Más allá de las estrellas

 

Autor: Álex Riveiro.

Penguin Random House Grupo Editorial. (2021).

Álex Riveiro és un escriptor divulgador científic. Llicenciat en física per la Universitat de Santiago de Compostel·la i màster en astrofísica per la Universitat Complutense de Madrid. Està interessat en la divulgació científica i per això, l'any 2012, va crear el blog "Astrobitàcora".

Dos anys abans d'aquesta obra, va escriure "Hacia las estrellas", que porta el subtítol d'una breu guia de l'Univers. En ell, ja analitza de forma molt pedagògica tot el que podem veure a les nits si aixequem el cap i mirem al cel. La ciència pot ser divertida i amena.

En aquesta ocasió, planteja una pregunta eterna i transcendental: estem sols a l'Univers?, quines característiques ha de tenir un planeta per poder tenir vida?, quines formes de vida diferents de la nostra poden existir?, ens podrem comunicar d'alguna manera?, aquests possibles veïns estan a una distància que no podrem superar?, és possible que hi hagi hagut o encara existeixin altres civilitzacions?, més avançades que la nostra?, ens han visitat?

Un llibre amb un llenguatge molt planer que ens obre molts interrogants, que ens planteja infinitat de possibilitats, i que ens fa obrir la ment i volar la imaginació. Si ets una mica astronauta, t'encantarà.

La maestra

 

Guió: Yves Lavandier. Dibuixos: Carole Maurel.

Editorial: Astronave. (2023).

Amb un dibuix molt proper a un Disney, aquesta obra pertany a un altre gènere. Un còmic que destaca l'enorme importància d'aprendre el propi coneixement personal, el respecte i per sobre de tot el fet de sobreviure.  Un homenatge als mestres, al cos docent, a la vocació d'ensenyar i fer-ho en qualsevol circumstància. La protagonista, Marie-Noëlle, és mestra d'una petita escola al poble de Ploménéac, a la Bretanya francesa. Estem el juny del 1944, les tropes aliades ja han desembarcat en Normandia, i els col·laboracionistes i els mateixos nazis s'han proposat donar caça a tots els jueus que encara queden amagats. Ara, l'objectiu d'ells serà un alumne de l'escola de la mestra protagonista, i aquesta es convertirà en una defensora per humanitat, principis i per ensenyar als seus alumnes el sentit d'humanitat, llibertat i igualtat.

Yves Lavandier, escriptor i guionista francès, va estudiar cinema a la Universitat de Colúmbia de Nova York, ha dirigit diferents curtmetratges, guions per a cinema, ha escrit un llibre que es va convertir en un best-seller pedagògic sobre la forma d'escriure guions per a cinema, "La Dramatúrgia", i l'any 2022 es va iniciar en els guions per a còmics amb aquesta delicada obra de "La maestra".

Carole Maurel és guionista, dibuixant i dissenyadora francesa amb nombrosa obra i que pertany al Col·lectiu de Creadors de Còmics contra el sexisme.

Dues centes pàgines vibrants i emotives. Ritme trepidant, i dibuix impecable i efectiu. 

Ara no miris

 

Autora: Daphne du Maurier.

Editorial: Viena Edicions. Petits plaers. (2023).

Quan vaig començar a llegir aquest petit llibre i a mesura que avançava la trama em van venir les imatges d'una pel·lícula anglesa que vaig veure quan era adolescent, "Amenaça a l'ombra" del director Nicolas Roeg, que està inspirada en aquest llibre que avui comentem. Un film ple de misteri i foscor on apareixia una figura humana vestida amb un impermeable vermell que malgrat el pas dels anys, no he oblidat.

L'autora del llibre amb molta habilitat et va introduint en la trama, i aconsegueix ficar-te dins del laberint de carrers de Venècia. Els dos protagonistes principals, el John i la Laura, passen uns dies a Venècia intentant refer-se del dolor que els hi ha ocasionat la mort de la seva filla petita. Quan la Laura sembla que comença a trobar-se una mica recuperada, es troben dues senyores molt especials. Una d'elles diu que és vident i que té un missatge de la seva filla morta. En John, totalment incrèdul, pretén ignorar-les i allunyar-les de la seva dona, però tot canviarà i portarà la situació a un final sorprenent.

L'escriptora Daphne du Maurier va ser una noble anglesa que va rebre el títol de "Dama Comandant de l'Ordre de l'Imperi Britànic", va escriure una trentena de novel·les, i va guanyar diferents premis internacionals. Ha estat una influència important en autors posteriors com Patricia Highsmith, i directors de cinema com Alfred Hitchcock  i Stephen King. Una autora que domina els ritmes i els tempos per fer de la seva escriptura una eina plena de misteri.

Una magnífica obra de suspens en una escenografia plena de llums i ombres que t'atrapa des de la primera pàgina.

Llévame contigo

 

Autora: Anneli Furmark.

Editorial: Blackie Books. (2020).

Anneli Furmak  que va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts d'Umeâ, on ara dona classes, és una pintora i dibuixant que va iniciar el seu camí en els còmics l'any 2002 quan comptava quaranta anys. La seva primera obra va ser "The Mazes and Other Stories" a la que han seguit nou còmics més. Ha guanyat el Premi Urhunden de l'Associació Sueca de Còmics per tres de les seves obres, i ha publicat en diferents periòdics suecs i publicacions de tot el món. "Llévame Contigo" és la seva primera obra traduïda al castellà.

