La grieta

Autor: Carlos Spottorno i Guillermo Abril.
Editorial: Astiberri. (2016).

La Grieta no és un còmic convencional. De fet, no són dibuixos el que veiem a les pàgines, són fotografies amb un tractament pictòric, però sense cap mena de manipulació. Els textos apareixen en uns quadres sobre les imatges. Podría ser una novel·la gràfica o un còmic periodístic. Està realitzat amb un to de neutralitat informativa, quasi didàctica, posant llum sobre el desastre de la immigració que Europa no sap o no vol resoldre.

"Després de tres anys de feina, diferents portades, desenes de pàgines publicades a revistes i un World Press Photo, el fotògraf Carlos Spottorno i el periodista Guillermo Abril es plantegen donar-li una altra forma narrativa a les 25.000 fotos i 15 quaderns de notes fets per contar el que succeïx a les fronteres de la Unió Europea" Aquest és part del text de la contraportada que ens descriu l'enorme obra de recopilació d'imatges i textos realitzat per a construir aquest còmic.

Veurem la situació dels subsaharians a la frontera de Melilla, el rescat d'una pastera per un vaixell de l'exèrcit italià davant de les costes de Llívia, l'èxode dels refugiats dels Balcans que creuen per l'interior dels països més pobres d'Europa, els tancs de l'OTAN davant Bielorrúsia, i als soldats finlandesos que controlen la frontera àrtica que separa la Unió Europea d'una Rússia que s'ha conformat com un rival geopolític d'enormes dimensions.

L'obra exposa de forma clara i contundent el problema d'un continent que ha venut una imatge de pau i progrés i que ara es veu incapaç de defensar la seva pròpia identitat. Com que no existeixen solucions fàcils, la majoria de governs intenten allunyar el problema de l'opinió pública, i això crea el naixement de populismes xenòfobs i la pujada de l'extrema dreta a tota Europa. 

Un llibre enorme per intentar entendre què està passant més enllà de les nostres pròpies fronteres. Una tragèdia que afecta milers de persones a pocs quilòmetres de casa nostra.

La lotería

Autor: Miles Hyman.
Editorial: Nórdica Libros. (2018).

Resulta particularment curiós que aquesta obra sigui una adaptació gràfica de l'obra "La Lotería" que va ser escrita per l'àvia del dibuixant, una figura important en la ficció gòtica del segle XX.

Hyman és un especialista en l'adaptació de clàssics literaris i novel·les gràfiques, i la seva obra ha estat exposada en galeries de tot el món i moltes publicacions, com Le Monde, Liberation, The New Yorker i New York Times.

Les primeres pàgines d'aquest còmic ens presenten un pròleg de l'autor que ens parla de la seva infantesa i la relació especial amb els seus avis. Avis que formaven part d'un nombrós grup d'artistes i intel·lectuals que de la mateixa manera que realitzaven festes, organitzaven concerts, debats, conferències, exposicions. També, ens parla de la prosa de la seva àvia, com un tresor que li va donar i que ell, ara, presenta en aquesta magnífica obra.

La narració descriu el pas de poques hores en la vida d'un petit poble a l'Amèrica més profunda. El ritme és pausat, calmat, sembla que fins i tot es pugui detenir, però de sobte tot finalitza de forma abrupta, radical, inesperada. Els dibuixos de Hyman són, senzillament, fascinants. Totes les vinyetes són autèntics quadres, pel seu dibuix i pels seus colors. Una obra excepcional.

L'enquadernació de l'obra és una joia, tot té un nivell altíssim, com mereix una narració que pot ser considerada com una obra mestra.

No us el perdeu, aquest còmic és brillant. Brutal.

  

Un tret al cap

Autor: Pau Miró.

Editorial Comanegra. (2018).

"És pitjor arriscar-te a perdre tot allò pel qual has lluitat, el que has defensat, el que t'ha fet viure i el que ha donat sentit a cada minut de la teva vida, mantenint les teves posicions, o cedir per protegir-te i sobreviure? És pitjor arriscar-te a un tret al cap o dur sempre una pistola invisible a la nuca?"

Aquest és l'inici de la introducció que fa Mònica Terribas en aquest llibre petit, però punyent.

Estem parlant d'una obra de teatre estrenada el juny del 2017 a la Sala Beckett dins del Festival Grec.

