Esclavos de Franco

 

Autor: Chesus Calvo.

Editorial: GP Ediciones. (2019).

Quan es parla de camps de concentració, la nostra ment acostuma a viatjar als inferns organitzats pel Tercer Reich alemany, però sota la dictadura de Franco van haver-hi més de tres-cents espais destinats al càstig, els treballs forçats i la mort de molts republicans. Es calcula que a prop del milió de persones van passar per aquests camps entre els anys 1936 i 1959. Molts d'ells i d'elles no van sortir vius.

Curiosament en Alemanya molts dels internats als camps de concentració han rebut, anys més tard, una indemnització per part de l'Estat. A Espanya no. 

La gran part dels presoners eren combatents republicans, tanmateix també van entrar persones que van ser acusades per enveges, odis veïnals, disputes de patrimoni. Tot va ser aprofitat pels vencedors feixistes.

El còmic descriu les condicions infrahumanes dels camps de treball, el parany d'una promesa reducció de condemna que moltes vegades no arribava, la fam i les malalties, i els càstigs físics i psicològics que van patir en el silenci de l'Espanya de la dictadura del cabdill Franco.

L'il·lustrador Chesus Calvo en aquesta ocasió també és l'autor d'aquesta dura obra. Va iniciar les seves passes en el còmic fa deu anys, ha publicat quatre obres, dues d'elles amb col·laboració de dos guionistes, i continua la seva tasca d'il·lustrador de llibres i cartells. El seu dibuix crispat i esquinçat és una magnífica eina per aquest testimoni d'una veritat que de vegades el sistema intenta ocultar i fer oblidar. No siguem esclaus de l'oblit, allò va passar fa poc més de mig segle.

El verano de su vida

Autor: Thomas von Steinaecker. Dibuixos: Barbara Yelin.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2021).

Aquesta obra commou a les pedres. I ho fa des de la tendresa i la veritat. És sorprenent la capacitat que té aquest còmic per parlar de la felicitat, dels somnis i els desenganys, del pas inexorable del temps, i a més, descriure amb detall el que és viure en una residència de gent gran.

La protagonista, Gerda, mira els estels i es fa la compromesa pregunta de si ha tingut una vida feliç. Ara, reclosa en un espai poc estimulant, i en l'inici de la decadència física, fa un recorregut per les diferents etapes i circumstàncies de la seva vida. Una dona que volia ser astrofísica malgrat que no fos considerada una professió per al seu sexe, i la renúncia posterior per poder estar amb el seu amor Peter, i abandonar els estudis a l'estranger. 

Quinze capítols que descriuen la vida de Gerda Wendt, nascuda en els anys cinquanta i que no pot evitar pensar allò tan difícil de "que hagués passat si..." Una qüestió potser inútil, però inevitable en les decisions importants preses que ens han dut a on ara estem. Hem jugat bé les nostres cartes?, quin paper hem fet?

Mirar a les estrelles i a l'espai còsmic és una bona teràpia per relativitzar moltes coses, som tan infinitament petits. Cada persona és un món, i aquest món desapareix quan deixem la vida.

L'obra és la primera col·laboració de la il·lustradora Barbara Yelin amb l'escriptor Thomas von Steinaecker, i podem dir que ha estat profunda i rica en sensacions. Tots dos, joves alemanys, amb carreres consolidades i amb nombrosos premis. De la il·lustradora, ja vam gaudir i comentar la seva obra Irmina que també és una meravella. Les seves aquarel·les tenen molta força i expressivitat.

Una obra monumental, emocionant, alegre i trista, poètica, que et fa replantejar moltes preguntes personals que només tu pots contestar.

La mujer del retrato. Concepción Arenal. Vida posible de una niña pelirroja.

 

Autora: Mónica Rodriguez. Dibuixos: Teresa Novoa. 

Editorial: Nórdica Cómics. (2021).

Haig de reconèixer que desconeixia la vida i obra d'aquesta escriptora gallega. I aquest còmic ha estat una magnífica eina per començar a descobrir una escriptora amb una obra poètica, d'assaig, i com a periodista, però per sobre de tot una dona valenta i que va ser precursora del feminisme a Espanya.

La seva formació i participació en la vida cultural va ser possible perquè es feia passar per un home, vestint la seva roba. Una dona que de petita ja fugia dels estereotips que condemnaven a les dones a ser un article bonic orientat únicament a cercar un home i sense cap mena de pretensió més a la vida.

Parlem ara de les dues dones que han realitzat aquesta acurada immersió biogràfica i històrica.

