Loops

 

Guió: Luca Pozzi. Dibuixos: Elisa Macellari.

Editorial. Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2024).

Aquest còmic és fruit d'unes converses dels autors amb el reconegut físic teòric i divulgador científic Carlo Rovelli. Al llarg de les cent setanta pàgines de l'obra es mostra l'origen de la ciència, la natura del temps i les noves teories de la física que permeten avançar en la comprensió de l'univers. Carlo Rovelli va obtenir un èxit mundial amb la seva obra: "Set breus lliçons de física" l'any 2016, entre altres obres que ha anat publicant. N'és cofundador de la teoria de la gravetat quàntica de bucles o loops.

El còmic està molt ben fet. Intentar explicar la física quàntica no és gens senzill, i malgrat que ho fa detingudament, hi ha aspectes que costen d'assimilar sense que et tremoli alguna neurona. Els dibuixos de l'Elisa Macellari són espectaculars, plens de llum i color, i el repte de dibuixar imatges infinitament petites i infinitament grans, és tot un repte fer-ho entenedor. Amb les seves obres demostra que el format gràfic és un potent vehicle per a la divulgació científica.

Us posarem un fragment per mostrar la complexitat de l'assumpte:

"De què parlem en el cas de l'espai-temps?, l'espai temps està format per bucles, és a dir, per anells minúsculs. Un trilió de vegades més petit que un nucli atòmic. Aquests bucles no estan aïllats, sinó entrellaçats amb altres bucles formant una xarxa de relacions que teixeix la trama de l'espai. No els veiem per què no són a l'espai, són l'espai, són quants de gravetat individuals". Pura quàntica. La Teoria Nodular, les Xarxes d'Espín, la Teoria de l'Univers Participatiu que s'autoobserva, de Wheller, el Principi d'Incertesa de Heisenberg, són conceptes que van apareixent a la curta narració i donen una àmplia visió de la física moderna. Conceptes que aïlladament ja necessiten moltes hores per intentar entendre el pensament actual de com està organitzat tot sense perdre l'equilibri.

Luca Pozzi és artista interdisciplinari. Fascinat per la física, la cosmologia, l'art i la informàtica, es va llicenciar en pintura a l'Acadèmia de Belles Arts de Brera, a Milà, i es va especialitzar en Sistemes i Computació Gràfica. Col·labora en diferents projectes relacionats amb la gravetat quàntica de bucles (PI), el solenoide compacte de muons (CERN), (això tan rar és una bobina que funciona com un electroimant, i els muons són partícules elementals de la família dels leptons que viuen 2,2 microsegons abans de desintegrar-se en un electró i neutrins, poca broma amb el tema), i el telescopi de gran àrea Fermi (INFN-NASA).

Elisa Macellari és una il·lustradora italotailandesa que ha treballat per a editorials i revistes de tot el món. L'any 2018 va aparèixer "Papaya Salad", la seva primera obra, i el 2020 la biografia gràfica "Kusama, obsessions, amors i art". Va guanyar la "Medalla d'Or d'Autors d'Imatges" a la categoria editorial, i el 2019 i 2021, la "Medalla de Plata" a la categoria de còmic.

La traducció és de David Paradela. 

Poseu-vos el vestit d'astronauta i comenceu a navegar per l'infinitud de l'univers. Savieu que a més dels forats negres, també hi ha forats blancs que només treuen informació còsmica?, és absolutament fascinant. "La ciència comença quan decidim sortir dels confins dels nostres sentits".

Remington 1885

 

Guió: Josep Maria Polls.  Dibuixos: Sagar.

Norma Editorial. (2025).

Aquest còmic m'ha agradat com a obra gràfica i narrativa, però per sobre de tot, per fer-me descobrir un artista que dominava totes les tècniques, des dels apunts a llapis i carbó, l'oli, l'aquarel·la, i el gravat. No entenc com Frederic Remington no és més conegut en el món de la pintura.

El còmic descriu com un jove dibuixant visita la reserva índia de San Carlos, en Arizona, amb el desig i alguna esperança de vendre els seus dibuixos a la revista Harper's Weekly. És l'any 1885, la seva estada coincideix amb la darrera revolta apatxe liderada pel llegendari cap Gerónimo. L'interès de l'il·lustrador serà aconseguir dibuixar-lo, però caldrà integrar-se a la tribu i l'ajut de la màgia ancestral per aconseguir captar la seva ànima, no el seu cos. Remington vol immortalitzar la fi d'una època crespuscular, i es planteja si un home del sistema opressor pot retratar amb justícia allò que el mateix sistema destrueix.

