Otra vida por vivir

 

Autor: Theodor Kallifatides.

Editorial: Galaxia Gutenberg. (2019).

De quasi no conèixer aquest autor, aquest estiu, en pocs dies, he llegit dues obres seves. La primera va ser: Un nou país més enllà de la finestra on ens parla dels sentiments d'una persona grega que fa quatre dècades que viu a Suècia, i ha escrit una part immensa de la seva obra literària en suec, però que malgrat això, el seu cor batega en grec. En aquesta obra posterior ens parla de moltes coses, de moltes sensacions com acostuma a fer aquest autor, però l'escenari ara és Grècia, la seva terra natal. Descriu la tornada a Grècia per intentar tornar a escriure. Ha abandonat el seu estudi després de molts anys, i als setanta-set anys està començant a perdre la batalla davant del paper blanc. També ha d'enfrontar-se al procés d'envelliment. Incapaç d'escriure de nou, i també incapaç de no escriure. Ens parla també de la delicada situació d'una Europa carregada de prejudicis amb la immigració, la crisi de l'habitatge, la intolerància religiosa, i l'ascens de la ultradreta de forma imparable i extensiva. També fa una breu anàlisi de la trista situació economicosocial del seu país, que sembla caure a trossos. Aquesta obra la va escriure en grec després de dècades de no fer servir la seva llengua com a eina literària.

Vaig entrar a la biblioteca cercant altres lectures, però vaig ensopegar amb aquest petit llibre, vaig llegir, de peu enganxat a la prestatgeria, dues pàgines i el vaig agafar. La seva manera d'escriure de forma tranquil·la, propera, i sensible de temes com la identitat, el sentit de la vida, el pas del temps o el fet d'escriure em fa devorar les pàgines dels seus llibres. A l'altra entrada del blog d'aquest autor faig deu línies al voltant de la seva vida, obra i premis. Afegiria que va guanyar la "Medalla de Oro del Círculo de Bellas Artes" a Madrid l'any 2023.

La traducció del grec és de Selma Ancira, una escriptora mexicana especialista en la traducció d'obres en rus i en grec modern.

Ava

 

Guió: Emilio Ruiz. Dibuixos: Ana Miralles.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

La llegendària i mítica actriu nord-americana Ava Gardner va visitar Rio de Janeiro en la gira que organitzava la productora cinematogràfica després de la pel·lícula "La comtessa descalça". Els protagonistes eren Humphrey Bogart, i ella. El que havia de ser una estada tranquil·la i acollidora d'un cap de setmana es va convertir en un infern per la reacció de la premsa, l'assetjament del poble, i les maniobres antiimperialistes dels partidaris del president Getúlio Vargas que acabava de suïcidar-se. Només cal afegir la mala relació amb el seu marit aleshores, Frank Sinatra, i la persecució obsessiva del productor milionari Howard Hughes. Tot enmig d'un Brasil que es debatia entre l'esquerra radical i un possible cop d'estat de la dreta reaccionària.

Els dos autors, Miralles i Ruiz, ja han treballat plegats en algunes obres, i amb aquesta signen la seva millor realització. Un guió que dibuixa a la perfecció el caràcter de l'actriu amb les seves pors, però amb un enorme caràcter i fortalesa, i el paper important que juguen el seu representant de premsa, Dave, i la seva ajudant personal, René. Un homosexual i una noia negra. Dues peces incòmodes per una societat conservadora i rància.

Els dibuixos de l'Ana Miralles són amb tècnica d'aquarel·la, i descriuen perfectament tot l'ambient dels anys cinquanta amb els vestuaris, espais, i figures. Un treball exquisit que van realitzar tots dos autors en vuit anys després de consultar moltíssima informació.

Un còmic que destaca per les seves magnífiques il·lustracions, i ensenyar-nos la fascinant personalitat d'una actriu en el cim de la seva carrera, que malgrat el seu èxit, havia de lluitar davant d'una societat masclista, racista i decididament casposa. Una dona que va lluitar per mantenir la seva llibertat fugint de tots els prejudicis. Ava va ser una bellesa incòmoda per molts homes que la volien controlar.

Una fracción de segundo

 

Autor: Guy Delisle.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2024).

