L'home inquiet

Autor: Henning Mankell.

Editorial: Tusquets Editors. Col·lecció: L'Ull de vidre. (2009).

No havia llegit res d'aquest autor suec que sembla ser un dels més populars i cotitzats dins de la sèrie de novel·les negres i de policies. Me'l va recomanar una de les bibliotecàries amb qui parlo sovint a la biblioteca propera a casa. Curiosament aquesta obra tanca el cicle de l'inspector Wallander, i el tanca de forma definitiva per raons que ara no diré.

En aquest llibre es presenta un policia de seixanta anys que ha fet realitat el vell somni de viure en una casa de camp amb el seu gos Jussi, i que per altra banda s'ha convertit en avi pel naixement de la Klara, una bonica nena de la seva filla Linda, que també és policia.

Tota la trama del llibre s'origina amb la desaparició del sogre de Linda, un oficial d'alt rang de la marina sueca anomenat Hakan von Enke, que no torna del seu passeig habitual. Dies més tard, desapareixerà la seva dona Louise, i totes les teories conspiratòries sortiran a la taula.

Un autèntic laberint per on l'inspector Wallander haurà de moure's, i pas a pas trobar el perquè de les desaparicions i els possibles culpables. La Guerra Freda entre els dos blocs soviètic i americà, els submarins en aigües de Suècia, i l'existència d'espies dels dos costats, convertirà tot l'assumpte en un apassionant trencaclosques.

Al llarg de la narració podrem veure la dimensió humana d'aquest policia que també s'enfronta al seu pitjor enemic, el pas del temps i una decadència generada per una vida massa dedicada al treball.

Una bona obra d'aquest autor que reparteix el seu temps entre Suècia i Moçambic, on dirigeix el teatre nacional Avenida de Maputo. És autor de nombroses novel·les i un dels dramaturgs més populars del seu país. La seva sèrie policíaca de l'inspector Wallander ha estat traduïda a trenta-set llengües, i algunes han estat adaptades al cinema i la televisió. Ha rebut nombrosos premis com el "II Premi Pepe Carvalho". Un veritable monstre de la literatura nòrdica.

M'ha sobtat especialment la manera de donar informació dels personatges i l'entorn, de forma detallada i amplia, sense alentir la narració o fer-la pesada. Un magnífic equilibri.

L'home il·lustrat

Autor: Ray Bradbury

Editorial: Males Herbes. (2019).

Aquest llibre és considerat el millor recull de contes de l'autor. En aquests relats que no passen generalment de les quinze o vint pàgines, trobem la combinació de les emocions humanes amb la tecnologia més avançada, els viatges espacials, i els somnis de conquesta de l'univers. Al llarg del llibre, trobarem històries fantàstiques que algunes d'elles semblen ser la llavor de llibres posteriors com la seva obra mestra: Farenheit 451.

Dins de l'obra trobarem un matrimoni que manté la seva rutina diària fins a les portes de la fi del món, una civilització il·luminada per l'arribada del messies que viatja de galàxia en galàxia, un grup d'exploradors caminant sota una pluja infinita, una colla d'escriptors obligats a conviure amb els monstres que han creat, o uns pares desbordats pels jocs virtuals dels seus fills.

Bradbury ha estat un dels creadors d'històries fantàstiques més influents al segle XX, i la seva obra ha deixat una empremta molt gran a nombrosos escriptors, cineastes, músics i creadors en general.

Un llibre ple de tendresa i humanitat, però moltes vegades amb personatges sota l'amenaça d'un món que els desborda i tenalla. Pura ciència-ficció del mestre nord-americà que ens va deixar l'any 2012 amb obres tan importants com "Les cròniques marcianes","Les daurades pomes del sol", "Un cementiri de llunàtics" i "Farenheit 451".

Pocs autors et faran sentir la ingravidesa de l'espai o les dimensions infinites del Cosmos com ell. Prepara't, la nau està a punt d'enlairar-se. 5, 4, 3, 2, 1, 0, ignition.... 

Yo, lo superfluo y el error

Autor: Jorge Wagensberg.

Tusquet Editores. Col·lecció Metatemas. (2009).

L'autor barceloní és Doctor en Física, i professor de Teoria dels processaments irreversibles a la Universitat de Barcelona. Ha rebut nombrosos premis, a destacar el Premio Nacional de Pensamiento y Cultura Científicos. També és el Director de la col·lecció Metatemas, i és responsable de l'Àrea de Ciència Medi Ambient de l'Obra Social de "La Caixa", on va dirigir a més el CosmoCaixa. Autor d'una desena llarga de llibres i nombrosos treballs d'investigació.

El llibre té dues parts ben diferenciades. Les primeres cent pàgines ens descriuen el treball de fusionar la ciència i la literatura. És un text dens i no apte per a lectures de pur entreteniment. 