Un intent honest d'intentar entendre l'altre. De fet, l'artista intenta fer viure amb l'art, el que l'altre intenta salvar amb la lluita. Gerónimo apareix com un home cansat, conscient que la guerra ja està perduda, però encara fidel a la seva dignitat, una imatge poderosa i humana al mateix temps. 

Polls construeix un guió amb un ritme calmat, íntim, que mostra el viatge del dibuixant com un viatge d'aprenentatge, de maduració personal. Josep Maria Polls, nascut a Barcelona, és un autor de còmics, guionista, articulista, i va ser Cap d'estudis de l'Escola Joso de Barcelona.

Sagar, amb el seu dibuix precís i expressiu descriu perfectament les escenes d'acció, però també els moments de silenci, de meditació, de reflexió dels protagonistes. La gamma de colors taronges, ocres i terres ens fan sentir la calor extenuant del desert, i també el silenci d'una foguera enmig de la nit plena d'estels. Sagar, (Sagar Forniés), nascut a Osca, però vivint des de fa vint anys a Barcelona, després d'estudiar Belles Arts va fer direcció artística i escenografia, i va treballar amb La Fura dels Baus. Des del 2004 ha fet diferents obres de novel·la gràfica amb diferents premis nacionals. 

L'obra pertany als westerns crepusculars que no glorifiquen la conquesta, ans al contrari, la contemplen des del desencant. Planteja també el dilema alhora de plasmar la realitat entre el dibuix i la pintura davant de les primeres victòries de la fotografia. Al final de l'obra trobem un epíleg amb molt material addicional, notes, i les meravelloses pintures d'aquest artista Frederic Remington. Una obra, que malgrat que en la realitat no va passar mai la trobada entre els dos protagonistes, descriu amb tot detall el que hauria passat.

Carcayú

 

Guió: Eldiablo. Dibuixos: Djilian Deroche.

Editorial: Yermo Ediciones. (2024).

Pot semblar una història més d'aventures dels temps de la recerca d'or, però és una narració de la maldat que dona el poder, i la corrupció que genera al seu voltant. L'acció passa a finals del mil vuit-cents, però malauradament, és extensible a qualsevol temps.

El protagonista, Gus Carcayú, és el propietari d'un turó d'on treu petites quantitats d'or que li serveixen per viure, i també per pagar-se la beguda que consumeix sense aturador. Viu en una petita cabana i no aspira a res més. Jay Foxton és el tirà i dèspota propietari de la gran part de terrenys i locals de la petita ciutat de Sinnergulch, a la província d'Alberta, Canadà. El turonet de Carcayú li queda molt a prop, i ara l'objectiu de Foxton serà un altre tipus d'or, l'or negre que està dins de la muntanya, i farà qualsevol cosa per apropiar-se d'aquesta fortuna. La guerra està servida. Tot està permès. La intervenció dels "indis" afegeix un nou ingredient.

Eldiablo és el pseudònim de Boris Dolivet, reconegut director d'animació, realitzador i guionista de còmics. A la seva terra, França, és especialment famós per ser un dels creadors de la mítica sèrie d'animació "Lascars".

Djilian Deroche és un il·lustrador i dibuixant de novel·les gràfiques, nascut a l'illa de La Reunion, que es va instal·lar a París per fer els seus estudis. Es va iniciar com a gravador i en llibres d'art, va participar en la creació del taller "París Print Club", i el seu primer còmic "Els Déus de l'Egipte" va sortir publicat l'any 2017, i posteriorment, "Pirates, de Barba-roja fins a Ching Shih", l'any 2019. Col·labora regularment en diferents mitjans de premsa.

Una obra que es llegeix a bon ritme, sense cap problema d'alts i baixos, un dibuix simpàtic i eficaç, i molt acolorit. Un cru western ambientat en el gèlid hivern del Canadà.

El desconegut

 

Autora: Anna Sommer.

Editorial: La Topera. (2025).

Reconec que aquesta obra li ha agradat més a Gingebre, l'estimat company de blog que darrerament publica una mica menys que abans, que a mi en la primera lectura. M'ha costat llegir l'obra sense percebre aquesta mena de tensió interior que té l'obra, i això és el que pretén l'obra, una faula moderna, tendra, però molt punyent. També s'ha de destacar la necessitat de l'existència d'aquestes obres en aquest món actual, reivindicatives, feministes, atrevides i originals. I en català!, bona feina de l'editorial Topera.

La protagonista, Hélène, és una atractiva dona de quaranta anys propietària d'una botiga de moda, que troba un nadó abandonat dins de l'emprovador. Per a sorpresa de totes i tots, ella decideix amagar-lo discretament a la rebotiga. No diu res a ningú, i molt menys al seu marit, Antoine, que manté una relació amb una jove estudiant. Amb aquest escenari veurem com Hélène s'anirà fent càrrec del petit aprofitant les hores de botiga i les visites de les passejades que fa amb un gos que li ha regalat Antoine per tractar de compensar els instints maternals d'ella. 

