Pesadillas

 

Autor: Katsuhiro Otomo.

Norma Editorial. (2017).

Norma Editorial va editar aquest còmic l'any 1991. Constava de tres volums de vuitanta-cinc pàgines. Més tard, el 2003 i el 2014, es va reeditar en un sol volum. I el 2017 va tornar a publicar aquest còmic en una edició similar a l'original i un epíleg d'Alfons Moliné que ens parla de la trajectòria d'aquest dibuixant mundialment conegut per la seva obra posterior "Akira" que va meravellar a les pantalles del cinema.

"Pesadillas" ens presenta la investigació policial d'una sèrie d'assassinats que s'inicia amb la mort d'Ueno Genji, un responsable de magatzem d'un supermercat, i arriba als vint-i-cinc morts sense explicació ni sospitosos. El lloc on succeïx el misteri, és un complex d'edificis que sembla dissenyat per no poder viure, centenars d'habitatges que habiten moltes persones aïllades i solitàries, i que adquireix entitat com a personatge.. 

Dins del conjunt de personatges estranys podem destacar a: - els inspectors Ito i Takayama, - la Senyora Tetsuda, una dona que empeny un cotxet de nens buit, possiblement amb un trastorn mental. Un personatge fosc, depriment i terrorífic, - el pare i el fill Yoshikawa, un pare addicte a l'alcohol al qual va abandonar la seva dona, i el seu fill solitari. - Cho-san, un vell rar amb un comportament infantil que adquirirà un paper principal a l'obra, - I Etsuko, la nena protagonista. El seu somriure i alegria aniran descobrint els misteris.

La lluita final entre Cho-san i Etsuko, és una autèntica exhibició de la força dels poders mentals, i la millor mostra de les baralles màgiques del manga japonès.

Una obra genuïna d'Otomo que presenta universos futuristes temibles i desagradables, amb una capacitat narrativa enorme i una estudiada construcció de personatges que moltes vegades són el resultat de la solitud, la malaltia i una societat perversa.

Una obra en blanc i negre que et deixarà la sang glaçada.

Ghost World

 

Autor: Daniel Clowes.

Ediciones La Cúpula. (2008).

Daniel Clowes és un autor que en aquest còmic narra la vida de dues noies que tot just han acabat l'institut, però això li serveix per descriure l'entorn sòrdid i buit de l'Amèrica profunda, i també els rars habitants que hi viuen. Les dues noies viuen aquell difícil moment de deixar l'adolescència, i passar a ser adultes. Enid i Rebecca afronten l'exploració del camí cap a la maduresa i el futur de la seva especial relació. Apareixen els temors i les petites tragèdies quotidianes, les relacions confuses i difícils amb els homes que apareixen com uns friquis molt notables, i la necessitat d'Enid de marxar per començar de zero. Un còmic només amb un color verdós sobre el blanc que fa referència a la llum que feien els televisors de tub abans d'arribar el color a les pantalles.

L'autor és un guionista de cinema i creador de còmics que sap explicar històries molt properes, descriure sentiments i emocions. En aquesta obra l'autor apareix com si fos un cameo, però és molt sovint a la seva obra que en descrigui moltes de les coses que té al voltant i sentiments que passen pel seu cap.

Daniel Clowes, autor nascut en el dur Chicago, va fundar la seva pròpia revista quan era molt jove, ha guanyat nombrosos premis internacionals, traduït a moltes llengües, resideix actualment a Berkeley, Califòrnia.

Una obra tendra i molt ben escrita, però que descriu un espai asfixiant, depressiu i d'on sembla molt difícil sortir. Un còmic que va passar al cinema dirigit per Terry Zwigoff, guió del mateix Clowes, i protagonitzada per Scarlett Johansson, Thora Birch i un sublim Steve Buscemi que va obtenir alguns premis com a actor secundari. El film va guanyar l'Oscar al millor guió adaptat, malgrat que Clowes no va quedar massa content ni els lectors de còmics que no la consideren fidel a l'original. La pel·lícula és menys càustica, menys depressiva i introdueix algunes situacions noves més divertides. 

"Món fantasmal" és un bon còmic que personalment agrairia poder llegir en un format més gran. Hi ha textos amb una font molt i molt petita. 

 

Espanya de merda

 

Autor: Albert Pla.

Editorial: Amsterdam. (2015).

Un road trip absolutament delirant. Si t'agrada  l'Albert i el seu món al·lucinat, el llibre t'encantarà. Si per contra, aquest artista et sembla un llunàtic, deixa el llibre immediatament. Així de clar.

A mi m'agrada l'Albert Pla des de fa molts anys, és un galàctic molt punki que canta, interpreta, escriu i toca un instrument amb la mateixa càrrega de deliri, atreviment i invitació al desordre, però ho fa des de la saviesa i un cinisme molt radical i cupaire.

