Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin

 

Autora: Émilie Plateau.

Editorial: Duomo Ediciones. (2021).

"Si ets de raça negra, ets poca cosa. Si ets una dona negra, no ets res". Així de clares estaven les coses per als segregacionistes blancs no fa pas gaires anys als estats del sud de Nord-amèrica.

Malgrat que la revolució del poble negre sempre porta el nom de Martin Luther King, van ser les dones qui van fer el primer acte de desobediència, van patir els càstigs i van promoure les primeres manifestacions. Fins i tot en les revolucions s'intenta posar en segon terme a les dones.

Claudette Colvin va negar-se a cedir el seu seient a un blanc que exigia el seu dret prioritari en un trajecte d'autobús. Seguia les passes d'una altra dona, Jo Ann Gibson Robinson  que pocs mesos abans havia comès l'extraordinari dret de demanar igualtat. Mesos més tard, tres dones més es negarien a cedir el seu seient, Rosa Parks, Mary Louise Smith i Jeanette Reese. Tot això passava en la ciutat de Montgomery, a l'estat cotoner d'Alabama, on el seu alcalde William A. Gayle intentava mantenir l'estat segregacionista amb mà de ferro, i liderava el WCC (Consell de Ciutadans Blancs). Aquests actes de revolta pacífica van ser la llavor per al naixement de la WCP (Consell polític de les Dones) que lideraria Jo Ann Gibson, però també d'una falsament pacificadora NAACP ( Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color) que era una associació de gent blanca i negra que intentava lluitar contra el segregacionisme, però sense destorbar als patrons.

El còmic ens planteja tota aquesta situació i ens fa una detallada narració del pas dels esdeveniments que va suposar un empoderament important de la raça negra i de les dones. No cal dir que el temps i les veus dels homes van anar modelant un relat de la història que van fer quasi desaparèixer  a la protagonista d'aquesta obra. 

La jove autora francesa fa una molt bona exposició dels fets amb un dibuix molt original i descriptiu que proporciona a l'obra una lectura agradable i formativa. Una manera molt interessant d' intentar entendre el que és inexplicable, el segregacionisme i per extensió el racisme supremacista. Tanquem l'entrada amb dues pàgines del còmic i una foto de la desconeguda Claudette.

Bestiari

Autor: Pere Quart.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció la butxaca. (2014).

La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.

Aquest petit poema els vaig aprendre i memoritzar quan tenia dotze anys a l'escola. Era d'un poeta català que es deia Pere Quart. Avui, passats uns anys, he tornat a rellegir aquest bestiari considerat  un dels més destacats de les lletres catalanes, escrit l'any 1937. L'autor fa servir aquest gènere literari propi de la tradició medieval per fer una sàtira del món i de les persones que hi vivim en ell. Les il·lustracions de Xavier Nogués són molt originals i pertanyen a una línia humorística que va desenvolupar molt a la llegendària revista Papitu. Aquest dibuixant també va ser caricaturista, pintor, gravador, ceramista i també va fer figurins per a l'òpera. Un artista propi del renaixement modernista. 

Pere Quart, que en realitat es deia Joan Oliver, va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Ciutat de Barcelona, el Josep Maria de Sagarra de Traducció, i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Fidel a la seva actitud crítica i inconformisme va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Una lectura agradable plena d'ironia, sarcasme i sàtira que com quasi sempre l'autor llença contra la seva pròpia classe social, la burgesia catalana. 

Us deixem per tancar l'entrada el divertit poema de la Girafa: 

Tens el cap petit / perquè la distància / te l'ha empetitit.

Nosaltres, després

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers. (2021).

Un llibre molt ben escrit, i dic això perquè malgrat que a la història hi ha un moment que personalment em costa de creure, passa a segon terme per la seducció literària que l'autora imprimeix a les seves paraules. De totes maneres, el llibre parla del pas del temps, de les relacions personals, dels secrets, de l'amor i el desamor, i sobretot de l'amistat. Els protagonistes són quatre joves, dos homes i dues dones, que enceten les seves vides professionals i personals com a persones independents. Estan plens d'expectatives, somnis, anhels, desitjos. El pas del temps també els omplirà d'alguna decepció, frustració i desencant. L'acció està ambientada en la ciutat de Barcelona actual.