Com diu l'editorial: "Anna Sommer ens porta un còmic amb una mirada que acaricia i punxa alhora. La innocència, com el diable, s'amaga en els detalls del seu dibuix indescriptiblement pertorbador. Dolç i àcid, el seu univers femení rima lleugeresa amb crueltat, i no deixa de sorprendre amb tota mena de troballes".

Anna Sommer, autora suïssa que treballa a Zurich, ha publicat obres importants dins del panorama europeu, com: "Remue-ménage", "Amourettes", "Tout per arriver", "Les Grands Filles", entre altres. Va guanyar el Premi Max & Moritz a la millor autora de còmic de parla alemanya. Col·labora amb molts mitjans de premsa com il·lustradora, i dissenya publicacions per a hospitals infantils.

Una autora que parla de les relacions, l'amor, el conflicte, els malentesos, les mentides, el desig, la sexualitat. "El desconegut" és la primera història llarga i la primera amb diàlegs, que tenint en compte els temes que tracta no deixa de ser tot un repte majúscul. El seu dibuix en blanc i negre amb un traç de tinta inestable ja forma part de la descripció de la mateixa inestabilitat del sistema.

Una obra incòmoda per moments, però que diu coses importants i retracta una societat un xic malalta com la nostra. La traducció és de Marta Armengol.

Arnes

 

Autor: Pau Sif.

Editorial: Adia Edicions. Col·lecció Ossos de Sol. (2016).

L'autor, Pau Sanchis i Ferrer, nascut a La Pobla de Farnals (País Valencià), es presenta ell mateix a la contraportada d'aquest petit llibre com a: "Ensenyant, traductor, rapsode, editor i manifasser. De Dante he après el valor de l'exactitud; de Rilke, la delicadesa; de Pessoa, la seriositat del joc".

Amb curiositat vaig mirar què vol dir amb manifasser, i el diccionari em diu: persona xafardera, entremetuda o que es fixa i intervé en allò que no li pertoca."

El llibre va caure a les nostres mans per una presentació del llibre de poemes que va fer al nostre poble de Vallromanes. El Pau, a més d'escriure bé, llegeix encara millor. Es nota que és professor de secundària.

També ha publicat "Ferralla", "Tríptic d'un carrer" que va obtenir el Premi Senyoriu d'Ausiàs March, "Viatger que s'extravia", "Veles", i "Breakfast at Saint Anthony's Market". Ha viscut a Venècia, Sant Cugat del Vallès, i Zadar, on va ser professor a la seva Universitat de Literatura Catalana.

Darrerament, s'ha llançat a l'escenari amb l'espectacle "Oh, Foll Amor", i al món de l'edició amb "Edicions del Buc".

No tenen res a veure l'un amb l'altre, un és en castellà barceloní de la perifèria, aquest és en valencià, però hi ha alguna cosa a la seva poesia que em recorda els versos orgànics de l'amic Francesc Reina, que vam comentar fa molts anys: La soledad de las promesas .

Tanco l'entrada amb un poema escollit de la trentena llarga que compon l'obra:

L'edifici s'assenta després d'uns anys, 

quan s'ha exhaurit la garantia,

però encara queden dos terços d'hipoteca.

Aleshores, amb els fonaments ben arrelats,

comença la maduresa

i afloren les primeres esquerdes

que no cobreix l'assegurança

ni tapa la pintura plàstica.

Nòmades de l'estructura, 

s'obrin camí entre la carn i el gres,

cap al plomall d'una bugada. 

El otro mundo

 

Guió i dibuixos: Enrique Bonet i Joaquín López.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

L'obra ens explica amb tendresa la voluntariosa missió que feien les "Misiones pedagógicas", en temps de la Segona República, d'apropar la cultura a aquells que per mitjans econòmics i també per viure molt lluny de les grans ciutats no hi podien accedir. Una tasca de vegades molt complicada pel dur  enfrontament que suposaven les noves idees davant dels alcaldes, cacics locals, guàrdia civil i l'església. A les pàgines del còmic podem veure el què va passar a l'arribada de les "Misiones" a alguns pobles de l'Alpujarra granadina l'agost del 33. Figures conegudes com el director de cinema José Val del Omar i l'escriptor i poeta Antonio Sánchez Barbudo van portar la cultura a través de llibres, pel·lícules, teatre, pintures, música, avanços tecnològics, a més d'obrir debats i fer xerrades al voltant de l'educació i els drets i deures dels ciutadans. Davant de l'immobilisme, prejudicis i pors, arribaven el progrés i la democràcia.

