Más allá del Big Bang

 

Ja tornem a ser-hi. Després de llegir i gaudir de: Cómo sobrevivir a un agujero negro de Janna Levin, i una mica abans Astrofísica para jóvenes con prisas de Neil deGrasse i Gregory Mone, i encara fa una mica més Siete breves lecciones de física de Carlo Rovelli,  Univers Hawking! de Rüdiger Vass i Hiperespacio de Michio Kaku, avui comentarem una obra de l'astrofísic Iván Agulló. 

Aquest home és investigador postdoctoral de l'Institute for Gravitation and the Cosmos, de la Universitat de l'estat de Pennsilvània. També ha treballat a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, i a la Universitat de Cambridge. L'any 2010 va rebre el Premi de la Gravity Research Foundation, el primer espanyol que rep aquest prestigiós guardó que abans han rebut eminències com Stephen Hawking, Roger Penrose, el Nobel George Smoot, investigador de la primera missió espacial que va mesurar la radiació residual del Big Bang, i Abhay Ashtekar, autor d'una de les teories que tracten d'explicar què va passar en el temps zero, el moment que l'Univers va començar a expandir-se, d'això fa 13.800 milions d'anys.

Ashtekar és ara el director del grup on investiga Agulló, i on desenvolupa un model teòric per conèixer millor el fons còsmic de microones, una radiació que avui omple tot l'Univers i que va ser emesa instants després del Big Bang. Per si no fos prou, Iván Agulló també ha obtingut el Premi CAREER de la National Science Foundation dels Estats Units, i el Premi com a Investigador Jove de la Real  Sociedad Española de Física. En l'actualitat és investigador i docent a la Universitat Estatal de Louisiana.

Què va ser exactament el Big Bang?, o va ser un Big Bounce? (efecte rebot), l'Univers és etern o va tenir un principi?, tindrà un final? El llibre tracta de cercar respostes, de vegades posant en dubte termes preestablerts, i passant per la Teoria de Cordes i la Gravetat Quàntica de Llaços. L'objectiu de l'obra és apropar-nos a un fenomen ple d'incògnites que ni tan sols Einstein va saber encabir dins de la Teoria de la Relativitat que no funciona en aquest esdeveniment còsmic ni tan poc quan analitzem els forats negres. Intentar analitzar aquestes qüestions de forma senzilla i esclaridora no és gens fàcil, especialment quan entra la Quàntica, que demana cert esforç per no perdre't en la dimensió desconeguda. 

L'obra d'un enorme científic en l'àmbit mundial, que aconsegueix apropar-nos la Ciència des d'una perspectiva Filosòfica i Intel·lectual de gran profunditat.

"No estem tan segurs que l'univers comencés amb el Big Bang"

Batman: La broma asesina

 

Guió: Alan Moore. Dibuixos: Brian Bolland.

Editorial: Ecc Ediciones. (2009).

Una obra intensa, fosca i que va ser creada l'any 1988 constituint-se com una autèntica referència del còmic de superherois nord-americà. Un thriller psicològic que juga amb la delicada i fina línia que separa el bé del mal, la bogeria del seny. El còmic ens presenta la figura del Jocker, els seus inicis de fracàs com a pallasso, el seu internat en un manicomi, i la trobada amb Batman, on s'estableix un diàleg molt interessant entre dos personatges fóra de la llei i els esquemes socials. L'obra va guanyar els Premis Eisner com a millor novel·la gràfica, millor guionista i millor dibuixant l'any 1989. 

Les escenes de l'assassinat i violació de la filla del cap de policia, Bàrbara Gordon, són especialment dures, i fins i tot, el mateix Alan Moore va manifestar estar no massa content amb aquest passatge tan explícit. En aquesta nova edició el dibuixant Brian Bolland és l'encarregat d'acolorir les vinyetes, en la primera edició va ser John Higgins, i ara el còmic resulta més imaginatiu i pertorbador. El disseny i l'organització quasi matemàtica i regular de les vinyetes és un segell especial d'aquest dibuixant que ja havia fet una altra obra monumental, Watchmen. 

Resulta una obra per a estómacs poderosos i disposats a gaudir d'aquests dos boixos que deixen un final completament obert perquè el lector faci les seves teories. Personalment, quan penso en el Jocker, ara veig a Joaquin Phoenix en la meravellosa pel·lícula dirigida per Tood Phillips, que s'apropa molt al personatge torturat creat per Alan Moore fa quasi trenta-cinc anys.

L'acudit del final de la narració que conta el Jocker a Batman és realment surrealista i hilarant. No us el perdeu.

Coses petites com aquestes

 

Autora: Claire Keegan.

Editorial Minúscula. (2022).

