Només una vegada

Autora: Marta Buchaca. 

Editorial: Arola editors. Col·lecció Textos a part. (2018).

En Pau i l'Eva fan teràpia amb una psicòloga especialitzada en violència de gènere. Ell l'ha de fer de forma obligatòria per la denúncia del pare de l'Eva quan després d'un suposat accident, ella es va trencar un braç. Tant en Pau com l'Eva insisteixen en què va ser un accident puntual i que la denuncia no té cap sentit.  De seguida, veurem que alguna cosa no rutlla i que tots dos menteixen per diferents motius.

Per altra banda, la psicòloga rep la pressió de l'exmarit d'una pacient i fa que no pugui viure tranquil·la per les seves amenaces.

L'obra es va representar al TNC després de la seva estrena al Grec de l'any 2018. Els intèrprets eren: Bernat Quintana i Anna Alarcón com el Pau i l'Eva, i Maria Pau Pigem en el paper de la psicòloga.

Un text de noranta pàgines dividit en tres actes. En el primer es pot veure el Pau en la seva primera visita, en el segón és ella la que parla amb la psicòloga, i en tercer són tots dos els que parlen amb la doctora.

Malgrat que en algun detall la història s'allunya una mica de la realitat, el text resulta àgil i poderós, creant una estructura que va creixent com si fos una espiral que va adquirint dimensió i gravetat.

Al pròleg de l'obra, Marta Mariñas ens aporta quatre línies importants sobre la violència masclista. "L'obra evidencia com la subjectivitat que es dóna dins d'una relació de parella, obstaculitza la identificació d'aquesta violència, i arriba a normalitzar conductes de maltractament psicològic. Veiem com actua el mecanisme de la culpabilitat en una relació de violència; com el sentiment de culpa pot operar, justificant-nos a nosaltres mateixes, allò que mai justificaríem si li passés a una altra".

Marta Buchaca és una dramaturga, directora i guionista que ja ha rebut diversos premis com el Premi Joaquim Bartrina 2015, el XXXV Premi de teatre Ciutat d'ALcoi, el XI Premi de teatre Palanca i Roca, i el Premi Max a millor autoria en català. 

Una obra que planteja moltes preguntes i posa sobre l'escenari un problema de sempre, però que en l'actualitat ens obliga a denunciar i a posar totes les mesures de força per eliminar de la nostra societat aquesta xacra.  

Hágase el caos (1 i 2)

Autor: Cava. Dibuixos: Seguí.

Norma Editorial. (2011 i 2012).

Felipe Hernández Cava i Bartolome Seguí van assolir l'èxit en la seva anterior col·laboració amb l'obra "Las serpientes ciegas" que va guanyar el "Premio Nacional de Cómic" l'any 2019. Amb aquesta obra que es presenta en dos volums, Lux i Umbra, tornen a presentar uns personatges angoixats i derrotats que són  titelles de les forces ocultes del poder. Ells no han escollit ser-hi a l'ull de l'huracà, però no poden fugir, estan comdemnats i malgrat que en algun moment pugui semblar que obtenen avanços en la seva recerca de la veritat, no deixa de ser una mostra més de què res és el que aparenta ser.

L'acció transcorre l'any 1953, enmig de la Guerra Freda. Alexander Ostojic és un home d'origen iugoslau que després de la misteriosa mort de sa mare es veurà envoltat en una trama d'espionatge que inclou els Serveis Britànics, l'intent d'assassinat del Mariscal Tito i un fosc secret del seu passat familiar. A la segona part, Alex i una misteriosa acompanyant de viatge, Vanessa, es traslladaran a Mallorca per investigar la identitat de la persona que enviava cartes a sa mare, però a l'illa tot l'assumpte encara es complicarà més i apareixeran les variades i oposades forces que constituïen un país tant artificial i volcànic com l'antiga Iugoslàvia.

La documentació que ha requerit la realització dels dos volums, tant per la creació de la història, com per la riquesa en detalls dels ambients i escenaris, dóna a aquesta obra un segell quasi documental d'una ficció molt propera a una realitat amagada pels poders. La sensació d'impotència i que tot és inútil en la recerca de la veritat  fa arrossegar els personatges per diferents escenaris com Londres, Mallorca i Dublín, tots perillosos i foscos. De vegades sembla que els dibuixos dels personatges estiguin a prop d'alguns actors icònics del cinema de sèrie negra nord-americà.