La lluita estava servida. Al totalitarisme i el poder no li agrada la cultura. Són els nens i nenes els principals aliats dels nouvinguts, tot és nou i màgic per ells, i les seves ments són més netes i encara estan lliures de prejudicis.

El protagonisme és molt coral, però són tres dones les que constitueixen l'eix de la narració: Maria, una de les mestres de la Missió, Tiznà, una nena marginada que viu al poble en situació de pobresa absoluta, i el fantasma d'una dona gran que acaba de morir. Són una mica la representació d'un present ideal, el futur possible, i el passat. Gràficament, a l'obra tenen algun element vermell que les fa destacar sobre els tons apagats que apropa les imatges al sípia de les fotografies antigues i el blanc i negre dels documentals d'aquells anys.

Tota aquella meravellosa aventura pedagògica i educativa quedaria frustrada i tapada quan pocs anys després arribaria la Guerra Civil i la victòria del feixisme. Una dictadura que suposaria tot el contrari del que defensava la Segona República.

Una obra feta a quatre mans, amb un dibuix net i polit propi de la Línia Clara dels inicis de la revista "El Cairo", que narrativament funciona sense alts i baixos, i que mostra com eren els pobles i els seus habitants de l'Espanya profunda.

Un còmic necessari, i més en aquests temps en què es veuen núvols foscos a l'horitzó per tot arreu. Tancarem l'entrada amb la frase de Miguel de Unamuno: "La llibertat no és un estat, sinó un procés: només el que sap és lliure, i el més lliure és el que més sap.  Només la cultura dona llibertat".

Marcel Cerdan. El corazón y los guantes

 

Guió: Bertrand Galic. Dibuixos: Jandro.

Norma Editorial. (2026).

Desconeixia per complet l'existència d'aquest boxejador, nascut al Marroc quan estava sota el protectorat de França. De fet, la boxa no és un esport al qual li tingui gaire estima, però haig de dir que la història està molt ben explicada, amb detall i bon ritme de narració, i el dibuix de Jandro és resolutiu i eficaç descrivint una realitat d'un trist passat. 

Un boxejador molt humil que cada victòria seva era un bàlsam per una França derrotada pel Tercer Reich. Va fer caure a la lona molts dels púgils que representaven el totalitarisme feixista, i les seves victòries eren l'orgull i esperança de tot un país. A més del guany esportiu, Cerdan també col·laborava econòmicament ingressant part dels seus diners a la caixa clandestina de la resistència. Al llarg de la seva curta carrera, va morir als trenta-dos anys en un accident d'avió, va disputar cent deu combats, amb cent sis victòries. Les quatre derrotes mai van ser per KO: dues per desqualificació (impugnades), una per punts i una altra per abandonament davant del mític Jake LaMotta.

Va ser campió del món del pes mitjà, malgrat que a ell de petit no li agradava la boxa, preferia el futbol on destacava entre els seus companys, però la força d'un pare autoritari el va obligar a iniciar els primers combats als vuit anys. 

La seva relació amb la cantant Edith Piaf els va convertir als dos en les dues icones del primer "Star System" francès.

A les darreres pàgines, de les cent quatre que componen l'obra, trobem algunes fotos del boxejador, una breu entrevista al guionista i un resum en dades de la vida personal i esportiva de Cerdan.

Bertrand Galic és un professor i guionista  francès, amb passió per l'esport i la història, que combina la novel·la amb la novel·la gràfica. Norma Editorial ha publicat recentment dues de les seves darreres obres: "Los viajes de Gulliver - De Laputa al Japón", i La niña y el cartero, amb dibuix de Roger Vidal, que vam comentar l'any passat.

Jandro és un dibuixant valencià, professor a l'Escola Joso de Barcelona, i que treballa quasi exclusivament en el mercat francès. Va estar nominat com a autor revelació al Saló del Còmic de Barcelona. 

Marcel Cerdan va ser més que un brillant boxejador, va ser una arma antifeixista i l'esperança de tot un país submergit en la foscor. La traducció és de Gema Moraleda.

La filla lluminosa

 

Text: Eva Van Den Berg. Dibuixos: Albert Asensio.

Editorial Flamboyant (2025).

Un llibre per a lectores i lectors molt joves. Ahir vaig entrar en una llibreria que hi ha al poble d'Albi, a l'Occitània francesa. Té el nom de "La Librarie des Enfants". Possiblement tenim totes alguna llibreria semblant a prop. L'oferta de meravelles de dibuixos i històries apassionants és enorme avui dia, per a totes les edats i temàtiques, de totes les mides, amb música alguns, amb elements mòbils alguns altres. La dificultat d'escollir un llibre és molt gran, i suposa una bona i llarga estona gaudint d'infinites aventures.