L'argument del llibre és la narració del viatge que fan un cantautor uruguaià, Raúl Gadea, i el seu mànager madrileny Tito, en una gira per Espanya que oferirà tota mena de situacions apocalíptiques i surrealistes: camps sembrats d'aturats i jubilats, manifestacions i contramanifestacions infinites, terroristes singulars, famílies gitanes venjatives, un virus mortal que posa fi a tot aquell que parla català, ressaques de cocaïna i ayahuasca, alteracions d'espai temps, i molts dinars i sopars indigeribles.

El llibre es llegeix de forma fàcil i amb un somriure, tot és tan exagerat i desfasat que un es pregunta quina bestiesa apareixerà a la següent pàgina, però no perdem de vista la crítica ferotge de la nostra societat benestant i hipòcrita.

Per acabar l'entrada us deixem amb una de les contundents frases del llibre: "Barricades, contenidors cremats, aparadors trencats, supermercats assaltats. Avui en dia la millor manera d'arribar al cor de les persones és rebentant-los les costelles"

Natasha

 

Guió: Koldo Almandoz. Dibuixos: Aritz Trueba.

Editorial: Nuevo Nueve Editores. (2022). 

Aquest còmic me'l va passar Gingebre fa uns dies. Em va dir que m'agradaria sense haver-lo llegit ell, tan sols el va fullejar i va veure una narració ben construïda i una certa semblança gràfica al dibuixant francès Bastian Vivès, del que sóc un fanàtic seguidor. I va encertar plenament. M'ha semblat extraordinari. Si poseu al cercador del blog la referència Vivès podreu veure cinc obres més d'aquest autor i dibuixant, però tornem a Natasha.

No explicaré l'argument, però estem parlant d'una noia, Natasha, que es veu gravada amb el mòbil en una nit de descontrol d'alcohol i sexe, i això li ocasiona l'assetjament i les  vexacions a les xarxes socials, el repudi dels seus veïns, i la culpabilització de l'escola i estaments públics. La història està basada en un cas real que va portar a la víctima al suïcidi. Una versió actualitzada del comportament tradicional masclista de violència contra les dones, l'enveja i la discriminació social contra els dèbils, els diferents i tot allò que no encaixa en les seves reduïdes i mediocres ments de mascle.

La narrativa del còmic és fluida i amb ritme. Una prova definitiva que en el gènere del còmic hi caben perfectament històries difícils i molt complexes, que mestres com aquests dos nois bascos saben plasmar en el paper. La definició dels personatges està molt ben traçada i tenen tots ànima pròpia a les vinyetes. I si parlem de vinyetes trobarem un dibuixant excels que pot passar d'una estructura lineal de tres o quatre tires a imatges de doble pàgina en els moments crucials de la narració. Un autèntic plaer veure com amb un ventall de grisos que van des del to més tranquil a la violència dels negres, Aritz és capaç de descriure tot un món. La proximitat a Vivès és notable, però cadascú amb la seva personalitat.

Crec que hauria de ser una lectura molt necessària per a molts adolescents que viuen en aquest món de la virtualitat de les xarxes, que es poden convertir en un infern. 

El còmic obre la possibilitat de sortir-se'n d'aquest tràngol tan dolorós, cercant suport en el món femení i augmentant la resiliència lluny de les relacions tòxiques i de l'entorn del passat.

Una genial obra que ens mostra la cruesa dels delictes virtuals difosos a les xarxes, i el gran mal que origina a les víctimes i el seu entorn.

A la darrera pàgina hi ha una simpàtica nota biogràfica dels dos autors que vivien quan eren petits, al mateix tercer pis d'una escala. Porta davant porta. Ara han fet aquesta meravella dins d'un dels dos pisos, i rendeixen homenatge a la magnífica convivència al llarg de cinquanta anys de les famílies Trueba/ Aguirrebeña i Almandoz/De la Cruz.

També podem gaudir d'aquesta obra valent i atrevida en basc, per l'editorial Farmazia Beltza.

Tan de bo aquests dos autors es tornin a trobar per crear meravelles com aquestes. "Laster arte".

Más allá del Big Bang

 

Ja tornem a ser-hi. Després de llegir i gaudir de: Cómo sobrevivir a un agujero negro de Janna Levin, i una mica abans Astrofísica para jóvenes con prisas de Neil deGrasse i Gregory Mone, i encara fa una mica més Siete breves lecciones de física de Carlo Rovelli,  Univers Hawking! de Rüdiger Vass i Hiperespacio de Michio Kaku, avui comentarem una obra de l'astrofísic Iván Agulló. 

Aquest home és investigador postdoctoral de l'Institute for Gravitation and the Cosmos, de la Universitat de l'estat de Pennsilvània. També ha treballat a la Universitat de Wisconsin-Milwaukee, i a la Universitat de Cambridge. L'any 2010 va rebre el Premi de la Gravity Research Foundation, el primer espanyol que rep aquest prestigiós guardó que abans han rebut eminències com Stephen Hawking, Roger Penrose, el Nobel George Smoot, investigador de la primera missió espacial que va mesurar la radiació residual del Big Bang, i Abhay Ashtekar, autor d'una de les teories que tracten d'explicar què va passar en el temps zero, el moment que l'Univers va començar a expandir-se, d'això fa 13.800 milions d'anys.

