Contarlo para no olvidar

Autores: Mónica G. Prieto i Maruja Torres.

Editorial: 5W. Colección voces. (2017).

Aquest petit llibre el vaig trobar a la taula que hi ha en algunes biblioteques i que es nodreix de llibres que la gent diposita perquè altres lectors puguin gaudir d'ells. Porten l'etiqueta de "roda llibres". El vaig agafar i em va semblar interessant el diàleg que podia sortir entre dues periodistes que han estat a molts fronts de guerra, però amb edats molt diferents, Mónica va néixer l'any 1974 a Badajoz, i Maruja a Barcelona l'any 1943.

El llibre està dividit en cinc capítols: "Who", on les dues autores presenten a l'altra. "What", on les dues expliquen el perquè de les seves carreres, la passió per l'escriptura i el contracte emocional amb el lector. "When", aquí les dues autores expliquen el canvi que hi ha hagut a la premsa, la manca de compromís social, la responsabilitat dels mitjans, la banalitat de molta premsa. " Where", en aquest capítol les dues periodistes conversen del destí del món àrab, la seva experiència a Beirut i analitzen el desencant després de la primera il·lusió de les Primaveres Àrabs. "Why", fan una anàlisi  del masclisme a les redaccions i al carrer i la seva lluita feminista per poder contar la realitat al lector des de la seva realitat com a dones, periodistes i escriptores. 

Aquest és el segon volum de la col·lecció que ja compta amb quatre llibres. El primer va ser el diàleg entre Mikel Ayestaran i Ramón Lobo al voltant de les guerres al món. El tercer és el de Xavier Aldekoa i Alfonso Armada que parlen d'Àfrica. I el darrer entre Anna Bosch i Pablo R. Suanzes que ens fan una visió de l'Europa actual.

Un llibre que m'ha obert la porta a una col·lecció apassionant dirigida per periodistes reporters i escriptors que presenten una visió de primera mà del que ha passat al món i el nostre futur immediat en aquest planeta tan cruel i terrible per  a una gran part de la població. 

Una autèntica troballa que caldrà seguir amb atenció. La pàgina web de 5W et mostra la gran quantitat de llibres que convé llegir si volem saber molt més del que passa al nostre voltant. 

Biografia del silenci

Autor: Pablo d'Ors.

Angle Editorial. Ediciones Siruela. (2012).

"La meditació esquerda l'estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l'esquerda s'eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement".

Aquest text és el que figura a l'interior de la contraportada d'aquest llibre que no és un llibre d'autoajuda, però dóna moltes pautes per viure d'una altra manera, de forma més harmoniosa i propera a la realitat. La meditació es mostra com una eina per trencar els encadenaments que provoquen les pors i els dubtes. L'autor ens descriu el seu camí en la meditació en silenci que ens porta a viure amb total atenció a tot el que ens envolta, gaudint del moment present i apropant-nos al nostre interior més profund.

Pablo d'Ors és sacerdot i escriptor, nét d'Eugeni d'Ors. Viatger incansable i ampli coneixedor del desert del Sàhara i de l'Índia, és ara un seguidor del budisme. Ha escrit contes, novel·les i assajos, i la seva literatura l'emparenta a Kafka i Kundera, però també a Hesse i Zweig. Va quedar finalista al Premi Herralde amb la seva novel·la "Las ideas puras". 

Un llibre sobre el silenci i la contemplació. Aquesta obra l'he tornada a rellegir més d'un cop i la tinc sempre a mà. La seva lectura em relaxa.  

Lo mejor de ir es volver

Autor: Albert Espinosa.

Editorial: Grijalbo. (2019).

Aquesta obra d'Espinosa ens torna a mostrar la seva escriptura característica, llenguatge planer, molt directe i amb enorme agilitat per descriure accions i personatges. No sembla difícil passar aquesta història al llenguatge cinematogràfic per la seva constitució dinàmica.

Un futur encara llunyà, 2075, on els humans tenen la possibilitat quan arriben als cent anys d'aplicar una forma de karma personal artificial i condemnar a mort a tres persones que l'hi hagin fet mal al llarg de la seva vida. L'encarregat d'aplicar el càstig és un robot, Troy, amb l'aspecte que la protagonista escull, la d'un noi de tretze anys que és la imatge del seu fill Henry en aquesta edat. La narració està escrita en primera persona per la protagonista. Tota l'acció transcorre a Barcelona i les illes de Menorca i Ischia. Resulta curiós veure la creació d'un futur on la tele-transportació és real, els robots són els nostres companys, i on tot està dominat per la tecnologia, fins i tot la forma de morir. 