Tornant al llibre que comentem, "La filla lluminosa", ens trobem amb una obra curta, cinquanta- sis pàgines, un format quasi quadrat, 24 x 30 cm, que tracta de respondre a les preguntes d'on va sorgir el nostre satèl·lit?, quina relació i efecte ens provoca a nosaltres?, com vam aconseguir portar l'home a la Lluna?, ho tornarem a fer, i quan?, quines són les característiques de la Lluna?, i moltes dades més d'aquest element que domina el cel a les nits des de fa molts i molts anys. 

Eva Van Den Berg és una periodista, divulgadora i escriptora espanyola, col·laboradora habitual de "National Geographic" i amant dels animals. Té publicats més de disset llibres i nombrosos articles i participacions en mitjans de premsa. També és una joiera artesanal que dedica hores a construir peces curioses amb materials que va trobant a la natura.

Albert Asensio va estudiar disseny gràfic a la EADT, un postgrau d'il·lustració a Eina Barcelona, i dos cursos de dibuix i pintura al Central Saint Martins College of Art and Design de Londres. Des de 2007 treballa com il·lustrador per moltes editorials i mitjans de premsa com "La Vanguardia". 

El 2017 va guanyar el "Premi Llibreter" amb l'àlbum il·lustrat "El banc blau", i el 2024 el "Premi Crítica Serra d'Or" amb "La lletra que tot ho canvia". 

"La Lluna sempre hi és, encara que no l'estiguis mirant" com va dir Albert Einstein en les seves converses amb Niels Bohr sobre física quàntica.

Rose en la isla

 

Autor: Michel Rabagliati.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025). 

És un llibre molt il·lustrat o un còmic amb molt de text?, la resposta és les dues coses alhora i molt ben fetes. Rabagliati abandona el format clàssic del còmic després de deu episodis (nou en castellà) de la sèrie del simpàtic protagonista, Paul. I el canvi de l'autor coincideix amb la nova etapa vital del protagonista. 

Rose i el seu pare, Paul, lloguen una casa d'estiu a l'Illa Verda, a la regió canadenca del Baix Sant Llorenç. Per a Paul són les primeres vacances amb la seva filla, una jove de vint anys. Després d'un període de buit personal, cansament professional i la mort dels seus pares, troba la necessitat de fer balanç, de ressituar-se a la seva vida. L'escenari de pau, natura, i la companyia de la seva filla ajudaran per a la reflexió, i l'inici d'una nova etapa.

Michel Rabagliati va ser premiat al "Festival d'Angoulême" el 2021 per la seva sèrie Paul que tants bons moments ha fet passar a tota una generació de lectores i lectors. Nosaltres hem llegit la gran part, i al nostre blog ja vam comentar fa tres anys un dels volums de la sèrie, Paul en el norte, una petita meravella. També podem entre altres llegir: "Paul va a trabajar este verano", "Paul va de pesca", "Paul se muda", "Paul en los scouts", "Paul en Quebec", "Paul en casa", "Paul al campo"...

En aquesta nova aventura gràfica de Rabagliati apareix com un homenatge un curiós personatge de fons, el Pare Henri Nouvel, un pare i missioner Jesuïta, pintor de la natura que va viure uns anys al nord del Quebec a finals del 1600. 

L'autor no abandona el dibuix en blanc i negre característic, ni certa caricaturització dels personatges. Tampoc els detalls abundants de l'entorn natural i l'arquitectura que els envolta. Fins i tot hi ha al final un detall dels animals que apareixen en el paisatge de la història.  

L'autor quebequès va fent madurar a un personatge quasi autobiogràfic al llarg de la seva vida, obtenint premis nacionals i internacionals, i veient com la seva obra es va traduint a molts idiomes del món.

No us perdeu avui aquesta novel·la gràfica, i si podeu cerqueu qualsevol dels capítols del tendre personatge, el Paul.

Principiants

 

Autor: Raymond Carver.

Editorial Anagrama. Empúries. (2012).

L'obra que comentem avui és la versió original que l'autor va escriure i que va ser manipulada i retallada en més del 50% de la seva extensió pel seu editor Gordon Lish, que fins i tot va canviar el títol del conte que porta el nom del llibre pel més comercial: "De què parlem quan parlem de l'amor?".

L'escriptor que va morir amb cinquanta anys va confiar en el seu editor per aconseguir els diners i la fama que després el van ajudar per sortir una mica de les depressions, i l'alcohol.

L'estil cru, fred i concís de Carver incideix sempre en les petites tragèdies de les vides corrents, vulgars i comuns de la humanitat que l'envoltava. Un minimalisme radical situat al pol oposat de la retòrica.

