La obsolescencia programada de nuestros sentimientos

 

Autor: Zidrou. Dibuixos: Aimée de Jongh.

Editorial: Anaya. (2019).

El còmic ens planteja, amb molta tendresa i amor, l'enamorament en el difícil procés de l'envelliment. 

"Ulises", és un home vidu de cinquanta-nou anys que acaba de ser prejubilat a la seva feina de transportista. La seva filla va morir en un accident automobilístic, i el seu fill està sempre ocupat amb la seva feina. 

"Mediterránea Solenza" és una senyora de seixanta-dos que de jove va ser model i que va tenir certa fama per aparèixer en la portada d'una revista. Ara porta un negoci de formatges que ha passat a ella després de la mort de sa mare.

Tots dos estan sols. Aquestes dues ànimes solitàries trobaran l'amor per una d'aquelles coincidències que té la vida. La nova amistat entre ells, anirà deixant pas a compartir molts moments, records i vivències que els duran a una etapa insospitada d'amor quasi adolescent. Al final de la narració, apareix un gir sorprenent que no desvelarem als futurs lectors.

Zidrou, un veterà guionista belga que viu des de fa molt de temps entre nosaltres,  torna a escriure un relat molt proper, amb petits drames quotidians que contrasten amb les ganes de viure, de tirar endavant com sigui. L'hem gaudit anteriorment a : Naturalezas muertas,  i Tocadiscos.

Aimée de Jongh, una molt jove il·lustradora holandesa, ens ofereix un dibuix a l'aquarel·la que ens retrata amb detall les expressions dels personatges i el seu entorn. Una molt bona obra pictòrica que també vam poder veure en El regreso del halcón abejero, que vam comentar fa uns cinc anys en aquest blog.

Un bon còmic que ens farà sentir menys angoixats pel pas del temps i els seus inevitables efectes. 

Bowie. Una biografía

Autor: Fran Ruiz. Dibuixos: María Hesse.

Editorial Lumen. (2019).

El llibre és una biografia amb tints de ciència-ficció. Al llarg de les seves pàgines, Fran Ruiz descriu la vida de Bowie com si el mateix cantant i músic ens anés explicant els seus èxits, els seus fracassos, les seves pors, els seus passatges amb les drogues, i el seu convenciment de portar el seu personatge el més a dalt possible, sense renunciar a la seva  enorme personalitat. Un músic únic, un artista que va jugar amb la seva bisexualitat, el seu messianisme, la seva visceralitat, i que va construir un alter ego amb la força de Ziggy Stardust, una icona de la  joventut de la seva generació i de les futures. Temes musicals com "Space Oditty" o "Starman" ja formen part de la història de la música. Un músic que va saber adaptar-se al pas de les diferents generacions i estils musicals, i que als seus seixanta-nou anys va fer una obra final amb tot el segell d'un fins ara.

El llibre compta amb les il·lustracions de María Hesse, un autèntic fenomen mundial després de la seva obra biogràfica sobre la pintora Frida Khalo, que va conquerir l'èxit en l'àmbit de la crítica i els lectors. En aquesta ocasió, capta perfectament tot l'esperit camaleònic de Bowie amb uns brillants dibuixos.

Un llibre que a més de ser molt bonic, resulta que és una narració molt poètica i commovedora que et fa cavalcar per les moltes anècdotes d'una figura irrepetible que va construir una molt dilatada obra al llarg de molts anys, sense perdre vitalitat. El Duc Blanc de singular mirada estaria molt content de gaudir d'aquest llibre. Nosaltres també, un magnífic regal.

T'he dit que em miris

 

Autora: Bibiana Ballbè.

Editorial Columna. (2009).

