Mala estrella

Autora: Barbara Baldi.

Norma Editorial. (2019).

Comtat de Nottinghamshire, dues germanes, Clara i Olivia, es veuen enfrontades després de la lectura del testament de la seva àvia, Lady Sutherland, quan aquesta mor. Dues personalitats i caràcters oposats decideixen prendre el seu camí per separat. Destins absolutament diferents per a dues dones que s'enfrontaran als reptes de la seva vida fent servir armes quasi oposades. L'obra va agafant dimensió de tragèdia a mida que avancem en la seva lectura. A cada pàgina els aires de tempesta són cada vegada més forts i foscos. Sorprèn una mica el final, que evidentment no explicaré, perquè l'obra sembla que demani encara més pàgines.

Sembla una narració pertanyent a la literatura anglesa del segle XIX, propera a la de les germanes Brontë o Jane austen.  

El dibuix de l'autora és impressionant, són il·lustracions carregades de força i amb un domini de la pintura espectacular. La llum dels seus dibuixos està molt propera a la de les pintures de Vermeer. Aquesta obra és la primera en la qual Barbara Baldi construeix la narració i realitza la il·lustració. Anteriorment havia col·laborat amb altres autors en diferents obres gràfiques i realitzat moltíssimes il·lustracions en publicitat i disseny. També col·labora en  cinema d'animació  en estudis tan rellevants com Pixar, Marvel i Disney. Ha guanyat el Premi Micheluzzi i el Premi Gran Guinigi com a millor il·lustradora.

Un còmic ideal per a amants del patiment romàntic, de les epopeies del finals del XIX, i de les mansions i paisatges anglesos. I per descomptat, qualsevol que pugui gaudir de les magistrals il·lustracions d'aquesta autora italiana.

 

L'estiu de l'anglès

Autora: Carme Riera.

Editorial: Edicions Proa. (2006).

Curiosament, aquesta obra ha estat un dels llibres d'aquest estiu. És un llibre petitet, de no gaires fulls, que es llegeix en una volada. Em va interessar per l'argument i perquè té un ritme àgil que t'obliga a continuar llegint.

L'anglès, aquesta assignatura quasi obligada per a tots avui en dia, pot esdevenir un malson d'enormes dimensions.  La protagonista és la Laura Prats, una agent immobiliària que no domina l'anglès, i això li suposa no poder ascendir a la seva feina. Aleshores, decideix sacrificar les vacances d'agost i inscriure's en un curs immersiu en un poble perdut d'Anglaterra. Allà trobarà a Mrs. Grose, una professora amb uns mètodes molt particulars que viu aïllada enmig d'un bosc. L'escenari perfecte per a una narració carregada d'humor, intriga i una dosi de terror ben administrada.

Carme Riera, escriptora consagrada i guanyadora de premis importants com el Prudenci Bertran, el Sant Jordi de novel·la i el Nacional de Lletres Espanyoles, a més de ser membre de la Real Academia Española des de l'any 2013, i Catedràtica de Literatura Española a la Universitat de Barcelona.

Un bon llibre per a llegir a la platja a l'estiu o també al tren a la tardor.   

No moriré cazado

Autor: Alfred
Editorial: Astiberri Ediciones. (2010).

L'autor belga Alfred adapta la novel·la homònima del jove escriptor Guillaume Guéraud. L'obra comença amb els darrers moments d'una tragèdia que succeïx a unes noces, quan un jove adolescent tiroteja els invitats amb un fusell. Tot el drama passa a un poble de poc més de mil habitants, un indret ple de rivalitats, deutes morals, mentides i enveges. El que ens explica l'obra té moltes semblances amb el que llegim a la premsa i ja no ens commou, més enllà d'un comentari fent un cafè. Actes extremadament violents com el tiroteig de l'Institut Columbine als Estats Units, o el crim de Puerto Hurraco tenen la mateixa càrrega irracional i sobtada d'extremada violència que explota després d'anar-se forjant sense fer soroll.

La narració ens manté en suspens i tensió, malgrat que ja saps que tot acabarà de la pitjor manera possible, perquè a les primeres pàgines veiem el desenllaç desolador. La història és explicada per l'assassí en primera persona, i analitza tots els detalls que ocasionen la detonació. Lluny de la sensibleria, i plantejat de forma quasi periodística, la narració no justifica en cap moment els actes de l'assassí, però sí que ens ensenya com s'arriba a la situació extrema que provocarà el drama. La violència té infinitat de cares. 