Carver sempre es preocupa per reflectir l'essència de les coses. L'esgotament de l'amor, la por d'una felicitat insuportable, el perill dels inicis de la vida adulta, la fragilitat de la parella, la solitud són el seu camp de treball. Espais que revelen la presència latent o la intrusió de terrors extraordinaris dins d'una existència ordinària. Una sensació amenaçant que alguna cosa és imminent. Personatges de la classe treballadora, aturats, parelles a la deriva, desemparats, trepitjats per la vida, molts d'ell bevedors, tots ells testimonis d'una realitat implacable. 

Avui dia tenim l'oportunitat de poder comparar les dues versions, la retallada de Lish, i l'original de Carver. Totes dues fredes i plenes de dolor, però amb moltes més capes i matisos a l'original que permeten agafar una mica d'aire dins de la tragèdia.

Carver va prometre a la seva segona dona, Tess Gallagher, intentar publicar la seva versió original en els darrers anys de la seva vida. Una tasca que va durar trenta anys i que va necessitar recuperar els escrits originals en el fons documental d'una universitat.

Raymond Carver és el mestre indiscutible del minimalisme nord-americà o Realisme Brut, i el màxim representant del relat curt. A l'obra podem llegir setze meravellosos contes i unes reflexions del mateix autor on ens explica la seva negativa a escriure novel·les. 

Catedral, l'altra obra que vam comentar al blog fa ja deu anys, carai com passa el temps, també és un bon port per entrar dins de les aigües profundes d'aquest autor imprescindible. Agafeu una bona barca perquè sempre hi ha presències amenaçants. La traducció al català és de Ferran Ràfols Gesa.

Meseta

 

Autor: Luis Bustos.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2026).

Amb aquesta obra ens tornem a trobar amb Luis Bustos del que ja vam comentar fa uns anys una altra història negra: Puerta de Luz. Si en aquella fosca narració el teló de fons del thriller de ciència-ficció era la crisi immobiliària, els barris marginals plens de ciment, i les bandes criminals, en aquesta nova aventura apareix una situació semblant a la pandèmia que vam passar, la pujada del feixisme, i el món tronat i caspós dels clubs de carretera.

El que comença amb una història costumista amb tres personatges protagonistes, Viri, Pablo i Ramon, tots ben diferents, però units per un viatge kafkià, va passant a gran velocitat a un thriller fantàstic i de terror al·lucinant, propi de les pel·lícules de sèrie B.

La narració comença en un trajecte entre Barcelona i Madrid, marcat per un estat d'excepció de confinament que portarà de forma accidental als personatges a un club de carretera, el Divina Custòdia, perdut enmig de la Meseta castellana. No trobem cap heroi ni podem empatitzar gaire amb cap dels protagonistes, representen una mica tres perfils de la societat espanyola en la crua lluita de classes socials. Queda evident que els autèntics monstres sempre estan a l'ombra i són intocables.

Luis Bustos torna a fer el blanc i negre més cru, amb uns clarobscurs constants que van perfectes per descriure les parts més fosques de la societat, espais claustrofòbics, i la negror de la nit eterna on passa l'acció.

Un thriller terrorífic per la proximitat a la realitat.

Aquí donde estoy

 

Guió: María Castro Hernández. Dibuixos: Tyto Alba.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Una obra que tracta de donar reconeixement als integrants de "La Quinta del Biberó", aquells adolescents amb poc més de disset anys que van haver de formar part d'un exèrcit castigat pels Nacionals amb l'ajut de l'Alemanya nazi de Hitler i la Itàlia feixista de Mussolini. L'escenari és un dels més cruents de la Guerra Civil, la Batalla de l'Ebre, cent quinze dies entre el juliol i el setembre de 1938.

La narració la fa un dels soldats, Gabriel León Honrubia, que ara té més de noranta-nou anys, i que encara recorda amb tristor aquells llargs dies. L'escolta un jove d'ara amb la mateixa edat que quan es va incorporar Gabriel a files. A aquells joves se'ls hi va robar la joventut i se'ls va marcar per tota la vida, van haver de suportar la humiliació i els càstigs en una postguerra que va durar quaranta anys de dictadura.

El títol del còmic respon a l'encapçalament de moltes cartes del protagonista a la seva família. Cartes que havien de passar la censura i on no podia dir on era per si les cartes queien en mans enemigues.

El guió l'ha construït María Castro Hernández amb el suport de 54 cartes que el protagonista va enviar a la seva família, i l'entrevista que li va realitzar i que forma part d'un documental que s'estrenarà ben aviat a Filmin.