La protagonitzaven l'Emma Vilarasau en el paper de la periodista, l'Imma Colomer que és la germana de la periodista i la Mar Ulldemolins com a noia. Al text apareixen com a la Periodista, la Dona i la Noia. La direcció era del mateix autor Pau Miró.

L'argument s'inicia quan una periodista és acomiadada del diari on treballava per discrepàncies amb la direcció. Ella ara comparteix pis amb la seva germana gran, que ha tornat per passar els darrers anys de la seva vida gaudint-los amb intensitat. Una noia que diu ser víctima també d'un acomiadament improcedent ve a veure-les i desencadenarà una tempesta de sentiments i reaccions personals. Una peça empeny a una altra i al final tot cau, el que semblava ser no acaba sent.

Una obra intensa de tres dones fortes sobre l'escenari. Un combat interpretatiu de tres dones amb diferents edats i situacions personals. Un text poderós que sembla tenir una molla interior que una vegada alliberada escombrarà per davant totes les peces. Una maquinària dramatúrgica ben dissenyada.

Pau Miró és actor, director i dramaturg i té una enorme llista de bons treballs com són: "Filla del seu pare" (Beckett), "Victòria" (TNC), "Terra Baixa" (Temporada Alta), "Dones com jo" (Romea) i ha rebut nombrosos premis per la seva producció literària.

Un text teatral àgil i contundent. Un no deixa de veure les actrius a l'escenari quan vas llegint el text al tractar-se de tres grans actrius catalanes. Ara, m'agradaria veure l'obra i gaudir-la d'una forma especial.

La història de l'Erika

Autor: Ruth Vander Zee. Dibuixos: Roberto Innocenti.

Editorial: Kalandraka. (2014).

Malgrat que pugui ser considerat un llibre infantil, aquest llibre de 24 pàgines resulta pertorbador i dramàtic perquè descriu un episodi del genocidi dels jueus comés de forma sistemàtica per les tropes nazis.

L'Erika, un bebè, que vivia al gueto de Varsòvia, va ser portada amb el tren que l'hauria de conduir a un camp d'extermini, però la seva mare amb un acte d'amor i heroïcitat la llença per la finestra del tren i li salva la vida. Una dona la recull, i anys més tard, quan la nena es va fent gran li explica la seva procedència. L'Erika no sap qui eren els seus pares, ni si tenia germans, ni quin nom tenia abans, ni a quina ciutat vivia, ho desconeix tot del seu passat. L'únic que sap és que "de camí cap a la mort, la meva mare em va llençar a la vida".

L'autora del llibre va conèixer l'Erika seguda en un banc de la ciutat de Rothenburg, on en una conversa li va explicar la seva particular història. Ruth Vander és una escriptora nord-americana especialitzada en literatura infantil.

Quasi totes les imatges són en un dur blanc i negre, algunes amb algun detall de color, com la poderosa imatge de la nena sortint volant des de la finestra de tren, amb un delicat color rosa per al bebè. El color indica puresa, innocència. Només hi ha dues imatges en color, la del principi i la del final, marcant un to d'esperança, un senyal inequívoc que la vida continua. Roberto Innocenti és un veterà il·lustrador italià que ve del disseny de cartells i l'animació.

En cap imatge es veu cap rostre, és una manera de mostrar el destí comú de més de sis milions de persones que van morir en els temps del senyor Adolf.

Un llibre molt maco que et remou per dins.

Las lágrimas del asesino

Autor: Thierry Murat.

Editorial: Luis Vives. (2012).

Aquesta obra és una adaptació de la novel·la d'Anne Laure Bondoux. El dibuixant francès Tierry li va demanar a l'autora poder transformar la seva obra en imatges, i aquest li va anar enviant al llarg de quinze mesos els dibuixos que formarien el còmic. Anne va voler donar total llibertat per adaptar el text a imatges, i de seguida va veure que la interpretació que feia Tierry s'adaptava perfectament a la seva idea original. La paleta de colors, l'expressivitat de les cares, el ritme de la narració, la utilització d'alguns fragments del text de la novel·la, la presència dels cels i paisatges desèrtics a les pàgines, tot això, anava en la mateixa direcció que el text de l'Anne. Tots dos es van conèixer personalment amb posterioritat en un esdeveniment literari. 

L'obra és d'una duresa extrema, com les condicions de vida dels personatges que hi viuen molt a prop de la fi del món. L'aparició sobtada d'un assassí fugitiu canvia radicalment la vida del nen protagonista que ha de fer per força una ràpida adaptació. Un esdeveniment posterior tornarà a canviar el panorama, però no volem explicar més d'aquesta història plena d'incerteses.