El dibuix d'Alfred s'allunya una mica d'una visió realista, i presenta un traç molt original, carregat d'un to de tensió que s'escau perfectament a l'obra. La utilització del color també és molt dinàmica. Fa uns anys vam portar Come Prima al blog, una altra obra del dibuixant belga, però molt més alegre i costumista. 

Un magnífic còmic, violent, dur, ple de desesperança.    

La historia del señor Sommer

Autor: Patrick Süskind. Dibuixos: Sempé.

Editorial: Seix Barral. Col·lecció Biblioteca Breve. (2008).

Patrick Süskind va obtenir la notorietat mundial amb la seva primera novel·la "El perfum" que va ser traduïda a 46 llengües. La realització de la pel·lícula el 2006 pel director Tom Twyker, va acabar de donar més fama al seu llibre. El film va tenir molt d'èxit a tot el món.  

Abans de "El perfume" ja havia escrit un monòleg teatral "El contrabajo" i alguns guions per a la televisió alemanya. Posteriorment va escriure la novel·la "La paloma", la novel·la que avui portem al blog, "La historia del señor Sommer", el llibre de relats "Un combate" i un assaig "Sobre el Amor y la Muerte". La seva producció ha sigut petita i va acompanyada d'un distanciament amb premsa i públic, que el va portar a no acceptar diferents premis que li van ser atorgats com el Tukan o el Gutenberg. 

L'il·lustrador Sempé, del que ja hem vist alguna de les seves obres en el blog, és un dibuixant consagrat amb més de trenta obres a les seves espatlles. En aquesta ocasió són petites il·lustracions que acompanyen al text i realitzades amb la seva manera tan personal i reconeixible.

El conte ens explica els records d'infantesa que té un nen sobre un personatge curiós com el senyor Sommer, un home que camina des de l'alba fins ben entrada la nit, sense desmai, plogui, nevi, o sota un sol implacable, amb una motxilla quasi buida i sense aturar-se enlloc ni parlar amb ningú.

El llibre també ens parla del seu primer amor, una noia fascinant, però que no li correspon; la dificultat d'entendre els adults; l'allau de sentiments desbocats propis de la seva curta edat i el desig de fer-se gran.

Un text, de vegades còmic, molt tendre, però amb moments punyents i colpidors al voltant del sentit de la vida i del resultat dels nostres actes. El fragment on el nen està amb el seu pare dins del seu cotxe sota una tempesta brutal de neu amb vent i veuen aparèixer l'etern caminant travessant sota l'apocalipsi, resulta inoblidable. Un bon llibre que es llegeix amb passió. 

La bestia

Autor: Chabouté.

Editorial Kraken. (2009).

Un poble d'alta muntanya tancat per una forta nevada i envoltat d'un grup de llops és l'escenari on l'inspector Tarpon haurà de trobar la resolució d'un enigma. Després de l'aparició d'un primer cadàver brutalment mutilat, la trobada d'un segon cos igualment destrossat provoca el pànic i la bogeria al poble. Amb el pas de les hores, l'inspector veurà què s'amaga darrere dels esdeveniments  i quin paper juga cada habitant del poble. El monstre que castiga al poble, potser és el resultat d'un passat encara més tèrbol. 

El plantejament de la narració és molt potent, però la resolució és una mica forçada. Christophe Chabouté en aquesta sisena obra seva continua demostrant que és un magnífic dibuixant i que com a guionista va adquirint potencial. Destaca en aquest còmic la descripció d'angoixa i tancament d'un reduït espai en el qual es mouen els habitants del poble d'alta muntanya en un hivern molt rigorós. Com habitualment, l'autor taca de forma valenta les pàgines en blanc amb un negre rasgat i compacte que ja és un segell personal seu.

Una obra molt ben dibuixada i amb un guió molt correcte, però que convé llegir per veure l'evolució d'aquest autor i gaudir d'una història  sinistra. Un Chabouté és garantia d'un nivell considerable, ho podem veure en les tres obres que ja hem comentat anteriorment en el blog: Algunos días de verano, En soledad, Un poco de madera y acero.