Resulta fàcil identificar-se en algun moment amb alguna situació dels personatges i pensar què vam fer nosaltres davant d'alguns moments inevitables en la difícil tasca de créixer.

L'escriptura de la Sílvia Soler és molt àgil, treballa molt els detalls i les situacions ambientals, i té un punt cinematogràfic que et fa viure molt endins de les escenes vitals.

L'autora és llicenciada en Ciències de la Informació, i ha col·laborat com a guionista i escriptora per a TV3, Catalunya Ràdio, i el diari Ara. Ha escrit algunes obres de narrativa i de divulgació, però la seva aportació majoritària són les novel·les, en porta més de quinze obres amb les quals ha guanyat diferents premis i han estat traduïdes a altres llengües.

Una bona lectura sobre el valor de l'amistat i les ferides que es produeixen amb el pas del temps.

Bartleby, el escribiente

 

Autor: José Luis Munuera.

Editorial: Ediciones Astiberri. (2021).

Fa uns tres anys vam comentar aquesta mateixa obra d'Herman Melville, Bartleby, el escribiente. En aquesta ocasió podem veure la brillant i sorprenent aparició d'aquest copista que trenca tots els esquemes, en format de còmic. Munuera fa una molt bona adaptació del text i ens ofereix un dibuix amb cert aire de caricatura, un detallat i exquisit treball dels paisatges urbans de Nova York, i una utilització del color rica i encertada que fa de les pàgines d'aquest còmic una bona experiència. El caràcter críptic de l'obra de Melville continua present, però al còmic sura amb més intensitat una crítica al sistema capitalista. El perquè del comportament del protagonista, peça fonamental de la història, ens continua quedant com la incògnita que mou tota aquesta sèrie d'esdeveniments dins del món de l'absurd. Una lluita dels ideals contra el materialisme, dels principis contra el convencionalisme.

José Luis Munuera, dibuixant nascut a Lorca, és un dels autors més consolidats del mercat Franco-belga. Té una amplíssima trajectòria, més de quaranta obres, com a dibuixant col·laborant amb altres guionistes, i també com a creador d'obres en solitari.

Una fantàstica ocasió per tornar a gaudir d'aquesta obra, i ara també del dibuix d'aquest autor que es va fer famós per la creació de sèries com: "Spirou i Fantasio", "Nävis", "Merlín" o "Sortilegios". Cal destacar la curada edició i enquadernació que fa Astiberri de l'obra, que ja ens té acostumat per la seva bona tasca editorial.

Continuem quedant meravellats per la poderosa frase de Melville: "Preferiria, no fer-ho" 

Regreso al Edén

Autor: Paco Roca.

Editorial: Astiberri Ediciones. Colección Sillón Orejero. (2020).

Una obra monumental. Només l'inici de les primeres pàgines i el final de les darreres amb aquesta deconstruccció de les imatges resulta fascinant. L'autor valencià del qual ja hem comentat Los surcos del azar i Las calles de arena en anteriors entrades, fa una perfecta descripció de la societat de l'Espanya de postguerra. Un país amb un règim polític mediocre, ple de corrupció i misèries morals i mancat de llibertat. També un escenari de domini masclista, i repressor de tot allò que una esglèsia lligada a la dictadura, considerava pecaminosa. I Paco Roca, un mestre de la narració, ho fa des d'una foto familiar de l'any 1946, feta a l'antiga platja Natzaret de València. L'obra està plena de referents autobiogràfics i és una magnífica eina per restaurar la memòria històrica d'una Espanya que passava molts problemes per aconseguir aliments, mantenir una vivenda amb condicions, o senzillament viure. Si tens certa edat, ja veuràs com moltes coses que apareixen a les seves pàgines et ressonen per dins per haver-les viscut o haver-les sentit d'un familiar més gran. Pura història, pur sentiment.

El dibuix d'aquest autor es manté fidel al llarg del temps. Una bona definició de les figures i un detallat treball dels espais  fa que les seves imatges siguin un vehicle perfecte per una narració emocional, equilibrada i molt reflexiva. Les més de cent cinquanta pàgines passen volant com els ocells a la tardor.