D'aquest brillant autor canadenc ja hem comentat: Crónicas de juventud, i Escapar. Historia de un rehén. Dues obres excel·lents i molt personals d'aquest autor nascut al Quebec, però que ha treballat en infinitats d'estudis en molts països, des d'Àsia, l'Orient Mitjà i Europa. La seva dona, que pertany a "Metges sense Fronteres", li ha fet veure de prop moltes diferents situacions socials, algunes molt dures.

En aquesta ocasió tracta un tema molt menys dramàtic com és narrar la història d'un curiós personatge, Eadward Muybridge. Aquest volcànic home, que va ser declarat innocent quan matar l'amant de la seva dona, és la persona que va ser capaç de fotografiar el galop d'un cavall i demostrar que hi ha un instant en el qual el cavall no toca terra amb cap de les seves potes. L'estudi era finançat pel director de la companyia ferroviària de la Central Pacífic, el poderós senyor Lelan Stanford. De la mateixa manera, i amb un sistema inventat per ell, va poder descompondre el moviment de molts animals, i de moltes persones que li van fer de model. També ell va ser un dels promotors de les primeres sales de cinema. El cinema no deixa de ser un munt d'imatges, una darrere l'altre.

El còmic ens anirà explicant la dinàmica vida del fotògraf i inventor, i a la vegada l'evolució que va tenir el món de la fotografia i el cinema. Aniran apareixent celebritats de l'època com Edison, Tesla, els germans Lumière, alguns pintors retratistes, i una descripció acurada de la societat masclista i classista d'aquells temps. Muybridge també va ser un atrevit fotògraf de la natura més salvatge, posant en risc la seva pròpia vida.

L'obra a més, ens va mostrant fotografies reals del fotògraf al costat dels dibuixos de Delisle, que amb el seu estil personal d'estalvi de línies i síntesi, i l'enorme capacitat narrativa crea una història, que si bé no és biogràfica, n'és un autèntic documental. La utilització del color és molt intel·ligent, molt mesurada, però efectiva. 

Una detallada narració sobre l'origen de la fotografia i el cinema, i el descobriment d'aquesta persona que ha estat oblidada injustament.  Tot amb la característica dosi d'humor de Delisle, i un ritme narratiu que no defalleix malgrat la grandíssima quantitat d'informació. Una altra meravella d'Astiberri.

Maltempo

 

Autor: Alfred.

Editorial: Penguin Random House. Salamandra Graphic. (2025).

Aquest còmic tanca la trilogia d'obres que transcorren a Itàlia, formada per: Come Prima (2013), Senso (2019), i ara Maltempo. Totes elles escrites quan Alfred (Lionel Papagalli) es va traslladar a viure a Venècia l'any 2009 poc després d'haver publicat No moriré cazado. La trilogia italiana està publicada a Espanya de forma magistral per Salamandra Graphic, mentre els nostres amics d'Astiberri ens van portar l'altra obra. Ja podeu veure que Alfred ja és un autor molt seguit al blog.

Com a les anteriors obres de la trilogia, l'autor francès ens fa gaudir del país transalpí, dels seus paisatges, de la seva gent i els seus costums, dels colors mediterranis, i de les seves "Vespes". A Come Prima trobarem una road movie amb dos protagonistes joves als anys cinquanta, a Senso són dues persones de mitjana edat en l'actualitat, i a Maltempo són un grup d'adolescents als anys seixanta. Si mirem amb detall i conjuntament les obres veurem com Alfred fa una estudiada descripció de com ha anat canviant el país i de l'impacte del turisme, de vegades positiu, de vegades negatiu. 

El protagonista aquesta vegada és un adolescent, Mimmo Maltempo, que sembla viure en una illa paradisíaca al sud d'Itàlia, que amb altres joves formen una banda de rock, i que com la resta vol sortir d'allà, veure món i trobar un camí de futur. És el moment de deixar l'adolescència i fer-se adult, moment en el qual molts somnis cauen aixafats per la realitat més crua. Maltempo és una obra molt coral, on un ventall de personatges narren les seves aspiracions i dificultats per viure. Una situació de crisi econòmica, la desigualtat social, l'arribada de l'especulació pel turisme, i també l'arribada de l'extrema dreta apareixen en el fons.

