El llop

Autor: Rochette.

Editorial: Símbol Editors. (2019). 

Aquest còmic ens descriu el conflicte entre els pastors i els llops, un conflicte que es perd en la llunyania dels temps, però que en aquesta ocasió es planteja també des de dues lectures diferents.

Una primera és l'enfrontament immemorial entre l'home i la bèstia salvatge, un duel on la violència determina qui guanya el territori i el dret a viure. Una segona lectura és una relació de solidaritat, de respecte al rival, de saber que tots dos viuen on pocs poden viure, de pertànyer a un hàbitat salvatge, de saber que l'altre també té el seu dret. Resulta paradoxal l'ajut que rep cadascú del seu adversari en el moment crític de la narració. 

Hi ha una reflexió interessant quan l'autor diu que la gran part de mort d'ovelles no és per l'acció directa del llop, si no per culpa del pànic que fa que les ovelles caiguin dels penya-segats perquè són incapaces de defensar-se del llop, de lluitar o escapar-se'n de manera intel·ligent, com feien molt bé els seus avantpassats, els muflons salvatges. I això és culpa de l'home que les ha fet fàcils de dominar, submises i mancades d'iniciativa, per així poder fer ramaderia.

Jean Marc Rochette, pintor i artista francès popular per les sèries de còmics Edmond le Cochon, i Transperceneige, il·lustrador per a llibres infantils, ens mostra un dibuix de vegades amb poca definició, però prou intens per mostrar els personatges i els seus sentiments. El color, que resulta molt important a l'obra, és d'Isabelle Merlet.

Una narració atractiva amb un dibuix eficaç, que a més fa reflexionar al voltant de la situació de l'home a la natura.

Historias del Bucle

Autor: Simon Stalenhag.

Roca Editorial. (2019).

Els dibuixos d'aquest autor et deixen clavat a la cadira i amb la boca oberta. Stalenhag  fa un retrat de la perifèria sueca de la dècada de 1980. Apareixen nens i nenes envoltats de màquines fantàstiques i estranys aparells gegants que es combinen amb vells cotxes Volvo i elements de la quotidianitat més absoluta. La narració ens explica que el govern suec va encarregar la construcció de l'accelerador de partícules més gran del món a les terres de les illes Mälar. Va acabar la seva construcció l'any 1969 i els habitants d'aquella zona anomenaven popularment El Bucle aquestes instal·lacions de màxim nivell tecnològic. 

El llibre s'ha convertit amb una de les narracions de distopies més populars avui en dia. La combinació de nostàlgia alternativa, imatges que inviten a ser contemplades en silenci, i un futurisme d'alta tecnologia, però detingut, resulta commovedora i inquietant alhora.

El fet que s'hagi gravat una sèrie d'Amazon Prime amb aquesta història, encara ha augmentat més la seva popularitat.

Les pintures creades digitalment tenen l'aspecte de pintures a l'oli i en elles, l'il·lustrador i autor suec pinta a gent normal en escenaris estranys, segons diu ell mateix.

Una obra amb una edició impecable, tapa dura i magnífica impressió, que es gaudeix entrant a les poderoses imatges que ofereixen les més de cent vint pàgines plenes de contrastos entre les màquines fantàstiques i el món que les envolta. El text ajuda a situar l'acció i donar detalls del que va passar, però la imatge és tan poderosa que de vegades no cal ni tan sols llegir-lo en una primera aproximació a l'obra.

El viejo y el narco

Autor: Ricardo Vílvor. Dibuixos: Max Vento.

Edidorial: Panini y SD Distribuciones. (2019).

Aquest còmic està basat en una història real, la de "Don Alejandro Garza Támez" de Ciudad Victoria, a la província mexicana de Tamaulipas. L'obra no glorifica al personatge, ni és una denúncia política, es limita a descriure els esdeveniments que van passar i sembla que continuen passant a molts punts de l'Amèrica llatina.