Els dibuixos, en un negre retallat sobre tons sípies, tenen molta força visual i es distribueixen regularment  a les pàgines. De vegades les vinyetes tenen un text al peu a més de les bafarades o núvols. Cent vint-i-sis pàgines de bona i àgil narració. 

Us deixo per acabar amb la frase de la contraportada que defineix una mica l'obra:

"Aqui nadie llegaba por casualidad. Porque esto era el fin del mundo, el extremo sur de Chile, la recortada costa que bordea las frías aguas del Pacífico.

Ángel Alegría era un estafador, un asesino. Y al contrario que otros, él buscaba un lugar donde quedarse."

En mis ojos

Autor: Bastien Vivès.
Ediciones Diabolo. (2010).

Una meravella. Aquesta obra és una delícia. Bastien Vivès té l'habilitat i sensibilitat per poder fer una narració plena de poesia d'aquests petits detalls que fan que la vida sigui plena de llum.

En aquesta ocasió, el lector es converteix en un dels personatges principals de la història. Som la persona que s'enamora de la noia protagonista. El primer contacte, els dubtes, les primeres sortides, les converses, la felicitat de l'enamorament, la tendresa de la relació. Tot el procés en la recerca d'una persona que desitges. Resulta commovedora la senzillesa i màgia que té l'autor per descriure aquestes situacions. Ja em vaig quedar enamorat d'ell  quan vaig llegir Cloro, una altra petita joia d'un fragment de vida amb molta llum.

L'autor només ens diu el que escolta el lector dit per la pellroja protagonista, mai apareix cap resposta del protagonista el·líptic, és a dir, nosaltres. La narració és una sèrie d'imatges subjectives de les trobades entre els dos protagonistes. L'escena de la festa i l'esborronament, fins i tot gràfic, resulta magistral. Les pàgines es constitueixen en una mena de diari de records, d'àlbum de fotos, de notes escrites sobre la marxa en un bloc.

Vivès demostra la seva capacitat artística dibuixant l'obra amb tècnica de llapis de colors i alguna tempera. Brutal. Una meravella, insisteixo. Resulta evident que l'autor domina moltes i variades tècniques per realitzar les seves obres, i això encara el fa més gran.

Per tancar el comentari de l'obra, us deixo una frase que defineix tot un estat de l'ànima:

"Desde que viniste a buscarme a la facultad, tenía ganas de besarte. Hablábamos y hablábamos, pero no me besabas".

Tú me has matado

Autor: David Sánchez.

Editorial:Astiberri. Colecció: Sillón Orejero. (2010).

Ha tornat a caure a les meves mans aquesta barbaritat. I per descomptat, l'he tornada a rellegir. Com a mínim aquesta obra es pot qualificar de pertorbadora. Els personatges que apareixen són ultracatòlics del Ku klux klan, xerifs corruptes i eixelebrats, missioners evangèlics, membres d'una comunitat satànica i tota mena d'éssers al·lucinats.

No hi ha cap racó de normalitat, tot està envoltat d'aire insà, maligne, mortalment absurd. La vida és una persecució de qualsevol cosa, sense sentit, plena d'assassinats i destrucció gratuïta. 

Per descomptat que és fàcil trobar paral·lelismes amb Lynch, Burns o Clowes, o fins i tot en el Tarantino més pur, més àcid. 

El dibuix, que sembla retallat a ganivet sobre aquestes tintes planes, expressa la cruesa d'una narració delirant, però ben disposada per gaudir del mal. Les pàgines tenen una estructura de 3x2 vinyetes pràcticament en tota l'obra, excepte una vinyeta doble i una a pàgina sencera. La primera vinyeta és igual a la darrera, i la segona ho és a la penúltima. S'estableix una línia circular sense principi ni final. La història ho permet per la seva irracionalitat. Curiosament, l'autor ha manifestat que va escriure l'obra motivat per l'observació dels seus propis veïns a la vida real.

Aquesta és la primera obra de l'autor que després ha publicat No cambies nunca i La muerte en tus ojos. 

Una obra que o agrada molt o l'acabes deixant per la seva càrrega pertorbadora i mancada de qualsevol mena de sortida. Gaudeix d'un viatge a l'infern.

Quan publico aquesta entrada, veig que hem tingut  7117 visites al blog. Un número curiós.