Mónica Rodriguez és una escriptora de literatura infantil i juvenil amb més de cinquanta llibres publicats i nombrosos premis. Aquesta és la seva primera participació en el món de la novel·la gràfica i ho fa amb la seva amiga, la il·lustradora Teresa Novoa que curiosament és descendent de Concepción Arenal. Il·lustradora de llibres per a editorials de tot el món ha publicat més de cent llibres i en alguns d'ell també ha estat l'autora. Ha estat premiada amb diferents premis internacionals.

La col·laboració de les dues amigues amb aquesta obra ha estat tot un encert. Una narració que defineix el caràcter i potència de l'escriptora i descriu una mica la seva extensa obra literària i en el camp social.

Pensem que va ser la primera dona que va ser visitadora de presons de dones, va fundar el grup femení "Conferències de Sant Vicent de Paül" per ajudar als pobres, i la "Constructora Benèfica" que es dedicava a construir cases barates per als obrers, i fins i tot va estar al davant d'hospitals per als soldats ferits a les guerres Carlines. De fet, no va parar mai d'ajudar als més febles i lluitar per la igualtat  entre gèneres. Una dura batalla ara, imagineu com era a finals del segle XIX. Va ser la primera dona premiada per la "Academia de Ciencias Morales y Políticas"

Una obra seriosa i profunda al voltant d'una figura enorme de la lluita social i el feminisme, però de lectura agradable, i que captiva per la seva humanitat. És important la relació intensa de l'escriptora amb la natura, amb l'entorn rural, lluny de les estretors i exigències absurdes de la vida social de les ciutats. Els moments viscuts amb el seu gos enmig de les muntanyes càntabres són pura felicitat.

Ethel y Ernest. Una historia verdadera.

 

Autor: Raymond Briggs.

Editorial: Blackie Books. (2020).

Aquesta obra és un tendre homenatge als pares de l'autor, i per extensió a una generació que va viure els anys posteriors a la Primera Guerra Mundial, tota l'amenaça i creixement del Tercer Reich a la Segona, el naixement de l'IRA, Hiroshima i molts altres esdeveniments que van marcar el segle XX.

El resultat és una biografia emotiva, plena de candidesa i certa ingenuïtat del matrimoni dels Briggs. Podem veure des dels inicis, quan per una salutació des d'una finestra s'inicia el coneixement de l'altre, fins a la seva mort. I amb els pas dels anys veurem com van canviant l'interior de les cases, els carrers i els vehicles, l'arribada de la televisió a les llars on es converteix en el centre dels menjadors, en definitiva tot allò que ens envolta al llarg de les nostres vides. De fet, el còmic també és una exaltació de la voluntat de tirar endavant, d'anar avançant com es pot sense defallir i aixecar-se quan inevitablement tenim alguna caiguda o sotrac. Presenta la vida com el que és, alegries i tristeses, certeses, dubtes i contradiccions, plaer i dolor.

El dibuix s'escau molt a tota la dimensió de l'obra. És un dibuix amable i ple de calidesa, que per sobre de tot vol expressar els sentiments i emocions dels personatges. No oblidem que són els pares de l'autor.

Una obra quasi autobiogràfica plena d'amor i admiració, però que presenta als seus pares com a persones reals que encara pertanyents a la classe baixa admiraven a l'aristocràcia i no van saber veure que comportava l'aparició de Hitler fins al moment que ja va ser massa tard. L'autor ja havia realitzat algun apunt dels seus pares en anteriors obres seves.

Negra. La vida desconocida de Claudette Colvin

 

Autora: Émilie Plateau.

Editorial: Duomo Ediciones. (2021).

"Si ets de raça negra, ets poca cosa. Si ets una dona negra, no ets res". Així de clares estaven les coses per als segregacionistes blancs no fa pas gaires anys als estats del sud de Nord-amèrica.

Malgrat que la revolució del poble negre sempre porta el nom de Martin Luther King, van ser les dones qui van fer el primer acte de desobediència, van patir els càstigs i van promoure les primeres manifestacions. Fins i tot en les revolucions s'intenta posar en segon terme a les dones.

