Llévame contigo

 

Autora: Anneli Furmark.

Editorial: Blackie Books. (2020).

Anneli Furmak  que va estudiar a l'Acadèmia de Belles Arts d'Umeâ, on ara dona classes, és una pintora i dibuixant que va iniciar el seu camí en els còmics l'any 2002 quan comptava quaranta anys. La seva primera obra va ser "The Mazes and Other Stories" a la que han seguit nou còmics més. Ha guanyat el Premi Urhunden de l'Associació Sueca de Còmics per tres de les seves obres, i ha publicat en diferents periòdics suecs i publicacions de tot el món. "Llévame Contigo" és la seva primera obra traduïda al castellà.

L'obra ens relata la història d'amor entre Eloise i Dagmar, dues dones que semblen felices en els seus matrimonis, i que a poc a poc, missatge a missatge, compartint gustos i cançons, es van apropant fins al punt de replantejar-se les dues, les seves vides. Cap de les dues esperava aquests esdeveniments quan passen dels cinquanta anys i una llarga trajectòria amb els seus marits, però sembla inevitable que tot saltarà pels aires. Dolor, inseguretats, dubtes, tensions, i incertesa acompanyarà tot el procés. Un còmic que ens detalla uns moments plens de vida i emocions que tots podem viure, homes i dones, a qualsevol edat i circumstància.

Una obra de la vida de dones escrita per una altra dona amb molta sensibilitat i detall.

Frankenstein

 

Autora: Sandra Hernández.

Editorial: Bangediciones. Colección: Clásicos revisitados. (2021).

Com ja vam poder veure fa poques entrades a Cuento de Navidad, el personatge principal de la narració passa de ser un home a ser una dona, i això canvia una mica les coses. La brillant estudiant de medicina, fascinada pels secrets de crear vida, aconseguirà crear una criatura composta per cadàvers disseccionats que ella mateixa obté en quiròfans i tombes de cementiri. El resultat, però no és el desitjat i abandona la criatura que comença a rebre el menyspreu i rebuig de tots els que el veuen. Això generarà una set de venjança i odi en l'estranya criatura que el portarà darrere de la seva creadora.

Aquesta versió diferent de la clàssica de Mary Shelley entra amb detall sobre la condició humana, el misteri de la vida, els valors i els esquemes de la societat, També hi ha una càrrega de reivindicació femenina en el fet de l'enorme dificultat que tenien les dones per poder accedir als estudis universitaris, i també mostra que en el lligam entre la criatura i la creadora apareix la figura de mare cuidadora que era quasi obligada en aquells temps per quasi totes les dones pel fet de ser-ho. L'obra original es va escriure a principis del segle XIX, amb el creixement del materialisme científic i la idea que l'home aconseguiria la divinitat mitjançant la ciència. L'obra de fet, porta el subtítol de "El modern Prometeu".

Sandra Hernández fa un treball molt acolorit, amb poderoses escenes nocturnes i carregat de detalls gòtics que creen atmosferes denses i opressives. La valentia de mostrar un monstre molt llunyà  a la figura que Boris Karloff va immortalitzar l'any 1931 al cinema, és una mostra de seguretat i confiança en l'obra d'aquesta autora barcelonina. Hem de dir que possiblement  aquest monstre se sembla més a la idea que tenia al cap l'autora, que el del cinema.  

Un clàssic revisitat amb una visió més actual que manté tota la força de l'obra original de Mary Shelley.

Amor y alimañas

 

Autor: Will McPhail.

Norma Editorial. (2023).

M'he omplert el mòbil amb moltes de les imatges que podem trobar en aquest recull de l'autor anglès Will McPhail que em va fascinar amb In., i que em continua semblant meravellós. Aquest còmic és la primera recopilació de les il·lustracions aparegudes a la revista The New Yorker, i en elles torna a aparèixer tot el conjunt d'angoixes, contradiccions, comportaments de la nostra manera de viure, aquesta vida de vegades absurda, superficial i estranya.

Un blanc elegant de fons serveix perquè un dibuix en negre precís i mesurat ens mostri uns personatges sempre fregant el desequilibri. En aquesta ocasió són moltes les escenes on ratolins i coloms adopten comportaments humans amb la mateixa càrrega d'humor crític. L'autor torna a fer una exhibició de domini de les figures humanes i també de les animals en aquesta ocasió. Ratolins i coloms són els representants de la nostra comunitat per la seva presència massiva i omnipresent a les nostres ciutats i pobles.

No entrarem a descriure l'autor perquè ja ho vam fer fa nou mesos, però sí dir que és un autor amb molt de pes a moltes xarxes socials per la seva elegant crítica a la nostra societat plena de modernitat i velocitat de creuer. Humor intel·ligent a cabassos.

Will McPhail ja és un autor imprescindible dins del meu univers d'autors. No us el perdeu.

L'últim home que parlava català

 

Autor: Carles Casajuana.

Editorial: Planeta. Col·leció Ramon Llull. (2010).

"Si mai desaparegués el català, com seria l'últim home que el parlés?" Aquesta és la premissa que mou tota la narració. Una investigació que porta a terme un professor nord-americà que vol aclarir les raons de la desaparició de la llengua, i que té com a testimoni a Ramon Balaguer, un escriptor que vol acabar la seva novel·la en català. La vida de l'escriptor ja és prou difícil perquè viu en un pis d'on el volen treure i on pateix un setge immobiliari salvatge per part del propietari de tot l'edifici. En el mateix edifici s'acaba instal·lant un altre escriptor català, Miquel Rovira, però que escriu en castellà. No vol renunciar a tenir una expectativa molt més gran de lectors. 