La Ciència, on el científic ha de prescindir del seu jo (la seva identitat, les seves emocions i preferències) i concentrar-se en l'essencial i eliminar l'error ha d'enriquir-se amb la Literatura, que gira entorn de l'autor i les seves vivències, el superflu és fonamental per crear matisos i l'error literari es converteix generalment en intuïció al voltant de la realitat.

Aquest és el desig de l'autor, que alguna idea científica il·lumini algun aspecte de la condició humana, i que una anècdota personal pugui donar peu a una intuïció científica.

Aquesta primera part m'ha resultat interessant, però també una mica pesada. La descripció d'un mètode científic i les bases d'un nou gènere de literatura científica suposa certa reafirmació i valoració de molts aspectes. 

He començat a gaudir amb els cent vuit relats que hi ha a continuació ocupant les dues-centes pàgines finals. Són relats curts o molt curts carregats d'ironia, humor, sarcasme, i alguns de certa angoixa. Us destaco només uns quants per si voleu fer un tast ràpid del llibre: "Cerca de la primavera junto al lago", "La conjura", "La playa fluvial", "La tertulia", "El pianista", " María Elvira Mónica Lucía de San Nicolás de Tolentino Echavarría Restrepo Roosbelinda y Pantalamor", i tanco l'entrada del blog amb "El origen de todos los males":

Desde el amanecer, el cerebro del insecto recién nacido se pasea errático entre piedraas, flores y excrementos, mientras se considera a si mismo, permanente y exactamente, en el centro geométrico del Cosmos. Da igual que, al anochecer, el insecto ya haya muerto.

El ball

Autora: Irène Némirovsky.

Editorial: RBA La Magrana. Col·lecció Ales esteses. (2016).

Aquest petit llibre es llegeix de tirada. Les seves poques pàgines van caient una darrera de l'altra per la intensitat de la narració que va creixent fins a la darrera pàgina. Una magnífica construcció literària, àgil i precisa.

L'argument descriu com el senyor i la senyora Kampf, passats de la pobresa a l'opulència de la nit al dia, decideixen organitzar un ball de presentació dins de la societat parisenca de l'any 1920. La seva filla Antoinette, que acaba de complir els catorze anys, somia assistir-hi, però la senyora Kampf decideix que no ha de ser present al ball. L'Antoinette no dubtarà a dur a terme la seva venjança que caurà com un ganivet i revelarà la verdadera cara de cadascú.

L'autora, filla d'un ric banquer jueu ucraïnès, va ser criada per una institutriu francesa que va fer que el francès fos una segona llengua materna. Al llarg de la seva vida va parlar també el rus, el polonès, l'anglès, el basc, el finès i el jiddisch. 

Es casa amb Michel Epstein, enginyer i banquer jueu, i s'instal·len a París, on comença a publicar novel·les: "El malentès", "David Golder"  (un èxit de crítica i lectors que la projecta dins de l'elit literària) i "El Ball". Després tot es posarà molt negre amb l'arribada del nazisme que dura a la Irène primer, i després al seu marit, als camps d'extermini on moriran tots dos.

Els seus dos fills aconsegueixen fugir del terror nazi i s'enduen amb ells molta documentació de l'autora. Entre ells, trobaran la seva darrera obra "Suite Francesa", una de les seves millors creacions que va deixar inacabada.

"El ball" és una petita mostra de l'obra d'una enorme escriptora amb una capacitat creativa i literària que la va fer triomfar en un món dominat per homes. Tot un exemple.

Cero. La biografía de una idea peligrosa.

Autor: Charles Seife.
Editorial: Ellago Ediciones.Colección Las Islas. (2006).

He tornat a rellegir les dues-centes cinquanta pàgines d'aquest formidable llibre. És una obra que pot agradar a molts tipus de lectors, sens dubte, però potser cal certa fascinació per les matemàtiques, la història de la nostra civilització i també per la filosofia. 

El llibre descriu detalladament totes les passes que ha hagut de fer aquest número tan especial com és el zero per ser avui un element fonamental de la ciència.

El zero, inventat pels Babilònics fa molts segles, sempre va ser considerat com una idea perillosa per Occident pel seu concepte del buit, del rés absolut, i per la seva relació de germà amb l'altre concepte també misteriós: l'infinit. Mentre Orient el venerava i formava part de la seva religió i filosofia, Occident tractava de deixar-lo fora de joc. Unes societats que fomentaven el càlcul i l'aritmètica per fer operacions comercials no volien la perversitat d'una operació on el zero creava imatges difícils d'entendre i generava dubtes sobre tots els coneixements establerts. La qüestió del zero radica en el fet que no ens fa cap falta per realitzar les operacions de la vida quotidiana. Ningú surt a comprar zero peixos. Es tracta, en certa manera, del més civilitzat dels cardinals, i si ens veiem obligats a fer-lo servir, és únicament per l'exigència de formes elaborades del pensament. 