Tocadiscos

Autor: Zidrou i Raphaël Beuchot. Dibuixos: Raphaël Beuchot.

Norma Editorial. (2015).

Eugène Ysaÿe, un famós violinista belga viatja a Léopoldville, l'actual Kinshasa, per motius familiars. Ho fa acompanyat amb el seu meravellós violí, que només ell pot tocar. Estem als anys trenta, en temps del colonialisme més ferotge, i el Congo és propietat de Bèlgica. Carregat amb tota la cultura, però també amb tots els defectes de qui es creu senyor de tot el que trepitja, el vell músic es trobarà a Tocadiscos, un servent negre que té com a tasca principal a casa de la neboda del músic, la de posar discos de forma continuada per als senyors. Una mena de fil musical, però amb mecanisme humà. Ara bé, Tocadiscos, és l'únic que pot tocar els discos i el reproductor. En poc temps, s'establirà una relació de forta amistat entre els dos amants de la música, enmig d'un inabastable continent africà. Per al músic, el viatge a l'Àfrica també serà un viatge a la seva infantesa i a l'interior de la seva ànima.

La història està carregada d'emotivitat i reflexions sobre l'amistat, però també conté una certa crítica al sistema colonial i a l'esclavisme que era molt present.

El guió de Zidrou és impecable i la història flueix com si fos aigua. Ja hem comentat anteriorment altres obres del guionista belga amb diferents il·lustradors com: Naturalezas muertas, Los buenos veranos i també Léo, Léa. 

El dibuix de Beuchot ens endinsa a l'Àfrica de forma absoluta, podem gaudir dels colors i dels paisatges i sembla de vegades que podem percebre la calor i les olors del centre del continent africà. 

Un còmic amb una narració exquisida i un dibuix magnífic. Una bona obra.

El Desig essencial

Autor: Xavier Melloni.

Fragmenta Editorial. (2009).

Aquest llibre va venir a mi d'una forma ben curiosa. El vaig trobar a l'ampit d'una finestra de la casa d'unes amigues. El vaig fullejar i em va semblar interessant, els hi vaig preguntar  a elles el seu parer sobre el llibre, però cap de les dues l'havia llegit i ni tan sols sabien d'on havia sortit. El vaig agafar i ara us el comento.

"Ens descobrim travessats de desitjos, amb un anhel permanent de quelcom més. Desitjos de tota forma i espècie, lluminosos i obscurs, assolibles i impossibles, àgils i obsessius, permesos i prohibits, atàvics i subtils, sempre nous, sempre antics. Desitjos que, en aparent dispersió, són expressió d'una única passió: viure. L'impuls de la vida desplegant-se en nosaltres i expressant-se a través nostre".

Això és el que es diu a la contracoberta d'aquest llibre de cent seixanta-cinc pàgines, ple de línies per reflexionar sobre el desig. L'autor és antropòleg, teòleg i fenomenòleg de la religió. Pertany als Jesuïtes, té un ampli coneixement dels textos de diferents religions i és un coneixedor profund de la mística hindú pels viatges que ha realitzat a l'Índia.

El text està dividit en nou capítols: la respiració, la gana i la set, l'amor, el poder, la bellesa, la tecnologia, el coneixement, la crida personal i la pregària. Una breu introducció i un epíleg amb el nom de "Som desig de Déu" completen l'obra que es podria definir com d'antropologia del desig, entès com un anhel, un èxtasi que ens porta fora de nosaltres. Resulta molt evident a l'obra les dues visions, de vegades contraposades, d'Orient i Occident sobre molts aspectes que tracta l'autor.

L'autor no ens condueix a l'eliminació  o la repressió del desig, sinó al seu continu transcendiment.

El text està ple de referències d'altres autors universals i molt documentat, però encara i així la seva lectura és agradable, gens feixuga i aporta algunes reflexions molt interessants. He llegit amb molta curiositat i deteniment els capítols de la respiració, l'amor i el de la bellesa.

"El que és bell està situat al límit entre el tangible i l'intangible, i allà el desig s'obre a l'excés que desallotja la forma per conduir-la més enllà d'ella mateixa"