Una obra antibel·licista, que ens posa davant de l'horror i l'absurditat de les guerres. Amb un to personal i costumista, ple de la innocència d'un adolescent, que explica les coses amb humor per no preocupar encara més a la seva família. Pura humanitat i tendresa.

El còmic compta amb un pròleg per la guionista María Castro, i un epíleg de l'historiador Roc Salvadó Poy. Com contingut addicional el còmic ens presenta algunes de les cartes enviades pel protagonista que ens ajuden encara més a comprendre el drama de la Guerra Civil espanyola. Encara queden moltes persones enterrades sense localitzar i moltes ferides obertes.

De l'il·lustrador i historietista Tyto Alba ja hem comentat al blog un munt d'obres: Jekyll & Hyde, Whitman, La vida, Ada Lovelace, i Dos espíritus. Un artista molt personal amb una dilatada carrera.

Un magnífic exercici de memòria històrica que ens hauria de fer reflexionar dels moments actuals on les dretes i les extremes dretes van omplint d'odi, falsedats, i agitació, com van fer les ideologies del cop d'estat del 36.

Shiki. 4 estaciones en Japón

 

Autora: Rosalie Stroesser.

Penguin Random House Grupo Editorial. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic va venir recomanat per Gingebre, i això ja és garantia que trobarem coses interessants. 

L'autora debuta com autora amb aquesta obra que descriu un viatge autobiogràfic, on apareixen les llums i meravelles del Japó, però també les ombres i l'estructura masclista d'aquesta societat.

La protagonista, Rosalie, és una jove apassionada pel manga dels anys setanta. En el seu viatge espera trobar el paradís. Amb el pas de les estacions de l'any, i els diferents indrets on viu, la seva visió idealitzada del Japó va evolucionant, ja no tot és bellesa, apareixen ombres, algunes violentes, que feriran a la protagonista. Malgrat aquestes malaurades trobades, Rosalie, continua captivada i enamorada del seu Japó. Una relació plena de contradiccions, on es combinen l'atracció i el refús. 

Rosalie Stroesser va néixer als Alps francesos. Va estudiar disseny gràfic, il·lustració, i creació de còmics a París. La seva passió pel manga la va portar al Japó on va viure un any, i poc després va viure un altre any a Nova Zelanda. Col·labora com a il·lustradora per a la premsa al "The New York Times", "Perdiz Magazine", "Le 1 Hebdo", i altres publicacions internacionals. 

Rosalie, va instal·lar-se a Angoulême l'any 2020 per fer aquesta primera obra, que ha estat un èxit de crítica. L'autora necessitava dibuixar aquesta història per ajudar-la a entendre i sanar tota la allau d'experiències viscudes en un any al Japó. L'obra també ens endinsa en racons ocults com solitaris temples sintoistes o els interiors de les llars amb els seus cuidats jardins, i fins i tot en les cuines de llars i establiments. 

Una obra molt personal, crua, honesta i humana dibuixada amb tinta negra sobre blanc que en algun moment et talla una mica la respiració. Quasi tres-centes pàgines ben organitzades en narració i dibuix on ens trobarem amb mites i llegendes japoneses, flors de cirerer, i desencants sobtats en una societat oriental.

El terme Shiki té diferents significats, depenent dels "kanji" (caràcters d'escriptura) amb els que s'escriu, i així pot ser: les quatre estacions de l'any (com a l'obra que comentem), un estil determinat de fer les coses, uns dimonis cadàvers, el món físic al món budista, i un nom propi japonès. La traducció és de Regina López Muñoz.

La casa de verano

 

Autor: Masashi Matsuie.

Editorial: Libros del Asteroide. (2025).

Aquesta obra que va caure a les meves mans de la forma més accidental, però freqüent, en els meus passejos entre les prestatgeries d'alguna biblioteca és una novel·la molt original i plena de detalls necessaris. La prosa és fluida i neta, res a les descripcions és superficial o sobrer, i malgrat que explica una història amb uns personatges amb una dimensió prou definida, pots gaudir de la seva lectura de forma fragmentada. Això per a mi, és la prova de l'interès que crea cada pàgina per si sola, resulta agradable, equilibrat, seré, molt japonès.

El protagonista principal, Tôru Sakanishi, és un arquitecte que ha acabat ara els seus estudis i s'incorpora a "Murai", un prestigiós estudi d'arquitectura fundat per Shunsuke Murai, deixeble de la figura mundial de Frank Lloyd Wright. L'estudi és un estudi petit, que cuida amb enorme sensibilitat tots els projectes que realitza. Quan arriba l'estiu, l'estudi es trasllada a la casa d'estiu que Murai té en un petit poble en la muntanya d'Asama. El protagonista queda fascinat per la delicada i acurada manera de treballar dels companys arquitectes de l'estudi, i per l'oportunitat de participar en el disseny de la nova Biblioteca Nacional de Literatura Contemporània a Tòquio. Sakanishi també tindrà una especial atracció per les dues noies arquitectes de l'equip.

