El que no agrada a la guerra

 

Autor: Ximo Abadía.

Editorial: Zahorí Books. (2023).

Aquesta petita obra la trobaràs a les biblioteques i a les llibreries en la secció d'obres infantils i juvenils, però és també un llibre ideal per gaudir de la potència de les imatges d'aquest autor alacantí. Ximo Abadía alterna les obres per a adults amb les destinades a lectors i lectores infantils sense perdre aquesta màgia de síntesi  de textos i imatges. Va estar nominat al Premi al Millor Autor Revelació del Saló del Còmic de Barcelona i Millor Novel·la Gràfica per Los Angeles Times pel llibre infantil "Clonk".

"El que no agrada a la guerra" conté quinze imatges a doble pàgina on el vermell intens i el negre compacte dibuixen sobre el blanc petites reflexions de tot allò que a les guerres desapareix amb crueltat.

Els textos són breus, paràgrafs poètics d'una a quatre línies que inviten a la reflexió d'aquelles petites coses que són fonamentals per a la vida. Vam poder comentar una altra obra de l'autor fa dos anys, i ja vam poder veure la importància del color i del disseny de les figures a People Power, a més d'un altre missatge poderós per a la pau i la justícia.

Un llibre sempre actual, ara terriblement present amb els conflictes d'Ucraïna i la Franja de Gaza, que intenta crear consciència i moure sentiments amb un disseny gràfic elegant i sorprenent.

Balada para Sophie

 

Guió: Filipe Melo. Dibuixos: Juan Cavia.

Norma Editorial. (2021).

L'obra ens narra la vida de Julien Dubois, un famós pianista que en els darrers dies de la seva vida per motiu d'un càncer és entrevistat per Adeline Jourdain, una reportera del diari Le Monde. En principi l'entrevistat no ofereix cap facilitat, però tal com passen els dies la relació entre ells dos provocarà que l'entrevista es converteixi en una confessió. A la conversa apareixerà amb claredat la figura de François Samson, un altre pianista que és admirat per ell de la mateixa manera que és envejat. Una ombra permanent i present.

La moral, l'ètica i l'enveja i la frustració són els elements que componen un còctel explosiu. El còmic no jutja ni etiqueta els personatges, només planteja una situació en què la tria esdevé un camí a la vida. Un camí que passat els anys pot ser considerat una estafa, una ridícula carrera d'enganys.

La relació entre els dos pianistes té alguna semblança a la famosa lluita entre Mozat i Salieri de la pel·lícula "Amadeus" de Milos Forman, però amb la diferència notable que aquí el menys afortunat obté el beneplàcit del públic, la crítica, i els guanys econòmics. I malgrat això sempre desitjarà el geni, el do de l'altre, sempre.

Filipe Melo, músic, director de cinema i autor de còmics portuguès, és un pianista, compositor i orquestrador que en aquesta obra s'apropa als seus mons més personals. Al final de l'obra i darrere dels esborranys del dibuixant argentí trobarem la partitura de la peça composta pel mateix Melo, la balada per a Sophie. 

Juan Cavia, argentí, és director d'art al cinema i dibuixant de còmics. Ha realitzat nou llargmetratges i va guanyar l'Oscar a la millor pel·lícula no anglesa amb el film "El secreto de tus ojos" de J. Campanella. Els seus dibuixos són una exhibició de les figures humanes que tenen alguns tocs caricaturescs que encara els fa més expressius. El color és un altre encert de l'obra.

Una obra exquisida, amb un guió impecable i un dibuix enorme de dos autors que ja tenen més d'una obra en comú i que són una promesa consolidada. 

Deixem sonar la música d'aquesta balada i escoltem-la amb atenció al llarg d'aquestes tres-centes vint  pàgines que ens faran gaudir com a melòmans i com a lectors de còmics..

La casa

 

Autor: Paco Roca.

Editorial: Astiberri. (2015).