"Tinc pressa per anar enlloc. Sempre vaig tard, i marxo dels llocs sense adonar-me'n. No sento el mateix durant més de set minuts i sempre vull el que no tinc. M'he passat mitja vida perdent coses i l'altra mitja buscant-les, però encara no he trobat el que vull. Sóc imprevisible fins i tot per a mi mateixa, i no sé mai què faré d'aquí a deu minuts. Començo a fer coses perquè sí, i me'n canso no sé per què. També sóc contradictòria. I una fantàstica mentidera: sóc capaç d'anar a comprar el pa i, si em pregunten, dir que vinc de Bombai. Però això és veritat: No he explicat mai res a ningú. Fins ara"

Això és el que ens deia la Bibiana com a presentació del seu llibre quan havia passat la frontera dels trenta anys. En aquells dies presentava a TV3 amb Toni Puntí el programa Ànima, havia acabat els programes al canal 33, Silenci?, i era la més gran icona de la modernitat a Catalunya, la seva paraula i participació en qualsevol esdeveniment, agafava el segell de qualitat i estil. Ara, passats dotze anys, continua sent una figura estel·lar i fins i tot s'ha convertit en una persona caricaturitzada al "Polònia" per la seva gestualitat àmplia i molt personal. L'any 2016 va fundar The CreativeAgency, una agència creativa i productora audiovisual.

El llibre resulta agradable, fàcil de llegir i resulta tota una declaració de principis d'aquest personatge mediàtic, però molt intel·ligent que és aquesta periodista i conferenciant de Matadepera. M'agradaria saber el que pensa ara d'aquest llibre quan ja ha passat la maternitat i ha entrat als quaranta en aquests temps tan rars i convulsos que vivim. La Bibiana ha estat per una generació la llum que marcava el camí per ser modern a la Barcelona post olímpica. 

Whitman

 

Autor: Tyto Alba.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

L'obra ens descriu la figura del poeta novaiorquès Walt Whitman que va caracteritzar la seva poesia per l'exaltació de la vida i dels sentits. Els seus poemes orgànics, sensorials, sensuals ens parlen de la meravella que ens ofereix la vida, la natura i el nostre propi cos. Una immersió al nostre ésser més sensible.

La seva obra mestra va ser "Fulles d'herba", que va aixecar molta polèmica després de la seva publicació l'any 1855. El títol no fa referència a la marihuana en cap sentit, senzillament és un joc de paraules dels editors que expressa amb ironia que són fulles sense pretensions.  

La primera part del còmic ens ensenya al poeta envoltat de la natura, per oferir-nos més endavant la recerca del seu germà en el front de la crua Guerra de Secessió estatunidenca. La visió apocalíptica dels ferits i morts en combat, el farà quedar molts mesos en hospitals de campanya oferint companyia als ferits i escrivint cartes per a les seves famílies, a més d'intentar aconseguir donacions econòmiques per fer front a les necessitats dels ferits. 

Ja vam poder gaudir de l'autor Tyto Alba en La vida, i en Dos espíritus. Dues obres molt diferents i que mostren l'ampli ventall d'aquest creador badaloní que ja té una llarga i prestigiosa carrera. Com de costum, les seves aquarel·les estan carregades de força i sentiment.

Un còmic ple de sentiment, reflexiu i que malgrat que descriu el drama humà de la guerra, tot ell respira la serenor i tranquil·litat que respira el poeta.

Animal

Autora: Leticia Sierra.

Editorial: Penguin Random House. (2021).

Aquesta novel·la negra és una obra de personatges. La protagonista, Olivia Marassa, és una periodista plena d'energia que treballa a "El diario", l'acompanya el fotògraf Mario Sierra. Tots dos entraran a la recerca de l'assassí d'un home trobat mort en estranyes circumstàncies en un polígon a prop d'un prostíbul. Tota l'acció passa a Noreña, una petita localitat asturiana.

La policia està representada per l'inspector Agustín Castro i el subinspector Jorge Gutierrez. Completa el repartiment la jutge Dolores Requena. El mort, Guzmán Ruiz, darrere de la seva façana d'home responsable oculta una altra realitat ben diferent.

El llibre pel seu plantejament, va generant una expectació creixent, ple de suspens, sorpreses, girs,  que desemboca en un final inesperat en l'últim moment. La veritat és que costa poc imaginar-se aquesta novel·la posada en imatges al cinema. La narració resulta dinàmica, trepidant i fins i tot addictiva.

Lamentablement, tot el terror, la brutícia, falsedat i hipocresia que descriu la novel·la d'un món fosc com el de la pederàstia, l'abús de menors i la pornografia infantil, són presents en la realitat que vivim tots nosaltres, una plaga terrible de la humanitat.