"Don Alejandro" rep al seu ranxo una banda de narcotraficants que volen que abandoni la casa, per ells poder disposar del ranxo i d'una antiga pista d'aterratge que hi ha dins del seu territori. Li donen vint-i-quatre hores perquè marxi o perdrà la seva vida. Davant de l'amenaça, ell decideix defensar-la de la manera que sap, a trets. La policia no intervindrà, té por i de vegades connexions amb els narcos. 

En la llarga espera de l'enfrontament, l'home passarà mentalment per molt moments importants de la seva vida, especialment per la mort de la seva dona.

L'obra té l'estructura d'un western. Ell fa el paper de xerif, i els narcotraficants són els bandolers, els dolents. Aquest enfrontament va ser molt popular a Mèxic, i "Don Alejandro" va ser considerat un heroi per la premsa i la població, però poc va servir per resoldre un problema llargament enquistat a Centreamèrica.

La narració de Vílvor és molt directa i àgil, i construeix un relat que es llegeix de cap a peus en poca estona. El dibuix de Vento es pot situar a prop de l'escola valenciana, amb un traç contundent, una ambientació cuidada, però sense caure en el detallisme, i un color intens que treballa especialment sobre les llums i les ombres. Tots dos artistes són valencians i pertanyen a la mateixa generació, amb una dilatada obra i alguns premis.

Una obra ben enquadernada i ben editada pel segell Evolution Comics de l'Editorial Panini. 

Mujer Salvaje

Autor: Tom Tirabosco.

Editorial: Nuevo Nueve. (2019).

"Siempre he pensado que los humanos son una especie tóxica. Súper depredadora. No sé para qué sirve, aparte de para echarlo todo a perder y dejar el mundo más feo... El que nos inventó no debió hacerlo, porque, en el fondo, no somos más que unos gilipollas. Los gilipollas de la creación."

Aquest és el text que figura a la contracoberta d'aquesta magnífica obra que té una enquadernació i edició de molt nivell. 

Un sistema capitalista salvatge, un govern cruel i despòtic d'un president psicòpata origina que els rebels hagin de marxar cap al Nord. La situació passa als Estats Units, però és traslladable a un futur distòpic en qualsevol punt del primer món. La protagonista, que perd al seu company Ethan en una manifestació, decideix marxar de la ciutat i buscar als grups rebels a les terres salvatges de l'Alaska. Un viatge ple de sorpreses, moments difícils i un desenllaç obert perquè la lluita continuí. La narració avança generalment amb una veu en off, i també descriu els somnis de la noia, nom de la qual es manté sense revelar en tota l'obra. L'aparició d'un nou personatge és cabdal a la història, però no revelaré més dades que puguin treure el factor sorpresa a la lectura.

Tot el còmic és un relat de resistència i supervivència que es contraposa a la decadència depredadora de la societat actual. La jove protagonista fuig de la societat per a intentar trobar el seu equilibri a la natura. Tirabosco, autor italià que viu i treballa a Suïssa des de ben petit, utilitza el llapis de carbó i el guix per crear unes poderoses imatges en un blanc i negre rotund i molt expressiu.

Una obra ecologista, molt feminista, que demana un retorn a la natura i a una manera de viure més humana, menys artificial, més social, on no tot depengui dels diners i de la borsa. Hem de canviar la societat, si no volem morir ofegats per ella. L'obra va guanyar el Premi Tounesol que atorga el Festival d' Angoulême en la secció Alternativa.

L'art de portar gavardina

 

Autor: Sergi Pàmies

Editorial: Quaderns Crema. (2018).

Sergi Pàmies és un home que segueixo fa molt de temps, llegeixo els seus llibres des de fa anys i ara l'escolto sempre que puc a la ràdio, concretament a RAC 1. M'agrada el que explica i la seva manera de fer-ho. En aquesta nova obra, l'he trobat igual d'apassionat pels detalls, per la reflexió, i pel plaer de narrar, però potser l'he trobat més melancòlic, càustic i decebut. No falta la seva ironia habitual, i la fascinació per l'absurd, ni tampoc la capacitat de sorprendre el lector, tot això hi és, i ben administrat. 

L'emoció i la tendresa també són presents en els tretze contes que componen aquesta darrera obra del prolífic autor.