L'he tornat a rellegir per segona vegada fa uns dies. Aquesta obra és senzillament perfecta. Com sempre, Paco Roca ens meravella amb el seu dibuix, i la història és rodona, tendra, emotiva i propera.

Tres germans tornen a la casa on van viure la seva infantesa. El pare ha mort i la idea és vendre la casa, però a cada pas i a cada moviment de qualsevol objecte els records flueixen com rius imparables. Tota la casa és viva per les coses que han anat succeint, pels esforços i per les alegries compartides. El record del pare i del seu passat comú ara sembla en perill en una possible venda. 

L'obra té un fons autobiogràfic important, i com en una altra obra seva "Arrugas", l'autor sembla tenir la necessitat d'explicar passatges de la seva vida o molt propers. I encara i així, el que explica pot passar en qualsevol altra part del món, és una història humana i universal.

Ja hem gaudit de Paco Roca amb Los surcos del azar, Las calles de arena i Regreso al Edén. Aquesta darrera també té un toc vital molt proper a l'autor.

El color i la llum estan exquisidament tractats i tota l'obra respira frescor, tranquil·litat i pau.

Aquests dies sortirà a les pantalles dels cinemes una versió en pel·lícula. Tinc molts dubtes de veure-la, un ja s'ha fet una construcció sonora i ambiental, que ben segur no coincidirà amb la del film. Haig de pensar-ho. 

Obra monumental que no es pot perdre d'un autor imprescindible. Seu sota la pèrgola de la casa i pren-te un got d'aigua o vi mentre converses. Relaxa't. Viu.

Hms Beagle, los orígenes de Darwin

 

Guió: Fabien Grolleau. Dibuixos: Jérémie Royer.

Norma Editorial. (2023).

Aquest còmic, a més de ser molt entretingut, és una veritable obra educativa i divulgativa del viatge de Darwin l'any 1831 en el vaixell HMS Beagle. Un viatge que va revolucionar la visió de la humanitat sobre la seva pròpia història i que va originar la teoria de l'evolució de les espècies. Una teoria que es manté passats quasi dos-cents anys. També va demostrar una línia del temps molt més llarga del nostre planeta de la que fins al moment es pensava. 

Un viatge de cinc anys en què va descobrir meravelles de fauna i flora desconegudes, civilitzacions remotes, i paisatges sorprenents. També va poder veure la crueltat dels humans, la duresa mortal d'alguns passatges del viatge, la potència dels mars i la immensitat del planeta.

Un home que pren notes, dibuixa, passeja mirant a tot arreu, es meravella, s'escandalitza, s'il·lussiona, es decep, i crea dins del seu cervell una teoria nova i revolucionària que canviarà el pensament humà.

Fabien Grolleau, arquitecte i autor francès, ja havia treballat amb Jérémie Royer amb el còmic "Audubon, sobre las alas del mundo" que va guanyar el Premi Còmic Geogràfic del Festival Internacional 2016.

Jérémie Royer, dibuixant nascut a Niça va passar del dibuix publicitari al còmic, alternant els seus treballs a Brussel·les, París i un altre cop a Brussel·les on va crear l'estudi Mille.

Una obra plena de descobriments i curiositats sorprenents que fan de la seva lectura una experiència agradable i també formativa. 

Mister No. Revolution

Guió: Michele Masiero. Dibuixos: Alessio Avallone.

Editorial: Panini Cómics. (2021).

Una obra de l'antiheroi Jerry Drake, el veterà de Vietnam que tracta de fugir d'aquell passat ple de dolor i barbaritats. Aquest seria el volum dotze, però cada episodi d'aquesta sèrie funciona generalment de forma independent  i només manté les especials qualitats del personatge. Aquí coneixerem una mica alguns passatges de la seva infantesa, la seva arribada a Califòrnia, el contacte amb els membres del Black Power, la seva relació amb la germana del seu amic que va amb cadira de rodes des del conflicte bèl·lic, i moltes més aventures d'aquest Drake que no para quiet. Com altres superherois només traurà el seu geni i capacitats de lluita quan li posen les coses molt complicades, un clàssic.