Leticia Sierra és una jove periodista, llicenciada per la Universitat Pontifícia de Salamanca. Ha col·laborat en diferents diaris i en la ràdio COPE Salamanca i en la Cadena SER de Madrid. Curiosament, avui en dia viu a Noreña, el mateix poble on passa l'acció de la novel·la. 

Un llibre que t'enganxa des del començament i t'acaba sorprenent en el darrer gir.

La Klara i el Sol

 

Autor: Kazuo Ishiguro.

Editorial Anagrama. (2021).

Kazuo Ishiguro va néixer a Nagasaki el 1954, però viu a Anglaterra des de 1960. Autor de novel·les i relats, va guanyar el Premi Nobel de Literatura l'any 2017. La seva escriptura és elegant amb una prosa exquisida, cuidada, però sense cap mena de barroquismes, descriu amb detall els espais i les atmosferes, però especialment els sentiments humans. L'autor està dotat d'una enorme capacitat fabuladora, una imaginació controlada, i planteja preguntes sovint incòmodes i torbadores a la nostra societat.

El llibre ens parla de Klara, una Amiga artificial, especialitzada a tenir cura i fer companyia als adolescents. El seu pas de la botiga a la nova realitat que apareix quan Josie, una adolescent de catorze anys amb una problemàtica complexa, entra a la botiga amb sa mare per endur-se-la com acompanyant.

El difícil trànsit de la protecció de l'aparador de la botiga des d'on contempla el pas dels vianants i com actuen al llarg del recorregut que pot veure, a les incògnites de l'exterior.

Klara és una AA i no té les característiques de les noves AAA, però ella és la més observadora i dotada de la seva classe, amb una sensibilitat especial i una extraordinària capacitat per fer-se preguntes a ella mateixa. Tots aquests éssers necessiten l'energia solar per poder mantenir-se en condicions i poder oferir els seus serveis als humans.

L'obra ens descriu la vida de Klara, i el seu intent d'entendre els humans amb els seus canvis sobtats d'humor, les seves pors i malalties, els seus sentiments de vegada contradictoris, i el caprici dels comportaments de les persones. Ishiguro planteja un futur no gaire llunyà que no resulta gaire atractiu i que en el final de l'obra em va causar certa tristor. La humanitat artificial de Klara és més poderosa i certa que la de molts humans que l'envolten. Una reflexió preocupant. No em causaria gaire estranyesa que aquesta obra fóra portada al cinema, una història ben escrita i molt potent.

Mi retiro

 

Autor: Abraham Martínez.

Editorial: bang ediciones. (2020).

I si el Führer no hagués mort dins del seu búnquer?, és possible que tingués preparada la seva fugida, deixant la seva dona morta per enverinament amb cianur, com la gran part dels habitants del seu amagatall? Aquest és el punt de partida d'aquest còmic que relata la seva marxa i el llarg camí que el va portar a les illes Balears primer, i després a l'exili a Argentina. Perseguit pels agents aliats, haurà de trobar la manera de desaparèixer mentre veu com tot el seu món es va extingint. La vida li farà una mala jugada al final, però no revelem més d'aquesta apassionant història. Curiosament, Hitler ara és Roderich Fleischer i la seva professió és carnisser. L'opinió que en té dels espanyols en la seva estada a Mallorca és d'una població clarament inferior composta per subhomes lletjos com a dimonis. Resulta xocant veure  Hitler mirant en el No-do a Franco inaugurant pantans. Tot un poema.

Abraham Martínez és guionista i dibuixant, llicenciat a Belles Arts a la Universitat de València, procedeix del món de la fotografia i l'art, i ha estat editor d'una publicació cultural. Ara és gestor cultural. La seva anterior obra va ser "Plutocràcia, crònica d'un monopoli global", editat també per la mateixa editorial. Per cert, unes magnífiques edicions totes dues.

Una obra interessant que narra un possible desenllaç d'una realitat que mai podrem saber. Veient la bibliografia que apareix al final del còmic, podem veure l'enorme documentació consultada per realitzar una narració plena de detalls ajustada a la realitat del món d'aquells anys. El final de la narració és la cloenda perfecta a un imperi del terror com va ser el Tercer Reich.