Un llibre de format molt petit amb una gran història. L'escriptora irlandesa Keegan ens porta les petites coses de la vida del comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot amb cinc filles. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a mares solteres, i un servei de bugaderia anomenat "Les Magdalenes", on descobrirà coses que s'hauria estimat més no saber.

Una obra que des de l'inici t'atrapa, i que personalment m'ha fet témer alguna desgràcia a mesura que s'anava acostant el final del llibre. Et passes el llibre amb ganes del fet que les coses no s'espatllin, però saps que en algun moment hi haurà un sotrac. Afortunadament la història acaba molt a dalt i dóna la bona recomanació de fer les coses que et dicta l'ànima. El llibre planteja el conflicte etern entre la conveniència i la moralitat.

La narració està basada en casos reals que van succeir a finals del segle XX i que va mostrar el pacte de silenci entre el govern i l'esglèsia que van encobrir tota una trama de venda de nens i nenes, corrupció, maltractes i la mort d'alguna jove. Un assumpte molt i molt fosc que va sacsejar la societat irlandesa.

Claire Keegan ha rebut nombrosos premis nacionals com a escriptora, ha publicat una altra novel·la que va tenir força èxit "Tres Llums", i dos reculls de relats breus, "Antarctica" i "Walk the Blue Fields".  

Un relat d'ambient nadalenc, una mica inquietant per la fragilitat de tot, i amb un final esperançador. 

1984

 

Guió: Jean-Christophe Derrien. Dibuixos: Rémi Torregrossa.

Editorial: Planeta Còmic. (2022).

Adaptar una obra literària tan icònica i popular com el "1984" de George Orwell, escrita l'any 1948, és tot un atreviment. L'obra ha estat adaptada al cinema, ha inspirat moltíssimes altres obres, i fins i tot ha estat posada no fa pas gaire en dibuixos pel guionista i dibuixant Fido Nesti que ha realitzat una magnífica adaptació al còmic. Haig de dir que el còmic que avui comentem també assoleix un nivell molt alt en la recerca d'apropament a l'obra literària, i fa respirar tot l'ambient d'angoixa i claustrofòbia del llibre d'Orwell. Una molt bona feina dels autors francesos.

Winston Smith, un treballador encarregat de revisar la història i esborrar tot allò que no convé al Partit, coneix a Júlia, una altra treballadora. Neix una història d'amor en un món on tots els sentiments estan prohibits i condemnats. Junts intentaran fugir del control del "Gran Germà", líder omnipresent i un Déu implacable i totalitari. Una aventura que ells viuen sabent que els portarà a l'infern, però gaudint de moments de vida plena. El desenllaç de la història ja el sabeu, i cal preguntar-se: si és possible viure de veritat en una societat on tots els gestos, paraules són controlades i gravades? 

L'obra d'Orwell és considerada una obra profètica i a penes deformada de moltes de les societats de la nostra època.

La narració resulta àgil, i crea l'interès per saber com avança aquest intent de viure dels dos personatges, malgrat que ja coneixem l'obra. El dibuix de negre sobre blanc, i abundància dels grisos que ofeguen als habitants d'aquest món, és trencat per algunes vinyetes en color i les pàgines de la primera relació completa dels dos enamorats que troben un espai lluny del control del maleït "Gran Germà". 

Una molt bona ocasió per tornar a entrar dins del món d'Orwell i comprendre els perills dels sistemes de govern que sota el parany de la seguretat ens condemnen a estar sota el seu absolut control. I no dic més perquè el "Gran Germà" ens vigila. Aneu amb compte.

Subnormal

 

Guió: Fernández Llor. Dibuixos: Miguel Porto Hermida.

Editorial Panini. (2022).

Aquest còmic sorgeix de l'infern que va passar Iñaki Zubizarreta Tellería, el jugador de l'ACB que va jugar molts anys al Baskonia, al Guetxo, al CajaBilbao, i posteriorment al CAI de Saragossa, i el Pamesa València entre altres. Aquest home de més de dos metres d`alçada va patir a la seva adolescència un terrible cas d'assetjament escolar, el maleït fenomen del bullying. La seva aparença gran i un caràcter tímid van ser el primer estímul per a una colla d'indesitjables que li van fer la vida impossible en un grau tan extrem que el pobre Iñaki va estar a punt de posar fi a la seva vida. Afortunadament, el bàsquet va ser la taula de salvació per aquest noi que no va trobar en cap moment la més mínima ajuda de la seva professora que encara el deixava en ridícul a classe, ni tampoc en els seus companys davant del perill de convertir-se ells en el focus dels maltractadors. 

L'entrada a l'equip de l'escola va reforçar a l'Iñaki tant per fora com per dins, el desenvolupament muscular, la disciplina, l'ajut del seu entrenador i els seus companys li van canviar la vida que fins aleshores havia estat un infern infinit.