Els dos autors italians fan una bona feina conjunta, i el ritme no decau malgrat que l'argument ja l'hem pogut veure moltes vegades. 

Al final del còmic trobarem un epíleg molt interessant que ens explica l'ambient de la ciutat de San Francisco, concretament del barri d'Haig-Ashbury, on milers de joves arribaven fugint de la desil·lusió i desencant en què va caure el país després de la Segona Guerra Mundial, el creixement de la revolució dels "Panteres Negres", i el fenomen de les drogues al·lucinògenes. 

Una obra àgil amb un estil propi de còmic nord-americà amb una història ben trenada i un dibuix molt efectiu. Panini torna a fer una enquadernació i impressió que fa del còmic un producte molt bo.

Lubianka

 

Guió: Felipe Hernández Cava. Dibuixos: Pablo Auladell.

Norma Editorial. (2023).

Aquesta obra fa por, angoixa i desolació. Auladell crea unes imatges pertorbadores amb la seva particular tècnica de carbó, guix i llapis tou que narren una història encara més fosca. Ja vam poder endinsar-nos a la foscor amb una altra obra tota seva que vam comentar fa un temps, Potemkin.

El còmic fa una mirada propera a la policia d'assumptes interns de la Unió Soviètica, una institució temible amb el nom de NKVD que s'encarregava d'obtenir informació dels detinguts. Som a Moscou, any mil nou-cents trenta-quatre.

El sotsoficial Volodia Gubin dins de la "Lubianka", la caserna general d'aquesta policia, és l'encarregat de destruir físicament i mentalment a un gran poeta dissident, algú que no segueix les normes preestablertes i que per això és un perill. Dins de l'hermètica presó només es trenca el silenci amb els crits dels detinguts i els cops dels policies. Fora, als carrers, tot l'aparell polític i mediàtic mobilitza els manifestants que donen suport a una idea utòpica del comunisme que estava molt lluny de la realitat.

Hernández Cava, veteraníssim guionista madrileny, ha estat un dels impulsors de la renovació del còmic a Espanya. Hem pogut veure tres obres d'aquest autor en aquest blog, Hágase el caos amb l'il·lustrador Seguí, Estampas 1936 i Disque bleu amb els dibuixos de Miguel Navia.

Tots dos creadors han aconseguit nombrosos premis al llarg de les seves carreres. 

Paisatges perduts de la Terra

 

Autora: Aina Bestard.

Editorial: Zahorí de ideas. (2020).

Un llibre il·lustrat amb imatges a doble pàgina minuciosament ubicades en el temps de la formació del nostre planeta i els radicals canvis de paisatge i condicions. Les imatges estan acompanyades per breus textos que ens indiquen les modificacions més importants sobre la Terra i les característiques de molts animals i plantes que ja han desaparegut milers o milions d'anys. Aina Bestard és una il·lustradora mallorquina  que ha dissenyat estampats per a Miró Jeans, calcetes per a Woman's Secret i sabates per a Camper, i compta amb una col·lecció de llibres infantils/juvenils com a "Paisatges desconeguts del sistema solar", "Naixements bestials", "Què s'amaga dins del mar", o "Què s'amaga al cel".

Els llibres tenen amb el suport del Museu de Ciències Naturals de Barcelona, i els podem llegir en eusquera, castellà, italià, francès, anglès i polonès, a més de la nostra llengua el català.

L'obra que avui comentem, té vuitanta pàgines, algunes vegetals, que ens mostren éssers que ja no existeixen i que n'hem tingut coneixement d'ells pels seus fòssils. Fauna i flora desapareguda fa milions  d'anys que podem tornar a veure en detallades il·lustracions d'aquesta autora de ses illes que ha estat molt de temps a Barcelona.

Un llibre molt pedagògic a més d'atractiu. Posa el temps de les nostres vides com un capítol molt i molt petit comparat amb la història del nostre planeta i infinitament amb la història del cosmos. Som un capítol molt breu.