Com a les altres obres, l'autor fa una magnífica demostració de com plasmar la llum del sol i les ombres del Mediterrani, i una autèntica exhibició de mostrar la llum de la nit en una doble pàgina que deixa bocabadat. Els dibuixos dels personatges d'Alfred són molt expressius, molt nets, un traç delicat marca de la casa.

Absolutament recomanable viatjar a Itàlia amb Alfred. Una trilogia espectacular. 

El peso de los héroes.

 

Autor: David Sala.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2025).

Tremenda. Una obra autobiogràfica tremenda per la narració i per les magnífiques pintures plenes de color que omplen les seves pàgines. L'obra és un homenatge als seus dos avis, l'avi matern: Antonio Soto, un supervivent al camp de concentració de Mauthausen, i l'avi patern: Josep Sala, internat en el camp de refugiats d'Argelès-sur-Mer, i posteriorment integrant de les milícies franceses contra l'ocupació nazi. El còmic ens presenta al mateix autor des de la infantesa, la relació amb la seva família, el seu creixement, i fins i tot la seva passió pels còmics que el portarà a intentar publicar la que va ser després la primera obra de l'autor: "Replay", també publicada en Astiberri, amb guió de Jorge Zentner fa ja vint anys. I ho fa combinant sàviament el relat de la seva vida, amb els records dels seus avis. Un record que va marcar a l'autor en el seu pensament antifeixista. Una obra que ens mostra amb cruesa la veritable història del nostre país, una història que els guanyadors de la guerra intenten enterrar, i ignorar, quan no manipular i tergiversar. La mentida que blanqueja el franquisme més ranci i letal.

Pictòricament, l'obra és un veritable exercici de mestratge. Des del més brillant pop de les escenes de la seva infància i adolescència amb referències a jocs i trobades familiars, a escenes més fosques tal com avança el temps i l'autor n'és més conscient del pes del passat, i que recupera la lluminositat amb el naixement dels seus fills. Un altre tema són les escenes de l'internament a Mauthausen on la pintura adopta un caràcter expressionista que dibuixa l'horror i el patiment infernal d'aquells moments. També en algunes escenes dels seus avis de naturalesa onírica, la pintura es mostra amb certa deformació i tonalitats lluny de la realitat. A les darreres pàgines del còmic hi ha una col·lecció d'esborranys, proves, i altres propostes de l'autor que ja constitueixen un plaer afegit. La traducció del francès és de Rubén Lardín.

L'obra ha guanyat al seu país França, els premis Landerneau BD, el BD RTL del mes, la Selecció FNAC-France-Inter, el Gran premi de la BD Elle, i el Premi de la BD del Museu de la història de la Immigració. D'aquest poderós il·lustrador ja vam gaudir al blog fa uns tres anys amb: El jugador de ajedrez. Una altra molt bona obra amb misteri i foscor. Malauradament per als lectors, David Sala és un autor amb un ritme de creació tranquil i pausat. 

Una meravella d'obra que recordant als seus avis la narració passa de ser un relat personal a ser una història universal. Un exercici de memòria història que presenta a dos dels herois que van lluitar amb la seva força i pensament contra les forces feixistes que van fer retrocedir el país moltes dècades i van enterrar a moltes persones, moltes amb foses comunes encara per localitzar.

"Mirar al passat per trobar el futur".

El tesoro del cisne negro

 

Guió: Guillermo Corral. Dibuixos: Paco Roca.

Editorial: Astiberri Ediciones. (2018). 

D'entrada tenim els dibuixos de Paco Roca, garantia de treball exquisit com ja hem vist a Los surcos del azar, El abismo del olvido, Las calles de arena, La casa, i Regreso al Edén. En aquesta ocasió l'acompanya com a guionista, l'escriptor, fotògraf i diplomàtic Guillermo Corral. L'obra narra tota la investigació i lluita que un grup de funcionaris, secretaris i ministres de l'Estat espanyol va desenvolupar sense treva per recuperar uns tresors enfonsats en l'estret de Gibraltar que una empresa nord-americana amb el nom, al còmic, d'Ihtaca, va agafar sense gaires miraments del fons marí i se'n va endur a Florida l'any 2007. El seu valor estimat era de quatre-cents milions d'euros. Els cercatresors anomenen la meravellosa troballa com "El Cisne Negro" i neguen que sigui una nau espanyola. Es tracta del més gran tresor submarí que es descobrirà posteriorment correspon a un vaixell espanyol, La Merced, que anava acompanyada per les altres fragates: La Piedad, La Famosa i La Medea. Les naus portaven moltes monedes i or del Perú cap a Espanya, i La Merced va ser enfonsada, quan ja veia les costes espanyoles, per les fragates angleses, concretament per l'Amphibious, amb els seus tresors i tots els tripulants. Va ser el detonant per a l'inici de la guerra naval amb Anglaterra l'any 1804.