Una obra entre el thriller polític i la sèrie negra, presentada en dos volums, que requereix certa atenció per no perdre's dins del laberint de personatges i forces que es mouen a la foscor. Molt em temo que la narració es deu veure superada per un realitat que ens envolta i desconeixem de forma absoluta. Res és el que sembla ser.

El príncipe y la modista

Autora: Jen Wang.

Editorial: Roca Editorial de Libros. (2018).

Un conte que narra la història d'un príncep que de dia fa les coses que els seus pares volen, però que de nit es converteix en la fabulosa Lady Cristàlia: la icona de la moda i la nit de París pels seus espectaculars vestits i la seva elegància. 

La creadora dels vestits és una jove modista, Frances, que passa de treballar en un taller a ser l'arma secreta del príncep. Aquest secret doble costarà de mantenir a l'ombra, i el desig de trobar parella pel membre de la reialesa per part dels monarques, encara complicarà més tot l'assumpte. Frances, per la seva banda, està contenta dels seus dissenys i l'amistat amb el príncep, però el seu somni és treballar sense haver d'amagar la seva autoria i fer-ho en el millor taller de París.

Una obra que ens parla de la identitat, l'amor a la joventut, els nostres somnis, la creació i l'art, les aparences i la necessitat de desenvolupar el nostre ego per créixer.

Els capítols s'obren amb un dibuix del patronatge de les diferents peces dels vestits amb les seves mides. Un detall curiós per a un conte sobre la moda i els vestits.

Jen Wang, autora resident a Los Angeles, va saltar a la fama amb la seva obra "In Real Life" que va estar a la llista dels més venuts del New York Times. En aquella ocasió va codirigir l'obra amb Cory Doctorow. En l'actualitat és cofundadora i organitzadora del festival anual de la comunitat artística Comic Arts.

Un còmic tendre, optimista, ple de romanticisme, però gens edulcorat, i amb molta llum que Wang dibuixa amb una notable influència del manga japonès. Tot acaba bé perquè l'Amor és capaç de guanyar qualsevol adversitat.

En construcción

Autor: Sonia Rayos (arquitecta), Juan Berrio (il·lustrador), Silvana Andrés (docent), Ibán Ramón (dissenyador), Juan Romero (editor).

Editorial: Litera libros. (2018).

Podria semblar només un llibre infantil del procés de construcció d'un edifici, però és molt més que això. L'obra es divideix en: Avantprojecte; Projecte bàsic; Projecte d'execució; Moviment de terres; Estructura /cimentació; Estructura/ murs de contenció; Estructura/pilars; Estructura/forjats; Coberta; Feines de paleta; Instal·lacions/electricitat; Instal·lacions/fontaneria; Instal·lacions/sanejament; Fusteria;  Revestiments i pintura; Façana. Tots aquests capítols omplen un full cadascun d'ells amb una breu explicació, un fragment de narració que diu la protagonista, la Clara, i un dibuix a tota pàgina de l'espai del nou edifici i dels edificis adjacents.

Resulta molt didàctic veure com va pujant l'edifici des dels primers dibuixos fins als darrers detalls, però a més podem gaudir de petites històries que succeïxen al voltant de l'edifici. Així, podem veure l'inici i consolidació d'una relació d'una parella de veïns, una finestra que sempre mostra una televisió amb futbol, un grup de músics que organitzen concerts a casa i que acabaran volant en globus per sobre de l'edifici, els dos narradors: la nena Clara i el seu avi, un aparador amb dos maniquins que es modifiquen segons l'estat de l'obra, un test amb flors cuidat amb molt d'amor per un avi, dos gatets sobre la teulada i alguna història més que enriqueix l'obra. Al final del llibre hi ha una breu relació dels principals mestres arquitectes del segle XX.  

El dibuix de Juan Berrio és didàctic i molt simpàtic alhora, i resulta evident que és una obra pensada i realitzada en equip. Un llibre que es llegeix ràpidament, es recorda temps i obre camí a noves investigacions. Un bon llibre.

El señor Lambert

Autor: Sempé.

Editorial: Blackie Books. (2017).

Jean-Jacques Sempé descriu sempre la vida com la successió de petits detalls que la conformen. Hi ha una lupa sobre el que anomenem normalitat, i aquest autor francès nascut a Bordeus és un especialista a trobar la singularitat de les petites coses, aquelles que passen desapercebudes a la majoria. Fa un any vam entrar al blog, El mundo de Sempé, una altra obra de les més de quaranta que té aquest dibuixant de traç amable i crítica social, però amb un somriure proper.  

