El señor Lambert

Autor: Sempé.

Editorial: Blackie Books. (2017).

Jean-Jacques Sempé descriu sempre la vida com la successió de petits detalls que la conformen. Hi ha una lupa sobre el que anomenem normalitat, i aquest autor francès nascut a Bordeus és un especialista a trobar la singularitat de les petites coses, aquelles que passen desapercebudes a la majoria. Fa un any vam entrar al blog, El mundo de Sempé, una altra obra de les més de quaranta que té aquest dibuixant de traç amable i crítica social, però amb un somriure proper.  

En aquesta ocasió l'escenari és el petit restaurant Chez Picard. A les seves taules venen cada dia a la mateixa hora els mateixos comensals, les variacions són poques. Mentre uns parlen sempre de política, els altres parlen de futbol, però un dia el senyor Lambert no acudeix a la seva cita diària. Tots es pregunten la raó. Quan hi torna, tota la dinàmica canviarà. El senyor Lambert està enamorat. I això serà ara el motiu de conversa de tot el menjador. El futbol i la política deixen pas a l'amor i al món de les dones. I no us explico el final.

És brillant la descripció dels personatges, cadascú amb la seva particularitat i història. L'apropament a la quotidianitat de les coses resulta d'alguna forma tranquil·litzadora, és la vida de cada dia i podria semblar que res l'alterarà, però ens equivocaríem.

Sempé, un mestre ja proper als noranta anys, s'ha mantingut sempre fidel als seus dibuixos i a la seva manera d'explicar històries properes, tendres i humanes.

La condició vulnerable

Autor: Joan-Carles Mèlich.

Editorial: Ara Arcàdia. (2018).

"Som vulnerables i res no ens pot protegir del tot del sofriment inherent a la condició humana".

Això figura a la contracoberta d'aquest llibre de filosofia literària que no et deixa indiferent i que et fa reflexionar sobre la nostra vida. Una vida que per bona que sigui o que pugui semblar estable, en algun instant un esdeveniment inesperat ens pot provocar una ferida i posteriorment una marca o cicatriu inesborrable. De fet, la nostra pròpia vida que té una finitud que fins al moment sembla inevitable, ens fa febles, vulnerables. 

Aquesta obra de poc més de noranta pàgines parla de forma clara d'un tema tan delicat com el de la nostra fragilitat, un assumpte tabú que passa per aspectes com el de la solitud, l'escolta de l'altre, el sentiment de vergonya, el perdó, el reconeixement propi i dels altres, i per descomptat la nostra fi, la mort.

Joan-Carles Mèlich és Llicenciat en Filosofia i Doctor en Filosofia i Lletres, actualment professor a la Universitat Autònoma de Barcelona. Ha publicat nombroses obres de Filosofia i el seu pensament es caracteritza per la configuració d'una filosofia antropològica de la finitud. Les seves obres més rellevants són: "Filosofia de la finitud", "La lliçó d'Auschwitz", "Ètica de la compassió" i "Lògica de la crueltat" El seu primer assaig de filosofia literària va ser "L'experiència de la pèrdua", publicat l'any 2017.

Us deixo amb tres fragments del text d'aquest interessant llibre:

"Mai no som tan vulnerables com quan estimem, però tampoc mai no estem tan protegits de la vulnerabilitat com quan ens estimen"

"La vida és precària, i també tot allò que la vida comporta: les situacions, les relacions, les paraules"

"La paraula que s'ha dit ja no pot ser esborrada" 

Polina

Autor: Bastien Vivès.

Editorial: Diábolo Ediciones. (2012).

Aquesta  meravella del mestre Vivès ens narra un fragment de la vida d'una ballarina de ballet clàssic. Després de la seva entrada en una prestigiosa acadèmia, on un exigent professor marca la vida de totes les alumnes, veiem els seus avanços, la seva progressió que la portarà a abandonar el seu país i trobar la distància per poder tornar a trobar-se al seu antic mestre ja des d'una altra posició ben diferent passats els anys. El pas del temps resulta imperceptible pel pas del dia a dia i només resulta evident quan es produeixen canvis. 

El que ens ofereix aquesta història és el difícil pas de la infància a la maduresa mitjançant el treball, l'aprenentatge i la superació personal. La creació està inspirada en la ballarina russa Polina Semiónova. L'obra també mostra les interioritats d'un món molt desconegut per a molta gent com és el de la dansa, una disciplina tremendament exigent i selectiva. 