El còmic descriu amb detall tota la trama jurídica i política que han d'activar davant del poder econòmic i mediàtic de l'empresa nord-americana. La participació de l'advocat Jonas Gold i la determinació d'un equip de persones farà moure totes les forces pròpies i contràries dels estats, moltes d'elles fora dels terrenys estrictament legals. La història està basada en una realitat que Corral va tenir molt a prop pel fet que va ser diplomàtic en l'ambaixada espanyola a Washington, i al Ministeri de Cultura en aquells temps. Com a anècdota apareix en algunes vinyetes el president Zapatero que en aquells anys ocupava la Moncloa. 

Guillermo Corral debuta en el còmic amb aquesta obra. Ha escrit un llibre de relats amb el títol de "Mientras crece el bosque" i relats curts en diferents revistes literàries.

Una obra que combina la narració històrica amb una trama d'investigació i de judicis, amb uns escenaris meravellosament detallats que ens apropen a les aventures de Tintín, les epopeies de Salgari, i els documentals de Jac Costeau. Una edició impecable, amb tapa dura i més de dues-centes pàgines, una joia més d'Astiberri.

El almanaque de mi padre

 

Autor: Jiro Taniguchi.

Editorial: Biblioteca Pachinco. PlanetaDe Agostini. (2001).

Aquest estiu hem tornat a recuperar la lectura d'aquest mestre japonès. Ja vam rellegir: El caminante i molt abans: Mascotas. Ara comentem aquesta monumental obra que es va publicar fa quasi vint-i-cinc anys en tres petits llibrets, i que avui podem gaudir en un sol volum, més gran i ben editat per la mateixa editorial o en unes altres editorials. La darrera edició és de l'any 2020, molt ben enquadernada i impresa, i amb el sentit de lectura original japonès. L'edició que vaig llegir és aquesta dels tres modestos i petits llibres. Una edició molt justeta, però que mostra l'enorme talent d'aquest llegendari autor nipó.

L'obra és del 94, i està marcada per les mateixes experiències vitals de l'autor que també va néixer al poble de Tottori. El protagonista, Youichi, un jove oficinista ben situat al modern Tòquio, amb una família feliç, ha de tornar al seu petit poble per assistir als funerals del seu pare. Un pare que és un desconegut per ell, i al que ha considerat sempre una persona vulgar i mediocre. El viatge i el retrobament amb els familiars i amics farà que el protagonista comenci a veure l'autèntica realitat de la vida dels seus pares, el perquè de moltes coses, i l'absurd allunyament seu de les seves arrels. Una realitat que va ser molt marcada pel terrible incendi que va destruir per complet la ciutat de Tottori, i amb ell, també la relació dels seus pares.

Com de costum, Taniguchi crea una narració impecable, un autèntic llibre, on analitza l'estructura familiar, l'amor, la modernització versus la tradició, l'honor de vegades malaltís, el pes dels records, la mort, i la lluita per tornar a començar quan tot ha desaparegut. No pot faltar l'amor als nostres animals de companyia, segell de l'autor que sempre hi és present. A la contracoberta dels tres llibrets apareix una fotografia en blanc i negre del desastre causat per l'incendi. Pensem que totes les construccions eren de fusta i el foc no el van poder detenir amb els pocs mitjans que hi havia en aquell temps. La ciutat ja havia sofert un terratrèmol devastador pocs anys abans de l'incendi. 

El dibuix en blanc i negre amb aquests punts de trama ja són marca de la casa, i una demostració de la seva enorme capacitat per descriure esdeveniments, però per sobre de tot, moure sentiments i sensacions. Si els còmics de Taniguchi no t'emocionen t'ho has de fer mirar. Pura vida i emocions sobre el paper. Una altra joia d'indispensable lectura. Un manga "seinen" (per a adults) intimista i commovedor.