L'obra ens relata la història d'amor entre Eloise i Dagmar, dues dones que semblen felices en els seus matrimonis, i que a poc a poc, missatge a missatge, compartint gustos i cançons, es van apropant fins al punt de replantejar-se les dues, les seves vides. Cap de les dues esperava aquests esdeveniments quan passen dels cinquanta anys i una llarga trajectòria amb els seus marits, però sembla inevitable que tot saltarà pels aires. Dolor, inseguretats, dubtes, tensions, i incertesa acompanyarà tot el procés. Un còmic que ens detalla uns moments plens de vida i emocions que tots podem viure, homes i dones, a qualsevol edat i circumstància.

Una obra de la vida de dones escrita per una altra dona amb molta sensibilitat i detall.

Frankenstein

 

Autora: Sandra Hernández.

Editorial: Bangediciones. Colección: Clásicos revisitados. (2021).

Com ja vam poder veure fa poques entrades a Cuento de Navidad, el personatge principal de la narració passa de ser un home a ser una dona, i això canvia una mica les coses. La brillant estudiant de medicina, fascinada pels secrets de crear vida, aconseguirà crear una criatura composta per cadàvers disseccionats que ella mateixa obté en quiròfans i tombes de cementiri. El resultat, però no és el desitjat i abandona la criatura que comença a rebre el menyspreu i rebuig de tots els que el veuen. Això generarà una set de venjança i odi en l'estranya criatura que el portarà darrere de la seva creadora.

Aquesta versió diferent de la clàssica de Mary Shelley entra amb detall sobre la condició humana, el misteri de la vida, els valors i els esquemes de la societat, També hi ha una càrrega de reivindicació femenina en el fet de l'enorme dificultat que tenien les dones per poder accedir als estudis universitaris, i també mostra que en el lligam entre la criatura i la creadora apareix la figura de mare cuidadora que era quasi obligada en aquells temps per quasi totes les dones pel fet de ser-ho. L'obra original es va escriure a principis del segle XIX, amb el creixement del materialisme científic i la idea que l'home aconseguiria la divinitat mitjançant la ciència. L'obra de fet, porta el subtítol de "El modern Prometeu".

Sandra Hernández fa un treball molt acolorit, amb poderoses escenes nocturnes i carregat de detalls gòtics que creen atmosferes denses i opressives. La valentia de mostrar un monstre molt llunyà  a la figura que Boris Karloff va immortalitzar l'any 1931 al cinema, és una mostra de seguretat i confiança en l'obra d'aquesta autora barcelonina. Hem de dir que possiblement  aquest monstre se sembla més a la idea que tenia al cap l'autora, que el del cinema.  

Un clàssic revisitat amb una visió més actual que manté tota la força de l'obra original de Mary Shelley.

Amor y alimañas

 

Autor: Will McPhail.

Norma Editorial. (2023).

M'he omplert el mòbil amb moltes de les imatges que podem trobar en aquest recull de l'autor anglès Will McPhail que em va fascinar amb In., i que em continua semblant meravellós. Aquest còmic és la primera recopilació de les il·lustracions aparegudes a la revista The New Yorker, i en elles torna a aparèixer tot el conjunt d'angoixes, contradiccions, comportaments de la nostra manera de viure, aquesta vida de vegades absurda, superficial i estranya.

Un blanc elegant de fons serveix perquè un dibuix en negre precís i mesurat ens mostri uns personatges sempre fregant el desequilibri. En aquesta ocasió són moltes les escenes on ratolins i coloms adopten comportaments humans amb la mateixa càrrega d'humor crític. L'autor torna a fer una exhibició de domini de les figures humanes i també de les animals en aquesta ocasió. Ratolins i coloms són els representants de la nostra comunitat per la seva presència massiva i omnipresent a les nostres ciutats i pobles.

No entrarem a descriure l'autor perquè ja ho vam fer fa nou mesos, però sí dir que és un autor amb molt de pes a moltes xarxes socials per la seva elegant crítica a la nostra societat plena de modernitat i velocitat de creuer. Humor intel·ligent a cabassos.

Will McPhail ja és un autor imprescindible dins del meu univers d'autors. No us el perdeu.

L'últim home que parlava català

 

Autor: Carles Casajuana.

Editorial: Planeta. Col·leció Ramon Llull. (2010).

"Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés?" Aquesta és la premissa que mou tota la narració. Una investigació que porta a terme un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i que té com a testimoni a Ramon Balaguer, un escriptor que vol acabar la seva novel·la en català. La vida de l'escriptor ja és prou difícil perquè viu en un pis d'on el volen treure i on pateix un setge immobiliari salvatge per part del propietari de tot l'edifici. En el mateix edifici s'acaba instal·lant un altre escriptor català, Miquel Rovira, però que escriu en castellà. No vol renunciar a tenir una expectativa molt més gran de lectors. 

S'estableix una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l'estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. Ben és cert que el procés d'investigació es dilueix a mesura que avança el llibre, però entra en un terreny més d'anàlisi política i social d'un problema que ja podem començar a veure en els nostres carrers, escoles, i en les nostres xarxes de comunicació. El català si no fem res, està en perill de desaparició davant del castellà. 

Amb aquesta obra, Carles Casajuana va guanyar el Premi Ramon Llull 2019. Amb una obra extensa en el terreny de la novel·la: "Tap d'escopeta", "La puresa del porc", "Diumenge de temptació´", "Kuala Lumpur", "L'últim home que parlava català", "Un escàndol sense importància", "El melic del món", "Retorn", i "Les pompes del diable". També és autor de dos llibres d'assaig: "Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències", i "Les lleis del castell (notes sobre el poder". Amb aquest darrer va guanyar el Premi Godó d'assaig 2014. Ha estat traduït al castellà, l'anglès i el francès. Col·laborador habitual a La Vanguardia.