En aquesta ocasió l'escenari és el petit restaurant Chez Picard. A les seves taules venen cada dia a la mateixa hora els mateixos comensals, les variacions són poques. Mentre uns parlen sempre de política, els altres parlen de futbol, però un dia el senyor Lambert no acudeix a la seva cita diària. Tots es pregunten la raó. Quan hi torna, tota la dinàmica canviarà. El senyor Lambert està enamorat. I això serà ara el motiu de conversa de tot el menjador. El futbol i la política deixen pas a l'amor i al món de les dones. I no us explico el final.

És brillant la descripció dels personatges, cadascú amb la seva particularitat i història. L'apropament a la quotidianitat de les coses resulta d'alguna forma tranquil·litzadora, és la vida de cada dia i podria semblar que res l'alterarà, però ens equivocaríem.

Sempé, un mestre ja proper als noranta anys, s'ha mantingut sempre fidel als seus dibuixos i a la seva manera d'explicar històries properes, tendres i humanes.

La condició vulnerable

Autor: Joan-Carles Mèlich.

Editorial: Ara Arcàdia. (2018).

"Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana".

Això figura a la contracoberta d'aquest llibre de filosofia literària que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre la nostra vida. Una vida que per bona que sigui o que pugui semblar estable, en algun instant un esdeveniment inesperat ens pot provocar una ferida i posteriorment una marca o cicatriu inesborrable. De fet, la nostra pròpia vida que té una finitud que fins al moment sembla inevitable, ens fa febles, vulnerables. 

Aquesta obra de poc més de noranta pàgines parla de forma clara d'un tema tan delicat com el de la nostra fragilitat, un assumpte tabú que passa per aspectes com el de la solitud, l'escolta de l'altre, el sentiment de vergonya, el perdó, el reconeixement propi i dels altres, i per descomptat la nostra fi, la mort.

Joan-Carles Mèlich és Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filosofia i Lletres, actualment professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de Filosofia i el seu pensament es caracteritza per la configuració d'una filosofia antropològica de la finitud. Les seves obres més rellevants són: "Filosofia de la finitud", "La lliçó d'Auschwitz", "Ètica de la compassió" i "Lògica de la crueltat" El seu primer assaig de filosofia literària va ser "L'experiència de la pèrdua", publicat l'any 2017.

Us deixo amb tres fragments del text d'aquest interessant llibre:

"Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"

"La vida és precària, i també tot allò que la vida comporta: les situacions, les relacions, les paraules"

"La paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada" 

Polina

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2012).

Aquesta  meravella del mestre Vivès ens narra un fragment de la vida d'una ballarina de ballet clàssic. Després de la seva entrada en una prestigiosa acadèmia, on un exigent professor marca la vida de totes les alumnes, veiem els seus avanços, la seva progressió que la portarà a abandonar el seu país i trobar la distància per poder tornar a trobar-se al seu antic mestre ja des d'una altra posició ben diferent passats els anys. El pas del temps resulta imperceptible pel pas del dia a dia i només resulta evident quan es produeixen canvis. 

El que ens ofereix aquesta història és el difícil pas de la infància a la maduresa mitjançant el treball, l'aprenentatge i la superació personal. La creació està inspirada en la ballarina russa Polina Semiónova. L'obra també mostra les interioritats d'un món molt desconegut per a molta gent com és el de la dansa, una disciplina tremendament exigent i selectiva. 

Vivès torna a demostrar com definir els personatges tant pels seus diàlegs com per les seves mirades, els seus silencis, la seva comunicació no verbal. Una contenció i minimalisme que ja hem pogut gaudir en altres obres seves com El gusto del cloro o En mis ojos. Fins i tot en aquesta obra que ara comentem, l'autor francès ens la presenta únicament en dos tons,  radical, sense cap ajut de color. Un risc que ell supera amb comoditat. Els personatges estan dibuixats amb una contenció de línies d'una precisió sorprenent, de la mateixa manera els espais interiors i urbans.

No havia vist mai la descripció d'una prova d'entrada a una escola, un primer càsting, realitzat amb aquesta saviesa, aquest domini per plasmar les pors, les  tensions i  les incerteses. 

Una obra perfecta per als amants de la dansa, del còmic i de les emocions. Una veritable joia de la narració i del dibuix. Atemporal, elegant, tendre i humana. Recordeu el nom d'aquest autor, qualsevol cosa d'ell que he pogut llegir, m'ha semblat sublim.