix els seus records sobre internet amb la seva néta: "Internet era una xarxa enorme de milions d'idiotes. Junts, vam crear milions d'idees de merda. Va ser el renaixement de la merda. El més gran de la història".

Un còmic absurd per a temps absurds.

L'home inquiet

Autor: Henning Mankell.

Editorial: Tusquets Editors. Col·lecció: L'Ull de vidre. (2009).

No havia llegit res d'aquest autor suec que sembla ser un dels més populars i cotitzats dins de la sèrie de novel·les negres i de policies. Me'l va recomanar una de les bibliotecàries amb qui parlo sovint a la biblioteca propera a casa. Curiosament aquesta obra tanca el cicle de l'inspector Wallander, i el tanca de forma definitiva per raons que ara no diré.

En aquest llibre es presenta un policia de seixanta anys que ha fet realitat el vell somni de viure en una casa de camp amb el seu gos Jussi, i que per altra banda s'ha convertit en avi pel naixement de la Klara, una bonica nena de la seva filla Linda, que també és policia.

Tota la trama del llibre s'origina amb la desaparició del sogre de Linda, un oficial d'alt rang de la marina sueca anomenat Hakan von Enke, que no torna del seu passeig habitual. Dies més tard, desapareixerà la seva dona Louise, i totes les teories conspiratòries sortiran a la taula.

Un autèntic laberint per on l'inspector Wallander haurà de moure's, i pas a pas trobar el perquè de les desaparicions i els possibles culpables. La Guerra Freda entre els dos blocs soviètic i americà, els submarins en aigües de Suècia, i l'existència d'espies dels dos costats, convertirà tot l'assumpte en un apassionant trencaclosques.

Al llarg de la narració podrem veure la dimensió humana d'aquest policia que també s'enfronta al seu pitjor enemic, el pas del temps i una decadència generada per una vida massa dedicada al treball.

Una bona obra d'aquest autor que reparteix el seu temps entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida de Maputo. És autor de nombroses novel·les i un dels dramaturgs més populars del seu país. La seva sèrie policíaca de l'inspector Wallander ha estat traduïda a trenta-set llengües, i algunes han estat adaptades al cinema i la televisió. Ha rebut nombrosos premis com el "II Premi Pepe Carvalho". Un veritable monstre de la literatura nòrdica.

M'ha sobtat especialment la manera de donar informació dels personatges i l'entorn, de forma detallada i amplia, sense alentir la narració o fer-la pesada. Un magnífic equilibri.

L'home il·lustrat

Autor: Ray Bradbury

Editorial: Males Herbes. (2019).

Aquest llibre és considerat el millor recull de contes de l'autor. En aquests relats que no passen generalment de les quinze o vint pàgines, trobem la combinació de les emocions humanes amb la tecnologia més avançada, els viatges espacials, i els somnis de conquesta de l'univers. Al llarg del llibre, trobarem històries fantàstiques que algunes d'elles semblen ser la llavor de llibres posteriors com la seva obra mestra: Farenheit 451.

Dins de l'obra trobarem un matrimoni que manté la seva rutina diària fins a les portes de la fi del món, una civilització il·luminada per l'arribada del messies que viatja de galàxia en galàxia, un grup d'exploradors caminant sota una pluja infinita, una colla d'escriptors obligats a conviure amb els monstres que han creat, o uns pares desbordats pels jocs virtuals dels seus fills.

Bradbury ha estat un dels creadors d'històries fantàstiques més influents al segle XX, i la seva obra ha deixat una empremta molt gran a nombrosos escriptors, cineastes, músics i creadors en general.

Un llibre ple de tendresa i humanitat, però moltes vegades amb personatges sota l'amenaça d'un món que els desborda i tenalla. Pura ciència-ficció del mestre nord-americà que ens va deixar l'any 2012 amb obres tan importants com "Les cròniques marcianes","Les daurades pomes del sol", "Un cementiri de llunàtics" i "Farenheit 451".

Pocs autors et faran sentir la ingravidesa de l'espai o les dimensions infinites del Cosmos com ell. Prepara't, la nau està a punt d'enlairar-se. 5, 4, 3, 2, 1, 0, ignition.... 

Yo, lo superfluo y el error

Autor: Jorge Wagensberg.

Tusquet Editores. Col·lecció Metatemas. (2009).

L'autor barceloní és Doctor en Física, i professor de Teoria dels processaments irreversibles a la Universitat de Barcelona. Ha rebut nombrosos premis, a destacar el Premio Nacional de Pensamiento y Cultura Científicos. També és el Director de la col·lecció Metatemas, i és responsable de l'Àrea de Ciència Medi Ambient de l'Obra Social de "La Caixa", on va dirigir a més el CosmoCaixa. Autor d'una desena llarga de llibres i nombrosos treballs d'investigació.

El llibre té dues parts ben diferenciades. Les primeres cent pàgines ens descriuen el treball de fusionar la ciència i la literatura. És un text dens i no apte per a lectures de pur entreteniment. 

La Ciència, on el científic ha de prescindir del seu jo (la seva identitat, les seves emocions i preferències) i concentrar-se en l'essencial i eliminar l'error ha d'enriquir-se amb la Literatura, que gira entorn de l'autor i les seves vivències, el superflu és fonamental per crear matisos i l'error literari es converteix generalment en intuïció al voltant de la realitat.

Aquest és el desig de l'autor, que alguna idea científica il·lumini algun aspecte de la condició humana, i que una anècdota personal pugui donar peu a una intuïció científica.

Aquesta primera part m'ha resultat interessant, però també una mica pesada. La descripció d'un mètode científic i les bases d'un nou gènere de literatura científica suposa certa reafirmació i valoració de molts aspectes. 

He començat a gaudir amb els cent vuit relats que hi ha a continuació ocupant les dues-centes pàgines finals. Són relats curts o molt curts carregats d'ironia, humor, sarcasme, i alguns de certa angoixa. Us destaco només uns quants per si voleu fer un tast ràpid del llibre: "Cerca de la primavera junto al lago", "La conjura", "La playa fluvial", "La tertulia", "El pianista", " María Elvira Mónica Lucía de San Nicolás de Tolentino Echavarría Restrepo Roosbelinda y Pantalamor", i tanco l'entrada del blog amb "El origen de todos los males":

Desde el amanecer, el cerebro del insecto recién nacido se pasea errático entre piedraas, flores y excrementos, mientras se considera a si mismo, permanente y exactamente, en el centro geométrico del Cosmos. Da igual que, al anochecer, el insecto ya haya muerto.