Una altra peça brillant del món d'aquest autor que és considerat un dels millors autors contemporanis.

Ara veig que els seus còmics més premiats com La casa, Arrugas o El invierno del dibujante no han estat comentats malgrat que els hem llegit i gaudit. Posarem remei pròximament. 

Nosferatu

Autot: Amat Pellejà.

Editorial: Arola Editors. (2021).

Vam comentar fa un temps Carbó i fusell, i Titànic, l'enfonsament, i també vam llegir El cuirassat Potemkin, tots tres d'aquest mateix autor del qual avui comentem la tenebrosa vida de Nosferatu. Totes aquestes obres tenen el mateix format horitzontal i el mateix tractament pictòric del dibuix al carbó. 

Com ja vam comentar en les anteriors entrades, Amat pellejà és un artista autodidacta en el dibuix, l'escultura, la pintura i la música, i a més de tenir una nombrosa obra, ha rebut diferents premis i ha col·laborat amb un munt d'artistes plàstics i literaris.

En aquesta ocasió l'autor té com a punt de partida la pel·lícula alemanya que porta el mateix nom, Nosferatu, del director F.W. Murnau realitzada l'any 1931. De fet hi ha alguns dibuixos que semblen trets de les imatges mateixes del film, i també el rostre del vampir coincideix amb el de l'actor Max Schreck que es va fer mundialment famós amb la seva encarnació del terrorífic habitant de les tenebres.

Com en els altres llibres de l'autor, aquest també en té un sabor artesanal, d'obra propera i molt directa.

Una altra bona manera d'apropar-se a un mite del gènere del terror i gaudir de la força del traç del carbó.

Mascotas

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Ponent Mon. (2020).

M'ho temia quan vaig agafar aquest còmic entre les meves mans. Gingebre me'l va recomanar i les seves indicacions quasi sempre encerten, bé, sempre. Aquesta obra del mestre japonès de la sensibilitat  és un autèntic missil per a totes aquelles persones que mantenen relacions d'amor amb els nostres companys animals, això que diem mascotes.

Com sempre, Taniguchi ens omple de tendresa, amor i moments d'autèntica joia, però també de dolor, de buidor, i de pèrdua. Tots aquells que estimem als nostres animals, "els patufos" com jo els anomeno  siguin gossos o gats, gaudiran de la lectura d'aquesta obra, però també tindran un nus a la gola en alguns fragments. El moment quan marxa el nostre amic de quatre potes és pur dolor. Si ets d'aquelles persones que un animalet només és un animal, no cal que perdis el temps llegint aquesta obra. 

L'obra es compon de cinc narracions: "Tener un perro", "Y...tener un gato", "La vista del jardín", "Los dias de los tres" i "Pedigrí centenario", i un text de l'autor que ens explica el perquè de l'obra i la relació amb el seu gos Tam. Els protagonistes humans de les quatre primeres narracions són una parella humana de mitjana edat. La darrera està dibuixada vint anys més tard i és una mica diferent en el plantejament. Això succeïx perquè les primeres narracions van ser publicades l'any 2005 formant part amb una altra narració diferent d'un recull de l'autor. Ara es publica amb una cinquena narració molt més propera a la temàtica de tota l'obra.

Tota l'obra és en blanc i negre, exceptuant la tercera història que és plena de colors vius de natura. 

Un còmic sensible, de lectura calmada, que respira natura i equilibri a totes les seves pàgines, d'un autor imprescindible. Jiro Taniguchi és considerat el més gran divulgador del manga al món, i és una autèntica icona que ha rebut una llista molt i molt llarga de premis nacionals i internacionals. 

Em sorprèn que al blog no hi hagi cap entrada d'aquest autor, els dos editors som admiradors d'aquest mestre des de fa molt de temps. Va morir l'any 2017, però la seva obra la podem gaudir tots aquells amants d'una obra serena, profunda, humana. Per tancar cal dir que l'autor era un fort defensor de l'adopció d'animals davant del fet de comprar-los.