L'obra treballa molt en l'anàlisi de com conformem el nostre passat i de la importància del perdó i de la relativitat de les coses. L'autor fa una descripció del canvi d'estat emocional de la protagonista i també de certa humanització del robot que al començament considera als humans com una mena de producció amb molts defectes.

Un llibre magníficament enquadernat i editat que em va arribar a les mans en forma de bonic regal. 

Una obra de fàcil lectura que es llegeix de forma quasi precipitada per conèixer el desenllaç d'una història plena de tendresa.

La variable humana

Autor: Rodrigo Martín Noriega.

Editorial: Gadir. (2012). 

Aquesta obra va guanyar el Premio de Novela Corta de la Fundación MonteLeón 2012. L'altre dia vaig anar a buscar llibres per a llegir en aquests dies de confinament i em vaig trobar aquest petit volum de cent vint-i-tres pàgines dins de la llibreria de casa. No en tinc ni idea de com ha anat a parar allà, ni com va arribar a casa. El vaig tenir a les mans un moment i va haver-hi alguna cosa que em va enganxar. I ves per on, l'he llegit en un no res i amb moltíssim interès. I m'ha semblat una troballa.

És difícil dir on podríem encabir aquesta obra. És un llibre de sèrie negra, però també és un llibre de filosofia i matemàtiques. 

L'argument planteja la investigació d'un jove matemàtic, Jhon Farrell,  amb un domini de les matemàtiques que frega l'absoluta perfecció de forma natural, com si fos un arquer zen que sap que la sageta arribarà a la diana perquè és el seu destí. Aquest prodigi ha arribat al mateix punt en una investigació matemàtica que una antiga eminència, Alfred Keitel, que va deixar els seus darrers estudis sobtadament. En aquesta equació també hi és el professor de càtedra de Jhon, Samuel Bates. 

És possible compondre una peça de música per ordinador com si l'hagués escrit Chopin?, és possible calcular totes les variables d'un sistema tancat?, i aquest sistema pot ser la vida de les persones que tenim al voltant? L'obra va agafant velocitat des del principi i no es deté fins a un final rodó.

Rodrigo Martín Noriega és llicenciat en Història de l'Art, i especialista en Teoria i Estètica de la Cinematografia. Ha guanyat diferents premis literaris com el que va guanyar amb aquesta obra, i també el Premio Miguel Delibes amb l'obra "Relatos sobre las demás cosas". L'any passat va publicar "Wisconsin" amb molt bona acollida pels lectors i crítica.

Com diu Bertrand Russell: "Les matemàtiques  posseeixen no només la veritat, sinó la suprema bellesa, una bellesa freda i austera, com una tomba".

Un bon llibre que es llegeix de tirada. 

La ignorancia

Autor: Milan Kundera.

Editorial: Tusquets Editores. (2000).

L'autor va ser conegut a tot el món per la seva obra més famosa: "La insostenible lleugeresa del ser" l'any 1984, i per un recull previ de petits relats amb el títol de: "Amors ridículs" de l'any 1968, però que es va editar en castellà un any més tard del seu èxit mundial. La seva obra també va comptar amb l'ajut de la pel·lícula que va dirigir Philip Kaufman, i protagonitzada per Daniel Day-Lewis i Juliette Binoche, que va obtenir nombrosos premis. Vaig llegir aquesta obra fa més de vint anys i si haig de dir la veritat, el cert és que la recordo de forma fragmentària i amb poca claredat. 

Passat un temps i després d'escriure les obres: "La immortalitat","La lentitud" i "La identitat", Kundera construeix una obra plena de diferents capes i ritmes que es van superposant i cobrint. No és només una història d'un home i una dona que es troben al seu país natal, l'antiga República Txeca, després de vint anys i fugint del comunisme. És molt més. El llibre és una profunda immersió en el tema de les emigracions, siguin voluntàries o imposades. En el fet d'abandonar tot el que tens i marxar lluny. "L'Odissea" d'Homer apareix com a principal referent d'aquest viatge i la importància de l'enyorança com a motor per a la tornada. L'anàlisi d'aquesta obra que apareix dins de la narració resulta molt interessant. També van intervenint temes com l'oblit, l'amistat, la solitud, la memòria i la ignorància, que creen la geografia emocional per on transiten els protagonistes.