Sergi Pàmies va néixer a França, a Gennevilliers, a la perifèria de París. Quan els seus pares van tornar a Barcelona, va iniciar el seu aprenentatge del català, que s'ha esdevingut la seva llengua literària. Escriptor, articulista, traductor, i crític, ha rebut nombrosos premis, i compta amb una dilatada llista d'obres escrites. Moltes d'elles han estat traduïdes a moltes llengües, fins i tot al japonès.

La seva passió pels detalls i les emocions, torna a fer molt recomanable passar una bona estona amb el senyor Pàmies. 

El test

 

Autor: Sylvain Neuvel.

Editorial: Mai Més. Col·lecció Catxap. (2020).

És una novel·la molt curta, té poc més de cent pàgines. La seva escriptura en primera persona, descriu com el protagonista, l'Idir, s'enfronta a un test de ciutadania per poder pertànyer al primer món, a la Gran Bretanya. Ell vol que la seva família tingui una oportunitat de viure en pau, lluny del desastre de la seva terra. El test s'inicia amb una sèrie de preguntes absurdes que ni els anglesos podrien contestar, però l'Idir s'ha preparat a fons perquè el seu destí està en joc. Tot canviarà sobtadament, el test pren un gir inesperat quan se li concedeix el poder de decidir sobre la vida i la mort. Com decideixes quan has de triar qui viu i qui mor?, i quan no donar la resposta significa la mort de les dues persones? Una novel·la angoixant al voltant de la migració, de les fronteres, dels sense papers, de l'absurd món on vivim i que actua amb menyspreu i estupidesa, conscient del seu propi declivi. L'autor pren paper a favor dels refugiats, però de manera humana i raonada, lluny de ser un panflet.

L'autor té un doctorat en lingüística de la Universitat de Chicago, ha donat classes a l'Índia de lingüística, i ha treballat com a enginyer de software a Mont-real, però ha obtingut la fama com a autor de la sèrie: Themis Files: Sleeping Giants, Waking Gods i Only Human.

El llibre està dedicat a "la bona gent", ja és una declaració de principis, i es tanca amb una declaració en contra de l'existència dels Centres d'Internament d'estrangers, un invent infernal de les societats d'un capitalisme salvatge i excloent. Una obra sobre un futur distòpic, massa proper a la realitat.

Alma negra

 

Autor: Joseph Conrad.

Editorial: Ediciones Espuela de Plata. (2006).

Un llibre petitet de format i de nombre de pàgines, però una autèntica meravella. Les cent cinquanta pàgines són un autèntic viatge al terror. L'obra descriu el viatge del mariner Charlie Marlow que s'endinsa dins d'una selva asfixiant, remuntant un gran riu en forma de serp. L'objectiu és trobar a Kurtz, un traficant d'ivori que s'ha desentès de la seva empresa, i que s'ha convertit en una mena de déu pels indígenes. El viatge es converteix en un descens als inferns amb imatges d'un terror macabre i dantesc. La sensació de pèrdua de qualsevol referència d'espai en tot el viatge, crea una angoixa al llarg de tota la narració, i dóna una dimensió sobrehumana  i d'ubiqüitat  al monstre Kurtz.

No vaig poder allunyar-me gaire de les imatges de la pel·lícula "Apocalypse Now". El film de Francis Ford Coppola és una adaptació lliure d'aquesta obra, i d'una altra obra seva: "Al cor de les tenebres". El paper de Kurtz és una representació absoluta del mal, que interpreta Marlon Brando. És el problema de l'impacte de les imatges, que de vegades et condicionen la lectura d'una obra que hagis pogut veure al cinema.

L'escriptor polonès, nacionalitzat anglès, va ser el creador d'una nombrosa obra que combina el romanticisme i la tradició clàssica, però sense allunyar-se del realisme. Compta amb veritables icones de la literatura d'aventures com "Lord Jim", "El dol", "L'agent secret" o "Els Hereus".

Un llibre que es llegeix de principi a fi amb passió i desig de continuar un viatge al cor fosc i tenebrós de la nostra ànima negra.