Ashtekar és ara el director del grup on investiga Agulló, i on desenvolupa un model teòric per conèixer millor el fons còsmic de microones, una radiació que avui omple tot l'Univers i que va ser emesa instants després del Big Bang. Per si no fos prou, Iván Agulló també ha obtingut el Premi CAREER de la National Science Foundation dels Estats Units, i el Premi com a Investigador Jove de la Real  Sociedad Española de Física. En l'actualitat és investigador i docent a la Universitat Estatal de Louisiana.

Què va ser exactament el Big Bang?, o va ser un Big Bounce? (efecte rebot), l'Univers és etern o va tenir un principi?, tindrà un final? El llibre tracta de cercar respostes, de vegades posant en dubte termes preestablerts, i passant per la Teoria de Cordes i la Gravetat Quàntica de Llaços. L'objectiu de l'obra és apropar-nos a un fenomen ple d'incògnites que ni tan sols Einstein va saber encabir dins de la Teoria de la Relativitat que no funciona en aquest esdeveniment còsmic ni tan poc quan analitzem els forats negres. Intentar analitzar aquestes qüestions de forma senzilla i esclaridora no és gens fàcil, especialment quan entra la Quàntica, que demana cert esforç per no perdre't en la dimensió desconeguda. 

L'obra d'un enorme científic en l'àmbit mundial, que aconsegueix apropar-nos la Ciència des d'una perspectiva Filosòfica i Intel·lectual de gran profunditat.

"No estem tan segurs que l'univers comencés amb el Big Bang"

Batman: La broma asesina

 

Guió: Alan Moore. Dibuixos: Brian Bolland.

Editorial: Ecc Ediciones. (2009).

Una obra intensa, fosca i que va ser creada l'any 1988 constituint-se com una autèntica referència del còmic de superherois nord-americà. Un thriller psicològic que juga amb la delicada i fina línia que separa el bé del mal, la bogeria del seny. El còmic ens presenta la figura del Jocker, els seus inicis de fracàs com a pallasso, el seu internat en un manicomi, i la trobada amb Batman, on s'estableix un diàleg molt interessant entre dos personatges fóra de la llei i els esquemes socials. L'obra va guanyar els Premis Eisner com a millor novel·la gràfica, millor guionista i millor dibuixant l'any 1989. 

Les escenes de l'assassinat i violació de la filla del cap de policia, Bàrbara Gordon, són especialment dures, i fins i tot, el mateix Alan Moore va manifestar estar no massa content amb aquest passatge tan explícit. En aquesta nova edició el dibuixant Brian Bolland és l'encarregat d'acolorir les vinyetes, en la primera edició va ser John Higgins, i ara el còmic resulta més imaginatiu i pertorbador. El disseny i l'organització quasi matemàtica i regular de les vinyetes és un segell especial d'aquest dibuixant que ja havia fet una altra obra monumental, Watchmen. 

Resulta una obra per a estómacs poderosos i disposats a gaudir d'aquests dos boixos que deixen un final completament obert perquè el lector faci les seves teories. Personalment, quan penso en el Jocker, ara veig a Joaquin Phoenix en la meravellosa pel·lícula dirigida per Tood Phillips, que s'apropa molt al personatge torturat creat per Alan Moore fa quasi trenta-cinc anys.

L'acudit del final de la narració que conta el Jocker a Batman és realment surrealista i hilarant. No us el perdeu.

Coses petites com aquestes

 

Autora: Claire Keegan.

Editorial Minúscula. (2022).

Un llibre de format molt petit amb una gran història. L'escriptora irlandesa Keegan ens porta les petites coses de la vida del comerciant de carbó i llenya Bill Furlong, fill de mare soltera i pare de família devot amb cinc filles. Entre els seus clients hi ha el convent de monges que regenta un internat per a mares solteres, i un servei de bugaderia anomenat "Les Magdalenes", on descobrirà coses que s'hauria estimat més no saber.

Una obra que des de l'inici t'atrapa, i que personalment m'ha fet témer alguna desgràcia a mesura que s'anava acostant el final del llibre. Et passes el llibre amb ganes del fet que les coses no s'espatllin, però saps que en algun moment hi haurà un sotrac. Afortunadament la història acaba molt a dalt i dóna la bona recomanació de fer les coses que et dicta l'ànima. El llibre planteja el conflicte etern entre la conveniència i la moralitat.

La narració està basada en casos reals que van succeir a finals del segle XX i que va mostrar el pacte de silenci entre el govern i l'esglèsia que van encobrir tota una trama de venda de nens i nenes, corrupció, maltractes i la mort d'alguna jove. Un assumpte molt i molt fosc que va sacsejar la societat irlandesa.

Claire Keegan ha rebut nombrosos premis nacionals com a escriptora, ha publicat una altra novel·la que va tenir força èxit "Tres Llums", i dos reculls de relats breus, "Antarctica" i "Walk the Blue Fields".  

Un relat d'ambient nadalenc, una mica inquietant per la fragilitat de tot, i amb un final esperançador.