L'obra va ser la guanyadora de l'important premi al seu país "Yomiuri" i va aconseguir molt d'èxit de crítica i lectors. Masashi Matsuie, nascut a Tòquio, va estudiar a la Universitat de Waseda, i ha treballat molts anys com a editor. De fet, és responsable de la publicació de molts llibres d'un dels meus autors favorits: Haruki Murakami, i de publicar llibres de literatura d'altres idiomes. Ha dirigit algunes revistes literàries fins a l'any 2010, any que va començar a escriure la seva primera novel·la, la que tenim entre les mans. Després ha publicat quatre obres més, però que no han estat traduïdes encara al català ni al castellà.

Una obra tranquil·la que ens parla de l'apassionant món de l'arquitectura, i de la sàvia combinació al Japó contemporani de la més radical modernitat i de les antigues tradicions, de viure de forma humana amb una relació sana amb la naturalesa. Un llibre ple de sentiments, línies i idees.

El pròleg és de la periodista i historiadora de l'Art: Anatxu Zabalbeascoa, i la traducció és de Lourdes Porta.

Encara que no estiguis molt interessat en l'arquitectura, aquesta obra te la farà veure d'una altra manera. Com deia Rafael Moneo: "L'arquitectura no és un art, és la realitat mateixa". 

La conca dels àngels

 

Autora: Berta Cusó.

Editorial: Pagès Editors. (2025).

Començarem presentant aquesta jove i brillant autora barcelonina de només trenta-set anys i una trajectòria espectacular des de ben petita. 

Berta Cusó tragué la nota més alta de la selectivitat l'any 2007. Arquitecta per la "ETSAB" de Barcelona, també va estudiar Art i Arquitectura al "City College" de Nova York. Posteriorment, s'establirà a Berlín des de l'any 2014 on al llarg de cinc anys realitzarà dissenys d'espais per a exposicions i festivals internacionals. Després d'un màster d'il·lustració a la "Francesca Bonnemaison" de Barcelona es dedicarà de forma intensa a la il·lustració. Avui dona classes de dibuix i expressió gràfica a la "Universitat Oberta de Catalunya", i imparteix tallers de còmic a Berlín.

Va ser Finalista l'any 2020 en el "Premi Internacional Ara en Còmic" amb l'obra "Paral·lel", va guanyar l'any passat el "Premi València de novel·la gràfica" amb l'obra "L'extraordinària història del Circ Cric", i aquest mateix any 2026 guanya el "Premi Vinyeta Ficomic" amb l'obra que avui comentem: "La conca dels àngels", que també va guanyar el "Premi Núvol" dins de "La nit de les Lletres Catalanes". La seva obra pictòrica ha estat exposada a Berlín, Nova York, Madrid i Barcelona.

Berta Cusó és una autora de no-ficció, i sempre treballa en històries de la vida que l'envolta en les grans ciutats o en moviments o fenòmens que ella considera importants. 

L'obra "La conca dels àngels" presenta la vida de sis dones que viuen dins de diferents conflictes bèl·lics: Michaela, Angelina, Serafina, Tuyen, Luci i Gabriela. El nexe d'unió de les situacions dramàtiques és el llac artificial d'Engelbecken, al bell mig de Berlín, que es podria traduir com la conca dels àngels del títol de l'obra. 

A les històries apareix amb nitidesa la destrossa que provoquen les guerres, i especialment a la vida de les dones que es converteixen com a objectiu o botí de guerra davant de comportaments de la violència masclista i els comportaments inhumans de les tropes enemigues, i de vegades les pròpies.

Lluny de presentar a les dones com a subjectes passius, veiem com prenen  decisions de lluita i enfrontament que de vegades les portarà a la mort. Ens veurem immersos entre altres  escenaris, a la Segona Guerra Mundial, en el conflicte d'Ucraïna, en el conflicte a Síria, però l'autora ho fa de forma subtil, quasi poètica malgrat tota la càrrega de denúncia social i política. Apassionants les històries de la pilot d'aviació, i la de les dues noies del final del còmic.

Les pàgines mostren una decoració minimalista, on les expressions dels personatges apareixen en les seves mirades, en els seus rostres. Tot es dibuixa amb tons roses i violetes.

Berta Cusó suggereix, més que mostra tot l'horror, amb delicadesa i silencis, però amb fermesa i consciència social i de justícia, també feminista. Curiosament, només el podem trobar en català. Bona feina de Pagès Editors, als quals només se'ls podria demanar una mica més de format per gaudir de les imatges de la Berta.