S'estableix una reflexió sobre el bilingüisme, sobre l'estat de la nostra llengua i de la nostra identitat. Ben és cert que el procés d'investigació es dilueix a mesura que avança el llibre, però entra en un terreny més d'anàlisi política i social d'un problema que ja podem començar a veure en els nostres carrers, escoles, i en les nostres xarxes de comunicació. El català si no fem res, està en perill de desaparició davant del castellà. 

Amb aquesta obra, Carles Casajuana va guanyar el Premi Ramon Llull 2019. Amb una obra extensa en el terreny de la novel·la: "Tap d'escopeta", "La puresa del porc", "Diumenge de temptació´", "Kuala Lumpur", "L'últim home que parlava català", "Un escàndol sense importància", "El melic del món", "Retorn", i "Les pompes del diable". També és autor de dos llibres d'assaig: "Pla i Nietzsche, afinitats i coincidències", i "Les lleis del castell (notes sobre el poder". Amb aquest darrer va guanyar el Premi Godó d'assaig 2014. Ha estat traduït al castellà, l'anglès i el francès. Col·laborador habitual a La Vanguardia.

A través

 

Autor: Tom Haugomat.

Editorial: Pípala. (2019).

Aquest és un còmic que m'ha emocionat. Les pàgines van mostrant la vida d'un nen des de la seva primera visió del món l'any 1956, la infantesa, la pèrdua de la mare, l'adolescència, la universitat, l'enamorament, el fet de fer-se adult, la creació d'una família amb dona i fill, la NASA i la realització personal d'aconseguir ser astronauta i sortir a l'espai, la tornada a la Terra, les baralles i la separació, la solitud, la mort del pare, la vellesa, i finalment la pròpia mort, 2026. 

Tots naixem, tots morim, tots  tenim sentiments, alegries i tristeses, plaers i dolors, llums i ombres. Un cicle finit, tancat. El protagonista cerca la bellesa del Cosmos i acaba observant els petits detalls de la natura a la seva llar. 

L'obra ho fa tot des del silenci absolut, ni un text, i mostrant el que veu "a través" d'una barana, d'una finestra, de l'ull d'una porta, d'una pantalla, d'una lupa. Tota l'obra està molt cuidada, fins i tot la coberta té una perforació amb la forma d'uns prismàtics, que apareixen a l'interior. El color sense perfilar dibuixa totes les imatges, tintes planes que donen forma i sentiment a les il·lustracions.

Tom Haugomat va néixer a París, i des de petit ja es va interessar per la il·lustració. Va estudiar a la famosa Escola Gobelins. "A través. El universo de un hombre" és la seva segona obra pròpia il·lustrada després de "Fora de pistes". Té nombroses obres com a dibuixant per altres autors, moltes d'elles per a lectors i lectores infantils. 

Una obra que descriu una vida, allò que comença i acaba. Imagino que el somni de ser astronauta m'ha fet sentir la història més propera.

L'illa de l'última veritat

 

Autor: Flavia Company.

Editorial: La Butxaca. (2011).

El doctor Prendel és víctima d'un atac per pirates del mar. Els seus dos amics que va convèncer perquè l'acompanyessin en el viatge per l'Atlàntic són assassinats. Ell aconsegueix saltar del vaixell i arribar a una illa que no figura en cap mapa de la zona. Allí començarà una aventura de nàufrag on s'haurà d'enfrontar a molts reptes per sobreviure. Torna al cap de cinc anys de l'atac, tot són misteris i llegendes. Passa molt de temps que li explica a la seva companya quan sap que està greument malalt tota la crua veritat.

Flavia Company és una escriptora nascuda a Buenos Aires, escriptora, periodista, traductora, crítica literària, i gestora cultural. També ha dirigit i presentat diversos programes a la televisió. Llicenciada en Filologia Hispànica, imparteix classe de novel·la i conte. Els seus llibres han estat traduïts a moltes llengües. Per citar alguns: "Llum de gel", "Ni tu, ni jo, ni ningú", "Haru". "Que ningú et salvi la vida".

Una narració senzilla, planera, de quasi cent cinquanta pàgines que es llegeix en un no res i que manté el ritme i l'interès de principi a fi. L'autora aconsegueix situar-te sobre la sorra de les platges de la petita illa. 

Cuento de Navidad

 

Autor: José Luis Munuera.

Editorial Astiberri. (2022).

El conte de Charles Dickens, infinitament versionat, representat i dibuixat, en aquesta ocasió agafa una altra dimensió. Una dimensió molt més contemporània, on el clàssic senyor Scrooge és una dona, valenta, decidida i atractiva. Només coincideixen en la seva cobdícia, certa i en la visita dels fantasmes del passat, del present i d'un possible futur. Resulta un canvi substancial, perquè la dona té un paper molt més segur, més analista i molt lluny de la por que pateix el vell Scrooge del conte original. La protagonista discuteix amb els fantasmes, els respon i fins i tot qüestiona a un Déu que els ha enviat a visitar-la. Lady Scrooge és una dona poderosa, llesta i que trenca estereotips socials.

El dibuix de Munuera és ple de detalls, i domina de la mateixa manera els fons i les arquitectures com la figura humana. Un lleuger to caricaturesc apareix als rostres d'alguns personatges, especialment en els masculins. Cal destacar la presentació dels fantasmes on el dibuix omple les pàgines de forma espectacular. El color el posa l'artista Sedyas.

Ja vam poder gaudir d'una altra revisió d'un clàssic que va fer Munuera, Bartlevy, el escribiente, que també ens va sorprendre pel dibuix i l'àgil narrativa. Sembla clar que es troba còmode fent aquestes adaptacions de clàssics on manté les històries originals, però amb una nova visió més actual i amb un to de crítica social més potent.

Acompanya a aquesta dona pels carrers de Londres i deixa't visitar pels seus fantasmes.