Als nostres dies, el zero forma part de tota la nova matemàtica, la computació i l'astrofísica. Sense ell no podem entendre ni la teoria de la relativitat, ni l'energia quàntica, Fins i tot, el concepte de zero absolut el tenim en la teoria de cordes i en el paradigma dels forats negres.

Un llibre molt ben escrit i de lectura fàcil. Potser, quan incideix en el càlcul integral, les funcions, les derivades i la quàntica, l'obra adquireix un to més exigent, però l'autor aconsegueix una exposició molt didàctica i senzilla. Torno a insistir que no és únicament un llibre per a universitaris, científics o professors. És una obra que a més explica moltes coses de la història de les religions, el poder, els pensaments filosòfics, l'economia dels pobles, i en definitiva, de la humanitat.

Contarlo para no olvidar

Autores: Mónica G. Prieto i Maruja Torres.

Editorial: 5W. Colección voces. (2017).

Aquest petit llibre el vaig trobar a la taula que hi ha en algunes biblioteques i que es nodreix de llibres que la gent diposita perquè altres lectors puguin gaudir d'ells. Porten l'etiqueta de "roda llibres". El vaig agafar i em va semblar interessant el diàleg que podia sortir entre dues periodistes que han estat a molts fronts de guerra, però amb edats molt diferents, Mónica va néixer l'any 1974 a Badajoz, i Maruja a Barcelona l'any 1943.

El llibre està dividit en cinc capítols: "Who", on les dues autores presenten a l'altra. "What", on les dues expliquen el perquè de les seves carreres, la passió per l'escriptura i el contracte emocional amb el lector. "When", aquí les dues autores expliquen el canvi que hi ha hagut a la premsa, la manca de compromís social, la responsabilitat dels mitjans, la banalitat de molta premsa. " Where", en aquest capítol les dues periodistes conversen del destí del món àrab, la seva experiència a Beirut i analitzen el desencant després de la primera il·lusió de les Primaveres Àrabs. "Why", fan una anàlisi  del masclisme a les redaccions i al carrer i la seva lluita feminista per poder contar la realitat al lector des de la seva realitat com a dones, periodistes i escriptores. 

Aquest és el segon volum de la col·lecció que ja compta amb quatre llibres. El primer va ser el diàleg entre Mikel Ayestaran i Ramón Lobo al voltant de les guerres al món. El tercer és el de Xavier Aldekoa i Alfonso Armada que parlen d'Àfrica. I el darrer entre Anna Bosch i Pablo R. Suanzes que ens fan una visió de l'Europa actual.

Un llibre que m'ha obert la porta a una col·lecció apassionant dirigida per periodistes reporters i escriptors que presenten una visió de primera mà del que ha passat al món i el nostre futur immediat en aquest planeta tan cruel i terrible per  a una gran part de la població. 

Una autèntica troballa que caldrà seguir amb atenció. La pàgina web de 5W et mostra la gran quantitat de llibres que convé llegir si volem saber molt més del que passa al nostre voltant. 

Biografia del silenci

Autor: Pablo d'Ors.

Angle Editorial. Ediciones Siruela. (2012).

"La meditació esquerda l'estructura de la nostra personalitat fins que, de tant meditar, l'esquerda s'eixampla i la vella personalitat es trenca i, com una flor, en comença a néixer una de nova. Meditar és assistir a aquest procés fascinant de mort i renaixement".

Aquest text és el que figura a l'interior de la contraportada d'aquest llibre que no és un llibre d'autoajuda, però dóna moltes pautes per viure d'una altra manera, de forma més harmoniosa i propera a la realitat. La meditació es mostra com una eina per trencar els encadenaments que provoquen les pors i els dubtes. L'autor ens descriu el seu camí en la meditació en silenci que ens porta a viure amb total atenció a tot el que ens envolta, gaudint del moment present i apropant-nos al nostre interior més profund.

Pablo d'Ors és sacerdot i escriptor, nét d'Eugeni d'Ors. Viatger incansable i ampli coneixedor del desert del Sàhara i de l'Índia, és ara un seguidor del budisme. Ha escrit contes, novel·les i assajos, i la seva literatura l'emparenta a Kafka i Kundera, però també a Hesse i Zweig. Va quedar finalista al Premi Herralde amb la seva novel·la "Las ideas puras". 

Un llibre sobre el silenci i la contemplació. Aquesta obra l'he tornada a rellegir més d'un cop i la tinc sempre a mà. La seva lectura em relaxa.