Vivès torna a demostrar com definir els personatges tant pels seus diàlegs com per les seves mirades, els seus silencis, la seva comunicació no verbal. Una contenció i minimalisme que ja hem pogut gaudir en altres obres seves com El gusto del cloro o En mis ojos. Fins i tot en aquesta obra que ara comentem, l'autor francès ens la presenta únicament en dos tons,  radical, sense cap ajut de color. Un risc que ell supera amb comoditat. Els personatges estan dibuixats amb una contenció de línies d'una precisió sorprenent, de la mateixa manera els espais interiors i urbans.

No havia vist mai la descripció d'una prova d'entrada a una escola, un primer càsting, realitzat amb aquesta saviesa, aquest domini per plasmar les pors, les  tensions i  les incerteses. 

Una obra perfecta per als amants de la dansa, del còmic i de les emocions. Una veritable joia de la narració i del dibuix. Atemporal, elegant, tendre i humana. Recordeu el nom d'aquest autor, qualsevol cosa d'ell que he pogut llegir, m'ha semblat sublim. 

El Misterio del Mundo Cuántico.

Autor: Thibault Damour. Dibuixos: Mathieu Burniat.

Norma Editorial. (2017).

Thibault Damour és Físic Teòric, Professor a l'Institut d'Alts Estudis Científics de França i Membre de l'Acadèmia de Ciències. És reconegut mundialment pels seus estudis avançats dels forats negres, els púlsars, les ones gravitatòries i la cosmologia quàntica. Ha rebut nombrosos premis i reconeixements, entre ells, la Medalla Albert Einstein, l'any 1996. Aquest premi va ser creat l'any 1979 i premia als científics i divulgadors que continuen l'obra del científic. La primera edició la va guanyar Stephen Hawking.

Els dibuixos de Mathieu Burniat són realitzats en un bonic blanc i negre, amb alguns detalls de color per destacar determinats elements. El dibuix té un caràcter de caricatura, excepte quan presenta als diferents científics on s'apropa més a la fesomia d'aquests. 

Apareixen Max Planck, Albert Einstein, Niels Bohr, Newton, Louis-Victor De Broglie, Werner Heisenberg, Erwin Schrödinger, Max Born i Hug Everett.

La narració és una mena de viatge d'un noi, Bob, acompanyat pel seu gos Rick pel món de la dimensió Quàntica. Resulta molt didàctic i un tema tant complex com aquest és presentat pas a pas perquè siguem capaços d'entendre'l una mica. I de fet ho aconsegueix força. Està clar que un assumpte com el del famós Gat de Schrödinger, que està mort i viu a la vegada, no és fàcil de comprendre així com així, però la narració ens proporciona moltes pautes i exemples per apropar-nos a l'assimilació d'un concepte tan sorprenent. 

La lectura d'aquesta obra resulta estimulant i atractiva per la quantitat d'informació que ens dóna sense ser un text pesat o espès. Una bona recomanació per als amants de la ciència i també del còmic.

Ningú més i l'ombra

Autor: Màrius Sampere.
Edicions Proa. (2014).

Màrius Sampere ha guanyat la gran part de premis als quals pot aspirar un escriptor a la seva terra. El Crítica Serra d'Or, el Premi de la Crítica, el Ciutat de Barcelona, el Nacional de Cultura, el Premi Cavall Verd, el Lletra d'Or, la Creu de Sant Jordi, i el Premi Jaume Fuster.

Amb més de vint-i-cinc poemaris i el reconeixement de crítica i lectors, aquest escriptor és considerat un dels poetes més rellevants de la literatura catalana actual. La seva dilatada obra és majoritàriament  de poesia, però també ha escrit quatre novel·les. De fet la seva darrera obra és una novel·la: "Àlien i la terra promesa", que va escriure l'any que va morir, el 2018.

La seva obra ens parla sempre de la tragèdia humana, del dolor, de la solitud, del desig, de la mort. Ho fa sempre des de certa ironia, un humor negre proper al sarcasme, que contrasta amb la tendresa i suavitat de les formes. Sembla treballar des de l'abstracció per acabar molt a prop de la nostra pell.

Us deixem amb alguns fragments de la seva poesia:

"Algú té por, i, sinuosa, apareix la realitat. I penso que estimar, sigui qui sigui l'altre, és protegir-lo de Déu"

"Doncs d'acord, m'encanta morir, ho faig cada dia una mica més, sé que tot dolor acaba en orgasme, i que el dimoni és l'àngel i un àngel, cadascú"

"No fa dia, no fa nit, no fa cel. I no fa ara. Tampoc no fa després, ni cap tothom, ni fa aquí ni enlloc, ni fa, vegeu-la, aquesta absoluta imperfecció que ens salva de la vida eterna"

"Adorables dits prims i llargs, gairebé inextensos, que no arriben a la vora afegida"

"Si et sents, ets tu. Si ets tu, ets l'ombra que t'avança"

Buscavidas

Autor: Christophe Dabitch. Dibuixos: Benjamin Flao.