Claudette Colvin va negar-se a cedir el seu seient a un blanc que exigia el seu dret prioritari en un trajecte d'autobús. Seguia les passes d'una altra dona, Jo Ann Gibson Robinson  que pocs mesos abans havia comès l'extraordinari dret de demanar igualtat. Mesos més tard, tres dones més es negarien a cedir el seu seient, Rosa Parks, Mary Louise Smith i Jeanette Reese. Tot això passava en la ciutat de Montgomery, a l'estat cotoner d'Alabama, on el seu alcalde William A. Gayle intentava mantenir l'estat segregacionista amb mà de ferro, i liderava el WCC (Consell de Ciutadans Blancs). Aquests actes de revolta pacífica van ser la llavor per al naixement de la WCP (Consell polític de les Dones) que lideraria Jo Ann Gibson, però també d'una falsament pacificadora NAACP ( Associació Nacional per al Progrés de les Persones de Color) que era una associació de gent blanca i negra que intentava lluitar contra el segregacionisme, però sense destorbar als patrons.

El còmic ens planteja tota aquesta situació i ens fa una detallada narració del pas dels esdeveniments que va suposar un empoderament important de la raça negra i de les dones. No cal dir que el temps i les veus dels homes van anar modelant un relat de la història que van fer quasi desaparèixer  a la protagonista d'aquesta obra. 

La jove autora francesa fa una molt bona exposició dels fets amb un dibuix molt original i descriptiu que proporciona a l'obra una lectura agradable i formativa. Una manera molt interessant d' intentar entendre el que és inexplicable, el segregacionisme i per extensió el racisme supremacista. Tanquem l'entrada amb dues pàgines del còmic i una foto de la desconeguda Claudette.

Bestiari

Autor: Pere Quart.

Editorial: Edicions 62. Col·lecció la butxaca. (2014).

La natura / diligent ens procura / una bèstia / per a cada molèstia. / Si a les fosques / ja no piquen les mosques / hi ha els mosquits, / que treballen de nits.

Aquest petit poema els vaig aprendre i memoritzar quan tenia dotze anys a l'escola. Era d'un poeta català que es deia Pere Quart. Avui, passats uns anys, he tornat a rellegir aquest bestiari considerat  un dels més destacats de les lletres catalanes, escrit l'any 1937. L'autor fa servir aquest gènere literari propi de la tradició medieval per fer una sàtira del món i de les persones que hi vivim en ell. Les il·lustracions de Xavier Nogués són molt originals i pertanyen a una línia humorística que va desenvolupar molt a la llegendària revista Papitu. Aquest dibuixant també va ser caricaturista, pintor, gravador, ceramista i també va fer figurins per a l'òpera. Un artista propi del renaixement modernista. 

Pere Quart, que en realitat es deia Joan Oliver, va ser poeta, dramaturg, narrador, traductor i periodista. Va rebre el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Ciutat de Barcelona, el Josep Maria de Sagarra de Traducció, i el de la Generalitat de Catalunya de poesia. Fidel a la seva actitud crítica i inconformisme va rebutjar la Creu de Sant Jordi.

Una lectura agradable plena d'ironia, sarcasme i sàtira que com quasi sempre l'autor llença contra la seva pròpia classe social, la burgesia catalana. 

Us deixem per tancar l'entrada el divertit poema de la Girafa: 

Tens el cap petit / perquè la distància / te l'ha empetitit.

Nosaltres, després

Autora: Sílvia Soler.

Editorial: Univers. (2021).

Un llibre molt ben escrit, i dic això perquè malgrat que a la història hi ha un moment que personalment em costa de creure, passa a segon terme per la seducció literària que l'autora imprimeix a les seves paraules. De totes maneres, el llibre parla del pas del temps, de les relacions personals, dels secrets, de l'amor i el desamor, i sobretot de l'amistat. Els protagonistes són quatre joves, dos homes i dues dones, que enceten les seves vides professionals i personals com a persones independents. Estan plens d'expectatives, somnis, anhels, desitjos. El pas del temps també els omplirà d'alguna decepció, frustració i desencant. L'acció està ambientada en la ciutat de Barcelona actual.

Resulta fàcil identificar-se en algun moment amb alguna situació dels personatges i pensar què vam fer nosaltres davant d'alguns moments inevitables en la difícil tasca de créixer.

L'escriptura de la Sílvia Soler és molt àgil, treballa molt els detalls i les situacions ambientals, i té un punt cinematogràfic que et fa viure molt endins de les escenes vitals.

L'autora és llicenciada en Ciències de la Informació, i ha col·laborat com a guionista i escriptora per a TV3, Catalunya Ràdio, i el diari Ara. Ha escrit algunes obres de narrativa i de divulgació, però la seva aportació majoritària són les novel·les, en porta més de quinze obres amb les quals ha guanyat diferents premis i han estat traduïdes a altres llengües.

Una bona lectura sobre el valor de l'amistat i les ferides que es produeixen amb el pas del temps.