Resulta atractiva la narració a dues veus que es van alternant per a la construcció de la història i que li donen molta agilitat a l'obra.

Un llibre amb molt de contingut i idees, però àgil, fresc i amb una càrrega d'erotisme important. 

El buda de los suburbios

Autor: Hanif Kureishi. 

Editorial: Anagrama. (1991).

Hanif Kureishi, d'origen pakistanès, va néixer i viu a Anglaterra. Va estudiar filosofia al King's College de Londres, on va començar a escriure obres teatrals. Va guanyar el premi George Devine Award amb l'obra "Outskrit". Es va fer mundialment famós amb el guió de la pel·lícula "La meva preciosa bugaderia" que va ser nominat per a l'Oscar l'any 1984. Tres anys més tard va fer el de "Sammy i Rosie s'ho munten". S'inicia com a novel·lista amb "El buda de los suburbios" i guanya el premi "Withbread" com a escriptor novell. Des d'aleshores, ha escrit un seguit de novel·les i diverses col·leccions de contes i llibres d'assaig. L'autor és Comanador de l'Ordre de l'Imperi Britànic, i també Chevalier de l'Ordre des Arts et des Lettres. Actualment, és professor d'Escriptura Creativa a la Universitat de Kingston.

El llibre ens relata amb un llenguatge planer l'adolescència de Karim, un adolescent d'origen pakistanès com el mateix autor, que viu en el Londres multiracial i caòtic dels anys setanta, quan encara quedaven restes del moviment hippy i començava a arribar el punk. A l'obra hi apareixen temes com la diversitat racial, la lluita de les classes socials, la diferència de l'extraradi enfront del centre de les ciutats, l'ambigüitat sexual, el consum de drogues, i una aproximació molt interessant al món del teatre, que inclou els càstings, els assajos, les estrenes, el productor i tot el conjunt d'emocions, pors, enveges i decepcions.

Una obra interessant plena d'humor àcid, perversió i també tendresa que va revolucionar el panorama literari pel seu atreviment salvatge en atrevir-se a entrar en temes tabú, oblidats i ignorats. L'obra arriba a les meves mans de la ma d'una bona amiga, també jove escriptora.  

La misión de Alou. Una maternidad roja.

Autor: Christian Lax.

Editorial: Ponent Mon. (2019).

Aquest còmic és una obra brillant. La narració està perfectament realitzada, i descriu l'acció amb detall, intensitat i dramatisme. La realitat que mostra és cruelment certa, una veritat que fereix i que tenim molt a prop. Les il·lustracions són una meravella, tant les figures humanes, com les arquitectures o paisatges estan molt ben tractats, i la llum i les ombres donen una imatge real, al mateix temps que atractiva. Totes les pàgines són plenes de vinyetes en diferents tons de grisos, exceptuant quan apareix l'escultura de la Maternitat que destaca per la seva vermellor.

L'obra descriu el viatge del jove protagonista, Alou, un recollidor de mel. Per indicacions del xaman de la terra del País Dogon, el noi farà, des del seu Mali fins a la capital de França, París, un periple ple de perills. I la raó serà portar una petita escultura en fusta de caoba que representa una maternitat, al museu del Louvre. El viatge el farà passar tota mena de dificultats que inclouen un arriscat episodi en una pastera creuant el mediterrani, i totes les dificultats que suporten els immigrants en el seu intent d'entrar a Europa.

A l'obra podem trobar una crítica ferotge a aquesta societat individualista i consumista, però també a l'amenaça jihadista i al terror que suposa aquest per moltes terres africanes.

El còmic va ser editat a França pel Museu del Louvre, i aquest apareix com la meta del difícil viatge del protagonista. 

Una lectura intensa, dramàtica en molts moments, que no et deixa indiferent i que reflecteix una realitat terrible. Com a curiositat, dir que l'autor va patir un atropellament per un cotxe quan ell anava amb la seva bicicleta. Li quedaven encara moltes pàgines per acabar la narració i el dur treball de rehabilitació li va servir també per apropar-se al patiment de tots aquells que han de deixar el seu país i intentar arribar a un nou horitzó.