Norma Editorial. (2011).

La història que ens conta aquest còmic és la vida d'un gitano i un paio que volen viure del Cante. Cadascú d'ells ho viu a la seva manera, però tots coincideixen en la seva passió, en allò que els fa viure. A les pàgines veurem la problemàtica de la droga, de la delinqüència, de la diferència de classes socials, de la forma de viure de l'ètnia gitana, i també de la manera de viure l'amor. I el desamor.

Els dibuixos de Flao en pàgines monocolors, amb negres o sípies, són plens de caràcter, de força, i molt propers a la vitalitat sanguínia del flamenc més pur. La forma que descriu una soleá i el to dramàtic de la seva lletra estan perfectament definits en el dibuix.

La narració és àgil i mostra els dos caràcters quasi oposats dels dos protagonistes. És una història dura, com no podia ser d'una altra forma, però que per sorpresa acaba amb un final inesperat i amb un toc d'humor. 

Christophe Dabitch és periodista de formació i ha obtingut la Llicenciatura de Literatura per la Universitat de la Sorbona, a més de diferents graus de Ciències Polítiques. Ha escrit nombroses novel·les de caràcter històric i ha estat crític literari en diferents publicacions. Des de l'any 2006 col·labora com a guionista de còmics amb diferents i dibuixants i obres.

Benjamin Flao és un autèntic autodidacta del dibuix. A l'edat de deu anys va començar a dibuixar i des d'aleshores ha rebut un munt de premis per les seves obres. El seu oncle, el pintor Gildas Flahaut, el defineix com "l'home llapis" Ho dibuixa tot. 

Si bé és un tema del qual ara mateix no estic a prop, reconec que és una bona obra per conèixer la forma de viure d'unes persones determinades a un indret particular i amb una sèrie de condicionants determinats. Pur flamenc. 

Us deixo amb el text que encapçalen les dues Soleás:

"Tu calle ya no es tu calle: que es una calle cualquiera camino de cualquier parte"

"Yo no sé qué es lo que tengo que una cosa me falta y ni sé lo que deseo"

Doncs això, per tancar fem-ho amb la darrera frase: "Las cosas son como son, hasta que dejan de serlo"

La grieta

Autor: Carlos Spottorno i Guillermo Abril.
Editorial: Astiberri. (2016).

La Grieta no és un còmic convencional. De fet, no són dibuixos el que veiem a les pàgines, són fotografies amb un tractament pictòric, però sense cap mena de manipulació. Els textos apareixen en uns quadres sobre les imatges. Podría ser una novel·la gràfica o un còmic periodístic. Està realitzat amb un to de neutralitat informativa, quasi didàctica, posant llum sobre el desastre de la immigració que Europa no sap o no vol resoldre.

"Després de tres anys de feina, diferents portades, desenes de pàgines publicades a revistes i un World Press Photo, el fotògraf Carlos Spottorno i el periodista Guillermo Abril es plantegen donar-li una altra forma narrativa a les 25.000 fotos i 15 quaderns de notes fets per contar el que succeïx a les fronteres de la Unió Europea" Aquest és part del text de la contraportada que ens descriu l'enorme obra de recopilació d'imatges i textos realitzat per a construir aquest còmic.

Veurem la situació dels subsaharians a la frontera de Melilla, el rescat d'una pastera per un vaixell de l'exèrcit italià davant de les costes de Llívia, l'èxode dels refugiats dels Balcans que creuen per l'interior dels països més pobres d'Europa, els tancs de l'OTAN davant Bielorrúsia, i als soldats finlandesos que controlen la frontera àrtica que separa la Unió Europea d'una Rússia que s'ha conformat com un rival geopolític d'enormes dimensions.

L'obra exposa de forma clara i contundent el problema d'un continent que ha venut una imatge de pau i progrés i que ara es veu incapaç de defensar la seva pròpia identitat. Com que no existeixen solucions fàcils, la majoria de governs intenten allunyar el problema de l'opinió pública, i això crea el naixement de populismes xenòfobs i la pujada de l'extrema dreta a tota Europa. 

Un llibre enorme per intentar entendre què està passant més enllà de les nostres pròpies fronteres. Una tragèdia que afecta milers de persones a pocs quilòmetres de casa nostra.