Viene y va

 

Autor: A.J. Dungo.

Editorial: Barbara Fiore. (2021).

Quan el còmic va arribar a les meves mans, venia amb la recomanació especial de Gingebre, i com sempre, després de la seva lectura haig de dir que aquesta obra és una meravella, així de contundent, una joia.

El tractament pictòric de l'obra és, a més d'original, senzill i alhora elegant. I curiosament una obra que parla de surf no conté el color blau. Les tintes fetes servir són un verd i un ocre, que combinats amb el blanc i el negre dibuixen perfectament els personatges, l'entorn, i també les emocions.

Viene y va defineix el moviment de les ones del mar, i també la sensació d'extrem dolor davant de la pèrdua d'una persona estimada.

L'obra combina de forma sàvia una brillant i detallada narració dels orígens del surf i la seva evolució, amb una història personal d'enamorament, amor, malaltia i pèrdua, on l'únic consol el troba surfejant, dins del mar, sobre les ones.

La malaltia, el patiment, la força i la darrera mort de Kristen, la companya de l'autor, et deixarà glaçat i impactat per estona. Una història d'amor tendre, senzill, poètic i meravellós. Pur amor.

És molt interessant com l'autor va anant i venint en el temps, i passant de la bonica crònica sobre el surf a la vida personal seva, i l'obra no perd en cap moment el dinamisme. L'interès va creixent de tal manera que tens por d'arribar al final de l'obra perquè estàs demanant més pàgines, més emocions.

Reconec que els episodis de la malaltia d'ella, l'aparició del càncer, la quimioteràpia, i tot el patiment d'ella són molt emotius, molt humans, molt reals. Una part dels guanys de l'obra, l'editorial els destina a la lluita contra aquesta terrible malaltia que tots tenim, d'una manera o una altra, a prop.

Una troballa aquest viene y va, amb una narració que t'atrapa des de la primera pàgina fins a la darrera, i et fa cavalcar sobre les ones acompanyant a les noies i noies que fan surf.

Imprescindible.