Una obra necessària per intentar combatre aquesta dura realitat que pateixen molts escolars en tot el món, i que és presentada en moltes escoles pel mateix Iñaki davant dels alumnes que queden sorpresos en veure que tots podem patir aquesta tragèdia física i emocional. A les darreres pàgines trobarem fotos de l'Iñaki en el món del bàsquet, i alguna de les persones que el van ajudar a sortir d'un pou negre al qual va ser conduït pels agressors i pels que van mirar cap a una altra banda.

Un còmic que es llegeix amb certa incomoditat quan veus que els humans són sovint molt inhumans i cruels. Hi ha una nota de l'Iñaki justificant el títol de l'obra, argumentant que aquest era el mot que li deien sovint, i respectant absolutament a aquella altra gent que per a alguns, estan per sota d'una discutible normalitat.

Los Muértimer

 

Autora: Léa Mazé.

Editorial Astiberri. (2021).

Quin ritme!, la trilogia dels Muértimer ens ofereix emocions fortes, misteri, girs de guió, pistes falses, persecucions i moltes incògnites que els dos adolescents intentaran resoldre i treure l'entrellat d'una complexa investigació al cementiri on treballen els seus pares.

És una lectura ideal per a un públic jove o que potser no ha entrat gaire en el món dels còmics. La seva dinàmica narrativa, la trama d'intriga i misteri, el dibuix que es mou en un cert to de caricatura, i la justa existència de textos als núvols, fa d'aquesta obra un producte molt atractiu per a molts lectors. Convé llegir els tres volums sense gaire temps entre un i l'altre, perquè hi ha detalls importants a recordar a cada una de les parts.

Els colors del còmic estan molt ben posats, i creen atmosferes quan cal fent servir un parell de tons en algunes escenes i el ventall sencer en altres moments de menys tensió a la narració. Hi ha un bon estudi de com incideix la llum sobre els personatges i el seu entorn.

Malgrat que tota la història passi al voltant de tombes i panteons, les aventures dels dos protagonistes no són sinistres ni fosques. Sempre ens movem en el terreny de la intriga detectivesca i la solució d'un misteri que els hi apareix sobtadament.

Léa Mazé és una autora francesa molt jove, trenta-dos anys, que va obtenir als setze anys el Premi com autora jove al Festival de Còmic Quai des bulles de Saint Malo. Va publicar el seu treball final d'escola al Lycée Auguste-Renoir de París sent la seva primera obra: "Nora". Després amb diferents obres publicades va guanyar premis nacionals, nominacions al Festival d'Angoulême, i el reconeixement de crítica i lectors.

Los Muértimer és una lectura àgil, simpàtica i que et lliga a les seves pàgines des de la primera a la darrera. Un ritme accelerat molt adient per a aquells lectors d'avui en dia que demanen immediatesa en tot.

El gat que estimava els llibres

 

Autor: Sosuke Natsukawa.

Editorial: La Campana. (2022).

Aquest jove autor japonès és un creador de supervendes al seu país on ha venut més de tres milions de les seves darreres obres que a més, s'han traduït a més de trenta llengües. També ha estat un dels llibres més venut a països com el Regne Unit i els estats Units. Al llarg de la seva curta carrera, Natsukawa, ja ha rebut el "Premi dels Llibreters del Japó" i el "Premi Shogakukan de ficció".

Rintaro és el jove protagonista d'aquest relat que ha de tirar endavant la llibreria de vell que el seu avi, acabat de morir, havia fet créixer al llarg dels anys, però sembla no tenir la força necessària. El dol i la sensació de pèrdua l'han deixat sense energia. L'aparició de Tora, un savi i misteriós gat, i la delegada de la seva classe Yuzuki Sayo, faran que la història agafi una altra dimensió, i faran de Rintaro una altra persona més valenta i segura de si mateixa. La missió dels tres personatges serà salvar els llibres que estan en perill, i difondre l'amor per la lectura.

Tota la narració respira la màgia, saviesa, i passió per la lectura, de la cultura japonesa. El traductor al català és l'Albert Nolla, i ha aconseguit una molt bona adaptació a la nostra llengua. 

Sosuke Natsukawa fa que el lector es perdi dins dels laberints que els personatges han de creuar per la complicada tasca de lluitar per la salvació dels llibres, aquests objectes bells, únics i inigualables. La creació de paisatges molt suggerents i fantàstics és una de les principals eines perquè aquesta obra sigui molt atractiva. I a més, apareix un gat tigrat com a protagonista, perfecte. 

Una bonica lloa a les llibreries, als llibreters i als bons lectors, que es pot gaudir prenent un aromàtic té japonès.